La llei catalana d'allotjaments turístics

camping3El Govern ha aprovat el decret de regulació dels establiments d'allotjament turístic.

La nova llei catalana d'allotjaments turístics primarà la qualitat per sobre d'altres aspectes.

És pionera a Europa i actualitza en un únic text i per primera vegada la normativa vigent per a tots els establiments d'allotjament turístic, derogant vuit decrets i cinc ordres promulgades als anys 80 i 90.

La nova reglamentació confereix majors garanties per a l'usuari, més facilitats pels empresaris i enforteix la destinació turística "Catalunya", al mateix temps que redueix a la meitat les gestions que el sector ha de fer per donar d'alta un allotjament.

L'actualització del Decret s'ha consensuat amb el sector, amb el qual es treballa des del 2007 en l'elaboració de la normativa, i s'aprova en compliment del Pla Estratègic de Turisme (2005-2010).

Per al nostre sector, el nou decret incorpora novetats per als càmpings i es regulen els espais per a autocaravanes, que hauran de tenir presa d'aigua i electricitat, canvi d'aigües grises i un servei de control perquè les estades dels vehicles no superin les 48 hores -Disposició addicional tercera-.

La normativa no té caràcter retroactiu, i només afecta aquells allotjaments de nova creació o els establiments turístics existents que ampliïn els serveis que ja ofereixen.

Principals novetats del nou Decret d'allotjaments turístics

Procediment d'inscripció i d'inici d'activitat: les gestions per donar d'alta un establiment turístic es redueixen a la meitat. En el nou decret s'estableix que és en el mateix procediment d'habilitació municipal quan s'inicia el procediment d'inscripció al Registre de Turisme de Catalunya, de manera que la persona titular només ha d'acudir a l'òrgan municipal o el qui faci la funció de "finestreta única" i presentar-hi la corresponent declaració responsable. El control d'adequació a la normativa turística es fa amb posterioritat a l'habilitació de l'activitat.
Disposicions comunes: El Decret té un tronc comú, aplicable a tots els establiments d'allotjament turístic, que contempla:
La definició de servei turístic, com a eina essencial per combatre la competència deslleial.
El procés d'inscripció dels establiment al registre de Turisme de Catalunya: es redueixen les càrregues administratives sobre l'empresari per legalitzar l'activitat turística.
L'informe previ d'adequació del projecte a la normativa turística, de caràcter voluntari, com a eina per facilitar a l'empresari la viabilitat tècnica turística del seu establiment.
Les condicions de contractació, que s'actualitzen d'acord amb els nous sistemes de pagament electrònic.
Disposicions específiques: El Decret té una part específica segons les modalitats d'allotjaments:

En concret, per als Establiments de Càmping:

Es defineixen per primer cop els albergs semimòbils.
Es preveu la possibilitat d'ampliació discontínua dels càmpings en terrenys no limítrofs, quan no ho puguin fer en els sòls immediatament limítrofs per motius d'inadequació urbanística, o de restricció d'ocupació de parts de la seva superfície a causa de l'aplicació de normatives sectorials (costes, carreteres, incendis, zona marítima terrestre, inundacions, etc).
Es permet un percentatge d'albergs fixos i semimòbils de fins al 50% de les unitats d'acampada.
Es modernitzen instal·lacions i serveis, com el servei d'internet, i se suprimeixen conceptes obsolets, com el de rentapeus.
Es preveu que els càmpings existents o de nova implantació que es puguin veure afectats per restriccions o limitacions en l'activitat per aplicació de la normativa sectorial en matèria d'inundabilitat puguin proposar a la Generalitatplans d'emergència (alarma i evacuació) en aquesta matèria, per poder continuar amb l'activitat.
Determinats serveis deixen de ser obligatoris per al càmping si es troben en les seves proximitats, com supermercat o servei mèdic.

Capítol II: Establiments de càmping

Article 37: Definició

Als efectes del que estableix l'article 46 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, s'entén per:
Albergs mòbils: tendes de campanya, caravanes, autocaravanes o qualsevol enginy que pugui ser remolcat per un vehicle de turisme.
Albergs semimòbils: "mòbil-homes" o qualsevol altre tipus d'alberg amb rodes que precisi d'un transport especial per circular per carretera.
Albergs fixos: bungalous i altres instal·lacions similars.

Article 38: Unitats d'acampada

Tota la superfície destinada a acampar ha d'estar pidida en unitats d'acampada que és espai de terreny destinat a la ubicació d'un vehicle i d'un alberg mòbil, semimòbil o fix. Cada unitat ha de tenir convenientment senyalitzats els seus límits i el número que li correspon.
Els establiments poden disposar d'unitats d'acampada que tinguin previst l'aparcament de vehicles en un lloc diferent al de la ubicació de l'alberg. En aquest cas, a la superfície que li correspongui a la unitat d'acampada, segons la categoria del càmping, se li poden descomptar 15 metres quadrats, i el lloc destinat a aparcament ha de portar el número de la unitat a què correspongui.
Es pot acceptar l'existència de zones d'acampada, dins els càmpings, en substitució d'algunes unitats en aquells establiments en què la topografia o la vegetació dificultin la pisió homogènia de les unitats d'acampada. Aquestes zones han d'estar senyalitzades amb lletres, marcats els seus límits, i s'ha de fer constar el nombre d'albergs mòbils que poden instal·lar-s'hi d'acord amb els metres quadrats exigits per unitat, segons la categoria del càmping.

Article 39: Albergs fixos i semimòbils

Els càmpings poden instal·lar d'albergs fixos i semimòbils, sempre explotats per la persona titular del càmping, amb un màxim de 6 places cadascun. Aquests albergs han d'estar situats cadascun dins d'una unitat d'acampada.
El nombre d'unitats d'acampada destinades a albergs fixos o semimòbils no pot ultrapassar el 50% del total. En cap cas els albergs fixos poden ultrapassar el 40 % del total d'unitats d'acampada.
Els albergs fixos i semimòbils no poden ocupar més del 50% de la unitat d'acampada.
El planejament urbanístic pot determinar la quantia i distribució del nombre d'unitats d'acampada per a d'albergs fixos o semimòbils, de manera que respecti la naturalesa rústica dels terrenys i minimitzi l'impacte que provoca la seva implantació, tant en relació amb l'espai que ocupen, com amb el volum, materials i cromatisme que puguin presentar.

Article 40: Plans d'emergència

Els càmpings existents o de nova implantació que es puguin veure afectats per restriccions o condicions d'ocupació per aplicació de la normativa sectorial en matèria d'inundabilitat o prevenció d'incendis, especialment la derivada de la transposició de la Directiva 2007/60/CE relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació, poden proposar plans d'emergència específics a aquest efecte a l'òrgan competent de la Generalitat de Catalunya en matèria d'emergències i protecció civil.
Els plans s'han de confeccionar d'acord amb les indicacions dels òrgans competents en matèria d'Emergències i Protecció Civil, en el seu cas. Un cop aprovats, els plans han de disposar les mesures adients que permetin a l'establiment concret l'exercici de l'activitat amb les adequades garanties de seguretat.

Article 41: Accessos

Sens perjudici del que puguin exigir altres normatives sectorials en aquest àmbit, l'entrada al càmping ha d'estar, sempre i en tot cas, degudament pavimentada i ha de tenir una amplada mínima de 5 metres, o de 3 metres si hi ha un únic sentit de circulació.
Tots els establiments han de disposar de vials interiors suficients en nombre, longitud i amplada per permetre la circulació d'equips mòbils d'extinció d'incendis, així com una ràpida evacuació en cas d'emergència i la circulació de qualsevol element propi de l'activitat del càmping. L'amplada dels vials principals no pot ser inferior a 3 metres quan es tracti de vials d'una direcció i a 5 metres quan es tracti de vials de dues direccions, sens perjudici dels vials per vianants que es cregui convenient disposar en
funció dels serveis i de la morfologia del terreny.

Article 42: Il·luminació

Els accessos, els vials i les instal·lacions d'ús generals i obligatòries han d'estar degudament il·luminades. A partir de les 23 hores s'ha de reduir la il·luminació i s'ha de mantenir, solament, a la zona d'accés, sanitaris i als vials interiors, al mínim que permeti la circulació de vianants.

Article 43: Tancament dels límits

El càmping ha d'estar degudament tancat en tot el seu perímetre. Es pot utilitzar qualsevol tipus de material que doni garanties de resistència, eviti les intrusions externes i s'integri en el paisatge. La tanca, respectant en tot cas la normativa municipal al respecte, ha de tenir una alçada mínima d'1,50 metres i cas de ser d'estructura buida els buits han de portar una reixeta que impedeixi l'accés de persones i animals. En establiments ubicats en espais d'interès natural les característiques de la tanca han d'atendre els requeriments derivats de la normativa ambiental.

Article 44: Senyalització

Article 45: Serveis higiènics

Els establiments de càmping han de disposar dels blocs de serveis higiènics necessaris, de manera que cap unitat d'acampada del càmping no quedi més lluny de 250 metres d'un bloc de serveis.Els dels homes han de ser totalment independents dels de les dones i dintre de cada bloc, els serveis d'evacuatoris han d'estar separats dels de les dutxes i els lavabos a menys que es tracti d'unitats compactes, que en tot cas s'han de trobar dins el bloc de serveis.Les instal·lacions dels serveis higiènics han de permetre una ventilació molt àmplia. El terra i les parets, fins a una alçada mínima de d'1,80 metres, s'han de revestir amb materials que garanteixin la seva impermeabilitat.

Article 46: Farmaciola de primers auxilis

Els càmpings han de disposar de farmaciola de primers auxilis per als usuaris, que ha d'estar situada en un lloc visible i degudament senyalitzada, i ha de disposar dels materials suficients per poder atendre els casos més corrents.

Article 47: Capacitat d'allotjament

A efectes del càlcul de la capacitat d'allotjament d'un càmping en places s'ha de multiplicar per 3 el nombre total d'unitats d'acampada.

Article 48: Establiments de restauració
Els establiments de restauració instal·lats a l'interior dels càmpings es regeixen per llur normativa.

Article 49: Categories
Els càmpings es classifiquen d'acord amb les seves edificacions, instal·lacions i serveis en les categories de "luxe ****", "primera ***", "segona **" i "tercera *", i els seus corresponents distintius "L" "1a", "2a" o "3a", estan publicats al web del departament competent en matèria de turisme. Aquest indicatiu s'ha de trobar situat de manera molt visible a l'accés del càmping i a l'entrada de la Recepció.

Article 50: Categoria de luxe
Aquests establiments han de reunir les següents condicions d'instal·lacions, serveis i personal:

Article 51: Categoria primera
Aquests establiments han de reunir les següents condicions d'instal·lacions, servei i personal:

Article 52: Categoria segona
Aquests establiments han de reunir les següents condicions d'instal·lacions, servei i personal:

Article 53: Categoria tercera

Aquests establiments han de reunir les següents condicions d'instal·lacions, servei i personal:

Article 54: Ampliació discontínua

Aquells càmpings que, per motius d'inadequació o incompatibilitat urbanística dels sòls immediatament limítrofs, no puguin ampliar la seva superfície, poden fer-ho amb caràcter discontinu, sempre que la nova implantació respecti les normatives sectorials d'aplicació i les condicions urbanístiques dels terrenys discontinus siguin adequades o compatibles a l'efecte. La nova àrea d'ampliació ha de complir tots els requisits mínims proporcionals a la capacitat de l'àrea ampliada pel que fa a seguretat i blocs sanitaris.
L'ampliació discontinua d'un establiment de càmping no constitueix, en cap cas, un nou establiment. S'admet l'ampliació discontínua en aquells càmpings on es donin restriccions d'ocupació de parts de la seva superfície a causa de l'aplicació de normatives sectorials (costes, carreteres, incendis, zona marítima terrestre, inundacions, etc.) Les ampliacions han de garantir que la distància entre els límits d'ambdues àrees no pot excedir els 400 metres. En cap cas s'admet que entre els dos espais existeixin carreteres interurbanes, vies de ferrocarril o altres infraestructures de transports, excepte que estiguin salvades per ponts o túnels aptes per a vianants.

Article 55: Recepció

La recepció del càmping constitueix el centre de relació amb els clients a efectes administratius i d'informació. Sens perjudici de les obligacions derivades del compliment dels deures d'informació especificats en el Títol I d'aquest decret, els establiments de càmping han d'exposar de manera ben visible els documents i les dades següents:

Article 56: Obligacions de la persona titular de l'establiment de càmping

La persona titular de l'establiment de càmping està obligada al següent:


Disposició addicional segona

Els càmpings privats actualment existents autoritzats abans de l'entrada en vigor de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, poden seguir funcionant, però no poden realitzar cap mena d'ampliació, ni modernitzar les instal·lacions més enllà del normal manteniment de les seves instal·lacions d'acord amb la normativa urbanística vigent.
Els càmpings privats deixen de ser establiments turístics i es donen de baixa del Registre de Turisme de Catalunya.

Disposició addicional tercera

Les caravanes fixades al seu vehicle tractor i les autocaravanes, no poden pernoctar fora dels llocs que els ajuntaments habilitin de forma expressa. En qualsevol cas, l'estada no pot ésser superior a 48 hores, ni seguida en intervals inferiors a 24 hores d'ençà la sortida del vehicle de l'àrea d'estacionament o recinte habilitat a l'efecte. En aquests recintes no s'hi poden prestar serveis turístics. Els únics serveis admesos son les instal·lacions de presa d'aigua i llum, desguàs d'aigües grises i negres i el servei de control.

Disposició derogatòria

Resten derogades les normes següents:

Us podeu descarregar tot el decret en un arxiu pdf, des d'AQUÍ