• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7

Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/23/d360108806/htdocs/totcamping/components/com_k2/models/item.php on line 763
Dimecres, 06 Mai 2009 17:53

Tots els colors del verd - Noruega 2008

Escrit per Nouespai
Valorar aquest article
(0 vots)

Corria l'any 1976. Feia poc que s'havia fet la presentació del primer Volkswagen Golf, i la revista "Autopista", la més coneguda llavors a l'Estat Espanyol, va fer una prova de 15.000 kms. amb el cotxe, de Madrid fins a Nordkapp. Era el primer cop que sentia parlar d'aquell indret, el relat i les fotos em van encisar i vaig pensar que un dia hi aniria. Vaig guardar la revista un parell de dècades, fins que la il·lusió, empentada per la realitat, es va anar apaivagant.

En comprar l'autocaravana al 2006, la idea d'anar es va tornar a encendre, i quan tornàvem de Normandia al 2007 vam començar a pensar-hi en que calia anar abans de que es fes vella...

Després de llegir un parell de guies i tots els relats de Noruega que hi vam trobar, al mes de Febrer ja teníem perfilada la ruta, tot i que posteriorment la vam acabar d'enllestir amb els consells de diversos companys que hi havien estat prèviament.

A partir de Setmana Santa els rumors d'una pròxima i profunda crisi ens van fer dubtar molt d'anar, i no va ésser fins a principis de Juny quan la mort de tres persones conegudes, i molt joves, ens va fer pensar que calia viure el present. Malgrat els auguris futurs, hi aniríem fins al Nord del Nord.

Durant uns dies, la taula gran es va tornar a poblar de mapes, guies, relats i apunts per repassar.

El viatge el vam plantejar per quatre setmanes i un cop acabada de decidir la ruta, vam començar a fer els menús per veure què ens calia comprar. Vam fer per la primera i segona setmana i els vam duplicar per la 3a. i 4a. Amb els menús fets i l'ajuda d'un full de càlcul vam anar ajustant les quantitats necessàries de menjar a portar. La llista era prou llarga com per repassar-la diverses vegades però el resultat sempre era el mateix. Semblava mentida tot el que calia comprar!!!.

El sistema ens va funcionar molt bé.

La raó de dur la majoria del menjar des de casa era sobretot la de no haver de perdre massa temps en anar a comprar uns productes que en ésser diferents als que consumim habitualment, i etiquetats en una llengua desconeguda, no sabríem quins escollir i si serien del nostre gust.

Allà els preus no eren tan cars com ens havien dit, al menys comparats amb els que paguem a BCN.
Durant el mes de Juliol vam dur l'auto a fer un canvi d'oli i filtres i una revisió general "preventiva, doncs encara no li tocava" a Auto88, a Barcelona, per si podíem evitar a temps tenir alguna petita averia durant el viatge.

Les darreres dues setmanes vam anar emmagatzemant a casa un munt de pots, sobres, brics, ampolles, etc.,...tot el menjar sec del viatge, en les capses que portaríem a la bodega de l'auto, numerades per ordre d'us, de forma que fins no acabar la primera no ens caldria res de la segona.

Amb la roba i el calçat, per la diversitat de climatologia que de forma previsible ens anàvem a trobar, vam haver de dur de tot tipus, per estiu i per rigorós hivern, per calor i per vent. Coneixem alguns companys que durant el viatge no van veure el sol en tot el mes i d'altres que no van passar gens de fred.

Roba i calçat per quatre adults i un nen, el menjar, jocs i joguines..., a part dels estris que sempre van a l'auto. Al final va entrar tot ( el doble terra s'empassa "el que no està escrit" ). Durant els darrers dies també vam posar les dos ampolles plenes de gas.

PLANTEJAMENT INICIAL:

El viatge seria una ruta per Noruega, fent l'aproximació per França - Luxemburg - Bèlgica - Alemanya - Dinamarca - Suècia - Finlàndia, i travessant a Noruega cap a l'Oest fins les Illes Lofoten i tornant cap al Sud. Només arribaríem a Nordkapp si la previsió del temps (vista quan estiguéssim a Rovaniemi - Finlàndia) era bona. El preu de passar a l'illa és molt car i no era -per nosaltres- prou imprescindible com per pagar i no veure res. En canvi, Rovaniemi ( per veure el Papa Noël ), les illes Lofoten, els fiords, les esglésies de fusta, o caminar per sobre d'una de les geleres sí eren punts quasi "imprescindibles". Si podíem també veuríem balenes fent una excursió amb sortida a les illes Versteralen.

EL VIATGE

2 d'Agost

Aquest dissabte al matí encara em tocava treballar... i no hem sortit fins a les 19,20. de Cerdanyola del Vallès per l'AP-7 i hem arribat fins a una àrea d'autopista a l'alçada de Beziers ( França ), a 130 kms. de la frontera catalana. Hem sortit amb uns preus de gasoil mai vistos, a més de 1,40 euros per litre, i això que aquí és més econòmic...Hem fet 276 kms.

3 d'Agost

Primera jornada sencera únicament de trànsit. Ens hem llevat a les 8 del matí i hem arribat a passar Luxemburg al vespre, tot aprofitant per omplir de gasoil 0,30€ més econòmic que a França. El lloc més econòmic per posar gasoil de França ha estat a les benzineres Leclerc. L'anècdota del dia l'han posat una colla d'abelles que volien el nostre berenar.

La ruta ha estat: Beziers - Montpellier - Lyon - Dijon - Nancy - Metz - fins passat Luxemburg i hem fet 903 kms.

4 d'Agost

Avui un dels viatgers ha fet 18 anys i ho hem celebrat amb pastís inclòs. Hem arribat fins a Lübeck, a Alemanya. Durant hores hem trobat molt de vent, i per aprofitar-lo un munt d'enormes molins ens han acompanyat i ens han fet més entretinguda la ruta. L'autopista és, durant molts kilòmetres, un tall al mig d'un bosc continu. Sovint hem trobat obres a l'autopista, però l'únic tros que cal evitar és a Dortmund, on estan fent un nou viaducte i on hem perdut 2 hores fent una immensa cua sense possibilitat de sortir. Vista l'envergadura de les obres, no crec que abans del 2010 estiguin acabades així que millor trobar una alternativa viària, que hi ha moltes.

La ruta ha estat: Luxembourg - Liège - Aachen - Koln - Dortmund - Munster - Osnabruck - Bremen - Hamburg - Lubeck i hem fet 740 kms.

5 d'Agost

Hem sortit, quan faltava poc per les 9 del matí, de Lubeck cap a Puttgarden, des d'on hem agafat el ferri de les 11,10 que anava a Rodby. Si s'agafa el bitllet d'anada i tornada al mateix temps surt una mica més econòmic. L'autocaravana de menys de 7 metres, 2 adults i 3 nens ens ha costat 79 euros. No hem trobat cua per embarcar, però teníem previst de posar-nos a la filera dels camions si n'haguéssim trobat. A poc de sortir del ferri hi ha un àrea, amb el pont de Faro al costat, des d'on es té una bonica vista. Hem continuat cap a Copenhage/Kobenhavn en danès, i Helsingor, on hem agafat el ferri que ens ha dut a Helsingborg, ja a Suècia. La alternativa, passant per l'espectacular pont-túnel que va a Malmö, el farem a la tornada. Hi ha una diferència de preu per anar per un lloc o un l'altre i en una autocaravana de 6,80 mts, d'uns 10€. La idea era d'anar per un lloc i tornar per un altre, donava igual de pujada o baixada, però durant tot el dia hem patit molt de vent i en veure uns núvols molt negres en direcció al pont, la decisió ha estat senzilla, doncs no volia passar pel pont penjant enmig de vent i tempesta. Quasi tota la ruta dins Suècia és un tall al mig del bosc. Teníem anotat com a recomanable, si ens calia anar, el càmping Glyttinge a Linköping, però no ens ha calgut, doncs les àrees són molt tranquil·les.

Si es té temps de sobra, (nosaltres el gastaríem aviat a Rovaniemi) es pot visitar la pedra de Rok, una pedra d'escriptura rúnica que està molt ben conservada N 58º17'42.05" E 14º46'30.7". S'arriba agafant un desviament a uns 27 kms al nord de Jönköping, prop de Odeshog i hi ha una àrea amb serveis al costat. També de camí a Stockhölm pot ésser interessant visitar Granna, un poble on comprar uns típics caramels i Vadstena un poble medieval. De sortida d'allà, la ctra. 50 és més lenta però més bonica que l'autopista.

La ruta ha estat: Lubeck - Puttgarden - Rodby - Kobenhavn - Helsingor - Helsingborg - Jönköping - Linköping - Nörrkoping i hem fet 721 kms.

6 d'Agost

Hem tornat a sortir abans de les 9 per arribar a mig matí a Stockhölm i poder veure el canvi de guàrdia del Palau Reial, que ens han dit que està bé. L'única àrea per autocaravanes de la ciutat és molt tranqui·la però té un aspecte deplorable. És un espai al costat i sota ( al costat es paga per dies i la part de sota el pont es paga per hores a la màquina) els arcs d'un alt pont de l'autopista de circumval·lació de la ciutat, tocant un petit canal i en una de les cantonades del parc Langholmen. Està a 20 min. a peu del Palau Reial. Té electricitat, wc, dutxes i rentadores. Està molt malament indicat..., s'arriba per l'E-4 direcció Sodermaln, sortint per Centrum fins el pont Liljeholmsbron i just abans de passar el pont d'arcades Vasterbron cal tombar a mà dreta. i travessar el petit canal per un mini-pont.

Un cop aparcats hem anat en metro fins al centre. Cal destacar que cada persona ha de passar l'abonament per la màquina cancel·ladora dos cops per cada trajecte, per tant un abonament diari de "16", que costa 80 corones, en realitat és només per 8 viatges. Surt millor agafar un abonament per 72hrs.

Teníem anotat que el canvi de Guàrdia començava a les 12,45, que calia anar amb temps perquè s'omplia, però a les 12,30 quan hem arribat, ja havia començat, i ens van dir que començava a les 12. També hem volgut veure l'Ajuntament per dins i pujar a la torre per veure la ciutat, però o avui estava tancat o no hem trobat la porta...

La premsa avui parlava de les importants destrosses que el vent i la tempesta va fer ahir a la costa sud de Suècia. Vam encertar de no anar pel pont, en veure el cel tan negre...

A la tarda hem visitat el museu marítim Vasa, a prop del Palau, on s'exposa un gran galió del S.XVII tret del fons del mar i restaurat, i s'explica la vida dels mariners del temps. La visita ha estat interessant. El preu de l'entrada és de 95SEK per persona a partir de 18 anys.

Un altre any hi dedicarem més temps a aquesta bonica ciutat.La ruta ha estat: Nörrkoping - Stockhölm i hem fet 143 kms., comptant les voltes fetes per trobar l'àrea.

7 d'Agost

Hem donat l'esquena, a les 9 del matí, a Stockhölm i hem seguit cap al Nord per una bona carretera, una falsa autopista, amb 2 carrils de pujada i 1 de baixada ( separats ), o 1 de pujada i 2 de baixada, alternativament. Un sistema correcte per a l'escàs trànsit que ens hem trobat -i era la millor carretera-, i més econòmic que una autovia tradicional. Suècia, i Noruega, són països immensos i amb poca població. Hem fet tota la ruta sota un cel tapat i amb un continu bosc a banda i banda del camí, que de tant en tant s'obria per deixar-nos veure un dels seus múltiples llacs. Amb un cel blau i la llum del sol, aquest paisatge deu guanyar molt, doncs avui no tenia gaire contrast. Hem parat per dormir en un àrea al costat de l'autopista, passat Umea. Tot el país es veu tan tranquil que crec que és possible dormir arreu. El dia comença a ésser clarament més llarg, i de matinada mirant cap al Nord es veia més clar.

La ruta ha estat: Stockhölm -Uppsala - Sundsvall - Umea i hem fet 655 kms.

8 d'Agost

Avui pot ésser un gran dia per a Pau, doncs arribarem a Rovaniemi, on viu en Pare Nöel... Hem sortit enmig d'un cel gris i una fina pluja, el mateix temps que portem cada dia des que vam deixar Alemanya. El paisatge no ha variat, arbres i més arbres, un bosc sense fi. A vegades un tall de bosc ens ha deixat veure la costa del Golf de Botnia, el mar Bàltic. Hem entrat a Finlàndia per Haparanda sense aturar-nos i hem arribat a Rovaniemi a mitja tarda, on enlloc està indicada la llar del Pare Noël...Després de preguntar ens han dit que estava més enllà...així que hem tornat a l'autopista i hem trobat el complex a uns 10kms de Rovaniemi. El temps que hem perdut ens ha fet que arribéssim poc després de les 6 de la tarda, hora de tancament del recinte. Ja no hi havia ningú a l'aparcament, excepte uns italians que han arribat darrera nostre. Quan hem anat a la porta d'entrada la sorpresa ha estat majúscula: Demà és l'últim dia d'obertura, fins l'hivern, Pau estarà de sort. Teníem anotat que tancaven el dia 13...sembla que cada any és diferent.

Per fer temps abans de sopar hem anat fins el "Santa Village", un complex de cases de fusta a uns centenars de metres del "Santa Park" i per on passa la línia imaginària del Cercle Polar Àrtic. Tot són tendes de records, i algun restaurant, de les que molt poques estan obertes. Hem aprofitat per fer alguna compra -a preus normals- i per fer les fotos de rigor. A la part est de Noruega també hi ha un altre punt de creuament del Cercle Polar Àrtic. Hem decidit quedar-nos a dormir aquí, hi ha força autocaravanes, en canvi al pàrquing del "Santa Park" no hi ha ningú.

A Rovaniemi hem preguntat la previsió del temps per als propers dos dies a Nordkapp i ens han dit que no estava previst mal temps, així que hi anirem... Sinó, haguéssim retrocedit uns kms. fins Haparanda i haguéssim creuat Suècia i Noruega, transversalment, fins a Tromso que és la ruta habitual per anar a les Lofoten-Versteralen pujant per Suècia i sense anar a Nordkapp.

Si mirem cap al Nord, el cel és clar. El 24 de Juny en aquest punt no es posa el sol, i a partir de llavors, cada dia que passa, el sol està sota la línia de l'horitzó 20 minuts més.

La ruta ha estat: Umea - Lulea - Haparanda ( frontera amb Finlàndia ) - Kemi - Rovaniemi i hem fet 545 kms.

9 d'Agost

Avui Pau s'ha aixecat el primer... Hem anat a visitar la "cova" on treballa el Pare Noël, un espai foradat dins la muntanya on es poden trobar parades de records, un bar-restaurant-espectacle, una escola d'elfs i un taller de manual·litats per a que els nens facin rèpliques del Pare Noël amb fusta cotó, feltre i pintures. També hi ha un punt de recollida de cartes ( a l'exterior hi ha una altre ) on pots deixar una carta per a que arribi, si vols, al seu destinatari amb el mata-segells d'allà per Nadal. Tot plegat molt interessant per als més petits... Ens ha costat a 10 euros per persona, tant nens com adults.

Un cop ja ho hem vist i ens han fet la foto, no inclosa en l'entrada, hem retrocedit fins a Rovaniemi per veure el museu Artikum sobre la vida polar on no hem pogut veure, per horaris, la pelí·lícula sobre les aurores boreals. La visita ens ha semblat també prescindible. També hem fet un tomb pel barri de Lappia Talo, fet per l'arquitecte Alvar Aalto, on hem dinat i hem continuat la ruta cap a Karasjok. A partir d'aquí , ens han dit que les benzineres no són gaire abundoses, així que quan arribem a mig dipòsit, el tornarem a omplir així que podrem.

Des que vam entrar a Suècia, el senyal de trànsit "animals solts" té un re dins el triangle, però no ha estat fins ahir que, al pàrquing del "Santa Park", vam veure un parell que anaven lligats. La informació que tenim és que d'aquí cap al Nord és molt possible de trobar-ne. Passat Ivalo, tot i anar vigilant les vores del bosc que arriben fins la carretera, m'ha mancat molt poc per menjar-me un de ben gros quan ha decidit travessar la carretera mentre jo avançava una altra autocaravana que no em deixava -lògicament- veure els marges de la carretera. Quin ensurt m'he endut, l'animal ni ens ha mirat ni s'ha immutat.

Quan més pugem, menys trànsit i menys vegetació trobem. Les masses d'arbres han deixat pas als arbustos. Passat Inari, la carretera ha canviat, ha perdut la línia divisòria, s'ha fet molt més estreta i s'ha convertit en una muntanya russa amb unes contínues pujades i baixades que han fet gaudir d'allò més a en Pau. Per contra, he conduit durant una bona estona cara a un sol molt baix i enlluernador però que hem agraït doncs feia dies que no el vèiem. Hem deixat Finlàndia i hem arribat a Karasjok ( estem a Noruega!!! ) on farem nit al costat d'una colla d'autocaravanes.

Des de l'aparcament es veu la punxa de l'edifici del Parlament Sami ( una rèplica gegant de les tendes típiques d'aquest poble ) i hem anat a preguntar els horaris per visitar demà el Parlament Sami. Ens han dit que ni dissabtes ni diumenges fan cap mena de visita, i com avui és dissabte ens quedarem amb les ganes de veure-ho en aquest viatge.

Després de jugar una estona a futbol a l'aparcament, i sopar, ens anem a dormir a les 23 hrs., amb una llum de "les 8 de la tarda d'un dia d'estiu a Catalunya" i amb un fred que "pela". El termòmetre marca 2º, vaig amb folre polar, és el primer dia que notem fred i la gent d'aquí va pel carrer en màniga curta...està vist que no som d'eixe món. Els habitants de Karasjok no deuen tenir fred doncs a l'hivern sovint estan a -40º i és un dels punts més freds de Noruega.

Al costat de l'aparcament hi ha un espai per omplir i buidar aigües. Des que vam sortir no hem tingut cap problema al respecte.

La ruta ha estat: Rovaniemi - Inari - Ivalo - Karasjok i hem fet 450 kms.

10 d'Agost

Ens hem aixecat amb un matí assolellat i ens ho hem pres amb calma. Ens hem mogut a les 10,30, hem fet una visita exterior al Parlament i al museu Sami, amb les seves tendes de pell. Com que al museu Artikum de Rovaniemi ja vam veure coses d'aquesta cultura i havíem llegit comentaris de que no tothom trobava interessant aquest museu, ens hem "saltat" l'interior, de pagament.

Tant ahir com avui, sovint a les vores de la carretera hem vist bosses d'escombraries negres lligades als matolls, és el senyal de "rens pasturant". Ahir vam veure alguns però avui hem vist molts, tant al mig de la carretera, caminant parsimoniosament, com als costats.

La ruta fins aquí ha estat molt bonica. Cada cop es veuen menys arbustos, només roques i algunes herbes baixes. No sé com serà la resta de Noruega, però venir fins aquí paga la pena.

La darrera parada l'hem feta a Honningsvag, el poble de pescadors més al nord en terra continental. Hem comprat alguns records, doncs ens van dir que eren més econòmics que dins de Nordkapp i hem visitat -no hi havia anat mai a cap- l'Artic Ice Bar, un bar on el terra, les parets, la barra o els gots són de gel. Ho té muntat allà un espanyol molt agradable al costat del mar. Ens ha mostrat un vídeo de com ho han de construir cada any de nou, hem estat xerrant una estona, i ens ha dit que portaven uns dies de molt mal temps -poc negoci- i que avui i demà faria extraordinàriament bo.

He sortit del local amb un somriure d'orella a orella...

Per passar el túnel per sota el mar que separa la part continental de l'illa on es troba Nordkapp cal pagar un car peatge, 200 NOK per adult, 65 per nen i 125 per estudiants. A la taquilla no ens han preguntat la mida de l'autocaravana però sí quants ocupants hi anàvem. Hem arribat al darrer pàrquing a les 7 de la tarda. Hi ha més de cent autocaravanes, alguna caravana, alguna tenda de campanya i força motos. Venir amb moto crec que deu ésser gratificant però molt, molt dur. Fora de l'auto feia una brisa fresca, un dia extremadament clar i una mar plana com si d'una immensa piscina es tractés. M'ha sorprès molt doncs pensava trobar un mar brau. Fa anys també vaig trobar un mar-piscina a Finisterre, a Galícia i també em va sorprendre.

Hem estat dins l'edifici que hi ha allà, on hem vist la pel·lícula i la exposició sobre la història de l'indret. Hem fet una colla de fotos i he deixat un adhesiu de "la tortuga totcàmping" a la part posterior de "la columna de la bola". Hem estat voltant i gaudint del lloc, veient la immensitat d'aquell mar des de dalt del penyasegat. Sobre les 11 del "vespre" s'ha posat el sol a l'horitzó, i al voltant de les dues de la matinada ha tornat a sortir. Mentre el sol no es veia, eren les "8 de la tarda" a efectes de la llum que teníem. Trenta anys després de sentir parlar per primer cop d'aquest indret l'he vist, i per què no dir-ho, l'he sentit. Un altre dia, no sé quan, tornaré. Com portem amb nosaltres un nen encara petit, no hem fet l'excursió de 5 hores per arribar a peu al que, en realitat, és el punt més septentrional de Noruega i que es troba una mica més enllà, i que es veu de des d'aquí. A les imates podeu veure la llum que hi ha i l'hora a la que estan fetes.

La ruta ha estat: Karasjok - Lakselv - Honningsvag - Nordkapp i hem fet 278 kms.

11 d'Agost

Vam anar a dormir molt tard amb tots els enfosquidors posats i ens hem llevat també tard amb un sol radiant. Per l'horitzó llunyà veiem uns núvols foscos que com havíem de marxar no ens afectarien. Després de fer una darrera volta hem marxat de "la plataforma" tot convençuts de que hem tingut sort de tenir un dia així.

Ens han tornat a cobrar pels ocupants sense preguntar les mides de l'auto. Com una ocupant anava dormida "s'han oblidat" de comptar-la i hem pagat quasi 200 NOK menys.

Cal desfer una part del camí i tornar a pagar per passar el túnel, com si hagués alternativa a no passar-lo!!!, per anar cap al museu de pintures rupestres d'Alta, el següent punt del viatge.

El museu és Patrimoni Mundial per l'Unesco des de 1985, es troba al sud d'Alta, hi ha uns 3000 gravats i el recorregut és d'uns 5 kms. a peu per sobre d'un entarimat de fusta per no malmetre el terra. No sabíem l'horari de tancament del museu i de les seves pintures rupestres, així que com hem esmorzat tard, no hem parat a dinar fins arribar allà, a les cinc de la tarda. Un cop ens han dit que tancaven a les 21hrs ( estrany horari per aquestes latituds ) hem fet un dinar-berenar i les hem visitades a continuació, inclòs el museu. El recorregut a l'exterior per veure les pintures sobre les pedres està dividit en dos sectors i és entretingut, però per mi, que no sóc cap entès en art rupestre, amb la meitat hauria tingut prou, doncs tots els dibuixos són molt semblants. Hi ha fulletons explicatius en espanyol. Per fer la visita completa cal al menys 2h30'. Nosaltres hem sortit del recinte que eren quasi les 9.

Un cop vist Alta, hem seguit cap al sud per avançar uns kms., fins l'hora de sopar, aprofitant que encara hi ha molta llum. La ruta d'avui ha acabat a Talvik, al costat del Altafjorden en un gran aparcament darrera la benzinera i on hem pogut buidar l'aigua. A l'aparcament hi havia un parell de autocaravanes més, uns francesos amb qui hem parlat una estona i uns italians més enllà. Poc després ha arribat una mastodòntica autocaravana Concorde de més de 8 mts. i ha aparcat a escassos 2 metres de la nostra tot i que havia espai de sobres, fent que la nostra semblés una puça, i n'hem fet una foto. Anava dins una parella de noruecs que ni ens ha saludat. Deuen pensar que són més que els demés. Què pobres són aquells que només tenen diners. El dia ha estat d'aquells de "núvols i clars", quan marxava el sol feia fresca, sense arribar a fer fred com a Karasjok.

La ruta ha estat: Nordkapp - Alta - Talvik i hem fet 276 kms.

12 d'Agost

Cap a les Versteralen i les Lofoten. Quan vam marcar la ruta vam decidir que no visitaríem Tromso, així que hem anat seguint les indicacions cap a Narvik. Ha estat un dia sencer de trànsit, gris i amb una pluja fina, aquest paisatge amb la llum del sol deu ésser preciós. A la ruta teníem anotats diversos llocs o miradors, com Sorstraumen, per aturar-nos a veure el paisatge, però no ho hem fet perquè si un lloc és bonic, al següent revolt es té una vista espectacular.

Hem vist fiords amb neu a la seva part superior i moltes casetes de colors disperses a la falda de les muntanyes, com si als noruecs els hi agradi més estar aïllats que en comunitat. Algunes no tenen llum elèctrica i només s'usen a l'estiu.

Les carreteres, estan prou bé, sobretot tenint en compte on estan fetes -sortejant muntanyes- i el número d'habitants que fora de la temporada més turística les deuen usar, i pagar el seu manteniment. Per a ésser la carretera principal, el trànsit és escàs. De tant en tant, hem passat per ponts que fan por per l'alçada que tenen i que acosten un fiord a un altre, o per túnels sota el mar amb unes pendents i de baixada i pujada força importants i sense la més mínima mostra d'humitat al seu interior, tot plegat per anar reduint l'ús de vaixells transbordadors i facilitar les comunicacions a qualsevol hora.

Prop de Manselv hi ha unes cascades, i a Bardufoss un parc aquàtic cobert que obren de 12 a 17,30.

Hem arribat fins a Santorg, molt a prop de les Versteralen, o dins elles, no tinc clar el punt exacte on comencen. Hi havia ganes de fer una llarga dutxa calenta i per fer-la entrem en una mena de petit càmping on passarem la nit per 150 NOK i omplirem-buidarem. Deuen tenir un escalfador elèctric no massa gran i l'adolescent que ens acompanya s'ha dutxat la primera i ha esgotat l'aigua calenta..

A les illes el combustible és més car, per tant demà omplirem.

La ruta ha estat: Talvik - Andselv - Bjerkvik - Santorg i hem fet 510 kms.

13 d'Agost

Hem sortit prop de les 11, amb pluja, cap a Sortland, la ciutat més important de les illes Vesteralen, on arribem també plovent. Al nord de l'arxipèlag, des d'Andenes o Sto surten vaixells per veure balenes. A l'oficina de turisme de Sortland ens han informat que per haver mala mar avui no sortien i hem decidit esperar a demà, a veure si tenim més sort i podem embarcar-nos. Demà a les 9 del matí ja sabran si surten, o no, i decidirem anar fins a Sto o canviar d'idea i marxar cap a les Lofoten. Hem passat la tarda fent un passeig i anant fins a la biblioteca per connectar-nos a Internet des de dins i des de fora per wi-fi. Farem nit al pàrquing del centre comercial.

A les Vesteralen hi ha dues empreses que organitzen sortides per veure balenes:

www.whalesafari.no, la més coneguda i que surt des d'Andenes, a unes 2 hores per carretera de Sortland, i que fa un recorregut d'entre 3 i 5 hores de vaixell, i www.arcticwhaletours.com, la més nova, que surt des de Sto amb un vaixell més gran i més estable i més propera per carretera des de Sortland, a uns 40 minuts. Aquesta fa un recorregut per mr d'unes 7 hores.

Des de casa els hi havíem preguntat les diferències i els de Sto ens van respondre amb un correu en el que ens deien que ens farien un descompte si portavem el correu imprès. La ruta ha estat: Santorg - Sortland i hem fet 100 kms.

14 d'Agost

Seguia plovent. A les 9 des de l'oficina de Turisme han telefonat a Sto a veure si sortirien avui i els hi han dit que tenien mar de fons -onades- de la tempesta d'ahir i que fins les 12, hora de sortir, no ho decidirien. Davant la situació hem marxat cap allà a veure si teníem sort. Com alternativa si no sortia el vaixell, ens han dit que podíem visitar Nyksund, un antic poble balener proper a Sto, abandonat fa anys i ara en procés de reconstrucció. Hem estat una estona esperant les 12 dins una casa que tenen al costat de l'embarcador on hem vist les fotos que han fet en altres ocasions, etc. A les 12, quan és l'hora de sortir ens diuen que esperaran una estona més. Veient la indecisió del capità, veient que continua plovent i que, segons les fotos, la excursió es fa en coberta, decidim renunciar. No hem volgut arriscar-nos a que una excursió bonica -però cara- a veure balenes es transformi en un trajecte de set hores sota la pluja en un vaixell no gaire gran i enmig d'una mar amb onades. Ens ha costat, perquè era un dels atractius del viatge però creiem que hem pres la decisió correcta.

Hem girat cua, hem anat a Nyksund, i ha estat una de les sorpreses del viatge. Per arribar-hi hem fet uns quants kms. per una pista de terra a escassos metres del mar -ens han dit que durant l'hivern no és permès el pas- i l'autocaravana, quan hem baixat, era de color xocolata. El poble és una petita illa, a uns 50 metres de la costa i unida a terra ferma per un estret pas cimentat que només poden travessar, en vehicle, els veïns mentre la resta hem hagut d'aparcar a l'entrada. La visita a peu ha estat "especial". Un cop travessat el pas que fa d'unió, ens ha donat la benvinguda les restes rovellades d'un camió bolcat en una estranya posició. Durant la visita, tot el poble sembla deshabitat, abandonat, no es veu ningú enlloc ni se sent res, només s'escolten sorolls metàl·lics d'algun taller. Estranyats, hem mirat a través dels vidres de les finestres d'alguna casa on es veu la taula a mig treure i plena de pols... Una casa té la porta entreoberta, joguines en un sorral davant la porta, i uns vells ossos de balena per vendre, però no hi ha ningú. Un senyal que prohibeix la circulació, deixat al terra, i amb una autocaravana dibuixada al centre, posa el seu punt curiós al poble.

Unes naus de colors, que en un altre temps segurament eren magatzems es mantenen sobre columnes de fusta sobre l'aigua fent companyia a uns vells vaixells de pesca. Al costat d'una de les naus he baixat unes escales seguint un indicador d'una botiga, estava la porta oberta sense ningú... Sorpresos tots cinc per l'ambient, hem tornat a l'auto, pensant que seria un fantàstic plató per una pel·licula de terror.

Hem tornat per la pista i hem agafat la carretera de tornada a Sortland, on hem rentat l'auto fins deixar-la del seu color i hem marxat cap a les Lofoten, a veure si ens millora el temps.

Hem agafat prop de Sortland una nova carretera, inaugurada fa uns mesos, per la que en menys d'una hora s'arriba a Svolvaer, la ciutat més important de les Lofoten, passant per sota el mar i evitant el pas entre Melbu i Fiskebol en transbordador. Ho hem passat amb boira, plovent i sense veure-hi res del paisatge, una pena. Durant una estona en que s'ha aixecat una mica la boira, hem visitat Henningsvaer i hem trobat la botiga, amb una senyera a la porta, de l'Andreu, un mallorquí que viu aquí des de fa 30 anys, conegut arreu i amb qui fem una xerrada. El poble, a les fotografies que hem vist, (la foto és d'en Jofranc) és molt bonic, però la pluja, el fred, el vent i els núvols baixos no ens han deixat gaudir-ne. Esperem que el temps millori, això ens diuen, i sinó serà raó per tornar-hi.

Havíem llegit que la posta de sol a Eggum, a una hora d'on estàvem, era espectacular, i hem comés l'error de creure que en aquest temps arribaríem allà. A les 9 del vespre hem sortit de Henningsvaer però s'ha fet molt tard, i ni hem vist la posta ni hem trobat l'àrea -tot i tenir-la a 500 metres-, ni hem trobat ningú a qui preguntar.

La ruta ha estat: Sortland - Sto - Nyksund - Sortland - Svolvaer - Henningsvaer - Eggum i hem fet 198 kms.

15 d'Agost

Ahir nit ens vam quedar a dormir al final de la carrer que travessava Eggum i a les portes d'una tanca que separava el poble del camp. Les llums de l'auto no mostraven més enllà d'un tros de camp i no vam gosar de passar-la . La tanca tenia un rètol que informava -en noruec- que cap allà només s'anava a l'àrea i no ho vam entendre...coses que passen.

Aquest matí, ens hem despertat amb sol, hem anat caminant a investigar què hi havia passada la tanca, i hem descobert l'àrea. Està molt bé, té una magnífica vista, per una altre dia ja ho sabem.

D'Eggum hem anat a Borg, que està a prop, i on hi ha una casa vikinga, amb vikings dins, i un vaixell víking reconstruïts. Per entrar al recinte hem pagat 300 NOK per família. El recinte es fa a peu, és entretingut i ens hem passat quasi 3 hores passejant, és un recinte obert, es a dir, que es podria accedir des de la mateixa carretera agafant el desviament en direcció a la Borgkirke ( església ) i veure-ho per fora. Ho comento per si algú no pot anar a peu i no per a que sigui la solució per estalviar-se l'import de l'entrada.

Després de dinar hem anat a Vikten, un mini-poble amb una platja de sorra blanca, que fa un contrast espectacular amb les parets quasi verticals de la muntanya que li cauen a sobre.

Més tard hem marxat a Nusfjord, un preciós poble de pescadors, patrimoni de l'Unesco, on hem vist un documental sobre la vida dels pescadors noruecs i una colla de cases transformades en museu dels diferents oficis relacionats amb la pesca.

A continuació hem passat per Reine. Si Nusfjord era bonic, Reine és excepcional. Un poble de cases i barques de tots colors rodejades d'abruptes muntanyes. Tot plegat, a estones il·luminat per una llum blanca que s'escola entremig dels gruixuts núvols que tapen el cel.

No hem estat gaire estona a Reine, pensant en que més tard tornaríem, i hem marxat una mica més enllà, fins "A", que és el darrer poble on es pot anar per carretera, per donar una volta i valorar què faríem demà.

"A" no té res a veure amb Reine o Nusfjord en bellesa, però té com a curiositat el museu del bacallà repartit per diferents indrets del poble. Hem donat un passeig, veient els assecadors de bacallà i hem fet mitja volta fins Reine per fer nit al costat de l'escola, un lloc molt tranquil.

La ruta ha estat: Eggum - Borg - Vikten - Nusfjord - Reine - A - Reine. Hem fet 88 kms.

16 d'Agost

Hem sortit de Reine a les 9, mentre la tropa encara dormia. El més normal seria haver agafat el vaixell que surt de "A" fins Bodo, al continent, però hem decidit tornar per carretera una part, per veure el que la boira ens va tapar quan veníem i també per estalviar-nos aquest trajecte en vaixell que tothom coincideix que és molt mogut. Hem estat mirant dues rutes possibles: Agafar el vaixell des de Svolvaer a Stutvik, però ens han dit que la carretera entre Stutvik i l'E-6 és dolenta, o agafar el vaixell Lodingen-Bognes, que és el que hem escollit.

La carretera nova fins Lodingen es fa en menys d'una hora i el trajecte en vaixell triga una altre hora i costa 520NOK per 5 persones i una AC de fins 7 metres.

Tot i haver recorregut uns quants kms. de més per les Lofoten ens queda la idea de que hem de tornar aviat. El recorregut en ferri ha estat molt tranquil, i després la ruta cap a Mo i Rana és molt bonica. Malgrat la volta feta no ens hem penedit. Hem parat per pernoctar a Rognan, en una àrea tranquil·la, amb barbacoes, gronxadors, molt bona, excepte el detall de que el born per buidar el Tethford és una porqueria, sense entrar en més detalls, i a més va amb fitxes.

La ruta ha estat: Reine - Lodingen - Bognes - Fauske - Rognan. Hem fet 426 kms.

17 d'Agost

Hem sortit a les 11 de Rognan després de fer feines pendents. Quan ens hem llevat estàvem a 12º i en poca estona, al migdia, érem a 28º. El sol ha escalfat avui de valent. Hem continuat la ruta cap a Mo i Rana, molt bonica, i ens hem aturat una estona en un punt de la carretera on diuen que passa la línia del Cercle Polar Artic. És un espai natural molt menys turístic que el que vam veure a Rovaniemi. Un petit edifici i un aparcament completen tot el "muntatge".

Hem comprat uns records, hem fet unes fotos i hem seguit cap al Sud fins la cascada Lasksfossen. No és una cascada clàssica com esperàvem sinó com un gran ràpid del riu que en un moment cau uns metres.

Hem acabat el dia parant a pernoctar al costat d'un centre comercial a Levanger.

La ruta ha estat: Rognan - Mo i Rana - Mosjoen - Steinkjer - Levanger. Hem fet 555 kms.

18 d'Agost

Hem sortit de Levanger amb sol, i per primer cop a Noruega hem trepitjat un tros d'autopista, el que bordeja Trondheim. Per un moment ens semblava que no estàvem a a Noruega... Hem agafat l'E-39 direcció Alesund i poc després l'autopista s'ha convertit, durant una bona estona, en una ridícula carretera, estreta i amb un ferm desastrós que més endavant, després d'un tros d'obres, ha tornat a millorar. La estan fent nova i més ample en direcció a Trondheim, i com no tenen més terreny, hem passat pel mig del tram en obres amb les màquines treballant al costat. Després de dinar hem passat el pont penjant més llarg de Noruega, el Gjemnessundbrua, de 1257 metres de llarg, de peatge i a l'estil del Golden Gate de San Francisco, i en direcció a Molde.

Poc abans d'arribar a Molde, hem agafat la ctra. 64 cap a Solsnes, Afarnes i Andalsnes, a continuació la E-139 i poc després hem pres el desviament cap a la "ctra. turística 63" la famosa carretera dels Trolls o Trollstigveien que és una carretera d'ús per als "guiris" com nosaltres i dels veïns de la zona.

Allà ens hem trobat, per casualitat, amb la família "Mento", habitual a "ACPasión" amb qui havíem intercanviat missatges per internet però que no havíem acordat cap punt de trobada, i amb qui vam coincidir unes quantes vegades més, sense proposar-nos-ho. Des d'aquí els hi enviem una abraçada.

Pujar la carretera dels "Trolls" té la seva gràcia, doncs està com tallada a la pedra d'una paret força vertical.

Conduint m'ha fet força "repelús" però la tornaria a fer. És estreta, a les fotos veureu que no passen dos cotxes al mateix temps, està perfectament asfaltada i rodejada amb una tanca de pedra, tot i que millor no mirar més enllà d'ella. Els passatgers sí que poden, per veure l'espectacular paisatge. He pujat tan ràpid, en segona, que aprofitant un tros més ample m'han passat dos noruecs fent sonar la seva botzina, jajaja, com anava el primer no els veia, prou feina tenia...

Un cop dalt hi ha un mirador des del que es té una visió espectacular, i unes botigues de records. Hem parat per fer unes fotos i hem continuat fins a Valldal on hem acabat el dia en un àrea amb rentadores, assecadores, wi-fi, dutxes, etc.

La ruta ha estat: Levanger - Trondheim - Alesund - Molde - Solsnes - Afarnes - Andalsnes - Valldal, hem fet 396 kms.

19 d'Agost

Hem sortit amb un dia assolellat des de Valldal cap al fiord Geiranger, segurament el més fotografiat i conegut, començant per una baixada molt bonica, anomenada la carretera de les àligues, des de la que es veu gran part del fiord amb el transatlàntic ancorat al mig. A Geiranger hem agafat el ferri d'anada i tornada, sense l'autocaravana, fins a Hellesylt. El passeig se'ns ha fet massa lent. A la tornada hem dinat dins el vaixell. Volíem haver fet algun circuit més en vaixell per altres fiords, però com ens ha semblat lent, queda pendent per un altre cop.

De nou a Geiranger i amb l'auto, hem pujat al mirador de Dalsnibba, a quasi 1500 metres d'alçada. La darrera part que puja és una pista de terra, amb tanca a un costat en alguns llocs i de peatge.

Per nosaltres, la pujada paga la vena per les vistes des de dalt: al fons del tot el fiord amb el vaixell ancorat al bell mig i ( si no fos per què hem vist gent pujar i baixar, pensaríem que és un decorat ) i la carretera de les àligues per la que hem baixat aquest matí.

Hem baixat del mirador de Dalsnibba, per la carretera 63 en direcció al que serà el nostre destí final del dia, Lom, però per poder passar per la carretera turística 258 -ens estem aficionant a elles- ens hem desviat cap al centre hivernal de Videseter. Fent-la fem un bucle, doncs per sota passa un túnel.

Només començar la carretera ens hem trobat un 4x4 avariat que portava de remolc una barca. Quin lloc per tenir una avaria!!!. Amb l'autocaravana ocupàvem tota l'amplada de la pista i quan ens trobàvem amb algú de cara - com el camió-plataforma que venia a recollir al "avariat", o de nou "els Mento"- miràvem de creuar-nos sense perill en un dels nombrosos apartadors que hi ha.

A canvi de veure aquest paisatge natural i agrest, amb un riu que anava paral·lel al recorregut, hem arribat tard a Lom per veure la església de fusta oberta, i ens hem hagut de conformar en veure-la per fora. Per nosaltres ens ha compensat per què veurem més esglésies de fusta, per dins i per fora. Hem jugat una estona a futbol i ens hem quedat a dormir a l'aparcament, molt tranquil, que hi ha al davant de l'església, amb unes quantes autocaravanes i la remor de fons d'una petita cascada que fa el riu que passa a un centenar de metres.

La ruta ha estat: Valldal - Geiranger - Hellesyllt (anada i tornada en ferri) - Dalsnibba - Videster - Lom. Hem fet 162 kms.

20 d'Agost

Tot el dia ha fet bon temps. Ens hem llevat a les 7 del matí doncs avui havíem de fer una de les activitats "especials" del viatge, fer una excursió per Nigardsbreen, una de les llengües de la immensa gelera Jostedalsbreen.

Ens havien dit que avui era el darrer dia que feien la excursió bàsica que ells anomenen "ruta familiar" i que es feia a les 11,30 del matí. El gps ens deia que teníem temps de sobres però a mida que anàvem recorrent la carretera 55, una part entre la boira, veient bonics paisatges per cert, ens donàvem compte que arribaríem molt justos de temps. Després de desviar-nos de la 55 cap a la ctra. 604, hem arribat al museu de les geleres just a les 11,30, i ens han dit, per la nostra tranquil·litat, que feien sortides mentre hi hagués gent.

Des del museu ja és visible la gelera, però per arribar-hi encara cal anar fins al costat del llac on va l'aigua de la gelera, deixar el vehicle a l'aparcament i caminar una bona estona, o des d'allà agafar una barca que apropa a la base de la gelera i caminar una mica fins al punt on ja es poden posar els grampons model "iniciació".

Hi ha excursions amb diferents tipus de dificultat. Cal pagar en efectiu, al menys la familiar, i aquesta és una agradable passejada pujant uns 500mts. per la gelera. És apta per nens i nenes a partir de 6 anys. El risc de fer-se mal fent l'excursió és mínim, en canvi hem vist gent arriscant-se inútilment volent fer l'excursió "per lliure" e intentant pujar pel gel sense cordes ni grampons.

Pau era el més petit i anava el primer de l'una cordada d'unes 20 persones, darrera de l'autèntic sherpa del Nepal que ens ha fet de guia, i ha gaudit d'allò més.

Al costat nostre anaven uns jubilats noruecs, a qui estranyava trobar una família de "espanyols" allà dalt, i amb els que hem anat xerrant sobre les diferències entre els sous seus i els nostres. Ens hem quedat sorpresos. Ens agradaria viure aquí amb el que cobren allà...

Hem fet unes fotos, que no arriben a mostrar la mida tan descomunal de la gelera, i menys si es veuen en mida petita ( us aconsello veure-les a la galeria, o baixar-les per apreciar els detalls ).

Hem dinat en unes taules al costat de l'embarcador i hem anat al museu. Una de les coses sorprenents és veure fins on arribava la gelera fa uns anys i on arriba ara. Posteriorment hem marxat cap a Solvorn, per des d'allà anar en vaixell a veure l'església de Urnes.

Quan hem arribat a l'embarcador ens han dit que l'església ha tancat fa poc, a les 16,45 hrs., -quines hores de tancar- i el vaixell acaba de venir del seu trajecte del dia.

Per aprofitar el temps, doncs Solvorn és un mini-poble, hem anat a fer un canvi d'aigües a la carretera principal on hi havia una benzinera amb serveis per autocaravanes. Després de fer-ho, hem tornat al poble i hem aparcat en una mini-plaça a uns 150 mts abans de l'embarcador, on ni es pot aparcar més de 2 hores, ni per la nit. Pernoctem dues autos entre els cotxes dels veïns, molt tranquils.

La ruta ha estat: Lom - Gaupne - Nigardsbreen - Solvorn. Hem fet 243 kms.

21 d'Agost

La freqüència de vaixells entre Solvorn i Urnes és escassa. Surt el primer a les 7,30 i el següent a les 10. L'església està a 1 km. de l'embarcador, a uns 20 minuts perquè és camí de pujada. Millor anar a peu que en vehicle. Hem agafat el vaixell de les 10 i hem tingut el temps just per arribar, treure els tiquets per la visita de l'església ( que no ens han dit que per dins estava en procés de restauració i no es veia gaire cosa ) veure-la, escoltar les explicacions -en anglès- i tornar a baixar ràpid per arribar a temps d'agafar el vaixell de les 11,30 de tornada a Solvorn.

De Urnes hem marxat a veure la tercera església de fusta, a Borgund, agafant de nou la ctra. 55 cap a Songdal i després la ctra. 5 cap a Laerdal. Per acostar-s'hi a la església cal treure el tiquet. Per fora és la més bonica de les que hem vist, en canvi per dins era més maca la d'Urnes.

Un cop vista hem marxat cap a Bergen. Per arribar teníem dues alternatives, passar el nou túnel de 24,5 kms. que en aquest moment és el més llarg del món, o passar per l'antiga carretera, la Aurlandsvegen que ara té l'apel·latiu de "turística". La decisió era clara, hem vingut a veure i gaudir de paisatges. I aquesta carretera té pujades, baixades i paisatges que no s'obliden...encara que a la foto es vegi estreta.

Ens han dit que el túnel té el seu atractiu amb unes places de colors cada 8 kms. però no ho hem vist.

Per aquesta carretera, poc abans d'arribar a Aurland, hi ha un impressionant mirador de fusta amb la barana de vidre, per aquells a qui agraden les alçades, des de la que es veu el poble i el fiord Aurlandsfjorden.

A Aurland hem agafat la carretera que venia del túnel, la E-16, cap a Voss, però abans d'arribar ens hem aturat per veure la cascada Tvindefossen.

Posteriorment hem seguit fins Bergen on hem arribat a passades les 9 de la nit amb la intenció de trobar una àrea de pernocta, però totes les adreces, tant de coordenades com de nom de carrer han resultat errònies. Hem preguntat diverses vegades però ningú ens ha sabut dir on quedar-nos. Hem donat un munt de voltes, amb l'agreujant de que la part més cèntrica de la ciutat és de peatge, per lectura de matrícula en passar, com un Tele-Tac, i estan situats fins i tot en carrers estrets i foscos com rateres i sense cap avís previ de "peatge". Cada cop que veia el fanal i la càmera que agafa la matrícula, tant per entrar com sortir ( per nosaltres no entràvem ni sortíem d'enlloc ), ja no era possible girar.

Hem acabat a les 2 de la matinada, esgotats de buscar, i de molt mal humor també per la història dels peatges, en un aparcament d'autobusos, autocars i camions situat al costat del "scalextric" del centre de Bergen. Un lloc molt sorollós, apte només per a una emergència. Dormirem malament.

Hem tingut un altre dia de sol, i la ruta feta ha estat: Solvorn - Borgund - Aurland per carretera Aurlandsvegen - Voss - Bergen. Hem fet 323 kms.

22 d'Agost

Hem dormit fatal, el pitjor dia des que vam sortir de casa. Ens hem llevat prop de les 11 i a Bergen, la ciutat on diuen que sempre plou, ens ha fet un dia de sol radiant, hem estat a 28º. La policia ens ha dit que aparquéssim al carrer Bontlabo, tot i que hi ha un senyal que ho prohibeix. Hi havia una bona colla d'autocaravanes, inclosos de nou, els "Mento".

Hem visitat visitat el barri Bryggen amb les seves cases de colors, el centre de la ciutat. Hem tastat i comprat salmó salvatge a molt bon preu al mercat del peix. En canvi, per principis, no hem volgut ni comprar ni tastar la carn negra de balena. Hem dinat allà mateix per un preu raonable. Hem tastat també el fuet de re i d'alce, de fort gust i color fosc. A totes les parades hi ha estudiants catalans que passen l'estiu treballant allà, inclús una parada tenia una senyera. Coses per fer més "caixa"...

Després de dinar, cap a les 3,30 de la tarda hem marxat en direcció a Oslo per la ctra. E-16 i hem seguit després per la ctra. 7 fins arribar a Kvandal, on hem agafat un ferri que ens ha passat a Kinsarvik, i per la ctra. 13 hem seguit cap a Odda, on hem fet un canvi d'aigües al davant de la benzinera Best (el lloc està poc vissible). Ens hauríem hagut de quedar a dormir a Odda, té una plaça gran amb aparcament, un lloc perfecte, però hem volgut apurar una mica més, i ens hem equivocat. Pensavem que trovariem espai a l'aparcament de les cascades bessones Latefossen però no hi havia gens d'espai per pernoctar.

Des d'Odda comença la pujada d'un port de muntanya i durant uns quants kms. no hi ha llocs on parar. Al final hem trobat un lloc dalt de tot del port, en l'aparcament d'una estació d'esquí, abans de començar a baixar cap a Roldal. Es dóna la coincidència que hem dormit junt a uns altres autocaravanistes alemanys que venien de Roldal i els hi havia passat igual que a nosaltres, per no quedar-se a Roldal, portaven uns kms. sense trobar lloc.

La ruta ha estat: Bergen - Kvandal - Kinsarvik - passat Odda. Hem fet 194 kms.

23 d'Agost

Hem tingut un altre dia radiant de sol. Pel camí cap a Oslo per la ctra. E-134 ens hem aturat per veure l'església de Heddal. És la més gran de les que hem vist i ha coincidit que feien un casament, en el que la majoria, nuvis inclosos, anaven amb uns vestits típics noruecs.

Seguint el camí volíem visitar les mines d'argent de Sagrendda però avui dissabte, i demà, són tancades. A Drammen hem agafat l'autopista -18 i hem arribat a Oslo a mitja tarda, hi havia poc trànsit.

Hem aparcat a la zona de les ambaixades i hem marxat a fer un passeig pel centre fins el port on feien una festa intercultural amb parades de molts països. Hem passat al costat de l'edifici de l'Ajuntament, que per fora és horrorós, i allà hem preguntat a uns policies per un lloc on pernoctar i ens han dit que anéssim al càmping que hi ha a les afores, sobre un turó, que no Oslo no té cap àrea per autocaravanes. Hem donat unes voltes i com no hem trobat cap lloc bo, i teniem fresc el mal record de Bergen, hem anat al càmping Ekeberg, que obre de juny a setembre.

Sense contractar electricitat, al mig d'un prat i amb les dutxes pagades a part, el preu és de 240 NOK. Éns ha semblat car per no tenir cap servei.

La ruta ha estat: Passat Odda - Heddal - Drammen - Oslo. Hem fet 412 kms.

24 d'Agost

Ens hem llevat tard. Comencem a veure la fi del viatge. Hem fet un canvi d'aigües al càmping i hem baixat a la ciutat. Per la porta del càmping passen autobusos però hem pensat -i encertat- que avui diumenge seria fàcil estacionar. Ho hem fet en un dels aparcaments que hi ha al costat mateix del parc Vigeland. Ha tornat a fer un dia de sol amb una temperatura molt agradable, a la gespa hi ha força gent prenent el sol i dins algunes fonts monumentals es banyaven nens en una aigua gelada. Deuen tenir la pell curtida o estan en procés de tenir-la.

Aquest parc és imprescindible per a qualsevol que passi per Oslo. Té una gran superfície i la característica principal són una col·lecció d'escultures que reprodueixen figures humanes, des de nens petits fins ancians. Unes estan fetes a partir de blocs de granet gris en el que sovint les figures entan entrellaçades, i altres són fetes en bronze. La figura principal del parc és una columna de granet, d'una sola peça i 17 metres d'alçada que simbolitza les edats del home. Ha coincidit que la estan netejant i estava tapada.

En Pau ha vist una colla d'ànecs al voltant d'un estany i no ha parat fins fer-los córrer a tots fins que s'han ficat a l'aigua. Li ha interessat molt mes això que no pas les escultures.

Hem abandonat el parc cantant una cançó d'en Xesco Boix i fent somriure a alguns noruecs que no entenien la lletra.

Del parc hem anat a veure el trampolí de salts de Holmenkollen, a les afores de la ciutat i des d'on es veu tot Oslo. Quina sort, poder anar a esquiar en un tres i no res. Al voltant del trampolí hi ha una zona d'aparcaments, perfecta per pernoctar, i una zona esportiva, tot d'entrada lliure. El trampolí és impressionant per la seva alçada. Cal tenir "les coses ben clares" per saltar... A la zona esportiva hem trobat uns llits elàstics en els que hem passat tots una bona estona fent gana fins l'hora de dinar.

Al mes d'octubre de 2008 i durant 2 anys tancaran les instal·lacions per tirar-ho a terra i fer-hi un de nou de cara als campionats del mon del 2011, així que tot l'anterior quedà en suspens.

A les 5, hem marxat d'Oslo. En sortir, hem passat per un barri residencial, on també està un cementiri, i on hi ha espais per pernoctar. Sabent-lo, no cal anar al càmping.

La darrera parada ha estat per posar gasoil i gastar les darreres corones. En pocs kms. ens adonem que les coses canvien, en entrar a Suècia: El paisatge es fa més ampli, amb més arbres. No es que a Noruega no hi hagin sinó que aquí la disposició és alineada, plantada expressament per aprofitar la fusta. També tornem a circular per autopista, a Noruega són pràcticament inexistents, i a canvi de circular més lent es gaudeix més de la "pel·lícula", i per últim, hem vist de nou camions-tràilers. No ens hem adonat fins avui quan els tornat a veure. A Noruega deuen fer el transport per vaixell o avió.

Aquest matí la meva pda, on portava el navegador, s'ha endut un cop i s'ha trencat. No volia marxar de Noruega i haurem de seguir amb el sistema tradicional de navegació.

Hem arribat fins prop de Goteborg i hem dormit a una immensa àrea al costat de l'autopista la mar de tranquils.

La ruta ha estat: Oslo - Goteborg. Hem fet 308 kms.

25 d'Agost

Seguint el retorn al Sud, hem passat per Malmö, on hem vist l'edifici "regirat" de l'arquitecte valencià Calatrava, davant el mar. Posteriorment, hem travessat el pont-tunel que uneix Suècia i Dinamarca. Després d'haver passat ponts més alts i una col·lecció de túnels per sota el mar aquest ja no ens ha sorprés gens.

Hem entrat a Kobenhavn només per a fer un tomb i saludar la "sirenita" que no ens ha semblat res d'especial. Potser és que venim de viure experiències més "fortes".

Al costat d'una de les artèries d'entrada a la ciutat hi ha una àrea però ens ha semblat molt sorollosa i hem decidit marxar de la ciutat. De la decisió a la realitat hi ha hagut diferència. Hem donat un munt de voltes cercant la sortida, doncs nosaltres cercàvem l'E-47 o l'E-55 i cal sortir per l'E-20 que després es bifurca. He trobat a faltar molt el Tomtom. Hem parat, ja de nit, a l'àrea de Faro, a uns 100 kms. al sud de Kobenhavn. La vista nocturna del pont des de l'àrea és bonica però s'escolta molt el pas dels camions en trepitjar les juntes de dilatació del pont.

Quan avui hem tornat a posar gasoil en euros m'he dut una agradable sorpresa, doncs he trobat el gasoil molt més econòmic que quan vam pujar. Mentre estàvem a Escandinavia cap dia havíem fet el càlcul de "a quant paguem el litre, en euros" doncs ens agradés o no el preu, havíem d'omplir.

La ruta ha estat: Goteborg - Faro. Hem fet 454 kms.

26 d'Agost

Hem tingut un dia ennuvolat. A Faro hem pogut buidar negres però no hem trobat el lloc on buidar grises. Ens hem tornat a trobar amb els "Mento" a l'àrea i ens acomiadem d'ells, aquest cop crec que definitivament, doncs ells es queden a Alemanya. Al cap d'una estona hem embarcat a Rodby cap a Alemanya. Des de la costa alemanya, a Puttgarden, agafem l'autopista A1 seguint la ruta Lubeck - Hamburg - Bremen - Osnabruck - Munster. Per evitar el pas per l'A1 a Dortmund i la cua que vam fer al pujar, ens desviem per l'A-43 fins a Wuppertal per on tornem a l'A1 cap a Koln - Aachen. Dormim a un poble tranquil, Eupen, només sortir de l'autopista, entre Aachen i Liège/luik.

La ruta ha estat: Faro - Rodby - Puttgarden - Lubeck - Hamburg - Bremen - Osnabruck - Munster - Wuppertal - Koln - Aachen - Eupen. Hem fet 669 kms.

27 d'Agost

Com que els núvols saben que les nostres vacances de veritat ja han acabat, avui ens obsequien amb un altre dia ennuvolat. Hem tornat a agafar l'autopista i hem fet ruta fins passat Dijon, a Marsannay la Côte.

La ruta ha estat: Eupen - Luxembourg - Metz - Nancy - Dijon. Hem fet 563 kms.

28 d'Agost

Avui hem seguit amb la ruta i hem arribat fins a Millhaud. El sol ens ha acompanyat.

La ruta ha estat: Marsannay la Côte - Lyon - Valence - Nimes - Milhaud. Hem fet 563 kms.

29 d'Agost

Poc després de les 6 de la tarda hem arribat a casa, després d'haver fet una neteja integral de l'autocaravana.

La ruta ha estat: Milhaud - Montpellier - Perpignan - Cerdanyola del Vallès. Hem fet 423 kms.

Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: Si

Per descarregar l'arxiu pdf amb imatges cal clicar AQUÍ


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/23/d360108806/htdocs/totcamping/components/com_k2/templates/default/item.php on line 248
Llegir 4737 vegades
Més en aquesta categoria: « Dinamarca Viatge a Noruega »
Inicieu sessió per enviar comentaris

Alguns viatges

  • Rupit +

    La sortida de cap de setmana a Rupit la vam protagonitzar alguns "Totcampinguistes". En aquesta ocasió tots erem autocaravaneros: RABOGA (Ramon, M José, Arnau i Ariadna), CALA (Cala, Sílvia, Ona Llegir més
  • La Garrotxa i els volcans +

    Fa setmanes que teníem previst anar a La Garrotxa a fer un tomb pels volcans i pobles de la zona, però ens esperàvem a que canvies el temps ja que Llegir més
  • Països Baixos +

    Diari de viatge als Països Baixos, del 5 al 21 d’Agost de 2006, escrit sobre la marxa. Viatgem l’Imma, el Xavi i la Irene (8 anys) en una camper Marco Llegir més
  • Itàlia - Eslovènia +

    Després de visitar Morella i la Vall d’Uixó durant la Setmana Santa del 2005 estrenant la caravana i veient de què anava això del caravàning, havíem deixat la caravana parada. Llegir més
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25

La méteo

temps cat
 
temps europa

Legalment t'hem de dir que, en registrar-te, acceptes la nostra política de privacitat de les dades i les regles legals. Pots accedir a elles a través dels botons que hi ha al final de la pàgina.