El dissabte dia 3 de desembre, cap a les 7:30 vam sortir des de Sabadell cap a Peníscola. Vam agafar l’autopista AP-7 en direcció Tarragona. A l’arribar a Amposta vam deixar l’autopista i vam anar cap a Sant Carles de la Ràpita, i al port vam esmorzar. Aquest cop no hem visitat la ciutat, deixant-la pendent per una altra escapada al Delta de l’Ebre.
Llevaba ya mucho tiempo en querer hacer un fin de año diferente, no por espectacular, ni derrochador, sencillamente diferente al tradicional.
Las circunstancias han querido que durante muchos años (yo diría que casi toda mi vida), durante la nochevieja he tenido que trabajar, por lo que, en este segundo año en que no trabajo y con una AC recién estrenada, como se dice, "la ocasión la pintan calva" y ...allá que nos vamos, ¿dónde?, pues no sé.
Ja havia passat un mes des que vam tornar de les vacances i teníem l´auto una mica abandonada. Aprofitant que era la diada i que el cap de setmana era llarg, vam pensar de fer una escapadeta al Midi-Pyrennes. En principi la intenció era arribar fins a Bagneres de Luchon, però vàrem pensar que els nens començaven escola el dimarts i era més prudent no esgotar les piles.
Vaig preparar el viatge en pocs dies. Com sovint em passa, trobo massa coses interessants i he d'anar eliminant-ne moltes. No sempre es tenen tants dies com es vol. Això també em va passar aquest cop. Els dies de Setmana Santa només donaven per al Périgord Noir. Vam haver de deixar els altres "Périgords" per una altra ocasió. El que sí que vam fer, va ser aprofitar l'anada per veure alguns llocs molt interessants de Le Lot.
Aquest cop el destí tornava a estar al sud de França, ens venia de gust arribar-nos a Carcasona i vam aprofitar el "pont del Pilar". Vam agafar l’autopista direcció a la frontera i la nostra primera parada va ser l’última àrea de servei espanyola: vam aprofitar per berenar i fer un cafè i per acabar d’omplir el dipòsit de benzina (a França és una miqueta més cara!!). Quan vam arribar a Carcasona ja era de nit i després de 300km la imatge de la “la Cite” il•luminada és una fantàstica postal de benvinguda.
Tot va començar en un petit poblet del sud de França pel pont de la Puríssima, on tot aparcant l’autocaravana vàrem ullar una llibreria per comprar regles i cartabons pels nens. Allí fullejàrem unes quantes bones revistes del nostre món i amb el Jesús en vàrem agafar una de diferent per poder-les valorar. En una d’elles a primera pàgina sortia Cauterets, una zona privilegiada per l’esquí, les raquetes i les autos. Ja en aquell moment en vaig quedar enamorat. I amb una mica de somni i una mica d’il·lusió, vàrem anar teixint el que serien les nostres mini vacances de setmana Santa 2007.