Després de caminar uns 200 metres per camins exteriors, arribem a l’entrada de la cova que és un forat artificial. El recorregut és a peu. Arribem a la sala del silenci, amb moltes estalactites i estalagmites. A continuació la sala de la remor i a partir d’aquí caminem per unes passarel·les instal·lades per sobre d’unes impressionants gorges amb un riu subterrani a baix de tot.

Travessem el pont suspès sobre el riu a 45 metres d’alçada i arribem a la màxima profunditat sota terra, 170 metres...

Aquest estiu 2011 fem un viatge força tranquil visitant amb molta calma la Charente Maritime. A la costa atlàntica francesa, just enfront de La Rochelle i a uns 3 quilòmetres de la costa, trobem una illa llarga i estreta, l'illa de Ré.

Unida al continent per un pont, es diu que té un promig de 200 dies de sol l’any, més o menys com la Costa Blava. És totalment plana i en els seus 70 km de costa, s’alternen les dunes, els boscos de pi atlàntic i immenses platges de sorra blanca. Els seus pobles, tots molt iguals, amb casetes blanques construïdes al voltant de l’església o el port i molt de silenci.

No tardamos en ver los famosos acantilados blancos de Dover (es nuestra primera vez, la anterior viajamos por el Eurotunnel de noche). Su brillo casi deslumbra. No parecía posible, pero en este trayecto, corto tanto en términos de distancia como de tiempo, hemos dejado atrás el tiempo gris y lluvioso de Dunkerque. Luce un sol intenso.