La carretera és molt dreta i dolenta gairebé tota la pujada amb la segona velocitat. El dia és assolellat, però hi ha calitja que no deixa veure’n quatre a cavall d’un ruc, per tant ja deduïm que les fotos seran de mala qualitat. A mitja costa hi trobem un monument a la cabra hispànica. Li tirem una foto, pot ser que no en veiem cap més.
Volíem baixar cap a Fredes (País Valencià) per una pista forestal que hi ha fins aquesta població, però després de consultar-ho a alguns dels visitants del cim del Caro i fent cas a les seves recomanacions, ho vam deixar córrer i tornem per la mateixa carretera. En arribar a baix, sota l’ombra d’un arç florit (aquí la primavera arriba abans), vam dinar.
Fredes ho deixem per un altre dia i vam organitzar una altra ruta sempre a prop de l’Ebre. Doncs havent passat Xerta, a un parell de kms més amunt, hi trobem una resclosa que va de punta a punta de riu. Just a l’extrem dret de la resclosa serveix per fer remuntar els vaixells riu amunt. Voldria recordar que des de la desembocadura fins a Flix el riu és navegable. A l’extrem esquerre hi comença un canal de regadiu per la zona.
Continuem direcció Gandesa (capital de la Terra Alta). No té aire cosa per veure, potser la portalada de l’església i l’antiga presó de tipus medieval és el que crida més l’atenció.
Segurament el més destacable, és Pàndols i el balneari de Fotcalda, com indica el seu nom d’aigües termals, i el primer per la famosa batalla de la Serra de Pàndols.
Fem parada a Corbera d’Ebre, on visitarem el poble vell. És un museu, està tal i com va quedar després del bombardeig de les forces de l’aviació italianes. Molts dels seus habitants, van ser fets presoners i portats als camps de treball de Mauthausen. Just al davant de l’església s’hi troba un petit monument dedicat a aquestes persones, està tot molt ben documentat i especificat.
Ens encaminem cap a Miravet, escenari principal de la trista batalla de l’Ebre, poble d’origen musulmà i autèntic fluvial, amb el seu castell Templer, des d’on hi han unes vistes espectaculars. Com altres al llarg del riu Ebre, es van construir per reforçar la frontera de l’Ebre per part de l’emirat de Còrdova, davant les campanyes de Carlemany i el seu fill Lluís el Piatós. El segon cap de setmana d’agost es fa la representació de “El setge de Miravet”, obra dramàtica que commemora la fi de l’ordre del Temple (templaris), a la Corona d’Aragó. Miravet també es famós per la seva terrissa i el pas de la barca, barcassa que serveix per unir les dues ribes del riu.
Hem dormit aquí a Miravet. Al matí, després de fer una petita caminada fins l’embarcador, hem continuat camí cap Tivissa (Ribera d’Ebre). És una població riberenca entre muntanyes i, com la majoria dels poblats Ibèrics, al cim d’un turó. Està emmurallat, amb carrers estrets i de fort pendent, al cap damunt s’hi troba l’església dedicada a St. Jaume. És destacable els portals fortificats i moltes cases amb el seu escut.
Vam anar una mica enrere, fins a l’Ametlla de Mar. Feia molt de temps que no visitàvem aquest poble mariner ( des de que teníem el remolc-tenda, d’això ja en fa uns 12 anys). Ha canviat molt. De fet el desconeixem.
Continuem camí, ja sempre direcció nord, sempre per la costa, el mar també té el seu encant. A Salou, visitem el Cap , en concret el seu Far.
Gairebé està ficat dintre d’un bloc d’apartaments, decepcionant. Altafulla, terrible. Ni tant sols vam trobar l’accés per apropar-nos a la platja amb l’ac. A Torredembarra prohibició total de cv’s i ac’s. En arribar al Roc de St. Caietà, dinem i curiosament davant del mar. Suposo que a l’estiu serà missió impossible.
El que ens ha cridat l’atenció és que la primavera ja ha fet acte de presència i la floració dels arbres fruiters i plantes perses és d’una coloració excepcional.
Lloc de Pernocta: Miravet, a la plaça que hi ha al costat del riu. Vam entrar a la llibreria de la plaça per demanar si molestàvem i ens van dir que en absolut, molta tranquil•litat. Just al costat del parc infantil, hi ha una mànega per posar aigua.
