Anem tirant i decidim parar a St. Joan de les Abadesses, doncs hi hem passat moltes vegades, però només coneixem la seva benzinera. Busquem un lloc on aparcar l’ac. Entrant en el pont, a mà esquerra, hi trobem un indicador de pàrking. Hi anem. Just al costat del pont vell d’estil gòtic també hi ha una font em aigua potable, pot ser un bon lloc per pernoctar.
Passem el pont i sortim just en el centre del poble. Avui és dia de mercat, tot just preparen les parades. Vam arribar fins el Monestir, que fou fundat el 887 per Guifré El Pelós, però restava tancat. Val a dir que potser era una mica d’hora, al costat s’hi troba l’antic Palauet de l’abadia (en obres).
Continuem per els carrers del casc antic (vila vella), que són de tipus medieval, però potser el que crida més l’atenció són els noms dels esmentats carrers. Tots fan referència a abats, abadesses, bisbes i teòlegs. Vaja, que gairebé no queda cantonada ni per posar-hi el nom del St. que dóna nom al poble.
Continuem la ruta, però no ens vam parar a Camprodon. Ho vam deixar per la tarda. Travessem doncs Llanars i, en sortir d’aquesta població, a mà esquerra s’hi pot veure el poble de la Roca. Aquí s´hi fa honor al seu nom. Està al damunt d’un gran rocam. L’anem a visitar, cosa que no dura més de vint minuts, ja que és molt petit. Segur que no sobrepassa la vintena de cases.
La ruta continua ara cap a Tregurà de baix i Tregurà de dalt, dos pobles que el que més destaca és el seu restaurant. Caminant per els carrers del poble, per no dir pel seu carrer, només i trobem quatre gossos. De seguida hem fet. Ens podem adonar, però, que hi ha un camí que porta a Serrat, un poblet situat a l’altre cantó de Queralbs. Evidentment el camí s'ha de fer en jeep, però també podem descobrir que des d'aquí fins a Coma de Vaca (una muntanya prop de Núria) només hi ha 6 km. Es pot fer a peu.
Passem per Setcases i pugem fins a Vall Ter 2000, durant la pujada podem observar que hi ha molts indicadors pel terra. Segurament serà degut a les fortes ventades del dia abans.
En arribar a dalt, vam demanar als nois que hi ha als aparcaments, a veure si es pot pernoctar i ens van contestar que normalment està ple d’ac’s que hi passen la nit. Ens dirigim a les pistes i podem observar que la neu només es aquí, a les pistes, i en lloc més, però estan molt concorregudes. Són unes pistes molt familiars. Està ple de mainada corrent amunt i avall.
Deixem per un altre dia el pujar fins a Ull de Ter (naixement del Ter), ja que són les 12,30 hores i volem anar a buscar una fonda per dinar, no es donés el cas que ens quedéssim sense taula. Donem el volt per Setcases, que data del 965. La llegenda popular diu, que un pare i set fills, vinguts de terres baixes en busca de pastura pel ramat, foren sorpresos per les neus de l’hivern i van construir set cases. A hores d’ara n’hi ha alguna més. Bé, anem a dinar. En sortint, marxem direcció Camprodon, on vam descobrir el pàrking del “Mas Ventós”. Érem un total de 6 Ac’s i ocupàvem l’espai com a mínim de 18 o 20 places de possibles cotxes, cosa que no ens va agradar gens perquè això, tard o d’hora, portarà les seves conseqüències. Vam donar una volta pel poble. Vam passar pel famós pont que tots coneixem, també anomenat Pont Nou, que data del segle XII. Era pas obligat de camí a la Cerdanya. També m’agradaria fer esment que és la vila on va néixer el famós músic i compositor Isaac Albèniz. Vam donar el dia per acabat amb la tornada cap a casa.
