També s’hi poden veure les restes d’una torre de disseny Gaudinià, actualment en ruïnes, una llàstima. Continuem la ruta fins a Castellar de N’Hug, està ple de gent, el dia és maco i convida a sortir i passejar, després de donar una volta pel poble, anar a veure la casa del pastor i tots els accessoris que s'hi exposen, i el mirador, vam comprar un croissant que sembla un pa de kg.
Continuem cap a la Molina, passant per el coll de la Creueta, també hi ha molta gent caminant per les muntanyes, en arribar al Pla d’Anyella, aquí es fa realitat la famosa estrofa de la cançó de la “Trinca” que diu “Los prados son verdes, el cielo es azul, les vaques pasturen i ensenyen el cul”, realment es així, relaxant. Es comença a fer fosc, per tant, acaben d’arribar a l’àrea per autocaravanes de Pyrenees 2000, ens instal·lem al costat d´una vintena d’ac’s i a dormir.
Ens llevem d’hora doncs volem anar a les Gorges del Segre, hi ha un aparcament gran on deixem l´ac, hi comencem a caminar, hi ha un primer tram que s’anomena via Ferrata és una ruta molt tècnica, has d’anar ben equipat amb arnés i cordes ja que has de fer escalada, nosaltres decidim continuar cap a les gorges per vora del riu, més fàcil, el camí està asfaltat, sempre amunt i en mig de muntanyes fins que arribes a una casa de pagès on hi trobem l’indicador que diu, Col de Finestrelles, ja som a prop de Núria, però a la vegada som lluny, aquí comença una pista forestal i la pujada es més forta que el tros asfaltat, anem pujant fins que trobem un refugi que hi ha gairebé a dalt de tot, prop d’on neix el riu Segre, però com ja hem dit el camí continua fins a Finestrelles. Són les dotze del migdia i decidim que ja n’hi ha prou, descansem una mica, fem unes fotos i podem veure correr les marmotes amunt i avall. Tornem a baixar fins arribar als banys de Llo, on hi trobem les aigües termals per relaxar-nos. Nosaltres no hi entrem ja que volem anar a dinar a Toses i encara hi tenim un bon tros.
La caminada ha estat de quatre hores entre anar i tornar. Arribem a Toses i anem cap a dinar a cal Sanpare, sempre ens havia fet gràcia anar a dinar aquí aquest hostal, potser serà per el nom, la qüestió es que ens van portar entre altres coses una bona plata de carn a la brasa que en vam fer les delícies.
Per aquesta carretera quan arribes a Fornells del Riu els que anem en Ac hem de pujar a buscar la Collada perquè no es passa amb vehicles de més de 2’80 mt d’alçada.
