Vàrem sortir de Navarcles a 2/4 d´1 i vàrem arribar a Ripoll aproximadament a les dues, tot piano piano, que és cap de setmana. Vàrem dinar en el primer restaurant que vam trobar doncs això de no portar nens et permet una mica més de despesa (pobrets, els trobo molt a faltar). Sortint d´allí, vam aparcar l’auto al costat dels mossos d´esquadra, doncs la setmana passada a La Seu d´Urgell també ho vàrem fer així i ens vam estalviar el típic botellón dels dissabtes a les nits a molts pàrkings de Catalunya. A 2/4 de 5 estàvem a la porta d’informació turística i a les 5 entràvem en una visita guiada pel Monestir de Ripoll. Quina portalada romànica més impressionant, llàstima que està molt malmesa. Allí ens varen explicar amb pèls i senyals la història del monestir i les guerres i desgràcies que l´han acompanyat. Dintre hi reposen les despulles d´en "Grifré el Pilós" i del "Sant" com també les despulles de l´Abat Oliba més conegut per ser el fundador de Montserrat que no pas pel de Ripoll. També vàrem visitar el seu magnífic claustre que per cert es de dos pisos. Allí ens varen delectar amb un concert de música clàssica que feien a aquella hora.
Al sortir, temps per fer una orxata i començar una visita a la Farga (lloc on treballaven i modelaven el ferro), nou museu, bonic de visitar i recordar com els nostres avantpassats feien unes feines de les quals els xinos ara se'n riurien.
Després d’això un bon sopar i cap al Claustre del Monestir on la gent del poble hi feien una obra de teatre amb el títol de "Les pedres també parlen". L´obra feia referència a petits fets històrics del monestir.
Desprès d´un dia tant atrafegat una bona dormida. Arribem a l’auto i jo tenia molta calor, la Carme estava enfredorada, però el cert es que a la matinada ens va caldre abrigar-nos amb una manta, cosa molt reconfortant sabent els dies tan espessos de calor que hem passat aquest mes de Juliol.
A les 7 del matí sona el despertador indicant la sortida de la ruta del ferro, bicicletes a punt, motxilles amb reforços alimentaris i begudes refrescants (aigua). Encetem el camí des de el pàrking i de seguida empalmem amb la ruta, molt ben senyalitzada, a la carretera que va entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Aquest recorregut està dintre les famoses vies verdes i fa el recorregut de l´antic tren que unia aquestes dues poblacions. La ruta es gairebé plana, té un pendent d’1%, per tant es apta per a qualsevol edat i forma física. Durant el recorregut d’anada no trobem gaire gent doncs es d’hora i nosaltres hem matinat. Passegem a un ritme suau per sota del Tagamanent i per sobre de Sant Joan de les Abadesses i el seu Monestir. El camí esta voltat d’arbres i es paral·lel a la carretera en molts moments. Ens acompanya, sense parar, el moviment del riu que baixa d’aquestes valls tan fresques. Passem l’estació de Sant Joan i decidim continuar fins a Ogassa lloc real d’on s’extreia el preuat mineral del ferro. El carril bici continua uns dos Km més i arriba a on has de deixar l’asfalt i continuar per un camí pedregós a mà esquerra. Continuem i arribem a un pujador amb una inclinació superior a 60%. Allí vam decidir que havíem anat a pedalar per disfrutar i reposar del cap de setmana.
Girem cua i quedarà pendent per un altre dia. La tornada ja es més transitada. Grups de gent estan començant a pujar i nosaltres ja estem de tornada. S’ha de vigilar de poder passar en els dos sentits. Això vol dir que s’ha de circular en fila índia. Els grups que pugen són majoritàriament famílies senceres amb nens molt petits que pedalen amb bicicleta amb les dues rodes de darrera. Aquest camí també es apte per a cadires de rodes.
De tornada veiem el poble de Ripoll, i al arribar ens acompanyen les campanades de les dotze del migdia. Ens parem a reposar forces davant del Monestir. Ens preparen uns croissants sortits del forn que fan pujar la moral a qualsevol. Arribem a l’auto i fem una bona dutxa per treure la suor. Després de posar-nos ben guapos, decidim anar cap a Camprodon a dinar. La distància es curta i el dia s’ho val. Arribem a Camprodon i ens dirigim al pàrking on malauradament trobem un cartell indicatiu de “prohibit estacionar i pernoctar autocaravanes”. Quina barra . No desistim i sortim del lloc una mica mosquejats, però no ens esguerraran el cap de setmana.
Només sortir hi ha una esplanada on lògicament ja hi trobem un parell d’autos alemanyes. Aparquem i sortim a voltar pel poble, famós per les seves galetes i embotits. Els carrers són plens a vessar, hi ha la fira al carrer i quasi no podem circular.
Com que la gana apreta i ja es hora decidim parar en un dels molts restaurants del centre i mentre mengem cau un petac d’aigua. Decidim que mentre plou podem aprofitar per fer una migdiada. La pluja acaba i surt un sol radiant que convida a passejar. Voltem i per sorpresa nostra trobem el mossèn de Ripoll que era l’antic capellà de Navarcles. Amb ell vaig fer la primera comunió i em va confirmar i a més era d’aquells capellans progres del moment. Va fundar el MIJAC o grup d’esplai, va fer una residència d’avis al poble i quan va marxar ens va deixar un bon buit. Aquí el retrobem i es transforma en un guia del poble. Visitem de primera mà l’Abadia de Camprodon i l’església del poble, creuem el famós pont i visitem la plaça del centre i allí ens acomiadem per tornar a la nostra caseta rodant.
Ha estat un bon cap de setmana. Nosaltres personalment us el recomanem...
