Arribem passades les 10 del vespre, i tal com ens imaginàvem al pàrking del mercat hi ha florit uns senyals de prohibició de circulació (disc blanc amb cercle vermell) amb una autocaravana dibuixada a dintre. Vaig revisar de dalt a baix el nou catàleg de senyals de tràfic, i al no veure-hi aquest símbol en lloc vaig donar per fet que es tracta d´una confusió, ningú es pot inventar senyals de tràfic i, per suposat, ningú està obligat a endevinar què volen dir. A més a més, l´autocaravana dibuixada és caputxina i la meva és integral, per tant ni per analogia em puc donar per al·ludit.
Dit i fet, em fico al pàrking, aparco i ens anem a sopar a un bareto modern que hi ha a prop. Ens fan esperar molta estona, però els bocates són molt imaginatius i bons (el meu és de pinxo amb ceba cuita i all i oli).
En acabat de sopar tornem al pàrking i ja hi ha tres autocaravanes més, amb clares intencions de passar-hi la nit. Nosaltres marxem d´allà, hi ha llocs millors i més si l´endemà tenim intenció d´entrar al càmping. Aparquem al mateix carrer del càmping, ben a prop de la platja i abans del cartell de prohibició d´autocaravanes. Passem la nit relativament tranquils un cop els de les motos es cansen de fer curses i accelerar motors.
El càmping està força bé, però ple com un ou. Ens instal·lem el més a prop del mar que podem, envoltats d´alemanys per tot arreu. Són curiosos aquesta gent, sónt molt sociables, saluden i fins i tot un matrimoni amb un noi amb paràlisi cerebral ens venen a veure i fem petar la xerrada... en alemany. Jo parlo català i castellà, i si és necessari em puc entendre en francès i una mica en anglès, però no entenc ni un borrall de moltes altres llengües entre elles el bantú, el papúa, el bielorrús, l´euskera, el norueg o l´alemany. Estic segur que no sóc l´únic. Però aquella bona gent, en canvi, no parlen altra llengua que la seva i esperen que, vagin a on vagin, els entenguin perfectament, així que engeguen a explicar-nos la seva vida i no es tallen ni un pèl quan els fem evident que no entenem ni un borrall. Però són simpàtics, sense dubte i avui en acomiadar-nos ens han fet moltes festes, tantes que tots els alemanys del voltant s´han afegit al comiat. Només ha faltat que ens fessin l´onada.
Bé, l´estada ha estat agradable però la tramuntana ens ha fet la punyeta. No hem pogut desplegar el tendal i hem fet els menjars a dintre de l´auto, on, sigui dit de passada, s´hi està de conya. A la platja el vent ens ha emplenat de sorra fins que hem portat les cadires plegables, però si no et pots estirar no és el mateix. L´aigua punyeterament freda, no cal dir-ho.
Del càmping només afegir que estant obert fora de temporada estaria bé que els serveis estiguessin tancats, dutxar-se amb tramuntana, ni que sigui lleu, fa agafar una mica de fred. I si a sobre de tot ja em dutxo a l’autocaravana, per què vull un càmping? A les 12 del migdia calia marxar, el càmping és ple i no ens deixen allargar l´estada. Així que després d’esmorzar marxem i aparquem a la vora de les dunes, amb un cel net i un mar d´un blau intens. Ens hi hem quedat fins després de dinar i hem gaudit d´un matí de platja envejable.
