Dia 10 de juny

Son les sis de la tarda i anem ha buscar l’ac, i posem direcció Ripoll, accedim a la Cerdanya via collada de Toses, la Molina, per arribar a Bourg-Madame on vam fer nit al pàrking, que ja coneix tothom.

Dia 11 de juny

Després d’anar ha comprar pa, ens dirigim cap a Martinet per pujar fins a Lles de Cerdanya i d’aquí accedim fins a Cap del Rec on hi trobem les pistes d’esquí de fons. Preguntem al forestals si es pot pujar fins a Pollineres amb l’ac i fer-hi nit i ens contesten que no hi ha cap problema, doncs no es Parc Natural. Acabem de fer els 8 o 10 km que hi ha per arribar a Pollineres i ens col·loquem en un pàrking que hi ha al costat d’un petit llac, per acabar-ho de arrodonir ens adonem que fins i tot hi ha barbacoes per fer una carnisseria, si cal, el lloc es molt maco i tranquil. Ens situem i dinem, després de fer el mandra donem un tomb per agafar una mica de gana per sopar.

Dia 12 de juny

Ens llevem i després d’esmorçar, tots, estem a punt de fer una caminadeta fins els llacs de la Pera. El recorregut esta senyalitzat amb uns indicatius de color groc, sempre passem per dintre el bosc travessant petits rierols, també es poden veure cascades, suposo que serà degut a que hem tingut una primavera molt regada, sigui com sigui la qüestió es que es molt maco, ens ho agafem amb calma i tranquil·litat, doncs i hem invertit gairebé una hora quan en realitat no si esta mes de 40 min.

En arribar a dalt trobem el primer llac, el petit, ple de pescadors, tots atents a la captura de la truita, continuem en mig de vaques fins que arribem al refugi situat a 2135 m d’alçada, entro dintre per fer un cop d’ull i surto corrents, l’aire que es respira dintre del local no te res a veure amb al del exterior. (fa olor a tigre) Continuem seguin les senyals indicatives fins arribar al llac gran,situat escassament a uns 500 m del refugi, des d’aquí les vistes son espectaculars, val a dir que el dia també i acompanya, fa un dia molt assolellat i maco. Decidim pujar una mica mes amunt on entre altres cims i podem trobar la cresta del Perafita, frontera natural amb Andorra, descansem una mica mengem un petit “tentenpié” i tornem amb direcció al pàrking on dinarem i acabarem de passar la tarda marxem cap al Cap del Rec on hi farem nit.

Dia 13 de juny

Avui no hi ha presa doncs ens llevem quan els sol ja no ens deixa dormir, doncs la tranquil·litat i el silenci de la nit fan que descansis d’allò mes be. Fem una petita visita per l’entorn, anem a veure el refugi-hotel que l’estan reformant i el seu llogater ens diu que l’obertura serà el dia 18 de juny que te pensat posar uns guies per fer rutes pels indrets i que esta destinat i pensat més que rés per a famílies, voldria afegir també que la caminada fins als llacs es recomanable per tota la família, grans i petits. Dinem fem una mica de tertúlia i a les 5 de la tarda posem camí cap a casa, donant per acabada la nostra sortida que feia molt de temps ens tenia esperant.

Conclusió final:

La sortida ens ha costat 40 € de gasoil, hem caminat, hem rigut, ens hem cansat i ens ho hem passat d’allò mes bé, per tant es molt recomanable per tothom i en especial pels estressats i encaparrats.