Ens vam dirigir cap el pàrquing de camping-car que hi ha just a l’entrada de la porta de Narbona i després de pagar 10eur/24 hores vam deixar l’auto al costat d’unes 20 autocaravanes més. Encara era d’hora per sopar i vam decidir fer una visita nocturna a la Cite. Vam creuar la porta de Narbona i vam travessar les dues muralles que envolten el poble. Un cop a dins, els carrerons estaven molt transitats, les placetes i els restaurants plens de gent i per tot arreu es sentia parlar català. Les nenes van disfrutar moltíssim passejant per uns carrers que semblaven el poble de la Bella i vam decidir que l’endemà visitaríem el castell. Vam tornar a l’auto i ara si que era hora de sopar i de dormir.

El dissabte ens vam llevar als peus de la Cite i si la imatge de la nit era espectacular, la del matí tampoc tenia res a envejar: el dia es presentava radiant i la muralla i les torres emmarcades per aquell cel tan blau ens transportaven a uns segles enrere. Després d’esmorzar, vam tornar a creuar la porta de Narbona i ens vam dirigir cap el castell. Les dues guixetes eren força plenes i ens van donar hora per la visita guiada de les 12:15; per aprofitar l’hora i mitja de que disposàvem, vam anar a visitar la basílica de Saint-Nazaire, vam veure per fora l’hotel de la cité i ens vam acostar a la porta d’Aude, tot i que no la vam creuar. Vam dirigir-nos cap el castell i vam esperar uns 10 minutets a que comencés la visita guiada. Ens va acompanyar per les muralles interiors i ens anava fent explicacions mentre els “turistes” anàvem fent fotos i disfrutant de la vista de la Bastide. Vam arribar a la sortida, just darrera de la basílica de saint-Nazaire i al costat del teatre, quan en Cala ens va trucar. El Jose va fer una escapadeta ràpida al museu mentre les nenes i jo caminàvem cap a la sortida. Quan vam sortir, allà ens esperava la família Cala que ens va acompanyar al llac de la Cavayère per dinar.

El dia era esplèndid i vam decidir dinar a fora, vam treure la taula i les cadires i vam disfrutar d’una bona companyia. Després de dinar, i mentre els nens jugaven, vam disfrutar d’una agradable sobretaula: els amics ens explicaven la seva escapadeta al Perigord i per fer-nos dentetes, ens van convidar a unes nous amb xocolata i a unes delicioses magdalenes amb nous. Vam desplegar el campament i vam decidir donar un volt pel parc.

Ja es començava a fer tard i més que visitar quelcom, s’acostava l’hora de buscar un lloc per dormir. Els Cala ja tornaven cap a casa, però nosaltres encara teníem un dia més. Vam anar cap a la costa i vam anar baixant cap a Perpinyà. Vam consultar la guia d'aires de camping-car que ens havia deixat en Cala i vam veure que a Leucate hi havia 4 aires, i cap allà que vam anar. Al fer el giravolt per entrar a la població quina va ser la nostra sorpresa quan vam veure una munió de llumetes d’autocaravanes!!! Ens hi vam acostar i vam passar allà la nit. L'endemà quan ens vam llevar i vam mirar al nostre voltant ens vam quedar meravellats. No exagero, allà hi havia més de 60 autocaravanes, la majoria alemanyes amb les seves motos i les seves planxes de surf. Semblava un camping d'autocaravanes: taules, cadires, roba estesa, joguines... i el que ens va cridar més l'atenció: no hi havia ni una burilla a terra, res, tot impecable!!

I a més a 2/4 de 9 es va acostar el forner del poble a portar-nos el pa i l'esmorzar, que més volem ??

El diumenge no teníem res previst i ens vam dedicar a “anar tornant”. Vam agafar la carretera de la costa i vam arribar a la Cote Vermeille que vam visitar el mes de juliol. Vam pensar que ara era temporada baixa i que podríem aparcar l’auto sense problemes, però res més lluny de la realitat !!. A Port-Vendres vam fer dos intents i a Banyuls ni ens ho vam plantejar, estaven celebrant la festa de la verema i la platja estava pleníssima de taules i cadires (prenem nota pel proper any). L’estona va anar passant i ja s’acostava l’hora de dinar. La zona ja la coneixíem i vam anar directes a Cap Cerbere: a un costat el Principat (Catalunya) i a l’altre la Catalunya Nord (França) i allà vam “parar” la taula i vam disfrutar del darrer dinar del cap de setmana i d’uns dies fantàstics.

Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No