Mostrant articles per etiqueta: imagenes

Vam decidir passar el dia fora i vam triar La Vall de Camprodon, doncs la muntanya sempre és maca.

Són les 8 del matií quan sortim de Prats, direcció St. Quirze de Besora. En passar per l’altiplà del Lluçanès, es divisa tots els Pirineus, des del Pedraforca fins el Puig de Bastiments (vall Ter 2000), el dia eés esplèndid, radiant.

Llevaba ya mucho tiempo en querer hacer un fin de año diferente, no por espectacular, ni derrochador, sencillamente diferente al tradicional.
Las circunstancias han querido que durante muchos años (yo diría que casi toda mi vida), durante la nochevieja he tenido que trabajar, por lo que, en este segundo año en que no trabajo y con una AC recién estrenada, como se dice, "la ocasión la pintan calva" y ...allá que nos vamos, ¿dónde?, pues no sé.

Aquest cop el destí tornava a estar al sud de França, ens venia de gust arribar-nos a Carcasona i vam aprofitar el "pont del Pilar". Vam agafar l’autopista direcció a la frontera i la nostra primera parada va ser l’última àrea de servei espanyola: vam aprofitar per berenar i fer un cafè i per acabar d’omplir el dipòsit de benzina (a França és una miqueta més cara!!). Quan vam arribar a Carcasona ja era de nit i després de 300km la imatge de la “la Cite” il•luminada és una fantàstica postal de benvinguda.

Tot va començar en un petit poblet del sud de França pel pont de la Puríssima, on tot aparcant l’autocaravana vàrem ullar una llibreria per comprar regles i cartabons pels nens. Allí fullejàrem unes quantes bones revistes del nostre món i amb el Jesús en vàrem agafar una de diferent per poder-les valorar. En una d’elles a primera pàgina sortia Cauterets, una zona privilegiada per l’esquí, les raquetes i les autos. Ja en aquell moment en vaig quedar enamorat. I amb una mica de somni i una mica d’il·lusió, vàrem anar teixint el que serien les nostres mini vacances de setmana Santa 2007.

Dia 6

A les 7 del matí tots de peus a terra per anar a buscar l’ac i marxar direcció al sud de França. Només creuar la frontera ens adonem de la quantitat d’ac's que es dirigeixen direcció nord.

La nostra intenció és anar fins a Beziers per l’autopista i sortir-ne per anar cap a St.Guilhem-le-Desert, poblet molt antic de característiques medievals. Ens ha recordat Rupit, però més vell, per no dir molt vell. Hi ha varis aparcaments; ens hem col·locat en el més gran, de pagament, al costat del cementiri. Hi podem trobar una font amb aigua i uns lavabos, però no es pot aparcar des de les 22 hores fins a les 8 del matí.

Destí: Alcalá de Henares

Mitjà de transport: Caravana

Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No

Per descarregar l'arxiu pdf cal clicar AQUÍ

Cáceres era uno de nuestros destinos pendientes desde hace tiempo, por ser tierra natal de Pere, tanto por parte de madre como de padre. Pero , la verdad, hacer el viaje en verano , con todo el calor que hace en esa zona, se nos hacía muy cuesta arriba.

Después de mucho tiempo, y por fin, esta Semana Santa del 2007 se nos planteó la oportunidad de ir. Contamos con la inestimable ayuda de Jose Luis Alcorcon, forero de Webcampista, que siendo de la zona nos confeccionó un planning para poder conocer los lugares mas bellos de esta zona.

Hem sortit de Montcada i Reixac amb la caravana cap a les 6,50 del matí cap a La Jonquera, Perpignan, Narbonne, Toulouse, Bordeaux i La Rochelle. Som a 7 d'Agost, i per Puigcerdà és una mica més curt, però ens estimem més fer via per l’autopista. Cap al vespre hem parat per dormir en una immensa àrea de servei de l’autopista, passat Bordeaux.

Des que la per poques setmanes activa àrea d'autocaravanes de Blanes es tanqués el juny del passat any, els autocaravanistes han estat lluitant per corregir aquesta situació des de diversos fronts.
Diferents associacions i particulars han fet el que estava a les seves mans perquè es reobrís l'àrea de Blanes.

Salimos de Barcelona dirección Briançon en los Alpes Franceses. Aquí sólo pensábamos pasar la noche para salir al día siguiente hacia los Dolomitas Italianos, pero un gran error por mi parte, al poner gasolina sin plomo, en vez de diesel, (por suerte no circulé con él) nos hizo quedar tres días en Briançon, que os podéis imaginar, un lugar que ya habíamos visto y además sin coche.