• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Dissabte, 24 Mai 2008 16:10

3 dies pel sud de França

Escrit per Jofranc
Valorar aquest article
(0 vots)

Dia 6

A les 7 del matí tots de peus a terra per anar a buscar l’ac i marxar direcció al sud de França. Només creuar la frontera ens adonem de la quantitat d’ac's que es dirigeixen direcció nord.

La nostra intenció és anar fins a Beziers per l’autopista i sortir-ne per anar cap a St.Guilhem-le-Desert, poblet molt antic de característiques medievals. Ens ha recordat Rupit, però més vell, per no dir molt vell. Hi ha varis aparcaments; ens hem col·locat en el més gran, de pagament, al costat del cementiri. Hi podem trobar una font amb aigua i uns lavabos, però no es pot aparcar des de les 22 hores fins a les 8 del matí.

Aquí hem dinat i després de recórrer el poble ens hem encaminat cap a Le Vigan i d’aquí direcció Meyrueis, passant pel port del Mont Aigoual que forma part del Parc Nacional Les Cevennes. Hi podem trobar un pilot grutes i a més l’Abime deBramabiau on es pot fer un recorregut a les entranyes de la terra sempre seguint el curs del riu subterrani. La temperatura dintre la gruta és de 8º. Obren d’abril a finals d’agost i els preus oscil·len entre els 7’5 € els adults fins a 3’5 € els infants. Gairebé no es troben ni pobles ni cases i el paisatge tampoc és cap cosa de l'altre món, però a partir de Meyrueis (té dues àrees per ac,s) i en direcció Millau això ja és molt recomanable. La ruta s’anomena les Gorgues deJonte. Hem fet nit en un aparcament de Le Rozier.

Dia 7

Després de llevar-nos i esmorzar, hem pogut comprovar que el dia que ens esperava no seria gaire maco, ja que va fer acte de presència la pluja, a més d'una boira que gairebé no ens deixa beure res de l’entorn.

Comencem per desfer una mica de camí ja que era fosc i ens vam deixar alguna cosa, doncs hem pogut comprovar que la natura amb els anys fa “miracles”, les roques exerceixen un desgast excepcional, amb el resultat que les formes que en queden són en moltes ocasions ben estranyes, doncs hem trobat “l’arcade des Bergers “ una mica més avall i podem contemplar una formació que anomenen “Roche de Ste.Margaritte“ on sembla ser que la santa hi feia de les seves al cim del roc. A continuació hi ha Les Terrasses du Truel, aquí hi ha l’observatori de voltors (Belvedere des Vautours), una mica més avall hi trobem Le Parc du Chaos deMontpellier le-Vieux, on les roques tenen unes formes capritxoses. Com en el cas de les Gorges del Tarn hi ha un munt de cases a ras del riu i un pilot de poblets de tres o quatre cases que situats allà fan el seu goig. Hem passat per Millau i continua plovent. Per cert, les ac,s del nostre país, per aquets indrets són molt nombroses, però la salutació deu anar molt cara perquè no n’hi ha de cap tipus (pitjor per ells).

La pròxima parada ha estat a Roquefort per comprar el famós formatge com gairebé sempre que estem per aquesta zona. La ruta continua cap a St. Afrique, lloc també famós pel formatge; una visita molt recomanable.

Des d’aquí continuem vers Belmon on hem dinat en la seva àrea, situada a la plaça de la Mairie. Hem passat per les monts de Lacaune, res a comentar direcció Castres. Val a dir que tota la zona, tant les cases com els pobles és tot bastant deixadot i mal endreçat. Passat Mazamet, cuitat petita, aquí la cosa ja canvia una mica. Ara ens enfilem fins al cim de la Montagne Noire on hi podem trobar uns llacs espectaculars que per ordre del rei Lluis XIV que els va fer connectar entre ells per poder aprofitar l’aigua, actualment, a més de donar aigua a la ciutat de Castelnaudari i Mazamet, alimenta el famós “Canal du Midi”. La visita és molt recomanable.

Hem arribat a Carcassonne, ens hem dirigit cap a La Cite per passar la nit en un dels seus aparcaments que ens ha costat 10 € per 24 hores. Ha plogut tot el dia i a partir de les 8 del vespre el temporal d’aigua i vent ha estat impressionant. Feia molt de temps que no veia caure tanta aigua.

Dia 8

Hem endreçat una mica l’ac i ens hem dirigit cap al famós castell. Hi ha documents del 800 aC ja que era un important centre comercial (encara que no estava emmurallat). Els romans el van fortificar, era l’any 100 aC, i a partir d’aquí hi van passar un pilot de “propietaris”: els visigots, els sarraïns, inclús va formar part dels comptes de Barcelona i del rei d’Aragó Alfons I, els Càtars i finalment, al voltant del 1247, va passar a mans del rei de França Lluis IX i després del seu fill Felip III, que van ser els que van construir les fortificacions exteriors- A partir del “Tractat dels Pirineus” es va convertir en un famós centre econòmic concentrat bàsicament en la indústria tèxtil. En el 1849 el seu estat era tan deplorable que inclús es va pensar en derruir-lo, fins que el govern d'aleshores va decidir reconstruir-lo i gràcies a aquesta iniciativa avui podem continuar gaudint i admirant l’espectacularitat del castell.

Hem marxat en direcció Trebes petita població situada a 8 kms de Carcassonne, però amb el doble d’encant. Hi passa el canal del midi i té un petit port esportiu a l’altra banda del port. Hi hem trobat unes quantes ac’s (catalanes) que ens han dit que és un lloc fabulós per donar tombs en bicicleta ja que és molt pla. Ens ho apuntem per un altre dia. Hem donat un tomb pel poble, on hem constatat que els bombers també celebren el seu patró/na, i hem marxat sempre per carreteres secundàries fins arribar a Le Boulou. Hem anat a dinar a la seva àrea està situada tocant les parets del cementiri, (lloc tranquil). Es pot buidar, omplir i pernoctar. Hi havia sis ac’s. Hem anat marxant cap a casa passant per Amelie-les bains , població molt turística per les seves aigües termals, i Prats de Molló, on hi trobem el castell que feia de residència als comtes de Besalú. Fou ciutat reial fins la ja famosa “revolució francesa”, i finalment en el 1659 amb el conegut “Tractat dels Pirineus”, tot el Vallespir, el Rosselló, elConflent, el Capcir i bona part de la Cerdanya, van passar ha formar part de França. Prats també és conegut pels famosos “ Fets de Prats de Molló” on Companys al capdavant d’un exèrcit volia envair Catalunya per poder-la alliberar.

Al costat hi trobem La Preste, petita població on un pagès als voltants del 1200 va descobrir que a les seves terres hi havia aigua calenta. A partir d'aleshores són més que famoses les seves aigües termals.

Feia molts anys que no estava per aquesta zona. M’ha semblat que el Coll d’Ares era més dret que de costum, potser es que l’ac s'ens ha fet velleta. Passant per Camprodon hem anat a donar un cop d’ull a l'aparcament “Mas Ventós”. Estava ple d’ac,s. Hem tornat a casa un dia abans pel mal temps que ens ha fet i perquè la zona que hem visitat no ens ha acabat de convèncer. Potser en ple estiu la cosa canvia, però hem quedat una mica desencantats.

Total Kms. 1097

Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No

Llegir 10717 vegades
Inicieu sessió per enviar comentaris

Alguns viatges

  • Pels Pirineus +

    ...per accedir a Ordesa prescindirem de l'autobús i prendrem el camí antic que feien servir pastors i camperols: el camí de l’Abetal de Turieto, entre boscos i cascades. Gaudirem d’una Llegir més
  • Bretanya +

    Hem sortit de Montcada i Reixac amb la caravana cap a les 6,50 del matí cap a La Jonquera, Perpignan, Narbonne, Toulouse, Bordeaux i La Rochelle. Som a 7 d'Agost, Llegir més
  • Cáceres y sus valles +

    Cáceres era uno de nuestros destinos pendientes desde hace tiempo, por ser tierra natal de Pere, tanto por parte de madre como de padre. Pero , la verdad, hacer el viaje Llegir més
  • Sierra de la Demanda +

    Destí: Sierra de la Demanda Mitjà de transport: Caravana Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No Per descarregar l'arxiu pdf cal clicar AQUÍ Llegir més
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25

Legalment t'hem de dir que, en registrar-te, acceptes la nostra política de privacitat de les dades i les regles legals. Pots accedir a elles a través dels botons que hi ha al final de la pàgina.