En un moment en el que les tradicionals tendes d’acampada ja quasi no s'usen i en que la comoditat i l'espai dels bungalous o mòbilhomes no és comparable a les caravanes fixes, els empresaris del càmping volien adaptar-se a les noves demandes. La possibilitat de tenir diferents tipologies d’allotjament amb diferents preus són un garantia per millorar les possibilitats del negoci. Cada vegada més els clients dels càmpings demanaven aquest tipus d’instal•lacions i la normativa catalana limitava la propietat.

Actualment, fins a un 50% de la superfície del càmping es pot dedicar a instal•lacions fixes i semimòbils, un aspecte també demandat pel sector era incrementar aquest percentatge però en aquest cas no ha variat de la legislació. El sector del càmping català s’ha afanyat a desmentir qualsevol crítica sobre la possibilitat de que amb la nova normativa els càmpings es converteixin en àmbits residencials privats.

Que els clients tinguin la propietat de una instal•lació semimòbil no vol dir que siguin segones residències o es devaluï la filosofia dels càmpings. De fet, el càmping continua sent propietari de la parcel•la i la situació respecte al client és la mateixa que amb els clients de caravanes.

Font original de la notícia: Comunicatur.info