Que els discapacitats poden pertànyer a la família autocaravanista sembla una obvietat, en canvi és ben visible que no és tingut en compte per una gran part dels establiments de càmping.

Fora dels països nòrdics i alguns països del centre d'Europa, la gran majoria no han desenvolupat una política per atraure aquest important col·lectiu de clients. Tant els parcs de càmpings com certs complexos turístics no tenen un criteri apropiat. En general no tenen directrius clares sobre aquest assumpte, una mostra de falta de respecte cap a un col·lectiu de clients que mereixen la mateixa consideració que qualsevol altre usuari.

Les furgonetes tipus Camper són l'opció perfecta per a les persones que volen fer del seu vehicle el seu inseparable company d'aventures tant en les seves excursions a la muntanya com en les seves vacances a la platja.
En relació amb les autocaravanes convencionals, les càmper ofereixen una major agilitat a la carretera i es converteixen en vehicles molt més funcionals en poder ser utilitzats en el dia a dia com si d'un turisme convencional es tractés.

Exteriorment, la majoria d'aquests models amb prou feines es diferencien de les versions furgó de la qual deriven, encara que, en tots els casos, ofereixen diferents configuracions interiors i fins a dos llits dobles, que permeten viure l'aventura sense preocupar-se de on pernoctar.

Volkswagen és tota una referència en el segment de les càmper. Des de la mítica T1, les originals T2, les reputades T3, les fiables T4 i les més modernes T5, el fabricant alemany sempre ha comptat amb una versió 'cotxe-llit' en la seva família de furgonetes.

El autocaravanisme, una opció en auge que cada vegada té més usuaris.
Visitar diferents llocs i no haver de preocupar-se per trobar un lloc per dormir, menjar o descansar és només un dels avantatges de l'autocaravanisme, el sector més emergent en el món del càmping i el caravàning.

El autocaravanisme, que es va derivar de la normalització i l'estandardització de les furgonetes condicionades pels seus propietaris per viatjar i dormir, va sorgir a Europa a finals dels anys seixanta del segle passat, en països pioners com el Regne Unit, Alemanya i França. Igual que ha passat en altres sectors, Espanya, també ha anat amb retard en aquesta qüestió, i no es va sumar a la tendència fins a començaments dels noranta.

L'altre dia llegia un curiós article sobre els Stella Awards, uns premis judicials que es lliuren als EUA i que serveixen per deixar en evidència el seu sistema judicial. Entre ells trobem aquest curiós cas:

Mr Merv Grazinski, d'Oklahoma City, el novembre de 2000 es va comprar una caravana marca Winnebago, de les grans. En el seu primer viatge, estant en una aupista, va seleccionar el dispositiu que fixa una velocitat de creuer a 120 km / h i es va anar a la part de darrere a preparar un cafè, mentre el vehicle estava en marxa. No sorprèn el fet que l'autocaravana seguís recte, prengués la tangent al primer revolt i tingués un accident. Mr Grazinski, contrariat, va denunciar a Winnebago per no advertir en el manual d'ús que el programador de velocitat no és un pilot automàtic que pren corbes, frena quan és necessari i fins i tot atura el vehicle si cal.