• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Diumenge, 25 Mai 2008 18:55

Itàlia - Eslovènia

Escrit per Nouespai
Valorar aquest article
(0 vots)

Després de visitar Morella i la Vall d’Uixó durant la Setmana Santa del 2005 estrenant la caravana i veient de què anava això del caravàning, havíem deixat la caravana parada. Aquest seria, en realitat, el nostre bateig caravanista.

Teníem previst anar a EuroDisney i la Normandia però un bonic reportatge fet per l’Albert Soriano i publicat a “El Camping y su Mundo” ens va donar a conèixer Eslovènia. Poc després, unes fotos que ens va ensenyar l´amic Eduard Villarés que hi havia anat l’any anterior ens van acabar de convèncer de que que aquest destí seria més bonic, menys massificat, i més econòmic que l’inicialment previst.

Hi havia qui ens deia que un viatge fins a Eslovènia per a uns nouvinguts com nosaltres era un repte molt alt, però la il·lusió, el fet d'haver conduit molts kms. amb cotxe (sense caravana) i la prova feta durant la Setmana Santa ens va donar confiança.

De l’Ambaixada Espanyola d’Eslovènia a Madrid, tel. 914 116 893, vam rebre força fulletons, especialment interessant és el fulletó “Next Exit” que mostra possibles rutes.

També vam trobar informació en un llibret anomenat Eslovènia de la col·lecció Guía Viva de l’editorial Anaya així com per internet en aquests enllaços:

www.bohinj.si
www.slovenia-tourism.si
www.park-skocjanske-jame.si
www.postojna-cave.com
www.burger.si
www.bled.si
www.slovenia.info
www.ljubljana-tourism.si
www.ljubljanaresort.si

Eslovènia és un petit país molt verd i muntanyós, sobretot al nord, d’una mida semblant a la de Catalunya, (en dues hores de cotxe es pot anar d’una part a l’altra). Situada entre Itàlia, Àustria, Hongria i Croàcia, al bell mig entre el que anomenem com Europa Occidental, Europa Central i la zona dels Balcans. Només té un petit tros de costa que, mirant el mapa, sembla que hagi estat un acord "de fronteres" amb Itàlia.

Va pertànyer a l’imperi dels Habsburg fins el 1918, passant després a formar part del que s’anomenà Iugoslàvia i d’on era la part més forta econòmicament. Va aconseguir la seva independència, pacíficament, el 1991.

Hi ha autopista entre les principals ciutats, tot i que encara els queda fer-ne algun tram. Cal anar amb compte amb els estrictes controls de velocitat.

En gairebé tot té un nivell europeu, sembla una continuació d’Àustria. Es un país net, culte, tranquil i segur, una mica més assequible que els seus veïns de la UE, ideal tant per descansar com per fer esports de muntanya, d’aventura o d’hivern.

Les carreteres de la xarxa secundària no son massa bones.

Accepten euros i targetes de pagament a tot arreu, no és necessari passaport i hi ha conveni sanitari amb l´Estat Espanyol.

Volíem visitar, només de passada Pisa, Lucca, Florència i Venècia a l’anada mentre que Milà i el llac di Garda ho visitaríem al tornar. La resta de dies, els passaríem a Eslovènia. Per anar fins a Gènova vam valorar la possibilitat d’anar amb els ferries de "Grandi Navi Veloci" que surten des de Barcelona però l´alt preu d’aquests per al nostre cotxe + caravana + 4 persones, ens va fer desistir.

1r. dia, 7 d’Agost

Vam sortir de Cerdanyola diumenge a dos quarts de nou del matí, amb sol, cap a Montcada a enganxar la caravana, i en direcció a França on, en ésser diumenge, no trovàrem camions.

Cada dues hores teníem previst parar una mica per tal de estirar les cames i que en Pau, de quatre anys, sortís a passejar, però les pel·lícules al dvd fan miracles i s’estava tranquil una estona més.

Vam fer el primer dinar en un àrea de l´autopista francesa, i passàvem per Salon de Provence –que era el lloc escollit per acabar la primera etapa- força aviat. Vam decidir continuar una estona més i cercar lloc per acabar l’etapa mès endavant.

Al poble de Colle sur Loup, poc abans de Niça, sobre el mapa hi havíem vist al menys quatre càmpings i vam decidir buscar lloc per pernoctar i així passar la zona de Ventimiglia i els seus ponts i túnels el matí següent.

Van resultar càmpings petits, més per bungalows, autocaravanes o tendes que per un conjunt llarg com el nostre, i a les sis de la tarda ja només els quedàven places petites. La carretera per accedir a aquests càmpings és estreta i amb molts revolts, gens recomanable. Vam tornar al poble i vam decidir quedar-nos allà, en un ampli carrer on res no indicava que no poguéssim fer-ho. D´haver sabut que no trobaríem lloc, ens haguéssim quedat en un àrea de l´autopista.

Quan es començà a fer fosc, vam descobrir, amb sorpresa, que si el cotxe no estava en marxa només teníem llum a la caravana durant uns minuts. Amb unes candeles de parafina que teníem i les llums del carrer. Ens vam “recordar” dels d´Autosuministres Motor, a Vic, que ens van vendre la caravana i van fer-nos la instalació de la pinya.

Cerdanyola - La Colle sur Loup: 656 kms.

2n. dia, 8 d’Agost

Després d’esmorzar vam entrar de nou a l’autopista, allà mateix. Poc després, s´acaba l´ampla autopista francesa, entrem a Itàlia i ara aquesta es fa més estreta, de dos carrils i sense voral. Comencem a passar la zona de Ventimiglia, un seguit de túnels i viaductes que no s´acaben durant dues hores. Vam comptar uns 130 túnels, sovint seguits de viaductes de gran alçada, alguns d´ells força llargs. Hi ha molt trànsit de camions de llarg tonatge.

Mentre que la família mirava el bonic paissatge, em vaig cansar de posar-me les ulleres i tornar-me-les a treure, en molestar-me la llum del sol a l'entrar i sortir de cadascun dels túnels.

Amb l´ajuda del gps vam arribar a les cinc de la tarda al càmping que havíem escollit, el Torre Pendente. El rètol d’entrada al càmping no es veu fins que no s´hi és al davant, les places no estàn marcades ni té massa ombra, però té aigua a la parcela, està a deu minuts a peu de la famosa Torre de Pisa, alguns dels serveis són nous i molt nets, i té una piscina on és obligat l´ús de gorret de bany, encara que en venen allà mateix. A la tarda-nit vam anar passejant per tot el conjunt monumental, hi havia poca gent i la il·luminació la feia diferent. La torre es pot visitar de nit sense cues. Es treuen les entrades al mateix recinte. Hi havia autocaravanes que pernoctaven al costat del càmping.

La Colle sur Loup - Pisa: 371 kms.

3r. dia, 9 d’Agost

Pel matí, vam anar a visitar Lucca, una bonica ciutat enmurallada. Vam deixar el cotxe fora de la muralla i vam entrar a peu per una de les seves portes. Destaca la Torre Guinigi on dalt de tot han crescut alzines i des d’on es veu tota la ciutat (cal pagar per pujar, 4 euros els adults i 3 els nens). També és de destacar la Torre del Rellotge, la Piazza del Mercato, ovalada i assentada sobre l’antic amfiteatre romà, amb quatre portes d’entrada que eren per on sortien els gladiadors a lluitar. De la Catedral de San Martino, destaca la façana. L’esglèsia de San Michele in Foro està aixecada sobre l´antic fòrum romà.

Vam dinar bé a la trattoria Itàlia, al carrer Corte Compagni, un dels carrers comercials del centre.

A la tarda, vam anar una estona a Florència, aparcant al pàrking que hi ha al costar de l’estació central del tren, on vam veure il Duomo o Catedral, molt més bonic per fora que per dins i el Ponte Vecchio sobre el riu Arno amb les seves botigues a sobre, i vam passejar una estona pel centre, amb la Piazza de la Signoria i el Palazzo Vecchio, seu de l’ajuntament amb la seva alta torre.

De Pisa a Florència es pot anar per l’autopista de pagament o per l’autovia Firenze-Pisa-Livorno ( fi-pi-li ) que és gratis i està igual de bé. Hi ha una mica més d’una hora de camí.

Pisa - Lucca - Florència - Pisa: 211 kms.

4t. dia, 10 d’Agost

Pel matí vam tornar al Campo dei Miracoli, a Pisa. Al costat de la muralla hi ha un pàrking gran que s’omple aviat, i on no deixàven pernoctar AC. Es pot visitar la catedral, la torre, el baptisteri, el cementiri, i els museus. Amb molta més gent i calor que de nit, vam veure la catedral i el baptisteri. Com que a la torre, els menors de 8 anys no hi podien pujar vam decidir que no pujaria ningú.

Les escultures exteriors de la catedral i del baptisteri són molt interessants però no val la pena entrar-hi, en especial al Baptisteri, doncs per dins són molt austeres. Estalvieu-lo per un gelat que són bons i segons a quin lloc, artesans.

Després de veure Pisa, vam tornar a Florència.

Al centre de Florència i a una amplísima zona al seu voltant només hi poden aparcar els residents i més enllà és zona blava també a l’Agost. Els pocs pàrkings que vam veure, estaven plens i vam avorrir-nos de donar voltes i més voltes. Potser és millor aparcar a l’entrada de la ciutat i agafar algun bus o taxi.

Com que no teníem intenció de fer cues, ni veure museus amb un nen de 4 anys, ens vam limitar a veure, durant unes hores i amb admiració, l’exterior dels edificis i les escultures que omplen el centre de la ciutat, aplaçant per un atre any una visita més extensa a aquesta monumental ciutat.

També és possible veure Pisa, Florència i Lucca tenint com a base un càmping a Florència. Hi ha tres o quatre càmpings al voltant que acostumen a estar força plens i és millor fer la reserva anticipada.

5è. dia, 11 d’Agost

Com que l’etapa a fer era més curta, ens ho vam agafar amb calma i vam sortir a les dotze des de Pisa cap a Venècia.

Des de Florència fins a Bologna, vam passar de nou un bon grapat més de túnels i viaductes de gran alçada. El gps ens va tornar a portar fins a la porta del càmping Fussina de Mestre. Quin bon invent aquest aparell!!! Algunes parcel·les del càmping toquen a la llacuna i es pot veure passar els vaixells des de la caravana. Totes tenen herba i força ombra, no estan marcades, hi ha molts serveis i estan nets, no té piscina i hi ha un petit minimercat. A la mateixa recepció venen bitllets per al vaixell que surt des del costat del càmping fins Venècia, a les hores en punt.

Vam agafar el vaixell ( 9 euros anar i tornar ) per veure Venècia. Ja hi hem estat altres cops però sempre és diferent. Aquest cop vam veure la posta del sol des del vaixell.

Després de donar una volta per la ciutat de les góndoles veient l’ambient nocturn agafàrem l’últim vaixell de tornada.

Aquella nit va coincidir que feien a prop del càmping un festival de Rock i ens va costar de dormir.

Pisa - Venècia: 335 kms.

6è. dia, 12 d’Agost

Vam tornar a agafar el vaixell per passar el dia passejant per l’illa. A l’Agost tota Venècia era un formiguer, el Ponte Rialto, com sempre ple, la plaça de S. Marco amb els seus coloms i els seus músics, La Basílica de San Marco, amb una decoració interior força curiosa doncs és una barreja d’estils i diferent a altres esglésies. Per entrar, les dones cal que portin les espatlles i les cames tapades i no es pot entrar amb bosses (s’han de deixar en un local al carrer del costat).

Vam dinar a la Tavernetta San Maurizio, al carrer de San Marco, 2619, força car. A mitja tarda va començar a ploure i vam tornar al càmping.

Altres cops havíem agafat el vaporetto 1 que recorre tot el canal, però aquest cop tot ho vam fer a peu, esquivant un munt de venedors ambulants amb les seves mercaderies esteses sobre el terra.

Al carrer, a prop d´on surt el vaixell a Venècia hi van pernoctar un parell d'AC.

7è. dia, 13 d’Agost

Vam abandonar Venècia posant rumb cap al nord per entrar a Eslovènia per Tarvisio i Kranjska Gora fins a Bled, al noroest eslovè. Durant el trajecte, el paisatge va canviant poc a poc, es torna alpí i és molt bonic de veure.

Esperàvem que un indicador a l’autopista ens indiqués amb un “Slo” la sortida cap a Kranjska Gora o Eslovènia just desprès de Tarvisio, (igual que indicava amb una “A” la ruta cap a Àustria per la població de Villach) però esperant-lo, vam entrar dins Àustria. S´ha d’agafar la sortida cap a Tarvisio doncs no hi ha, a l’autopista, cap altra indicació.

Ens tocà comprar per 7,60 Euros la vinyeta per circular per les autopistes austríaques durant el mínim temps, que son 10 dies, i entrar a Eslovènia cap a Jesenice pel llarg túnel de peatge de Karavanke, altres 6,50 Euros.

Quan vam sortir del túnel, ja a Eslovènia, el gps s’acomiadà de nosaltres doncs no hi han mapes gps d’Eslovènia, a partir d’ara seguirem amb el mapa de tota la vida.

Teníem dubtes entre anar al càmping Sôbec, a Lesce o al càmping Bled, junt al llac Bled, dels dos ens n'havíen parlat bé, així que vam decidir desenganxar en el primer i anar a veure l’altre. El primer que vam trobar va ésser el Sôbec, poc abans de Bled, un càmping immens, molt cuidat, tot de gespa entre pins i abets. Les places no estan marcades, els carrers són asfaltats, té persos parcs infantils i un gran llac artificial amb l’aigua del riu que passa al costat del càmping, així com persos blocs de sanitaris molt nets, i l’entorn és preciós. Ens va agradar molt. El millor càmping, en conjunt, dels que coneixem fins ara.

Només perquè sempre es pot demanar més, podría tenir un millor supermercat, unes piscines amb tobogans i jacuzzis per nens i grans o que les instalacions dels jocs infantils fossin més modernes, doncs són de ferro, desfassades pel que veiem ara aquí.

Després vam visitar el càmping Bled, situat a tocar del llac, més petit, molt ple aquell dia i les places eren de mida normal. Hagués estat una bona segona opció doncs es veia també molt cuidat.

Venècia - Bled: 295 kms.

8è. al 13è. dia, del 14 al 19 d’Agost

Vam estar uns dies al càmping Sobec i des d’allà, només amb el cotxe vam visitar:

Bled:

Molt a prop del càmping Sôbec, és un tranquil poble turístic de muntanya, amb balneari, camp de golf, molts hotels i un bonic llac d’aigues transparents i no gaire fredes. El llac té uns 2 km. de llarg i al mig hi ha una illa amb una església barroca, on és habitual anar a demanar “miracles”. Es pot arribar a ella en un petit vaixell o llogar una barca de rems, molt més pertit. Es pot rodejar quasi tot el llac en cotxe, i tot sencer a peu o en bicicleta. Des de dalt del castell que hi ha al costat del llac s’observa una bonica vista. Des de Bled també es pot fer una excursió de migdia de duració fins al Canó de Vintgar.

Coves Postojna:

Tenen un ampli i fàcil aparcament amb persos restaurants i botigues al costat. És una immensa i llarga cova, amb 20 kms. de galeries, la més gran de les 7000 que té Eslovènia, una de les més grans d’Europa i la més visitada del món. S’hi accedeix en un trenet que recorre la primera part, uns 2 km., i la resta, 1 km. aprox., es fa caminant per un terra mullat de ciment. Es torna en el mateix trenet, en total la visita dura 90 minuts.

És imprescindible roba d’abric, la temperatura és constant entre 8º i 10º, encara que lloguen també, per un preu mòdic, abrics. Descoberta al 1818, hi ha senyals escrits des de 1212, i es creu que eren conegudes des de fa més de 50000 anys.

Està plena de grans formacions d’estalactites i estalagmites, blanques, vermelles i negres depenent dels minerals que l’han format, té immenses sales i en una d’elles s’hi fan concerts musicals. Per dins de la cova hi passa el riu Piuka on habita el proteus, una mena de sargantana, que és cec i pot viure fins 12 anys sense alimentar-se. Els turistes poden veure'n un parell en un aquari. La visita guiada, a les hores en punt, és en eslovè, anglès, italià i alemany i és aconsellable arribar 15 minuts abans per no fer molta cua.

Prop de les coves, a uns 9 kms., seguint la carretera que travessa uns petits poblets s’arriba al castell de Predjama.

Castell de Predjama:

Inexpugnable castell pintoresc construit en un gran entrant natural d’una paret de pedra de 123 mts. d’alçada. Des d’ell es té accés a una gruta que va servir d’amagatall als seus inquilins durant un setge que van patir, amb un final curiós, durant l’Edat Mitjana. La construcció actual és de 1570. Val la pena acostar-s’hi per veure’l, almenys per fora. Per dins, la visita no ens va agradar massa, la decoració d’algunes sales no s’hi diu massa amb l’edat de l’edifici. A la cova inferior no hi vam entrar, es poden veure colònies de rat-penats. El pàrquing no és massa gran.

Coves Skocjan:

Senyalitzades des de l’autopista, amb un ampli aparcament i restaurant. Per arribar a l’entrada es fa un recorregut a peu d´uns 10 minuts en baixada per la muntanya. És una cova protegida per l’UNESCO, pidida en dues parts: La primera part “seca”, de terra argilós i amb formacions d’estalactites i estalagmites però d’una bellessa inferior a les de Postojna. La segona part “humida”, impressionant. En ella apareixia i es veia fins al final del recorregut el riu Reka, a uns 50 metres sota d’on caminàvem. El soroll de l’aigua, la boira que formava en saltar entre les pedres junt amb una estudiada il·luminació, feien una atmosfera espectacular. El camí, vallat i encimentat segueix el contorn del penya-segat, té un metre d’amplada, no rellisca i té trams d´escales amunt i avall. A la sortida de la cova es veu la cascada per on surt l’aigua des de l’interior de la cova. Dins no fa fred. La visita surt cada hora en punt i dura 90 minuts.

Bohinj:

El llac es troba a menys de 30 kms. del llac de Bled i dins el Parc Nacional Triglav, un dels Parcs Naturals més grans d´Europa. Per arribar cal agafar la carretera cap a Bohinjska Bistrika, on hi ha el càmping Danica. El llac és el més gran d’Eslovènia, amb 4,5 km de longitud i rodejat d’espessa vegetació. D’un dels seus extrems surt un camí senyalitzat per on pujar a peu fins la cascada del riu Savica, de 60 mts. d’alçada i des d’on es veu el llac.

De la carretera que va a la cascada, surt un desviament per pujar, és recomanable fer-ho, amb un modern telefèric al mont Vogel, de 1.534 mts, (8 euros per una pujada/baixada d’impressió), on hi ha una estació d’esquí com eren aquí fa 25 anys, i des d’on es veu una esplèndida panoràmica del llac i els seus voltants. Des d´aquí els més valents es tiren amb parapent.

A prop del llac val la pena donar una volta per veure els petits poblets agrícoles, com Stara Fuzina, veient les cases, els graners i com assequen l´herba. A la zona del llac també es fan excursions en vaixell, esports d’aventura, pesca, muntar a cavall, etc. Ens van dir que a tocar el llac hi havia una zona nudista però no la vam veure. Des del llac es pot pujar fins el cim més alt d´Eslovènia, el Triglav, de 2.864 mts.

Logarska Dolina:

A tocar d’Àustria, és una preciosa vall glacial, tancada i protegida per l´Administració Eslovena, paral·lela a altres dues, la Matkov kot i la Robanov kot, amb parets de roca que superen els 2000 metres d´alçada.

Les vistes del paissatge en els darrers kilòmetres i de les aigües transparents del riu son de primera. Es curiós també veure com enmagatzemen la fusta, i els ponts de fusta que té la carretera.

L’accés a l’últim tram de carretera, és de pagament, costa aproximadament 4 euros per cotxe i acaba en tres amplis aparcaments. Anant amb nens petits és millor arribar fins a l’últim, doncs el camí és llarg i fa pujada. En l’últim aparcament només hi havia un petit "xiringuito" i un bar tancat, i des d’allà vam pujar, travessant un bosc durant uns 15 minuts, fins a la cascada Rinka, una alta cascada des d’on l’aigua cau a terra pulveritzada.

De tornada al càmping vam passar per Celje, petita ciutat amb el centre històric tancat a la circulació rodada però que no ens va agradar gens.

  • Bled - Postojna: 99 kms, quasi tot autopista.
  • Postojna - Predjama: Uns 9 kms, carretera secundària.
  • Postojna - Skocjan: 70 kms, autopista.
  • Bled - Logarska Dolina: S'hi pot anar sortint a Àustria (no ens ho van recomanar) 83 kms. o donant més volta, per Letus, 155 kms. (la meitat aprox. per autopista).
  • Bled - Lubljana: 50 kms.

14è. - 15è. dia, 20 i 21 d’Agost

Una mica tips de que quasi cada dia ens plogués i encara que al càmping ens deien que feia el mateix temps a tot el país, decidírem canviar de lloc i vam anar fins a Ljubljana, concretament al càmping Ljubljana Resort hotel & camping, (abans càmping Jezica) però els aiguats van venir amb nosaltres…

Des que havíem sortit de Pisa fins arribar al càmping Ljubljana no havíem tornat a coincidir amb campistes catalans ni espanyols i sobretot els nens ho van agrair molt.

El càmping es troba en un dels barris exteriors de la ciutat, Crnuce, des del centre hi surt una avinguda que hi passa pel davant. Ha estat renovat fa poc, les parceles són de mida normal, marcades, amb gespa i amb uns serveis nets i nous. A més disposa d’un complexe amb molts jocs infantils i piscines que ja el voldríem tenir a Barcelona: aigua temperada, jacuzzis, cortines d´aigua, solàrium amb música, massatgista, gimnàs, jocs d’aigua per nens, bar a l’interior de la piscina, camps d’esports, etc. Només hi faltava el sol, que no hi va aparèixer, i un supermercat. Cal saber que els dissabtes a la tarda i els diumenges tot, excepte les benzineres, està tancat a la ciutat.

Ljubljana és una petita capital amb 280.000 habitants on el més destacable va ésser, a part de l’aigua que ens va caure a sobre, el Castell des del que es domina la ciutat, l’Ajuntament, la Catedral, l’Església Franciscana i el mercat diari, excepte els diumenges. Al centre de la ciutat, al costat dels “tres ponts” hi ha l’oficina de Turisme amb fulletons-guia en molts idiomes. Ens va semblar una ciutat una mica gris, segur que amb bon temps hi haguéssim estat algun dia més i ens hagués agradat més.

16è. dia, 22 d’Agost

Els mapes deien que continuaria plovent més dies…així que vam tornar a enganxar la caravana i sortírem cap al sud, a la costa eslovena per veure si almenys podíem tenir unes hores sense pluja per veure Piran i Koper, que ens havíen dit que eren dues boniques ciutats però no va haver-hi sort, queia aigua a bots i barrals, el cel estava ben fosc i ja ni vam travessar la valla del càmping a la porta del qual vam estar una bona estona. Vam decidir que ja ho veuríem un altre any i poc després travessàvem la frontera cap a Itàlia per Triest.

Si no haguès estat per la pluja, que ens va acompanyar quasi tots els dies que vam estar a Eslovènia, i que ens va espatllar una mica les intencions, teníem pensat veure Koper i Piran al sud, el centre temal de Catez, a l’est, i haver fet el recorregut següent: Kranjska Gora – Bovec – Kobarid – Tolmin – Cerkno, amb el seu hospital partisà i Skofka Loka, tot voltant el Parc Nacional Triglav.

Ljubljana - Triest: 95 kms.

En un àrea de servei de l’autopista italiana, entre Pàdova i Verona, vam parar per fer nit en companyia de la pluja, d´una colla d'autocaravanes i d´un parell de caravanes més.

Triest - Milà: 414 kms.

17è. dia, 23 d’Agost

Havíem previst passar dos dies a Sirmione, a tocar del llac di Garda, però com que seguia plovent i el pronòstic no variava, vam seguir fins Milà on per fi ja no plovia.

Als mapes de Milà i rodalies només vam trobar el càmping Città di Milano, força nou i ampli, al costat mateix del parc aquàtic-discoteca Aquàtica, ja avisen de que fins les 3 del matí pot haver-hi ha soroll. Vam deixar la caravana i vam anar a voltar a Milà, vam veure la Catedral o “Duomo” amb un fantàstic exterior ple d’agulles, escultures i gàrgoles, la Galeria Vitorio Emanuelle, amb un sostre molt interessant, i vam passar la tarda veient botigues mentre tornava a ploure.

Al centre de Milà ens van dir que no hi han pàrkings subterranis i que les zones blaves (area di sosta) no són abundants. Aquestes funcionen comprant els tickets en estancs i algunes botigues. Per agafar el tramvia, els italians no paguen i als turistes no els diuen res tant si ho fan com si no...

18è. dia, 24 d’Agost

El dia va començar amb un sol radiant.

Si la competència fa que les empreses millorin, el fet de que sigui l’únic càmping a Milà fa el contrari. És molt brut, té una granja de bestioles a l’entrada de la que algunes cabres surten quan volen a passejar soles i embruten el terra. En quasi 24 hores que hi vam estar allà ningú va netejar cap dels lavabos (on tambè entràven les bèsties) ni els safareigs on es renten els plats i la roba, i tot plegat feia força fàstic. Vam demanar un full de reclamacions –no en teníen-. Vam enganxar la caravana i vam marxar abans del migdia fugint d’aquell infecte camping.

Des de Milà es podia tornar cap a casa per Ventimiglia o per Turí cap el túnel de Fréjus, als Alps, però aquest túnel havia patit un greu accident feia poc i no sabíem si estava obert . També volíem visitar Monte-Carlo.

Vam arribar a mitja tarda a Fréjus, passat Cannes, al camping “Le Domaine du Colombier”. És un càmping gran, de quatre estels, construit en un turó i amb parcel·les aterrassades. Té una piscina petita, un altra de gran amb tobogans, un supermercat molt assortit però amb un horari reduit, uns serveis –mixtes- on a vegades no sortia aigua calenta, un minúscul parc infantil, i és molt car, 56 € diaris a pagar per avançat. La relació qualitat-preu no ens va convèncer.

Miilà - Frèjus: 381 kms, passant per la zona de Ventimiglia.

19è. dia, 25 d’Agost

Si no hagués estat per l’elevat preu del camping ens haguèssim quedat un dia més, gaudint, ara sí, del sol.

A la tarda, vam recular uns kilómetres amb el cotxe sol per fer una visita a Monte-Carlo, paradís dels Ferrari, dels iots i del luxe en general.

20è. dia, 26 d’Agost

Vam deixar el càmping francès al migdia, i xino-xano, desenganxàvem la caravana al pàrking a mitja tarda, donant per acabat el nostre primer viatge. Ens quedava el cap de setmana per rentar, guardar-ho tot, i començar a pensar en la pròxima sortida.

Frèjus - Cerdanyola: 595 kms.

Conclusió:
Hem fet, en total, 4.985 kms. amb un consum mig de 13 litres de gasoil als 100 kms, portant un Renault Espace 2,2, amb una caravana de 2,50 mts d’amplada i 7,31 mts. de llarg, comptant la llança. Sempre que ha estat possible hem anat per autopista, i a Eslovènia aquesta és molt econòmica.

L'experiència d’aquest primer viatge ha estat fantàstica, del tot recomanable.

A mitjans-finals d´Agost el temps és més inestable que a primers, fresc al Nord, no oblidem que són els Alps, i més càlid cap a la costa.

Les distàncies parcials entre els persos punts del recorregut les he agafat quan estic escrivint aquest relat, del www.viamichelin.com, doncs no les havíem agafat durant el viatge.

La impressió que hem tingut del conjunt cotxe-caravana ha estat molt bona. Tot i que ens deien que una caravana tan gran no és per fer ruta, ens ha semblat molt estable i confortable. En cap moment hem notat cap moviment estrany ni quan ens ha avançat algun vehicle ni quan ho hem fet nosaltres.

Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: Si

Llegir 5016 vegades
Inicieu sessió per enviar comentaris

Alguns viatges

  • Illa de Ré, "la blanche", illa d'Oléron i la Rochelle +

    Aquest estiu 2011 fem un viatge força tranquil visitant amb molta calma la Charente Maritime. A la costa atlàntica francesa, just enfront de La Rochelle i a uns 3 quilòmetres Llegir més
  • 6 dies pel Périgord Noir i el Lot +

    Vaig preparar el viatge en pocs dies. Com sovint em passa, trobo massa coses interessants i he d'anar eliminant-ne moltes. No sempre es tenen tants dies com es vol. Això Llegir més
  • Noruega - Nordkapp +

    Mitjà de transport: Autocaravana Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: Sí Per descarregar l'arxiu pdf cal clicar AQUÍ Llegir més
  • Sant Pere Pescador +

    Després de moltes setmanes de molta feina i molt atabalament teníem moltes ganes de fer un cap de setmana de relax, platja i pocs mals de cap. Per això res Llegir més
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25

Legalment t'hem de dir que, en registrar-te, acceptes la nostra política de privacitat de les dades i les regles legals. Pots accedir a elles a través dels botons que hi ha al final de la pàgina.