• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Dilluns, 12 Mai 2008 22:19

Normandia - París

Escrit per Monrib2123
Valorar aquest article
(0 vots)

Aquest any hem anat sobre segur i hem triat un lloc fàcil pels autocaravanistes, Normandia (tota França és agradable per viatjar amb autocaravana) i per proximitat hem aprofitat per visitar París.

Tot i tenir l'opció de començar el viatge el pendres després de treballar, vam decidir retardar la sortida un dia, sortint el dissabte 21 de Juliol i marxar amb calma i tranquil·litat el dissabte. Una hora més tard de la que teníem prevista per sortir, tots érem a l'autocaravana, amb el menjar, la roba, les guies, els mapes i tot el que ens calia que passar uns dies de vacances.

Aquest any hem anat sobre segur i hem triat un lloc fàcil pels autocaravanistes, Normandia (tota França és agradable per viatjar amb autocaravana) i per proximitat hem aprofitat per visitar París.
El camí més curt és per Puigcerdà però vam descartar aquesta ruta pel Tour de França que passava pels Pirineus just aquell cap de setmana. Vam iniciar el camí cap a la Jonquera i després d'un parell de parades (cafè i benzina) vam creuar la frontera. La idea era fer nit passat Touluse i vam arribar a Cahors una mica abans de les 12. A aquelles hores l'àrea d'autocaravanes (de 3 places però n'hi havia 6) ja era plena i vam dormir a l'aparcament del Carrefour acompanyats de 3 autocaravanes més.

Diumenge, 22 de juliol

El dia va començar a les 8, teníem intenció d'anar a dormir al Mont Saint-Michel i encara ens quedava un bon tros. El viatge va transcórrer entre autopista i carretera. Hem pogut comprovar que a França les autopistes són gratuites mentre no hi ha una carretera principal paral·lela i que normalment la benzina és una mica més cara a les àrees de servei de l'autopista (a França la benzina és cara a tot arreu !!!).
Vam parar a dinar a Lussac les Chateaux, una mica abans de Poitiers. El poble té una àrea d'autocaravanes i vam aprofitar per buidar les aigües; l'experiència (poca) ens ha ensenyat que s'ha d'aprofitar per aprovisionar i buidar quan es té l'oportunitat.
Vam seguir camí i després d'alguna pel·lícula i molta música, vam arribar al Mont Saint-Michel. Ja eren les 9 del vespre però encara era força clar, així que després d'estacionar l'autocaravana a l'aparcament (8eur/24h) no ens vam poder resistir a fer una volteta. Realment és un gust passejar tranquil·lament, sense aglomeracions de gent, l'endemà ja serà una altra cosa...
A quarts d'11 sopàvem, però contents de poder contemplar Saint-Michel de nit: espectacular.

Dilluns, 23 de juliol

Això de llevar-se just al lloc de visita és un luxe. Ens vam llevar i poc després ja teníem trucant a la porta a la cobradora del pàrquing. Vam esmorzar i a les 10 en punt ja estàvem visitant l'abadia. Vam seguir les explicacions de l'audio-guia per visitar-la i a més de conèixer l'edificació, hi havia força informació addicional. Amb les nenes era una mica complicat seguir-ho tot, però les noies es van comportar. L'Anna ja s'interessava força i la Maria s'imaginava cavallers i princeses dalt de les muralles, havíem d'adaptar tota aquella informació carregada d'història a una nena de 5 anys !!!. A la sortida ja eren les 12 i a la pujada no cabia ni una ànima; sort que havíem pujat d'hora. Vam aprofitar per veure l'efecte de la marea, tot i que en aquelles dates no era massa espectacular, ja que per llocs on sovint el mar cobreix vam poder veure peregrins que es dirigien a Saint-Michel.
Després de dinar i fer alguns regalets al xofer, era el seu aniversari (per molts anys, guapo!!), vam emprendre la nostra ruta. Abans de deixar Saint-Michel definitivament, vam parar a comprar galetes i a prendre un cafetó mentre ens atipàvem de galetes-degustació. Amb les piles ben carregades vam agafar carretera i manta cap a Granville amb els ulls ben oberts (conduia jo, jeje...). Vam fer una visita rapidíssima a l'Haute Ville i després de deixar l'autocaravana a l'àrea de la Rue du Roc, vam acostar-nos a la Pointe du Roc on vam veure el far de 1827, algunes posicions militars i trinxeres que protegien el port. Vam aprofitar l'àrea per dutxar-nos, buidar i carregar aigua. Un cop nets i polits, vam iniciar de nou el camí. Vam anar seguint la costa amb intenció de trobar una àrea on passar la nit i després de seguir carreteres i carreteretes, trobar àrees només de repostatge a supermercats i compartir una negra nit amb la pluja, vam arribar a Valognes. Tot i que Valognes té àrea, nosaltres ens vam quedar a la plaça on hi havia quatre autocaravanes més, ja era força tard i estàvem massa cansats per seguir buscant; el lloc ens va semblar tranquil i segur.

Dimarts, 24 de juliol

El dia es va llevar força tapadot, i tot i que no semblava que s'anés a aixecar, quan vam arribar a Cherbourg brillava el sol. Vam poder aparcar prop de l'oficina de turisme i vam agafar informació de la ciutat i de la zona. Vam passejar pels carrers del centre històric i vam visitar la Basilique de la Trinité. Personalment, no ens hagués valgut la pena perdre mig matí a Cherbourg si no hagués estat per la informació sobre les visites a Normandia amb nens (1).
Contrariant una mica al xofer, no vam acostar-nos a Utah Beach i vam seguir el nostre recorregut cap a Ste-Mère-Église. El Jose va aprofitar que al migdia estava obert per visitar el Musée Airborne mentre les noies dinàvem. El museu és un recull de fotos, documents, vehicles i records de les operacions realitzades per les Divisions Aerotransportades Americanes durant la nit del 5 al 6 de juny de 1944.
Avui havia de ser un dia de visites relacionades amb la batalla de Normandia, així que vam seguir cap a la costa.
Allà, la nostra primera parada va ser la Pointe du Hoc, on la matinada del 6 de juny els “Rangers” van ocupar la fortificació alemanya grimpant pel penya-segat. Després vam baixar a la platja d'Omaha i encara vam arribar a temps de visitar el Cimetière Américain a Colleville-sur-Mer. Impressiona veure les 9.387 creus blanques arrenglerades sobre la platja; és un espai que dóna serenor i al mateix temps porta a reflexionar sobre la irracionalitat i la fragilitat dels homes. Per mi, un bon lloc per perdre les hores posant una mica d'ordre i prioritats a l'atrafegada vida que portem.
Les tardes de juliol a Normandia són llargues i això ens va permetre seguir una mica més amb les visites. Següent parada: Longues-sur-Mer, una bateria alemanya que conserva els canons que van bombardejar els vaixells aliats durant el matí del 6 de juny. Vam gaudir d'una tarda esplèndida passejant entre les restes de la bateria i els camps de blat de moro, un contrast que em va fer pensar en la relativitat de les coses (un lloc que va prendre la vida ara en donava amb el seu fruit, irònic).
I després d'un dia de remoure una miqueta la consciència, ja tocava el descans. Vam arribar a Arromanches i vam decidir pernoctar: el poble té una àrea que vam trobar plena, al costat hi ha un aparcament de cotxes que vam ocupar un bon grapat d'autocaravanes.
Després de sopar, per acabar de disfrutar dels últims raigs de sol, vam acostar-nos a la platja i vam fer una caminadeta al llarg del passeig.

Dimecres, 25 de juliol

Ens vam despertar una mica d'hora. La nostra idea era que mentre el Jose visitava el Musée du Débarquement, les nenes i jo passaríem una estoneta a la platja. Així que amb força puntualitat, a les 9 ja estava preparat per visitar el museu que recorda a construcció e instal·lació del port artificial de Mulberry B en front de la costa d'Arromanches. Les noies, després d'esmorzar i posar una mica d'ordre a l'autocaravana, vam anar cap a la platja a remullar-nos els peus i a jugar una mica amb la sorra. Ens vam vestir amb pantalons curts i jersei de maniga llarga i l'estona que vam ser allà vam poder comprovar la marea fixant-nos en el nivell de l'aigua just al costat de les restes de “carretera” que queden a la platja. L'aigua era ben freda però això no va impedir que les nenes fessin una mica de txipi-txapi.
Cap a les 11, vam deixar Arromanches i vam dirigir-nos a Bayeux. Abans de sortir de Sabadell ja havíem decidit que no atabalariem a les nenes amb visites a museus relacionats amb la batalla de Normandia, així que com en altres visites ens vàrem separar. Vam estacionar l'autocaravana a l'aparcament del Musée Mémorial de la Bataille de Normandie i mentre el Jose el visitava, les noies vam passejar per Bayeux. Vam acostar-nos a la Catedral de Notre-Dame i vam anar a veure la Tapisserie de Bayeux: una gran tela brodada del segle XI que en 58 escenes explica els esdeveniments que van precedir la conquesta d'Anglaterra per part de Guillem el Conqueridor. Gràcies a l'audio-guia es pot posar un argument a aquelles imatges que es representen al tapís amb tot detall.
Després de les visites vam retrobar-nos a l'aparcament del museu i aprofitant que hi havia unes taules de fusta vam dinar. Després de la sobretaula vam tornar a dirigir-nos cap a la costa.
Poc abans de Juno Beach (Canada), vam aprofitar per comprar alguna coseta al super (formatges i una mica de peix per sopar). La Maria s'havia quedat dormida i quan vam arribar a la platja ens va saber greu despertar-la. Actualment les platges del desembarcament són visitades per gent que vol disfrutar d'un dia de sol i mar, però en totes elles queda quelcom (una bandera, un monument, alguna resta...) que recorda aquells dies.
Vam anar cap a Ranville per veure el Pegasus Bridge, primer pont alliberat a França. El pont original, que es pot veure al Mémorial Pegasus, va ser substituit a mitjans dels anys 90 per un d'estructura més moderna i sòlida.
Seguint les indicacions de la nostra guia d'àrees, vam anar a passat la nit a l'area de Colleville Montgomery, a uns 10-15 km.de Caen.

Dijous, 26 de juliol

Després de buidar aigües de tots colors i agafar-ne de neta, vam iniciar el nostre camí cap a Caen. El dia era gris i la pluja amenaçava, però com autocaravanistes “experimentats” portàvem equipament per aquests dies: el cangurito.
Així que una mica abrigats vam iniciar la visita a la ciutat. Vam comencar per la Trinité, una església que formava part de l'Abbaye aux Dames fundada per la reina Matilde al segle XI. També vam acostar-nos al castell i vam veure la façana de St.Pierre. Després d'aparcar l'auto al costat de la policia, vam visitar l'Abbaye aux Hommes fundada també al segle XI per en Guillem el conqueridor i que actualment és la seu de l'Hôtel de la Ville. També vam passejar pels carrers del centre, reconstruits després de l'efecte devastador del setge posterior al dia D. Vam aprofitar per dinar un d'aquells entrepans tant suggerents que oferien les boulangeries.
Un altre cop dalt de l'autocaravana vam dir adéu a tots aquells llocs més coneguts per la seva història recent i vam comencar a recòrrer la Côte Fleurie, lloc d'estiueig de la gent bé de París. A Cabourg vam poder veure el magnific Grand-Hôtel i al voltant de la plaça, refinades i selectes residències. Una altra de les localitats costaneres que vam visitar va ser Deauville, que a finals del segle XIX i principis del XX va esdevenir “el regne de l'elegància” prop de París; es van construir hotel i residències exclusives a més d'un casino.
Seguint la costa vam arribar a Honfleur; passejant pel laberint de carrers resseguits per cases de pedra i fusta construides entre els segles XVII i XVIII vam arribar al Vieux Bassin força concorregut.
Per creuar l'estuari del Sena vam triar el Pont de Normadie en comptes de seguir la costa. Vam arribar a Le Havre i a l'àrea d'autocaravanes del port vam passar la nit acompanyats d'altres autocaravanes i la pluja.

Divendres, 27 de juliol

Tot i que la nit va ser passada per aigua, el dia es va llevar molt assolellat. Necessitàvem bon temps per l'activitat que volíem fer i vam tenir sort: avui tocava gaudir de l'aire lliure. Vam dirigir-nos cap a Les Loges, a uns 5 km de Etretat. Vam agafar aigua i una mica d'embotit per preparar entrepans i vam anar cap a l'estació, per fer una mica d'exercici: per l'antiga via del tren circula el velo-rail i fins arribar a Etretat entre pedalades i natura vam gaudir d'una activitat pertidíssima per petits i grans.
Un cop a l'estació d'Etretat, vam baixar fins a la platja i vam veure a banda i banda de la platja els espectaculars Falaise d'Aval i d'Amont: penya-segats que tanquen la platja i que sobre la seva paret s'arrepenja un arc natural. Vam decidir pujar al d'Aval, allò semblava la rambla, uns pujàvem i d'altres baixaven i una altra bona colla disfrutava amb l'espectacle natural dels penya-segats. Quan vam ser a dalt vam aprofitar per improvisar un petit pique-nique i per donar una miqueta de pa a les gavines que se'ns acostaven sense por: les gavines ens agafaven de la ma els petits trocets. Quan vam tornar a ser abaix, i complint la promesa a les nenes, vam jugar una estoneta al parc. Encara teníem temps, per tornar a l'estació de Les Loges havíem d'agafar un tren que desfeia el camí que havíem fet a pedalades. La tornada va ser una mica més descansada i el Jose fins i tot es va adormir !!. Ja a Les Loges, les nenes van jugar a l'herba mentre els pares fèiem el cafetó amb galetes de St.Michel.
A la tarda vam anar fins a Dieppe. Seguint les indicacions i travessant tota la ciutat, vam arribar a l'àrea d'autocaravanes, just al costat de l'”estació” dels ferrys que van a Newhaven. Allà vam agafar un dels últims llocs que quedava i com ja era habitual, erem els únics espanyols !!
Vam decidir anar a donar una volteta, i després d'informar-nos a l'oficina de turisme (ens van atendre en castellà), van endinsar-nos pels carrers de la ciutat. Vam comprar uns croissants per berenar a una boulangerie, just davant de l'église de Saint Jacques i vam seguir “callejeando” per la Grande Reu, mirant aparadors, fins arribar a Le Puit Salé et le Café des Tribunaux. Des d'allà, i seguint el so de la música, vam arribar a una plaça (darrera de l'église de St.Remy) on una banda tocava en directe. Vam seure una estoneta i ens vam prendre una cerveseta. A quarts de 8 els núvols eren força amenaçadors, però nosaltres no ens vam deixar intimidar i vam decidir arribar-nos a la platja; vam creuar per les Tourelles (resta de la muralla) i vam observar la costa i el chateau des d'una gran balconada del balneari. Vam pensar seguir per passeig quan una pluja fina va fer acte de presència i ens va fer desistir. Vam alleugerir el pas i poc després ja érem a l'autocaravana, preparant el sopar.

Dissabte, 28 de juliol

Ens vam llevar aviat, havíem de visitar Rouen i volíem arribar d'hora. Abans de deixar l'àrea volíem buidar aigües i agafar-ne de neta, però vam tenir una desagradable sorpresa: ens havíem deixat l'adaptador de la mànega a l'anterior àrea. Així que vam buidar i ens vam mentalitzar que l'aigua s'havia de racionalitzar al màxim fins que en poguéssim repostar.
Vam dirigir-nos cap a Rouen i vam estacionar l'autocaravana a la vorera del Sena. Allà hi havia d'altres autocaravanes que havien passat la nit i després d'esmorzar una mica vam iniciar la visita a la ciutat. Vam creuar el pont Jeanne d'Arc i després de travessar el Gros Horloge vam arribar a la plaça de la Catedral de Notre Dame i vam observar la seva façana amb l'agulla més alta de França (151m.) i vam visitar el seu interior; vam quedar-nos una estoneta escoltant els assaigs d'una coral. Quan vam sortir, vam seguir el nostre recorregut cap a l'église de St.Maclou i passejant per carrers típics vam arribar a l'Aitre St.Maclou, un cementiri que es va obrir com a conseqüència de la pesta negra del s.XIV. Seguint pels carrerons vam arribar a una plaça on s'aixecava majestuosament l'Abbatiale Saint-Ouen que sovint els turistes confonen amb la catedral. Com que havíem esmorzat aviat vam aprofitar per prendre un “tentenpié”. Vam creuar la Rue Jeanne d'Arc i van arribar a la Place du Vieux Marché on es troba una creu en el punt on Joana d'Arc va ser cremada.
Després de visitar Rouen encara era d'hora per dinar així que vam agafar carretera cap a l'interior.
Vam parar a un parell de grans superfícies per trobar l'adaptador de la mànega i finalment el vam trobar a un centre de jardineria. Al seu pàrquing vam dinar i després vam seguir el nostre camí cap a Les Andelys, a la comarca de l'Eure. Sobre la Grand Andely i el Petit Andely es troba el Chateau-Gaillard (fortalesa del s.XII edificat per Ricard Cor de Lleó) i des de les seves runes es pot contemplar una magnífica vista d'un meandre del Sena. Val molt la pena.
La nostra última parada normanda havia de ser Giverny, un poblet de la vall del Sena on es troba la casa i els jardins de Monet. Vam dirigir-nos cap a la casa i des d'allà vam accedir als jardins aquàtics i ens vam envoltar d'una gran varietat de flors d'infinits colors; semblava que fóssim dins d'un quadre del pintor.
Vam deixar Normandia i ens vam dirigir al nostre següent destí, Versailles. Durant els caps de setmana d'estiu es pot gaudir de l'espectacle de les fonts dels jardins, així que quan vam programar la ruta procurant no perdre'ns les Grandes Eaux Musicales de Versailles. Quan hi vam arribar ens va costar decidir-nos on passar la nit, ens feia una mica d'angúnia dormir en un carrer massa transitat o massa apartat, així que finalment vam pernoctar davant mateix de la porta d'accés acompanyats d'un bon grapat d'autocaravanes.

Diumenge, 29 de juliol

Allò nostre era mala sort, ens calia un bon dia per passejar pel palau i els jardins de Versailles i el matí no es podia presentar pitjor: feia fred i uns núvols grisos amenaçaven amb descarregar. Així que ens vam posar les jaquetes, els canguritos i vam agafar els paraigües. Poc després de les 9 del matí ja estàvem fent cua per les entrades: vam agafar el passeport (25 eur) que ens permetia visitar la capella, les dependències del rei i la reina, els apartaments del Dofí i les filles de Lluis XV, el gran Trianon, el Domaine de Marie-Antoinette, a més de passejar pels jardins i veure l'espectacle de les fonts.
Així que teníem molta feina i de seguida ja visitàvem la capella amb les nostres audio-guies. La visita a les primeres estances la vam poder fer tranquil·lament, però a mida que avançava el matí, els grups i els particulars vam inundar les sales. En alguns moments es feia difícil gaudir de les dependències i en d'altres ocasions, aprofitàvem les explicacions dels guies. L'Anna i la Maria s'ho van passar pipa amb tant de luxe, imaginant a totes aquelles princeses i reines que penjaven als quadres de les parets amb vestits elegantíssims.
Quan vam sortir plovia a bots i barrals, així que tapats amb els paraigües i els cangurs vam agafar el carrilet que ens portaria a les possessions de Maria Antonieta: el petit Trianon (pavelló de caça) i els seus extensos jardins van ser regal de noces de Lluis XVI i la reina va fer construir al voltant del llac perses casetes a imitació a les granges del Pais de Caux (Alta Normandia). La pluja era intermitent, però això no va deslluir la visita ni ens va fer desistir fotografies.
Havíem preparat entrepans i portàvem galetes per aprofitar al màxim la visita, i mentre passejàvem per l'Aldea de la Reina, les noies van començar a menjar. Quan vam sortir del Domaine, vam agafar novament el carrilet per anar al Grand Trianon i un cop allà vam començar a treure capes: feia un sol radiant.
Vam passejar pels jardins mirant les fonts i fent temps mentre esperàvem que arribés l'hora de les Grandes Eaux Musicales de Versailles. Al final la pluja i el vent van deslluir una mica l'espectacle de les fonts, i a les 6 de la tarda, després de la visita els apartaments de les filles de Lluis XV, vam sortir del Chateau de Versailles.
Creuant la plaça vam arribar a “caseta” i vam prendre un got de llet amb cola-cao ben calentó que ens va recuperar del dia tant passat per aigua. Darrera nostre hi havia aparcada una autocaravana catalana i vam compartir una estoneta comentant les nostres vacances.
L'endemà havíem de passar-lo al Parc Asterix, així que vam posar rumb a la nostra següent parada. Aquest cop el nostre “GPS” va fallar, més per desconeixement d'on havíem d'anar que per orientació. Però vam arribar a lloc. Vam accedir als aparcaments del parc, però com ja sabíem, no estava permès pernoctar. Vam seguir a una altra autocaravana fins a Plailly (autopista A1 sortida 7), on vam passar la nit amb més autos franceses i italianes.

Dilluns, 30 de juliol

Vam ser els últims de marxar de Plailly; vam desfer el camí fins arribar a l'autopista i ens hi vam incorporar en direcció Lille. La següent sortida té accés directe al Parc Asterix i en poc més de 10 minuts ja erem al pàrquing (6 eur.). Vam carregar les motxilles amb aigua i menjar i vam anar cap a l'entrada (35eur/adult i 25eur/nens).
Vam accedir al parc pel carrer de les botigues i vam decidir deixar les compres per la sortida. Tota la família vam pujar al Carrousel de César i després vam anar a fer cua per Les Espions (els espies), un trenet elevat. L'Anna i el Jose, una mica més decidits, es van animar a pujar a les atraccions d'aigua i algunes muntanyes russes: Le Grand Splatch, el Menhir Express i la Trace du Hourra. Les cues per pujar-hi eren de més de mitja hora i amb la Maria vam anar a trobar atraccions més per nosaltres: l'Epidemais Criosières (passeig el vaixell pel poblat) i les Petits Chars Tamponneurs (autos de xoc). Vam entrar al poblat i allà vam poder veure i fotografiar els personatges d'Asterix: l'Obelix, en Panoramix, la Farbalà, en Abraracurcix... Durant una estona vam gaudir de representacions al carrer i després vam anar al Théâtre du Barde per veure l'espectacle, que tot i ser en francès, vam entendre i vam riure força.
A la tarda vam seguir pujant a atraccions: carrussels, tobogans d'aigua, cadires voladores, recorreguts amb barca, cassoles que giren...; l'Anna s'ho va passar pipa pujant a noves atraccions i la Maria es va començar a atrevir. També vam anar a veure l'espectacle dels dofins i per passar-nos una mica la calor ens vam menjar un gelat.
Per acabar el nostre dia al parc vam córrer per fer-nos la foto amb l'Asterix i l'Obelix, però només vam trobar l'Obelix; però tant és, haurem de tornar per fer-nos la “foto familiar”.
I de camí a la sortida, la paradeta que havíem promès a l'entrada: ens vam emportar un record, una motxilla i una bossa que ens serviran per l'escola.
No vam marxar molt tard, havíem de creuar París per anar al càmping Bois de Boulogne. Sense GPS, sense el mapa de l’Ile-de-Paris..., com ens en vam sortir ?? Doncs força ben parats: vam agafar totes les rondes i perifèriques correctament i de seguida vam trobar la indicació del càmping. L’entrada al càmping es va fer llarga (hi havia força gent), però amb una dutxa i un bon soparet ens vam refer del dia esgotador i emocionant.

Dimarts, 31 de juliol

Començava la nostra visita a París. Cap a les 10 del matí vam agafar l’autobús que ens havia de deixar a la Porte Maillot i des d’allà vam caminar fins a l’Arc de Triomphe. Portàvem un mapa de la ciutat i ens va semblar que des d’allà podíem anar a peu fins a la Tour Eiffel i un quart d’hora més tard ja hi érem. Vam veure que hi havia unes cues per pujar a peu i unes altre per pujar amb ascensor i jo que pateixo amb les alçades, vaig preferir pujar a peu que passar una mala estona dins d’aquella caixa. Mentre esperàvem el nostre torn per pujar, les nenes i jo ens vam escapar al Jardin du Champ de Mars per poder fer una foto de la Tour amb una mica de perspectiva. Vam pujar fins el primer pis d’aquella construcció de ferro i des d’adalt vam poder veure la silueta d’alguns edificis característics de la ciutat. El Jose es va atrevir a pujar al segon pis, però a mi ja em va semblar que era prou amunt i em vaig quedar contemplant la vista.
Ens vam adonar que força llocs que volíem visitar estaven al voltant del Sena i que podia estar bé aprofitar les parades del Batobus pels nostres desplaçaments. Així que vam baixar al riu i a la parada de la Tour Eiffel vam agafar el Batobus; la següent havia de ser Notre-Dame. Ja teníem gana i aprofitant que hi havia una oficina de turisme, vam preguntar on podíem trobar un McDonalds: no volíem perdre temps i tampoc volíem complicar-nos massa el dinar amb les nenes. La noia ens va indicar que al barri llatí en trobaríem un; perfecte, vam aprofitar per passejar-hi mentre el buscàvem i després, quan tornàvem a Notre-Dame.
No vam pujar a Notre-Dame (ens queda pendent), la cua era de més de dues hores i vam decidir només entrar-hi i signar al llibre de visites (la Maria hi va fer fins i tot un dibuix). Mentre anàvem cap a l’Hotel de Ville per tornar a agafar el Batobus, ens va sorprendre la platja de sorra amb gandules i para-sols que hi havia a la vorera del Sena. Allà es barrejàvem turistes encuriosits i famílies carregades amb tovalloles, pales i galledes preparades per gaudir d’un dia de platja. La següent parada va ser la plaça de la Concòrdia i des d’allà passejant pels carrers de l’Opéra, vam arribar a la selecta plaça de la Vendôme. Vam creuar la Rue de Rivoli i vam accedir al Jardin des Tuileries on les nenes van jugar una estoneta al parc infantil mentre els pares descansàvem una miqueta. Amb les piles una mica carregades vam dirigir-nos cap al Louvre, per xafardejar i tornar a agafar el Batobus per fer una darrera volta pel Sena.
Per tornar cap al càmping, primer vam agafar el metro que ens deixava a la Porte Maillot on vam agafar el bus. Havia estat un dia esgotador, així que després d’una dutxa i el sopar, vam anar a reposar energia pel nostre segon dia a París.

Dimecres, 1 d’agost

Ens vam llevar i esmorzar, i com el dia anterior, a les 10 ja agafàvem l’autobús. Quan vam ser a la Porte Maillot vam anar a agafar el metro cap a Montmartre. Vam baixar a la parada d’Anvers i vam enfilar el carrer que portava als peus de la basílica del Sacre-Coeur. A la plaça vam fer-nos fotos i vam prometre a les nenes que quan baixéssim, jugarien una estona al parc infantil. Vam pujar les escales i vam visitar la basílica. Quan vam sortir, vam passejar pels carrers de Montmartre i vam anar place du Tertre molt concorreguda per turistes i artistes. Vam baixar per un carrer de dubtosa reputació i després de passar una estoneta a la plaça i comprar uns entrepans per dinar, vam dirigir-nos cap a la estació de metro de Abesses (modernista). Per acabar la nostra visita al barri bohemi, vam agafar el boulevard de Clichy per arribar al Moulin Rouge.
La tarda l'havíem de dedicar al Louvre, així que vam agafar el metro fins a la parada del museu. Per accedir, no cal sortir al carrer, a través d'unes galeries comercials subterrànies s'arriba a la punta de la piràmide invertida i des d'allà es pot entrar al hall de venda d'entrades(hall Napoleon) i al guarda-roba (gratuït). Amb l'entrada a la ma i el fulletó informatiu, ja podíem accedir a una de les tres ales de visita. No som experts en art, així que ens vam deixar aconsellar per les guies de viatge que portàvem i vam recórrer el museu buscant aquelles obres més significatives. Com a més destacables mencionarem algunes escultures i pintures: Venus de Milo, Victoria de Samotràcia, La Gioconda (imprescindible), La balsa de la medusa... També vàrem fer un breu recorregut pels apartaments de Napoleó III.
Després de més de dues hores caminant pel museu, els peus ens bullien, així que vam posar els peus en remull a les fonts de la plaça de Louvre.
La tarda a París era sufocant i després de refrescar-nos una mica vam emprendre de nou la ruta. Vam accedir al Jardin des Tuileries travessant l'Arc de Triomphe du Carroussel, i vam arribar, com el dia anterior, a la place de la Concòrdia. Des d'allà la vista dels Champs-Elyses i l'Arc de Triomf és impressionant. Vam pujar per l'ombra del passeig fins arribar a la parada de metro de Champs Elyses-Clemenceau on mirant a la nostra esquerra hi havia una vista magnífica de l'Hotel des Invalides; allà vam donar per finalitzada la nostra visita a París. Vam agafar el metro cap a la Porte Maillot i allà, l'autobús cap al càmping.
Vam fer-nos una dutxeta i després de sopar a la parcel·la vam fer una sobretaula familiar: els grans descansàvem una mica mentre les nenes ens feien una actuació musical (encara els quedava una mica de corda).

 

Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No

Llegir 4660 vegades
Més en aquesta categoria: « Loire - Normandia
Inicieu sessió per enviar comentaris

Alguns viatges

  • Illa de Ré, "la blanche", illa d'Oléron i la Rochelle +

    Aquest estiu 2011 fem un viatge força tranquil visitant amb molta calma la Charente Maritime. A la costa atlàntica francesa, just enfront de La Rochelle i a uns 3 quilòmetres Llegir més
  • Bretaña, Normandía i París +

    Durante un año he estado leyendo los relatos de los compañeros caravanistas y autocaravanistas en sus diferentes viajes, esta vez, y como apoyo a aquellos que se han molestado en Llegir més
  • De tornada a Suïssa +

    ...Quedo boquiabierta por la grandiosidad del paisaje y por el hecho de poder estar aquí. El guía nos explica que el grosor del hielo en el punto central del glaciar Llegir més
  • Nou relat: Holanda, la lluita contra el mar +

    Com vaig llegir en una guia, Déu va fer el món i els holandesos, Holanda... Als Països Baixos, una quarta part del territori està per sota del nivell del mar. Llegir més
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25

Legalment t'hem de dir que, en registrar-te, acceptes la nostra política de privacitat de les dades i les regles legals. Pots accedir a elles a través dels botons que hi ha al final de la pàgina.