Doncs bé només entrar a l'AP7, les cues ja arriben fins la frontera, en arribar al peatge de la Jonquera ens comenten, que la policia francesa, fa controls de passaports, per tant ens toca, paciència.
Per fi, sembla que la cosa es destapa, però dura poc, ja que després de Perpignan i fins uns 15 Qms. més enllà de Beziers, un altre cop les punyeteres retencions.
Segons el planing, hauríem d'arribar, per passar la nit, a Moutiers, prop de la frontera amb Itàlia, son les 5 de la tarda i estem a l'altura d'Orange, a les 8 del vespre parem a sopar,en una àrea de l'autopista prop de Romans entre Valence i Grenoble, sembla que s'acosta un temporal, per tant despatxem ràpid els plats i marxem, fins arribar prop d'Alberville on fem nit en una àrea al costat de dues Ac's més. Kms. del dia, 695.
Dia 13 d'Agost:
Ha plogut tota la nit, i el dia es presenta tapat i gris, esmorzem i continuem fins a Bourg St.Maurice, on comença la collada del Petit St. Bernard, a mitja pujada, la panoràmica que hi ha de la vall, és fantàstica, un veritable regal per la vista. Som prop de la una del migdia, arribem a dalt al port i la nevada que hi fa es impressionant, no hi ha ningú, tothom passa ràpid, nosaltres només ens parem a fer dues fotos i toquem el dos, parem una mica més avall, on la neu ens deixa parar l'ac prop de la carretera, hem dinat però el temps no convida ha sortir, només deixem baixar la "Xispa" a fer el que més li convingui.
Continuem fins a La Thuile, aquí el temps ja ha canviat una mica, però tot i així hem d'agafar el paraigües, és un poble de muntanya, un carrer principal , ple de botigues de records, el riu passa per el mig del poble i té una àrea per ac's (cosa bona de saber), hi ha un cartell que diu que va ser final d'etapa del Giro 2006.
Marxem sempre direcció Aosta, a uns quatre kms aproximadament abans d'arribar, sortim de la E 21-B per dirigir-nos a Cogne, aquesta població està situada en la vall que porta el seu nom, arribem al voltant de les 5 de la tarda i anem directes a l'àrea d'ac's, ens posem en la plaça nº 103 i en quinze minuts va quedar ple, l'horari es de 9 a 1 i de 6 a 9, val 10 € per nit i 1 € per la llum.
Hem anat a donar una volta per el poble, es petit però molt turístic, hotels,restaurants i botigues. Potser el que crida més l'atenció es una glacera que es veu des de la plaça, en un costat hi ha una gran esplanada, que en un moment sembla un camp de golf, però en realitat es un camp molt gran on la gent es passeja i fa picnic...molt agradable. Tornem cap l'ac ens dutxem i sopem. Kms. del dia, 221.
Dia 14 d'Agost:
Avui ha tocat llevar-se d'hora, hem anat a caminar, la passejada serà fins a Lillaz, una població situada a uns 3,5 kms. En sortir al carrer ens adonem que ha fet una gelada, no hem mirat la temperatura però feia fred, ens hem posat un jersei i el polar i la veritat és que no feia cap nosa.
La primera casa que es troba a Lillaz té dos llacs petits on hi pots pescar una truita de riu pagant, és clar, també hi ha una àrea de picnic, que pagant, pots fer el que més et convingui. Entrant al poble, en un cantó del riu hi ha l'àrea d'ac's, també val 10 € per nit, a l'altra banda com a mínim dos càmpings, mentre anem caminant trobem un indicador que diu "Cascate de Lillaz", queda situat del centre del poble a uns deu minuts a peu, segurament serà any de secada perquè a la famosa "Cascate", no hi sortia més aigua, que la que pot rajar per el broc gros del càntir, encara que he de reconèixer que el paratge és maco i agraït per fer-hi una caminada, tornem cap a l'ac, arribem prop de les 11 del matí, cal dir que la caminada és apte per a tothom, fins i tot per a cadires de rodes, tot el circuït, almenys així consta a tots els rètols. Hem esmorzat, hem buidat les aigües de tots els colors i hem omplert d'aigua fresca i bona de la muntanya, ens hem acomiadat dels nostres veïns italians, per cert tots eren italians, estrangers nomes érem nosaltres i uns anglesos.
Tornem sobre els nostres passos en direcció Aosta, mentre el meu fill Isaac condueix, tinc temps per marcar les coordenades de l'àrea que hi ha a la ciutat i efectivament ens duu fins a la porta, el TomTom funciona.
Decidim anar a visitar la ciutat i el seu casc antic, s'entra per una gran portalada romànica en forma d'arc, anem passejant per els carrers fins arribar a la catedral que està tancada, a fora a l'entrada hi ha unes pintures murals, que hom diu, si això és a fora, com deu ser a dins. Bé, continuem per els carrers fins que trobem el teatre romà, l'estan rehabilitant, la resta botigues, bars i terrasses on es veuen tots tipus de menjars i beures, sembla ser que ha arribat l'hora de dinar, a qualsevol lloc va bé quan hi ha gana.
Deixem la ciutat i agafem direcció Le col du Grand St. Bernard, la carretera des de Aosta va pujant tota l'estona, però quan arribes a l'entrada del túnel, aquí ja es torna tortuosa, anem pujant fins que atrapem un autocar, a les hores ja és desesperant, la velocitat no passa dels 20 per hora. Hi ha temps per tot.
En arribar a dalt, parem primer a la banda italiana, fem les fotos de rigor i som espectadors i en directe d'un rescat de muntanya, amb helicòpter inclòs, després d'una estona passem al costat suís, una altra parada per veure els famosos gossos de St. Bernard, estem de sort els treuen a passejar, després de donar un tomb per la zona i comprovar que esmorzar i dormir en l'hotel val 28 FCH per persona, continuem la ruta, he de dir que fa un dia tapat i fred.
Continuem per la collada, ara, però de baixada, anem poc a poc per no escalfar els frens, on s'ajunten la carretera que hi circulem nosaltres i el túnel, parem, a fer benzina i a descanviar moneda. Aquí tenen el Franc Suís el gasoil està a 1,18 FCH, es dóna la casualitat que l'última vegada que varem estar per aquesta zona ja vàrem fer la mateixa operació en la mateixa àrea de servei.
Continuem fins a Martigny on agafem l'autopista fins a Visp, i d'aquí cap a Tasch on hi farem nit, avui toca càmping, el nom és Alpebugel, val 36 FCH ac, 3 adults, un gos i llum. Kms. del dia, 219
Dia 15 d'Agost
Després d’aguantar tota la nit un italià, que a cada dues hores se li engegava una mena de compressor, crec que era la calefacció, la Francesca, estava molt enfadada no ha pogut dormir, hem endreçat la “caseta” i hem esmorzat, hem demanat a l'encarregat del càmping com s'havia de fer per arribar a Zermatt , i amb un castellà correcte ens indica que pagant 5 FCH per anar i la mateixa quantitat per tornar, hi ha uns minibusos que surten cada mitja hora, des de els mateix càmping o si ens ho estimem més, pagant 15 FCH el tren també ens hi portarà.
Doncs bé, eren les 9 del matí quan sortíem del càmping direcció Zermatt, et deixen a l’entrada del poble, hi ha un rètol prou explícit, prohibit circular amb tot tipus de vehicle motoritzat convencional, només son permesos els vehicles de motor elèctric.
Caminem pel carrer principal, tot són botigues i està ple de gent, a més sembla ser que celebren alguna cosa, està ple de grups que vesteixen amb vestits folklòrics, amb el nostre suís particular li preguntem a una senyora que portava una espècie de “trompeta” molt llarga, a veure si es voldria tirar una foto amb nosaltres, cosa que va consentir molt gustosament. Vam anar caminant per els carrers fins que vàrem trobar una família catalana, i els vam demanar per pujar al Matterhorn cap on havíem d’anar però tot i portant un planell del lloc, estaven “cucuts” com nosaltres.
De sobte quan ens trobàvem al mig de la població, mirant cap a les teulades vam veure la muntanya, sola, nevada, majestuosa, vigilant la vall.
Anem fent camí fins que vàrem trobar el telecabina que ens portaria, pagant 43 FCH anar i tornar, fins la falda de la mateixa muntanya, has de caminar unes dues hores i gairebé la pots tocar, encara que em sembla que des d'un tros lluny es veu millor.
Vàrem arribar al càmping i després de dinar i omplir d’aigua, doncs “ carretera i manta” cap a l’altra vall la de Saas. Arribem a Saas-Fee, una altra població on està prohibit circular amb cotxe, quan arribes el primer que trobes són els aparcaments per a cotxes i per autocaravanes si t’hi vols quedar has d’anar a informació i allà pagues l’estada, l’aigua i la llum, si només i vols estar una estona les tres primeres hores són gratis. Bé donem el vol pel poble que està situat sota una glacera hi ha molts esquiadors, però no ens acaba de fer el pes, per tant marxem cap a Visp per agafar l’autopista cap a Martigny un altre cop, pugem la collada de Forclaz molt llarga i pesada, passem per Les Montets (França) parem un moment per contemplar totes les agulles del massís del Montblanc, continuem direcció Chamonix. A uns dos cents metres del port dues ac’s amb matrícula d’espanya parades a la carretera amb el triangle d'estar avariats, ens parem i ens diuen que s’han quedat amb el canvi bloquejat, malament, nosaltres no en tenim ni idea de mecànica, però ens quedem allà fins que arriba la grua per portar-los al taller, ens van explicar que també venien de Suïssa i que els havia agradat molt, els vam donar el nº de telèfon per si els faltava quelcom i vàrem continuar fins arribar al pàrking de l’Aiguille du Midi, cal dir que no vàrem rebre cap trucada, per tant se suposa que la cosa els va anar bé, millor. Kms. del dia, 186
Dia 16 d’Agost
Tota la nit plovent, són les 10 del matí i continua la pluja, no fa bo per anar a caminar, doncs decidim que avui serà dia per descansar i fer neteja de l’ac, buidem aigües, omplim i escombrem i traiem la pols, cap al migdia agafem els paraigües i anem ha donar un tomb per el poble, sempre hi ha bon ambient, faci el temps que faci.
Ja que fa aquest dia tan apagadot i sembla que ningú té ganes de fer res, hem decidit anar de restaurant. Havent dinat tornem cap a “caseta” per fer una bona migdiada i així acabem de passar el dia. De totes maneres he pogut observar que per segon any consecutiu hi ha tres autocaravanes amb matrícules angleses que sembla ser, que fan “càmping” però a l’estil gitano, crec que al final portarà conseqüències negatives. Kms. del dia, 0.
Dia 17 d’Agost
Ens llevem al voltant de les 9 del matí i podem comprovar que fa un dia espatarrant, esmorzem i anem a visitar la glacera de Les Bossons, hem pujat amb el telecadira, anada i tornada val 9,5 €, s'ha de fer un tros a peu, per el camí vas trobant informació amb fotografies i les explicacions oportunes, i t'adones que la glacera augmenta i disminueix sensiblement depenent del temps, en aquest moment augmenta. En arribar a dalt t’adones de la grandiositat del “terròs de gel”. És espectacular, baixem fins una terrassa on a més de veure l’espectacle gèlid, pots remullar-ho una mica per dins, la baixada la fem a peu, una petita excursió de mitja hora.
En tornar cap a Chamonix passem per Le Gaillan una petita població on hi trobem un llac, una àrea de picnic i una paret vertical al peu de la muntanya per fer-hi escalada, suposo que es pels aprenents, abans d’envestir el Montblanc, són les tres de la tarda i la gana ja la tenim feta, per tant cap a dinar.
En acabar de menjar i havent rentat tots els plats la dona, evidentment, fem una migdiada. A les 5,30 de la tarda l’Isaac decideix anar fins a Argentiere amb bicicleta, doncs la Francesca i jo anirem a donar un vol per el poble, aquí al pàrking hi ha dues parades del bus, una entrant i l’altra sortint. El nom del bus és Le Mule i et deixa just al mig del poble i totalment gratuït. Kms. del dia, 8.
Dia 18 d’Agost
Després d’esmorzar, recollir les coses i passar per la màquina de pagar, recordo que són 10 € cada 24 hores, però pots buidar i omplir d’aigua, passem per la benzinera que hi ha a tocar el pàrquing, el preu és de 1,15 €/L, hem omplert.
Anem baixant fins a trobar l’autopista , però nosaltres fem la ruta de Megeve, que passa per St. Gervais, on fem una parada per visitar la població, que és termal, al peu del Montblanc, que igual que Chamonix, presideix la vall, és molt d’hora, tot just obren les botigues, pels carrers hi ha poc ambient, el dia és esplèndid, tirem les quatre fotos de rigor i anem a comprar una mica de fruita i continuem la ruta fins a Megeve, és una població tan turística com Chamonix, no està massa preparat per les Ac’s tots els pàrkings queden una mica lluny, prop de les pistes d’esquí, fem una visita, és dia de mercat setmanal, aquí no hi cap ni una agulla, després de fer una gran caminada ja que el poble és molt allargassat, agafem l’ac i continuem direcció Ugine, encreuament cap a Alberville i Annecy, nosaltres anem cap aquesta última ciutat. Degut a unes obres a la carretera principal, ens desvien per carreteres secundàries i de muntanya, són estretes i amb fortes pujades i baixades, però els poblets i les vistes són fantàstics. Arribem a Annecy i les dues àrees per Ac’s que ens marca el TomTom, estan a rebentar, igual que la resta d’aparcaments, molt lluny del centre i el llac, trobem lloc per dinar,després de rentar els plats, tornem a provar sort i la cosa està igual o pitjor Així doncs decidim pagar uns €,s i aparcar al mig de la ciutat, just sobre un dels canals que passa per la vila vella.
El casc antic és medieval, amb castell inclòs, els carrers estrets, però plens de terrasses i turistes, en alguns llocs són tan estrets que sembla que hagis de fer cua, però no passa res, l’encís del lloc fa que no te n'adonis, tires les fotos que penses que són personals però no saps com, sempre et surt un personatge al costat de la dona o un cap que gairebé tapa l’objectiu.
Després de caminar quasi tres hores, decidim marxar direcció Chambery, això ja es el començament de la tornada, per aquesta població passem de llarg, ja la coneixem, igual que Grenoble, anem tirant direcció Valence i parem a dormir al poble de nom St. Just du Claix, vam parar a l'aparcament de l’església; molt recomanable. Kms. del dia, 342
Dia 19 d’Agost
Al voltant de les 9,15 del matí, hem anat a buscar el pa i hem comprat un espècie de brioix, que la senyora de la "boulangerie” ens ha comentat que es el pastís de la comarca a més, també ens hem quedat uns croissants de mantega que fan les delícies del paladar. Continuem direcció Mende, doncs la nostra intenció és anar ha dormir a les Gorges del Tarn, hem arribat a Ste. Enimie, la carretera és molt estreta, però val la pena, el poble és maquíssim, medieval a tocar el riu, molt recomanable, però no deixen aparcar les Ac’s des de les 8 del vespre fins a les 8 del matí, continuem sempre direcció Millau, seguint el riu, a l’altre cantó, hi ha alguns pobles que només tenen accés mitjançant una “tirolina” per els paquets, i la gent han d’arribar-hi a peu o travessant el riu amb barca.
Seguim una mica més avall, fins que trobem el poble de La Malene, aquí també hi ha el senyal de prohibit aparcar les autos des de les 8 del vespre fins les 8 del matí, però hi ha una quinzena d’autocaravanes, i preguntant a un francès, ens va contestar que no hi havia cap problema, ja que érem molts. Kms. del dia, 288
Dia 20 d’Agost
Passem per Millau direcció Roquefort, on arribem al voltant de mig dia, després de donar un tomb per el poble, que més de la meitat és un assecador de formatges i a l’altra meitat n’hi viuen quatre i el "cabo", decidim comprar el famós “fromage”. Primer passem per “Le Papillon” on ens expliquen les delícies del formatge i després, anem a “La Societè” on ensenyen tota l'elaboració, també en comprem, i tot caminant, veiem un altre formatger artesà que potser no té el nom dels dos primers però també en comprem una mica i a més un vi de la zona per fer l’acompanyament. Aquí també hi ha àrea per Ac’s, per tant vam buidar i omplir aigües i després de dinar i fer el primer tast dels formatges, vàrem continuar cap a Beziers, per anar a fer nit a Port-Leucate, hi ha una àrea nova, al costat del càmping, val 6 € per nit, pots buidar i posar aigua. També pots anar a dutxar-te a les instal·lacions del càmping, tot pel mateix preu, hi fa molta calor no hi ha cap ombra. Kms. del dia, 330.
21 d’Agost
Com cada dia la Francesca ens omple la taula de bons presents, pa amb mantega i melmelada, també hi trobem algun croissant que ha anat ha comprar i un suc de taronja i un bon cafè amb llet. Havent recollit els trastos, anem cap a Perpignan per anar a fer unes gestions i continuem cap a Portbou. En arribar a l'aduana la policia ens demana els passaports, però vam quedar sobtats quan ens va dir en angles ”passport please”.
Entrem a Catalunya i en veure tanta porqueria, per les voreres, ens va caure l’anima als peus, ple de plàstics, escombraries, cartrons i tot tipus d’ampolles, fa pena, crec recordar que només ho he vist a Polònia i Romania, no es veu enlloc més.
No podem arribar a casa perquè ens toquen les 2 del migdia quan passem per l’àrea d’Amer, estem de sort, les primeres mosques mengen amb nosaltres, continua la porqueria. Hem arribat a casa, després d'unes vacances curtes però intenses. Ara ja tindrem feina a rentar la roba i netejar l’Ac.
Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: Si
