• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7

Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/23/d360108806/htdocs/totcamping/components/com_k2/models/item.php on line 763
Dissabte, 24 Mai 2008 16:35

Cauterets, Hautes Pyrenees

Escrit per Jepi
Valorar aquest article
(0 vots)

Tot va començar en un petit poblet del sud de França pel pont de la Puríssima, on tot aparcant l’autocaravana vàrem ullar una llibreria per comprar regles i cartabons pels nens. Allí fullejàrem unes quantes bones revistes del nostre món i amb el Jesús en vàrem agafar una de diferent per poder-les valorar. En una d’elles a primera pàgina sortia Cauterets, una zona privilegiada per l’esquí, les raquetes i les autos. Ja en aquell moment en vaig quedar enamorat. I amb una mica de somni i una mica d’il·lusió, vàrem anar teixint el que serien les nostres mini vacances de setmana Santa 2007.

SORTIDA

Dijous 5 d’Abril

Una hora més tard del previst, a 2/4 de 4 emprenem via cap al túnel del Cadí.

La setmana ha estat complicada i els refredats i les febres han fet perillar fins a última hora l’expedició. Portem molta moguda degut a la inauguració de l’àrea d’autos a Navarcles i el treball pendent acumulat. La Carme tenia la baixa i ha tornat a treballar el dimarts, però el dijous al matí es lleva a 39’5 de febre. Com a bona mare no diu res i comença a preparar els aliments, la roba i els extres que necessitem per l’excursió.

Mentre, a cal Tiowillson el Jesús i la Lupe ho tenen tot llest. Se’ns ha afegit a l’expedició el Nouespai i família amb els quals participem amb el goig d’acompanyar-los amb el seu primer viatge llarg.

Passem el túnel sense ni un minut de cua la qual cosa ens alegra molt el dia. Teníem molta por d’encallar-nos en aquest punt.

Seguim endavant fins al túnel de Puymorens i parem a fer un cafè a l’àrea de Ax-les-Thermes. D’allí, i no fent cas al Tom-Tom, ens desviem cap a Foix, anant a buscar l’autopista A-64 que ens durà a Tarbes. D’aquí ens desviem per anar a Lourdes i uns 30 km més ens fan arribar a Cauterets. El gps del Jesús ha fet figa i hi teníem marcada l’àrea de pernocta allí, però per sort nostra els francesos ho tenien molt ben indicat. L’àrea està a l’entrada del poble i té cabuda per a 50 autos amb born de llum i tot. Com que és molt tard, no cabem al lloc i ens posem més a la dreta aprofitant altres pàrkings. Està ple de bascos i tot i arribar a ¼ de 12 de la nit, darrera nostre arriben més elements.

Cauterets és un poble de muntanya situat a 950 metres als Hautes Pyrenees des d’on es pisa un fantàstic paisatge. Amb el Vignemale ( 3928 m) al fons com a referència, les pistes de Le cirque du Lys i el Pont d’Espagne a la vora, fan d’aquest lloc un marc incomparable per qualsevol amant de la muntanya i l’esquí.

Sopem i ens trobem cansadíssims a l’auto del Jesús mentre els nens fan també de la seva festa particular al nostre vehicle. Galetes, cava i algun carquinyoli acompanyen la vetllada fins a les dues en que ens posem al llit i gaudim d’un curt descans, doncs a les 8 toca diana per anar a esquiar a les boniques pistes d’aquest bonic poble.

Divendres 6 d’Abril

Desperta el dia amb un sol esplendorós, feia dies que no el vèiem i aquí a la muntanya brilla amb molta més força. La colla es va despertant mica en mica, mentre els més matiners ja hem anat a comprar pa, croissants calentons i tot tipus de dolços; som golafres, no hi podem fer res.

El Jesús ens comunica que l’Alba ha tingut vòmits tota la nit i que no pujaran a pistes. Quan vas amb nens tot pot passar i amb grans també. Ens sap greu, però avui no podrà ser l’estrena del Jesús i la Lupe en el món de l’esquí.

A 300 metres tenim el poble i el telecabina que ens ha de dur a les pistes. Miro els preus dels forfaits i se’m fa difícil pensar que sigui tant diferent el cost aquí a França de les nostres pistes. Un forfait adult d’un dia costa 22 euros, 10 menys que a Masella, i un júnior val 17’5 que no està malament doncs a Catalunya els nostres fills de 12 i 13 anys ja paguen com adults. Els nens de menys de 6 anys no paguen.

Torno a les autos i ja tothom està apunt d’esmorzar, ens atipem i enfilem amb les botes posades. La família Nouespai lloga el material sota mateix del telecabina i anem de pet a comprar els forfaits. El viatge del telecabina dura uns 10 minuts o més i passem de 950 metres a 1700, Déu n’hi do. Es l’única forma d’accedir a les pistes i això fa que quan arribes a dalt no hi hagi pàrkings atapeïts i queda una blancor que no la trenca ni el sol tan lluent que brilla per nosaltres.

Baixem de l’ou i el primer OOOOOOOOOOOHH!!!! ressona a les muntanyes del davant. Són unes boniques pistes, petites i sense cap arbre al mig que les marqui. Tot és un tou de neu immens que convida a gaudir d’unes baixades impressionants. Al nostre davant hi ha els pics més alts dels Pirineus, entre ells el Vignemale.

Ens calcem els esquís i ens disposem a gaudir d’un dia de plaer irrepetible. Després de donar unes petites classes, el David ja es defensa molt bé i s’afegeix a la colla.

El Pau petit ha fet uns grans progressos, igual que la seva mare que retorna al món de l’esquí després d’anys d’abstinència. El Josep Mª és més expert i gaudim d’unes baixades a la pista de Free Style amb els nostres fills. Encara tenim “punxetes” de les caigudes i cabrioles que vàrem fer, i sinó que li demanin a l’Anna.....

La boira de la tarda ens comença a envair i a 2/4 de 5 decidim tornar cap a baix, on ens espera una grata sorpresa. Després de comunicar-nos telefònicament la família Tiramillas i la Specialized ens reben al pàrquing de Cauterets. Vénen de fer una ruta pel Circ de Gabarnie i compartim xerrades i anècdotes. Intentem anar a banyar-nos a unes instal·lacions amb piscina, sauna, hamman, etc., però no recordem que l’horari francès es d’anar molt d’hora i no podem gaudir d’una remullada amb aigua tèbia. Les dutxes de les autos fan el fet. La nit se’ns tira a sobre i la gent està cansada, anem sopant i l’Elena juntament amb l’Anna i el Pau queden groguis a la seva auto. Al Jesús li cauen els ulls i la Lupe cuida de l’Alba que, pobreta, segueix amb mal de panxa.

Finalment quedem la Carme, els nens i jo, que passem a saludar als Tiramillas i als Specialized i acabem asseguts amb una ampolla de cava i molt bona companyia. Els nens no acaben les piles i s’aprofiten de ser uns quants més a la colla.

Finalment, altre cop a la matinada, acabem la jornada tot fent una reflexió:”Que bé que ens ho hem passat”.

Dissabte 7 d’Abril

Després d’una curta nit se’ns desperta un dia esplendorós, el sol surt ja a les 8 del matí fent brillar els pics de les muntanyes més altes de l’entorn i ens arriba al vidres de les autos als voltants de les 9. Com sempre els matiners proveïm al veïnat de pa i enllestim les llesques amb tomàquet per poder-nos donar forces en el dia d’avui.

Aquest dissabte volem estrenar les raquetes que els reis de l’Orient ens van portar. Degut a la poca neu que hem rebut aquest any, i el fet que, quan hem anat a la neu, hem esquiat, ha fet que les teranyines sortissin dels bonics paquets de les raquetes.

Enfilem la carretera que ens ha de dur al Pont d’Espagne, tot posant-nos cap al centre del poble, de seguida trobem l’indicador i trobem que la carretera s’enfila vorejant un rierol que va més ple que el Llobregat. La carretereta va fent una corba darrera l’altra i ens va descobrint a cada volta un paisatge Pirinenc cobert d’una bona capa de neu.

Després d’un quart d’hora de circulació arribem a la guixeta del pàrking del Parc Natural, amb espai per 1500 cotxes. Allí s’acaba la carretera i després d’aparcar molt bé les autos ens calcem els artefactes als peus. El Pont d’Espagne és un Parc Natural on no s’hi pot dormir i on es pot practicar qualsevol tipus d’esquí (fons, pista, muntanya) per uns itineraris marcats. No hi falta un telecabina per traslladar la gent que puja a passar el dia o l’estona per allí. Conviuen tots els estils per uns camins marcats per poder gaudir tothom d’un bon dia de neu.

Fem una bona pinta tots amb raquetes, fins i tot el Pau petit en porta unes d’especials.

Ens ajuntem a l’entrada d’un edifici d’informació i abrigats amb els monos d’esquí i al cap de cinc minuts ens sobra tot el que portem. Fa un dia de nassos i acompanya un entorn tot ple de cascades, rierols i muntanyes nevades. L’Alba fa un esforç important al intentar caminar una bona estona després dels dies que ha passat de mal de panxa. En arribar al punt mig de la caminada i ha un refugi-restaurant i decidim que els mitjans de la colla, l’Anna, el Pau, la Judit i el David, després de fer un aperitiu a base de patates, cornes i alguna galeta de xocolata, es queden a fer companyia a l’Elena que va amb el Pau petit i l’Alba. Els “grandussots” de la colla enfilem camí una hora més. El camí és planer i passa sense adonar-nos que el rellotge corre. Les ganes de fer la ruta sencera del Pont d’Espagne hi són, però els que ens esperen a baix comencen a agafar fred mentre es rebolquen per la neu. Decidim girar cua i gaudir del camí de retorn on veiem el Pirineu al davant i al costat nostre, el Marbore i la seva Bretxa de Roland ens queden a l’esquerra i caminem sota la seva atenta mirada. Quan arribem al refugi ens trobem tots els nens improvisant una pista de trineus al costat del refugi i passant-s’ho d’allò més. Desfem el camí i ens trobem de baixada cap al pàrking. Només hi ha un pensament: que bonic ha estat.

Enllestim el dinar i ens decidim a provar sort a l’Hotel Balneo Aladin de Cauterets on volem prendre un bany. Arriben al pàrking d’autos i ens acomiadem de la família Tiramillas i Specialized que emprenen el viatge de retorn per uns altres varals. Nosaltres aquest cop estem de sort, arribem a l’hora justa per estar dues hores en remull. El preu no es econòmic i els vestuaris deixen molt que desitjar, però necessitem aquest espai de relax per desfer-nos de la suor de la caminada i per alleugerir tots els estressos que portem acumulats de tot l’any. Una sauna, una hamman, un bon jacuzzi ens donen forces per continuar el viatge. Sortim arrugats com pèsols i ens encaminem cap a les autos. Estem tan relaxats que flotem com astronautes. Sopem i fem l’estrena del menjador de la casa dels Nouespai. Quina amplitud, quina vidriera, tot un plaer compartir taula .

Uns refrigeris i un pastís de poma del país fan més planera la vetllada. Quedem que ells el diumenge aniran a esquiar i nosaltres (Tiowillson i Jepi) anirem a visitar Lourdes.

La son pot amb nosaltres i després de riure una bona estona i retornar cadascú a la seva caseta ens estirem al llit i donem gràcies a Déu per aquest meravellós dia.

Diumenge 8 d’abril

Ens llevem una miqueta més tard i ha estat tot un luxe. Veiem poc moviment a l’auto del costat i això vol dir que han decidit no anar a esquiar i ens acompanyen a Lourdes.

Aprofitem el matí pels buidatges a l’àrea i en acabar abandonem amb pena aquell meravellós paratge, niu d’esquiadors, muntanyencs i autocaravanistes.

Enfilem la carretera de retorn i ens dirigim cap a posar gasoil doncs les existències han baixat considerablement.

El poble de Lourdes té actualment 4 àrees d’autocaravanes (dues en càmpings) i un parell de pàrkings on pagant es pot aparcar. Nosaltres utilitzem un pàrquing que el Jesús i la Lupe ja havien ullat el dia que nosaltres esquiàvem.

Lourdes és poble de pelegrinatge, on creients i no creients fan una visita al que es un lloc de fe. El creient s’ho mira amb uns ulls de pregària, recolliment i d’una fe immensa, on la gent que banya els seus cossos en les glaçades aigües del riu Garona esperen un canvi en el seu destí. Molts no esperen res, tant sols acompanyen als malalts i ancians que per allí pelegrinen.

No hem trobat molta gent a la Grotte de la Bernadetta, que a l’any 1858 va tenir les seves aparicions de la Mare de Déu. Des d’aquell dia Lourdes s’ha convertit en la segona ciutat hotelera de França i ha generat una riquesa immensa a la gent del seu voltant que fins aleshores vivien del pasturatge i la pagesia.

Els que tenim fe passegem per dintre la cova i embotellem aigua de la grotte com a petits records pels nostres familiars. Els que no en tenen també les omplen per les àvies i pel que pugui ser. A part de la cova també visitem el Santuari que hi ha. Tot està molt diferent d’un agost de quan jo tenia 13 anys que vaig visitar el lloc. No hi cabia una formiga i la processó d’espelmes nocturnes sempre més l’he recordada.

Abandonem el lloc tot fent via per carrers plens de Mares de Déu, espelmes i records de la vila.

Arribem a les autos i dinem, alguns hi fan la migdiada i tot. Arrenquem i ens col·loquem ja de retorn. No volem conduir molt el dilluns, doncs volem anar a menjar la mona a casa dels padrins. Fem tres hores de ruta i ens dirigim a dormir a Ax-les-Thermes, lloc intermig a moltes rutes per França. L’aparcament d’autos al poble està ple i llavors enfilem el camí cap a dalt de les pistes, lloc que aprofitaran la família Nouespai per fer dilluns una bona esquiada. Fem l’última trobada nocturna a la nostra auto i traiem ja les restes del naufragi. Tot i així no hi va faltar de res. Les rialles d’anteriors nits es repeteixen, però amb regust de que tot s’ha fet curt. La companyia ha estat fantàstica, els dies de sol absolut quan l’hem necessitat, les tertúlies de molt bon fer i enyorades quan tornes a la rutina de cada dia. En resum, una Setmana Santa molt ben aprofitada per tots, que ha fet que els nostres vincles amb qui ens acompanyaven, siguin més grans. No és aquest el fonament més gran del campisme?.

Ens acomiadem i ens donem marge per despertar-nos més tard de les nou, però......

Dilluns 9 d’Abril

.......el que havia d’ésser un matí per tombar-s’hi va resultar ser un dels més matiners. Tots, els menuts i tot, ens havíem despertat per acomiadar l’Elena, el Josep Mª, el Pau i l’Anna. La relació d’aquest dies havia fet que la separació fos més dolorosa del previst. Mentre ells s’allunyen en direcció a les pistes els nostres cors es van encongint pensant en el retorn, però l’alegria de pensar que menjarem un bon tall de mona fa que les tristeses quedin enrere i després d’un bon esmorzar, prenem la carretera direcció Puymorens i més tard cap a Bagà i Berga. Aquí comença ja a retenir-se la cua de cotxes que retornen a casa. Prenem la drecera pertinent i ens saltem tota la cua fins a empalmar amb el doble carril de Puig-reig.

Els Willson es desvien a Sallent on els espera un bon dinar i una bona mona de Pasqua. Nosaltres seguim camí fins a l’àrea d’autos de Navarcles on buidem i deixem l’auto preparada per una nova aventura.

Arribats a casa gaudim de les abraçades dels avis que ens esperen amb ànsia per dinar. Ens mengem aquella mona tan deliciosa que explicàvem i endrecem els trastos i els records que han quedat d’aquesta sortida.

Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/23/d360108806/htdocs/totcamping/components/com_k2/templates/default/item.php on line 248
Llegir 3910 vegades
Inicieu sessió per enviar comentaris

Alguns viatges

  • Vinaròs i Penyíscola +

    El dissabte dia 3 de desembre, cap a les 7:30 vam sortir des de Sabadell cap a Peníscola. Vam agafar l’autopista AP-7 en direcció Tarragona. A l’arribar a Amposta vam Llegir més
  • Alcalà de Henares +

    Destí: Alcalá de Henares Mitjà de transport: Caravana Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No Per descarregar l'arxiu pdf cal clicar AQUÍ Llegir més
  • Baviera, Selva Negra i Alsàcia +

    Som dues families amb 4 nens ( 2 nenes de 6 anys, una nena de 4 anys i un nen de 2 anys), i anem amb 2 caravanes. Sortim el dissabte Llegir més
  • Nadal a l'Alsàcia +

    Si hi ha algun lloc a Europa que es celebri el Nadal amb especial interès és a Alsàcia. Tota Alsàcia es tomba a lluir els carrers, places i especialment les Llegir més
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25

Legalment t'hem de dir que, en registrar-te, acceptes la nostra política de privacitat de les dades i les regles legals. Pots accedir a elles a través dels botons que hi ha al final de la pàgina.