Després de consensuar amb la família Cala quina seria la ruta (encara que després hem anat fent sobre la marxa), vam decidir que marxaríem pendres al vespre i parar a dormir al Berguedà o a la Cerdanya. Aquesta vegada el Duo Marcelino (els JJV ens van fer el salt) el composàvem les famílies Cala (Cala, Sílvia, Ona i Pau) i Monrib2123 (Jose, Montse, Anna i Maria).

El pendres a les 9, amb els nens sopats, vam recollir a la Sílvia i vam anar fins a Bagà, just abans del túnel del Cadí. Allà vam estacionar les autos al carrer d´entrada i vam passar la nit.

L´endemà i després d’esmorzar vam prosseguir la nostra ruta fins a Tarascon-sur-Ariege. Vam creuar la frontera a Puigcerdà i el paisatge va canviar: durant tota l’estada a França no vam deixar de creuar-nos amb d’altres autocaravanes. Vam passar pel túnel de Porte-Puymorens i xino-xano vam arribar al nostre destí.

Ens vam dirigir al parc de la prehistòria i la noia de l’entrada, molt amable, ens va fer la reserva per visitar les coves de Niaux (a 5-10 minuts de distància). No ens vam entendre bé i vam creure que la nostra hora eren les 13:15, però realment la visita començava a les 3:15 (15:15). Així que com ja teníem les autos ben aparcades a Niaux, vam aprofitar per dinar i encara vam tenir temps de fer cafè, postres (brownie, era el primer cop que el preparava i van ser els meus conillets d’índies) i una miqueta de sobretaula.

A l’hora prevista ja érem a l’entrada de les coves. Abans d’entrar el guia ens va fer unes explicacions (en francès) i ens va entregar una llanterna per cada dos. L’accés a la cova no es fa per l’entrada natural sinó per un túnel que s’ha fet amb aquesta finalitat. Les galeries de Niaux formen un complex subterrani que recorre persos quilòmetres, però per motius de conservació (la temperatura es manté a 12º), la visita es limita al Saló Negre, una rotonda natural situada a uns 800 m de l’entrada. Les seves parets estan plenes de representacions de bisons, cavalls, cabres i cérvols i se’n desconeix el seu significat, però són una mostra bellíssima del talent dels magdalenians (aprox. 13.000 anys). Durant el recorregut d’anada i tornada, la llum que ens acompanya es la de les nostres llanternes i ens anem creuant amb altres grups.

Quan vam sortir de la cova ja era l´hora de berenar i els joves no van perdonar. I com que s´havien comportat molt bé, vam decidir anar cap a l´àrea d´autocaravanes de Vicdessos (a uns 10 km.de Niaux) i deixar-los jugar el que restava de tarda. L´àrea està al costat del riu i prop d´un supermercat i hi ha una petita zona de pícnic. A més es pot agafar aigua i llum i buidar les aigües grises i negres. Vam anar a fer una volteta i vam veure uns cotxes antics que participaven a la 2ème Boucle D’or (una mena de rallie de cotxes antics). Al costat del passeig, hi havia un parc infantil i mentre els nens jugaven, les mares vam agafar unes quantes avellanes. Vam tornar a l´àrea i allà vam seguir jugant, primer a la petanca, després a les “4 esquinas” i també vam baixar al riu.

Ja es començava a fer fosc i com que no feia fred, vam decidir treure taula i cadires i sopar a fora (els veïns també tenien la parada muntada). Després vam fer una breu sobretaula i a dormir.

El diumenge em vaig llevar la primera i vaig aprofitar per anar a buscar esmorzar. Quan vaig tornar els més grans s´estaven traient la mandra de sobre, però els menuts encara van tardar una miqueta a obrir els ulls. Vam esmorzar i recollir els patracols i ens vam dirigir al Parc de la Prehistòria. El parc és una bona manera d´acostar als petits com vivien a la prehistòria i s´ensenya a través de tallers com caçaven i pintaven i també com treballen els arqueòlegs (la llàstima és que quasi tot és en francès).

El matí el vam passar a l´aire lliure i vam aprofitar el bon dia per dinar a les taules de pícnic. Després ens vam menjar un geladet i vam fer la visita al Gran Taller. Ens vam equipar amb un casc infraroig (per escoltar les explicacions en català) i ens vam endinsar en un recorregut que ens va portar 13.000 anys enrere. Ajudats per maquetes, pel·lícules, reproduccions de gravats, pintures i objectes de l´època magdaleniana vam poder fer-nos una mica d´idea com era la vida dels habitants de la zona durant la prehistòria. Finalment es pot observar una reproducció de la cova de Niaux, que després d´haver tingut la sort de visitar l´original, no té massa valor (ens va servir per ampliar d´informació).

Quan vam sortir, vam acostar-nos a Foix i després de passejar i pujar fins el castell (no hi vam entrar), vam asseure´ns a berenar el pa amb nocilla que ens havia preparat la Sílvia. Personalment, em va decebre, ho vaig trobar una mica brut i l´ambient era una mica deixat.

Vam desfer el camí i vam tornar a Tarascon i d´allà vam anar a Les Cabanes, on hi ha una àrea d´autocaravanes. Vam deixar les autos i ens vam acostar al camp de futbol del poble. Allà tots vam fer uns xuts a la pilota i vam passar una estona molt agradable. Algun potser sí que faria la primera pela com com a futbolista, però la majoria no ens guanyaríem les garrofes.

Vam tornar a les autos i després d´una dutxeta reconfortant, vam sopar i cap a dormir.

L’endemà vaig tornar a ser la primera en llevar-me i vaig fer el mateix: caminar una estona i portar l’esmorzar als companys. Quan vaig tornar encara estaven més emmandrits que el dia anterior. Després de fer les mínimes tasques (esmorzar i recollir), vam iniciar el nostre camí de retorn.

Vam fer la tornada pel Col de Puymorens ja que el túnel estava tancat per manteniment; la carretera és força ampla i bona i no val la pena agafar el túnel, almenys ara que fa bon temps. Quan vam arribar al poble ens van desviar cap els llacs i vam passar el matí allà. Vam pujar una mica a la muntanya i vam intentar trobar algun bolet comestible, però vam comprovar que som uns mals caçadors de bolets. Mentre preparava el dinar a l´auto vaig veure un grup de boletaires que portaven un cistell carregadet. Vam dinar aviat i poc després vam iniciar la tornada cap a casa, l´endemà començava l´escola.

Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No