França posa límits a les barreres que exclouen autocaravanes i no es poden posar simplement “perquè sí”. I a l'Estat espanyol?
Cada vegada és més habitual trobar aparcaments públics als quals poden accedir turismes però no autocaravanes o campers, simplement perquè una barra d’alçada impedeix físicament l’entrada.
La pregunta és evident: pot un ajuntament excloure una autocaravana d’un aparcament només per la seva alçada?
A França, no n’hi ha prou amb posar una barra
La resposta oficial del Govern francès és força clara. Si un municipi vol prohibir l’accés a un aparcament als vehicles que superin una determinada alçada, la restricció ha d’estar basada en una resolució municipal que expliqui i justifiqui la prohibició.
A més, la mesura ha de respondre a circumstàncies locals reals i ser proporcionada. Fora de situacions excepcionals, les prohibicions no poden tenir un caràcter general i absolut.
I això és especialment rellevant per a les autocaravanes: les autoritats franceses recorden que una barrera física d’alçada no crea per si mateixa la prohibició. La seva funció només pot ser materialitzar una restricció que ja hagi estat adoptada legalment i degudament justificada.
La justícia francesa ja ha anul·lat restriccions d’aquest tipus quan, sota l’aparença d’una limitació d’alçada, el que es feia en realitat era impedir de forma indiscriminada l’accés de determinats vehicles.
I a Espanya?
Com en tantes altres coses, aquí la situació és diferent.
La nova Instrucció PROT 2026/04 de la DGT estableix que, amb caràcter general, una autocaravana pot parar i estacionar en les mateixes condicions que qualsevol altre vehicle de característiques equivalents. Si està correctament estacionada, no té obligacions diferents pel simple fet de ser una autocaravana.
A partir de l’1 d’octubre de 2026, el mateix Reglament General de Circulació recull expressament com s’ha d’estacionar una autocaravana: sense desplegar elements que sobresurtin del vehicle, recolzada sobre els pneumàtics —amb possibilitat de falques de seguretat— i sense abocar fluids procedents de l’habitacle.
Però hi ha un matís fonamental: els ajuntaments poden regular on i quan es pot estacionar a les vies de la seva titularitat.
En aquest context, associacions autocaravanistes com acaVANça reclamen des de fa temps que les limitacions a la circulació o a l’estacionament no s’estableixin pel simple fet de tractar-se d’una autocaravana o una camper, sinó que responguin a criteris objectius, com ara les dimensions, el pes o raons concretes de seguretat.
La mateixa DGT reconeix aquesta competència municipal i incorpora la doctrina del Tribunal Suprem sobre la capacitat de les ordenances locals per limitar l’estacionament d’autocaravanes.
On és, doncs, la diferència?
A França trobem una regla administrativa molt explícita: una barrera d’alçada ha de respondre a una prohibició motivada, justificada i proporcionada.
A Espanya, la normativa actual deixa un marge més ampli als ajuntaments per regular l’estacionament, i no hi ha una norma estatal equivalent a la francesa que digui expressament que una barra d’alçada només pot utilitzar-se per materialitzar una prohibició prèviament motivada en aquests mateixos termes.
Això no significa que qualsevol restricció municipal sigui automàticament vàlida. Les ordenances i els actes municipals també estan sotmesos a la legalitat i poden ser impugnats. Però jurídicament convé no afirmar que totes les barreres de 2 o 2,10 metres que exclouen autocaravanes a Espanya siguin il·legals.
Una paradoxa freqüent
És aquí on apareix una situació que molts autocaravanistes coneixen bé: un turisme pot entrar en un aparcament públic, però una autocaravana perfectament estacionable, que ocupa una plaça adequada i que no desplega cap element exterior, no pot ni tan sols accedir-hi perquè una barra física ho impedeix.
La qüestió ja no és només si es permet acampar —que és una activitat diferent— sinó si és proporcionat impedir fins i tot l’estacionament d’un vehicle exclusivament per pertànyer, de fet, a una categoria més alta.
França ofereix un precedent interessant
El model francès no elimina les restriccions. Un municipi pot limitar l’accés d’autocaravanes quan hi hagi raons de seguretat, dimensions, saturació, protecció ambiental o altres circumstàncies locals justificades.
El que exigeix és que la restricció tingui una causa concreta i que la barrera no es converteixi simplement en una manera fàcil d’expulsar les autocaravanes de l’espai públic.
El debat que queda obert
A Espanya, ara que la normativa reconeix cada vegada de manera més clara l’autocaravana com un vehicle que pot estacionar com la resta quan compleix les condicions establertes, potser el debat següent serà precisament aquest:
És raonable permetre l’estacionament d’un vehicle en teoria però impedir-li físicament l’accés a l’aparcament?
I tu, què n'opines? Comenta-ho al fòrum