Seguim pel costat esquerra del llac i ens endinsem cap a la vall de Valstrona.
És una carretera amb un únic carril per compartir i amb un munt de revolts que fan la ruta més feixuga del que seria normal, però quan arribem al últim poble de la vall, Campello Monti, situat a una alçada de 1.305 metres, el poble és una joia arquitectònica: un grup de cases de colors pastel, amb els sostres de llosa de pedra típica de la zona. Un dels millors edificis és el...
...Quedo boquiabierta por la grandiosidad del paisaje y por el hecho de poder estar aquí. El guía nos explica que el grosor del hielo en el punto central del glaciar alcanza los 40 metros, aunque está en pleno retroceso....
...Cruzamos el primer glaciar, el Pers. No puedo reprimirme y relleno la botella en uno de los muchos regueros de agua que lo cruzan. En los laterales el hielo está cubierto de arena y piedras, pero en la parte central está bastante a la vista. El sol pica y el glaciar no resbala....
...La primera visión del pueblo y de la cascada de Staubbach “sobre” el mismo, nos deja boquiabiertos por su belleza imposible. El valle de Lauterbrunnen se considera uno de los más hermosos valles glaciares de Europa. No defrauda para nada las expectativas que me había generado la Rough Guide con este párrafo...
Mireia ha fet al seu bloc un relat sobre el seu viatge en autocaravana per Itàlia i els seus Alps. El podeu accedir des d'aquí
Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No
Salimos de Barcelona dirección Briançon en los Alpes Franceses. Aquí sólo pensábamos pasar la noche para salir al día siguiente hacia los Dolomitas Italianos, pero un gran error por mi parte, al poner gasolina sin plomo, en vez de diesel, (por suerte no circulé con él) nos hizo quedar tres días en Briançon, que os podéis imaginar, un lugar que ya habíamos visto y además sin coche.
Un petit accident el diumenge abans de sortir direcció Escòcia, va fer anul•lar les nostres desitjades vacances, i encara que el Ramon es va recuperar molt ràpidament vam haver de canviar la nostra destinació. Només comptàvem amb 12 dies i vam decidir anar als Alps.
Sortim de Barcelona pels volts del migdia i enfilem direcció La Jonquera i un cop hem entrat a França com ja es hora de dinar parem a l’àrea del “Village Catalán”. Després continuem per l’autopista que va molt plena de camions fins passat Orange i seguim per carreteres nacionals amb poc trànsit fins arribar a Nyons on tenim previst dormir.
Hem triat aquestes vacances, perquè fa 12 anys va ser el bateig de la nostra Ac i hem volgut fer part del mateix recorregut, en part per la nostàlgia i en part perquè sempre et queden coses per veure.
M’he passat el dissabte portant roba, menjar, beures, en fi tot el que ha semblat que podia fer falta per una sortida de quinze dies. Són tantes les ganes que tenim de marxar, que hem posat el despertador a les 5 del mati. Ens llevem, ens dutxem, i marxem direcció la Jonquera, on fem “le petit dejeneur”, continuem sempre per l’autopista en direcció Ax-en-Provence.
Ens hem proposat, per dir-ho d'alguna manera, fer la volta al Montblanc.
Sortim de casa al voltant de les 9 hores 30 minuts aproximadament, gairebé sempre fem la mateixa ruta fins la frontera, Prats-St.Quirze de Besora-Ripoll-Sant Joan de les Abadesses-Olot-Besalú-Figueres on agafem l'autopista. Tenim una mica de planing fet pel primer dia ja que aquest any les vacances són de només de vuit dies i per tant no ens podem encantar gaire.