Dissabte, 4 d’Agost
Hem sortit al vespre, més tard del que teníem pensat, parant a sopar i dormir a tocar de Puigcerdà. No teniem clar si anar per la Jonquera o per Puigcerdà i hem fet cas al navegador que ho dóna com a ruta més curta, però si ho tornés a fer hi aniria per la Jonquera, perquè a igualtat de preu, (autopista o túnels) la ruta és més còmoda.
Avui hem fet 140 kms.
Diumenge, 5 d’Agost
Hem arribat a les 6 de la tarda, a l’àrea (indicada com àrea de repòs) per autocaravanes d’Oradour-sur-Glane, a 20 kms. de Limoges. Als afores del poble hi ha l’àrea, molt cuidada, tranquila, amb gespa, taules, sanitaris i jocs infantils, a part del punt de buidatge i la presa d’aigua i electricitat amb monedes.
Alguns companys ens havíen explicat la història del poble i ens semblava molt interessant com a pas previ per a visitar la Normandia.
La història, molt resumida, és la següent: Oradour era un dels més pròspers pobles de la zona abans de l’invasió nazi i segurament per atzar, doncs no era remarcable la resistència “anti-nazi” dels seus habitants, van ésser víctimes, el dia 10 de juny de 1944, de la venjança d’un grup de l’exèrcit alemany després d’un atac a uns soldats en un poble veí, per part de la resistència.
Aquell dia, els soldats alemanys van anar casa per casa per reunir, per una banda, a tots els homes del poble a la plaça major i, per altre part, a totes les dones i nens a l’interior de l’esglèsia. Un cop allà, van afussellar tots els homes i van cremar l’esglèsia amb les dones i nens dintre. El poble va ésser seguidament incendiat i totalment destruït.
Les famílies dels massacrats, van decidir deixar-ho tal com va quedar, i construïr un nou poble al costat, per tal de guardar el poble vell com un exemple de la barbàrie.
L’horari d’obertura és de 9 a 19 hores, i com que era ja l’hora de tancar, hem decidit visitar la zona devastada i el memorial demà a primera hora.
Aprofitant el bon temps hem fet un tomb pel poble actual, tot pintat en un voluntari color gris, fins arribar (20 minuts a peu des de l’àrea) al pàrking que hi ha al costat mateix del Centre per la Memòria, un edifici molt modern realitzat en acer corten amb una escultura realitzada per un català a l’entrada al recinte.
Avui hem fet 481 kms.
Dilluns, 6 d’Agost
El dia ha començat núvol i a l’hora d’obertura ja estàvem a la porta del Memorial, pas previ per entrar a les ruïnes. El que fa tothom és primer visitar aquest i després el poble, però hem desitjat fer-ho al revés. Durant quasi tot el recorregut hem estat sols visitant el poble, mentre queien quatre gotes, però el que hem vist i el pensant en el que va passar allà ha fet que sovint se’ns posés la pell de gallina.
El que hem vist ha superat amb escreix el que ens esperàvem. Una mena de museu a l’aire lliure del resultat de la bestiesa humana, d’allò que mai hauria d’haver passat, i un exemple extrem del que passa a les guerres que veiem a diari per televisió.
A la sortida del poble hem visitat el museu on expliquen detalladament tot el que van passar. La informació és en anglès, francès i alemany.
Hem emprat per fer la visita 3,30 hores i no oblidarem mai aquest indret. http://www.oradour.info/
Després de dinar marxem cap a la següent etapa: Un parell de castells de la mundialment coneguda Vall de la Loire, que esperem ens serveixin de tast.
Els escollits són Chenonceau, per la seva bellesa segons la majoria, i Chambord, per la seva inmensitat. Els hem escollit per estar també pròxims a la nostra ruta cap a Normandia. No explicarem la història del castells doncs no és l’objectiu d’aquest viatge.
Xerrant, impressionats sobre el que hem vist, hem escoltat i seguit sense pensar durant una estona el que deia el navegador, i des d’Oradour cap a Chenonceaux - escrit amb x - on està el castell de Chenonceau ens ha dut per carretera cap a Poitiers i Tours. Més ràpid, potser hauria estat per on teníem previst, retrocedint uns kms. cap a Limoges de nou i prendre l’autopista cap a Chateauroux i Vierzon, i tombant cap a Tours.
Hem arribat al pàrking gratuït d’autocaravanes del castell de Chenonceau vora les set del vespre. Com que tanquen el castell a les vuit hem sopat allà mateix amb horari francès i hem fet una visita nocturna (5 euros) als jardins il•luminats escoltant música barroca. Un passeig relaxant que ens ha permès veure el bonic castell il•luminat reflectir-se sobre les aigues del riu Cher.
Avui hem fet 236 kms.
http://www.chenonceau.com
Dimarts, 7 d’Agost
Tot i que hem sortit aviat de l’autocaravana, hem fet 20 minuts de cua per treure les entrades, 9 euros els adults i 7,50 els joves.
Després de travessar el passadís de plàtans centenaris que hi ha abans dels jardins, hem entrat al castell, mentre per sobre del recinte, i des de persos globus aerostàtics que voltàven el castell, alguns afortunats devien tenir una panoràmica fantàstica.
Un Ipod com a video-audioguia en espanyol, ens ha fet gaudir de la visita. Especialment curioses han estat les cuines, doncs les habitacions ens han recordat a d’altres sales d’altres castells o palaus.
Fer fotografies sense que surtin desconeguts a la imatge és imposssible, hi ha gent per tot arreu, arriba a ésser molest.
Dins del recinte dels cuidats jardins hi ha un restaurant, imaginem que a preus aristocràtics, no ens hi hem acostat per si de cas ens espantéssim.
Quan hem sortit del castell hem vist una llarguíssima cua (calculem pel capbaix més d’una hora d’espera) per treure les entrades. És el castell més famós i visitat de tota la Loire, quasi un milió de persones hi van a l’any.
Dues recomanacions: A) Veure el castell a darrera hora de la tarda, amb menys gent, (quan vam arribar ahir no es veia massa gent) esperar la posta del sol i després veure-ho a la nit, reflectit al riu ha d’esser perfecte. B) Ningú informa que a uns centenars de metres, a l’oficina de Turisme del poble, es poden treure també les entrades sense cua i al mateix preu.
Uns companys autocaravanistes espanyols que teníem ahir al costat ens van recomanar d’anar a veure el Parc des mini-chateaux, un recull dels castells més famosos de la Loire, en miniatura a escala 1/25, a tocar d’Amboise, a pocs kms. d’on estem. Hem sortit de Chenonceaux per visitar-lo, però no ens ha semblat massa interessant. Diuen que per a gustos s’han fet els colors...
Després de dinar hem escrit al gps “Chambord” i la carretera, mancant encara uns 4 kms. pel final del recorregut, ha travessat una tanca i s’ha acabat al pàrking del castell, per començar no estava malament...carretera privada.
A l’igual que el de Chenonceau, compta amb un pàrking, però molt més gran, gratuït per autocaravanes, on permeten la pernocta. Està a prop del castell i molt ben senyalitzat.
Definiria el castell de Chambord com un immens edifici quasi simètric envoltat per un desmesurat espai, quasi com París de gran, on regna la desmesura, de tal forma que a les “possessions” es poden fer excursions a peu, en bicicleta, a cavall, en 4x4, etc.. Hem vist un cérvol i un porc senglar al costat de la carretera que travessa aquella exageració.
A un costat del castell s’esté una catifa verda de gespa sense final, i tot està molt cuidat.
Els voltants, el paisatge i el castell exteriorment, paga la pena la visita i ens ha agradat molt. En canvi, l’interior del mateix ens ha decepcionar per desangelat. Els sostres són molt alts, les sales són immenses, gens acollidores i el vent que ha fet a l’exterior entrava dins les sales i ens ha fet la visita poc agradable. (Val a dir que quan estàvem entrant ha començat a ploure, s’ha girat vent i ha baixat la tempertura de cop. Anàvem vestits amb roba curta, no podíem tornar a l’auto sense acabar xops pel camí, i hem passat fred). De totes formes, tot i que hem llogat uns àudioguies, no tenen marcat cap recorregut i els visitants van passant de sala en sala (quasi totes les que hem vist éren buides) com “esperant trobar alguna més interessant que l’anterior...”
El preu de la visita a l’interior, l’exterior és gratuit, és de 9 euros per als adults i gratis per a la resta, audioguia a part.
L’horari d’obertura és de 9 a 19,30 hores.
Avui ens quedem a dormir al pàrking d’autocaravanes del castell.
Dimecres, 8 d’Agost
Hem arribat a Normandia.
A quasi tots els pobles i ciutats (Caen és una excepció, perque la van bombardejar tant que no va quedar-hi res) al centre destaquen les cases de l’edat mitjana amb entramats de fusta, de tal manera que no farem esment a cada població.
Al matí hem visitat Evreux i la seva catedral, de la que destaquem les vidrieres i un curiós orgue, d’un disseny moderníssim, que destaca i contrasta sobre la estructura arquitectònica de l’interior de la catedral.
Després de dinar hem marxat cap a Les Andelys, poble situat a tocar d’una de les corbes que fa el riu Sena. La ciutat està formada per dues parts: El petit Andely, antic poble de pescadors al Sena que va créixer al voltant del castell i, La Grand Andely, població d’origen romà, residència dels reis francs, centre cultural i religiós.
Des de dalt d’un turó, on estan les restes del castell Gaillard, construït per Ricard Cor de Lleó, es pot gaudir d’una panoràmica formidable.
Teníem informació de que a la població hi ha un àrea, però no l’hem vista, i l’aparcament al costat del castell fa pendent i no és adequat per pernoctar.
Després de la visita hem marxat cap a Rouen.
Dijous, 9 d’Agost
Rouen no té àrea per autocaravanes i han habilitat un gran aparcament en bateria situat a un metre de l’aigua del Sena, al mig de la ciutat i a un nivell inferior al que circulen els cotxes. Ahir al vespre pensàvem que estariem còmodes, però entre els cotxes que circulaven a prop, els tramvies que passàven per dalt del pont proper, i uns trens de mercaderies que circulaven per una via amagada que no havíem vist en arribar, no hem aclucat els ulls. Només és vàlid aquest espai per estacionar durant el dia. Per passar la nit més val quedar-se a qualsevol petit poble dels que es troben abans d’arribar a la ciutat.
Ens hem llevat més tard i hem passat fins mitja tarda de visita. Podrem haver-ho fet en un matí, està tot molt concentrat, però el cos no estava per massa alegries.
Hem anat a l’oficina de Turisme, a la plaça de la Catedral, i hem llogat dos audioguies per 10 euros (ens han ofert uns auriculars i amb dos aparells i n’hem fet ús tots quatre) i hem començat a fer la “visita guiada”...
La Catedral de Notre Dame, amb la torre més alta de França, el barri vell, l’esglèsia de St. Maclou, amb el cementiri dels apestats a tocar (tot un barri mort al 1348), el carrer del gran rellotge, un preciós exemplar que marca l’hora amb una sola agulla, la plaça del vell Mercat, on van cremar a Joana d’Arc i on hi ha una moderna esglèsia en la seva memòria amb uns vitralls fantàstics de l’Edat Mitjana, l’edifici acabat de restaurar del Palau de Justícia i seu del Parlament Normand, imprescindible veure el seu pati, l’Abadia Benedictina de Saint Ouen... en fi, una ciutat molt bonica. La grata visita no ens ha fet oblidar la nit d’insomni i hem marxat a dormir a l’àrea de Jumièges, al carrer Alphonse Callais, quasi davant de l’Abadia, un àrea totalment contrària a la de Rouen, petita, molt tranquil•la, amb servei gratis de buidatge, amb fitxa (of. Turisme, i comerços) per agafar aigua i sense electricitat.
Hem dormit tan bé que ens aixequem d’hora i arribem a visitar l’Abadia de Jumièges abans de que obrin, que ho fan a les 10, cosa extranya a França.
Considerada monument nacional, és una gran abadia romànica de pedra blanca, amb torres molt altes, de 46 metres, de la que es mantenen en peu les parets, no així el sostre. Aixecada a l’any 654, va éssser la més gran i poderosa de la vall del Sena, i on hi vivien 900 monjos i 1600 servidors abans de l’arribada dels normands.
La visita és interessant. També la fan guiada en francès, al menys a les 11, però no ens hem esperat i hem anat mirant i llegint la informació que ens ha donat.
Només paguen els adults i fan visites nocturnes, que deuen mostrar un altre punt de vista.
Després de la de Jumièges, hem anat a visitar les altres dues de la zona, l’Abadia de Saint Georges de Boscherville a S. Martin de Boscherville, del segle XII i restaurada recentment, d’estil Romànic normand, molt austera, amb bonics jardins i una vista sobre la vall del Sena, i l’Abadia de Saint Wandrille, on actualment hi viu una comunitat benedictina que en saber que érem catalans ens han comentat que són de la mateixa ordre que els monjos de Montserrat. La més bonica ha estat la primera, sense dubte.
Arribant a Saint Wandrille, hem patit una petita avaria amb un cable d’un injector que s’havia afluixat i ja hem perdut tota la tarda, a més d’oferir un espectacle gratuit en pujar i dur l’autocaravana dalt d’un camió fins al taller. Acabem el dia enfront d’un taller Fiat en un polígon industrial, a Bolvec, esperant a veure si demà al matí apareix algun mecànic.
Avui hem fet 77 kms.
Dissabte, 11 d’Agost
Miraculosament han aparegut dos mecànics, que ens ho han reparat i ens han dit que això passava sovint, i que podíem marxar tranquils...
També ens han dit que no anéssim a Fécamp, on volíem anar, perquè celebren durant tot el cap de setmana una prova ciclista i serà pràcticament impossible aparcar i moure’s, així que marxem cap a Etretat.
A Fécamp volíem visitar el Palau Benedictine, gòtic renaixentista, on els monjos fan el conegut licor d’herbes, l’Esglèsia de Saint Etienne, i l’Abadia de la Sainte Trinité, gòtica, amb un rellotge astronòmic que indica les marees.
A Etretat, ens van dir que era difícil aparcar autocaravanes i que l’àrea estava lluny del centre, a la vella estació del tren, així que després de fer un parell de voltes sense èxit, hem aparcat al costat d’un pàrking d’autobusos, a l’entrada de la població, on hi havia altres autocaravanes.
A Etretat, el més conegut i bonic són els seus penyassegats, les falaises d’Amont i d’Aval amb la seva agulla de 71 metres d’alçada.
Hi ha un bonic camí de pujada fins al mirador, des d’on es gaudeix d’unes vistes espectaculars.
També es pot passar, amb la marea baixa, per sota de l’arc que fa sobre el mar el penyassegat, però el terra és relliscós i perillós.
Des de dalt també hem vist, cobert encara per l’aigua, les restes d’una fortificació de la II Guerra Mundial, i quan ha baixat la marea les hem estat tafanejant intentant descobrir què serien exactament.
Encantats amb les panoràmiques, no hem pensat de visitar el mercat medieval i l’església del S. XII.
Després de dinar hem abandonat Etretat, cap al sud. Cal travessar l’estuari del Sena, i sense fer una gran volta només es pot passar pel Pont de Normandia. Cal pagar peatge, però la sensació que es té en passar-lo, paga la pena. De fet no és un pont, sinó dos, un darrera l’altre, molt més esbelt el de “Normandia” però d’una alçada impressionant tots dos. Si fa impressió la pujada, no en fa menys la baixada. Ens ha fet somriure que en la guixeta de peatge indiqués que les bicicletes i els vianants no paguen per passar...
http://www.carte-postale.com/honfleur/pontdenormandie.htm
El següent punt de pas és Pont Audemer, típic poble medieval de cases d’entramat de fusta, algunes vorejades per petits canals i petits ponts, i amb un riu, el Risle, que quan en el seu temps havia estat navegable tenia un important port a la població.
Hem fet una visita durant la tarda i, abans de fer-se fosc, hem marxat a l’àrea d’autocaravanes de Honfleur, que es troba al costat dret de la dàrsena del port.
És una àrea molt gran, de pagament a 7 euros les 24 hores i 5 euros per 4 hores. Potser hi caben 200 autocaravanes, té tots els serveis, encara que si està plena no hi ha prou connexions d’electricitat per a tots.
Avui hem fet 120 kms.
http://www.ville-pont-audemer.fr
Avui hem visitat Honfleur. De l’àrea al centre de la ciutat hi ha pocs minuts a peu. Té un bonic port pesquer que data del segle XVII, rodejat de carrers amb cases d’entramat. Ens va agradar especialment, per ésser diferent, l’Esglèsia de Sainte Catherine construida en fusta -des de fora no sembla una esglèsia-. Com que la teulada no hauria suportat el pes del campanar, també tot de fusta, el van construir al costat, a pocs metres. S’hi pot pujar i quan sonen les campanes es nota el moviment produït per les vibracions.
Bressol de l’impressionisme, tot el centre està ple de galeries d’art i antiquaris.
Els dimecres fan un Biomercat i el diumenge un mercat de peix.
Al costat del port, habitualment fan exposicions als antics magatzems de sal, és una oportunitat per visitar-los.
Es pot fer una excursió en vaixell pel Sena (pas de rescloses i per sota del pont de Normandia), la sortida és al costat de l’àrea, o fer-ne una en vaixell o bicicleta pels aiguamolls Vernier.
A la tarda hem anat a visitar Lisieux, on es troba la Basílica de Sainte Therese. Un gran espai de pelegritatge, molt diferent a les esglésies normandes, amb els sostres molt decorats. També hem visitat la catedral del segle XII, força deteriorada.
Al davant de l’oficina de Turisme hi ha un punt de buidatge per AC, al costat d’una placeta-aparcament, fet a l’interior d’una illa d’edificis i on acostumen a pernoctar tranquil•lament algunes autocaravanes, avui hi hem estat sis. Com el lloc està tan amagat, ens ha costat de trobar.
Avui hem fet 36 kms.
http://sp.lisieux-tourisme.com
Avui tocava relax i durant el matí hem anat al complex aquàtic Le Nautile, al carrer Joseph Guillonneau, entrada familiar, 2+2 per 16,30 euros (per poder-se banyar sense discussions els homes cal que portin banyador ajustat). Al costat del complex hi ha un Institut Universitari amb un ampli aparcament que molt bé podria servir per passar una nit.
A la tarda hem creuat, per la carrerera de la costa, els pobles amb les platges més freqüentades tant per normands com per altres veïns, Trouville, Deauville, Villers sur Mer, Houlgate i Cabourg.
A Trouville i Villers hi ha mercat diari de peix.
Són pobles turístics amb moltes cases fetes a finals del segle XIX i primer terç del segle XX, amb, segons els francessos, les platges més elegants.
No sabem si són les més elegants, però estan plenes de cotxes arreu i no hem trobat un lloc per parar encara que fossin només cinc minuts.
Aixó sí, mentre passàvem, poc a poc, hem pogut veure gent gaudint d’una mena de barques a vela amb rodes que “naveguen” pel mig de la sorra mullada, o gent que galopava a llom dels seus cavalls, tal com ens prometia la informació publicitària que teníem.
http://www.trouvillesurmer.org
De totes formes, ens havíem d’afanyar per arribar, abans de les 6 de la tarda, a Ranville per trobar obert el Cafè Gondree i veure el Pont Pegasus, primera casa i primer pont alliberats la nit del 6 de juny de 1944 pels paracaigudistes de les forces britàniques després del desembarcament. La casa i el petit cafè que hi ha als baixos encara pertany a la mateixa família i té les parets plenes de records d’aquell moment i els posteriors aniversaris. Dos cafès, sense seure a la terrassa, ens han costat 3,60 euros, però a canvi, com que no es poden fer fotografies, hem impressionat les nostres retines amb el que hem vist.
Al costat del pont actual, rèplica de l’autèntic, hi ha el memorial on s’exposa el pont vell, així com un avió i altres elements bèl•lics que es van utilitzar en aquell indret aquella nit i els dies següents.
Hem acabat el dia, poc més enllà, a Ouistreham. L’aparcament que hi ha a tocar de l’estació d’embarcament dels ferrys cap a Anglaterra és molt petita i amb molt de trànsit al costat i l’àrea per AC que està uns 200 metres més endavant també és molt petita, així que seguint el mateix carrer hem vist un gran pàrquing, amb un munt d’autocaravanes, al davant del casino i ens hi hem aturat per avui.
Abans de sopar hem fet un tomb per la platja, és molt ample en aquest punt, i hem donat el dia per acabat.
Dimarts, 14 d’Agost
Al matí, a Ouistreham hem visitat el museu del mur de l’Atlàntic, l’únic búnquer de 5 plantes que va quedar dempeus en rendir-se els alemanys quan els aliats van arribar. Interessant la visita per fer-nos a la idea de quines eren les condicions de “treball” allà dins (6,50 euros paguen els adults i 4,50, els nens).
Després hem anat a Caen, i hem visitat l’Abadia de la Trinité, o de les Dones. La visita és del tot prescindible, no ens ha agradat gens, totes les sales eren tancades o buides perquè només les obren per visites guiades. En dir-nos a l’entrada que l’Abadia dels Homes era igual, ja no ens hem pres la molèstia d’anar-hi.
Caen no té centre històric, ja que el van destruir totalment en ésser bombardejat per les tropes aliades. Mentre estàvem donant un tomb pel centre de Caen ha estat plovent i com el temps no convidava a passejar hem anat als afores a veure el Memorial, a passejar pel seu exterior i a veure una exposició temporal que fan sobre la pau. No hem entrat al museu sobre la guerra. En acabar hem marxat cap a Bayeux a passar la nit, on l’àrea per autocaravanes, gratuïta, està a la plaça Gauquelin-Despalières.
http://www.ville-ouistreham.fr
Dimecres, 15, d’Agost
Bayeux ens ha sorprès positivament. En ésser la primera ciutat alliberada després de la Guerra i no haver estat bombardejada, té un centre històric molt bonic.
Hem fet un recorregut en un trenet turístic sortint de la Catedral que ens ha mostrat les parts més interessants de la ciutat.
Més tard hem visitat l’interior de la Catedral, una de les més boniques que hem vist, els carrers més cèntrics, St. Maló i St. Martí, el centre de Guillem el Conqueridor amb el magnífic Tapís, de 70 metres de llarg, de la Reina Matilde (preu 5,10 euros i els nens no paguen) i, a la sortida del centre, un antic molí d’aigua.
A la tarda hem fet un recorregut per les platges del Desembarcament, començant per Arromanches, on hem vist les restes del que va ésser el port artificial. El van construïr durant el Desembarcament per poder fer arribar els materials per als soldats. Al poble és molt difícil aparcar, finalment hem deixat l’autocaravana, al costat d’unes quantes més, en un espai buit que era un aparcament per autobussos.
D’allà, hem anat fins a Longues sur Mer, per observar una de les poques bateries, (o canons, per als incultes militars com jo) que resten intactes perquè no van rebre cap atac.
Hem acabat el dia a Port en Bessin on hem tingut, des d’una torre medieval dalt d’un turó i al costat de l’oficina de turisme, una esplèndida vista panoràmica del port “petrolier”, anomenat així durant la Guerra, i els penya-segats veïns.
L’àrea municipal que cercàvem al port ha estat traslladada a la part alta del poble en forma de pàrquing no asfaltat.
http://www.bayeux-bessin-tourisme.com
Continuant en la zona del Desembarcament, primer hem anat a Villerville sur Mer, també coneguda com Omaha Beach, el seu nom militar en clau.
La platja en si és bonica, però no despertaria massa interès si no fos per haver estat el lloc on milers de soldats americans, la gran majoria molt joves i inexperts, van perdre la vida, per uns errors d’estratègia, pràcticament sense adonar-se’n que havien saltat dels vaixells i sense temps d’arribar més enllà de la platja.
En ésser una platja molt oberta i sense cap protecció, els soldats devien caure “com mosques” al davant de les ametralladores alemanyes.
Molt a prop d’allà, Colleville sur mer acull el cementiri americà, un gran espai de 70 hectàrees regalat per l’Estat Francès als Estats Units on es recorda als 9387 soldats americans caiguts durant el Desembarcament.
Un memorial sobre la guerra vista amb ulls nord-americans, resta al costat d’una perfecta catifa verda on més de 9000 creus de marbre blanc i algunes estrelles de David, per als soldats jueus morts, estan alineades perfectament. Des del cementiri es veu un immens mar blau. Francament, és un lloc que no deixa ningú indiferent. És visitable de 9 a 17 hrs.
Pointe du Hoc ha estat el següent lloc d’aturada. Era un punt molt estratègic, des que els alemanys controlaven les platges de “Omaha” i “Utah”, una zona molt àmplia de costa. Resten en peus força búnquers i el més curiós és que, al seu voltant, es veuen encara un munt de cràters, alguns de 30 metres de diàmetre per 5 de fondària, resultat dels bombardejos aliats.
Per anul•lar les bateries, un grup de 230 experts soldats, els Rangers, van haver d’escalar els penya-segats. Un cop van aconseguir-ho només éren vius 90 homes.
A continuació hem anat a visitar el cementiri alemany de La Cambe, molt més sobri i auster, però igual de cuidat, que l’americà. Aquí, és una associació privada i no l’estat alemany qui manté el record dels 21300 soldats morts i es pot visitar de 8 a 19 h.
Acabem aquí la part corresponent al Desembarcament que hem volgut fer per Normandia. Es podria fer un altre viatge, interessant només per adults, dedicant-lo només a aquest tema, però la nostra intenció només era la de tenir una idea sense aprofundir.
Pernoctarem a Isigny sur Mer, al pàrking situat a la plaça de l’Ajuntament.
Avui hem fet 31kms.
Divendres, 17 d’Agost
Avui volíem fer una cosa diferent, veure dues fàbriques a Isigny sur Mer, la fàbrica de productes làctics, Isigny Sainte Mère, (molt important a Normandia i amb productes a qualsevol supermercat a França) i la fàbrica de caramels Normandie. La informació que teníem era que ambdues es podien visitar a diferentes hores, però la dels caramels ara només es pot veure a les 10 del matí. Com que ho hem fet al revés i hem visitat primer la de llet, ens hem quedat amb les ganes de veure l’altra.
La de productes làctics no val la pena, en definitiva només es pot apreciar alguna cosa en un video publicitari al final de la visita, doncs per temes d’higiene i d’ISO tot el que ensenyen es veu des de lluny. És al carrer del Dr. Boutrois.
La de caramels ens va semblar que era més artesanal i es podria veure alguna cosa més, està a la sortida centre de l’autovia, darrera del McDonald’s, al polígon Isypole.
En no poder fer la visita hem marxat cap al nord, passant per Valognes, Saint Vaast La Hougue, i Barfleur (cap dels llocs ens ha agradat prou) fins a Cherbourg, on ens havien aconsellat veure l’exposició, “La ciutat del mar” sobre les activitats de l’home dins el mar, inclosa la visita a un submarí, al recinte de l’antiga estació marítima transatlàntica. Obert de 9 a 18 h, els nens paguen 10€ i els adults 14,50 €, els menors de 6 anys no paguen ni poden entrar al submarí. Molt car pel que hem vist, no ho aconsellem. La ciutat té un gran port comercial i esportiu.
De tornada cap al sud, hem vist la costa del cap de la Hague i Jobourg, amb un paisatge molt bonic, que convidava a parar-se i passar allà la nit.
http://fr.wikipedia.org/wiki/Cap_de_la_Hague
Avui és el darrer dia a Normandia, comença la tornada. Hem dinat a Coutances i hem aprofitat per visitar la seva Catedral d’estil gòtic normand.
Més tard, hem visitat Granville, antic poble pirata, ara port pesquer i esportiu i ciutat amb un to de “glamour” antic. És molt difícil trobar aparcament al centre de la ciutat. Hem visitat la casa i els jardins de Christian Dior i hem donat un tomb per barri “ville haute” dels segles XVI de XVIII.
http://www.ville-granville.fr/
Finalment hem continuat fins al Mont Saint Michel. L’estiu passat, quan vam visitar la Bretanya, hi vam estar mig dia fent la visita, però ens feia gràcia veure-ho de nit, així que hem aparcat l’autocaravana encarada cap a l’Abadia, a primera fila davant del mar, i hem anat a dormir sense baixar la persiana del vidre davanter, esperant que pugés la marea...una altra impressió per a les nostres retines.
Els dos cops que hi hem anat hem estat al pàrquing que hi ha a tocar l’Abadia, però hi ha una àrea, inclús amb rentadores, al creuament de la carreteta que hi ha poc abans d’arribar ( D275/D976 ).
Per cert, ja hem vist l’inici de les obres que transformaran el paissatge de l’entrada a la roca, cap al 2012, i que ho deixaran semblant a com era fa dècades.
http://www.ot-montsaintmichel.com/accueil.htm
Diumenge, 19 d’Agost
Abans de marxar cap a Bretanya, a Rennes, ens hem tornat a aturar, com l’any passat, a una granja d’ànecs que es veu al costat de la carretera que surt del Mont Saint Michel, on fan un foiegras sensacional, sense conservants, etc..., i també a una casa de pagès on l’any passat vam comprar també uns quants productes “de la terra” boníssims, (la ferme des beaux bois, a la D797 a Cherrueix, entre S.Michel i S.Maló), paga la pena desviar-se una mica per aquesta últim.
Rennes ens ha tornat a defraudar com l’any passat quan vam fer un tomb sota la pluja i vam pensar en tornar per veure-ho millor. Per acabar de defraudar-nos no tenen àrea d’autocaravanes, i ens hem quedat a pernoctar al pàrking existent a tocar de la plaça-mercat des Lices, on hem vist alguna altra autocaravana. Ens semblava un lloc tranquil però els sorolls de la gent que passava durant la nit i els cotxes que aparcaven i marxaven no ens ha deixat dormir.
http://www.tourisme-rennes.com
http://www.foiegras-fromont.fr
Dilluns, 20 d’Agost
Teníem idea de passar un parell de dies a les platges de Quiberon, però el cel estava molt gris i hem volgut preguntar la previssió del temps. Ens han dit que per tota Bretanya plouria els propers dies, així que hem canviat d’opinió i hem baixat fins Nantes, on ja estava plovent força. Ens hem limitat a fer unes voltes per la ciutat, i hem deixat una visita més exhaustiva per una altra ocasió, i hem seguit fins La Rochelle i l’illa de Ré de la que ens havien parlat molt bé.
Per passar a l’Illa de Ré cal passar un pont de peatge i ens ha tocat de travessar-lo enmig d’una ventada que feia saltar les onades per sobre de l’escullera del port de La Rochelle i que feia moure’s l’autocaravana com si fos un paper, tot i que anàvem a escasos 30 km/hora, i que segur que passa de les quatre tones de pes. Hem passat uns minuts de por, dalt de l’autocaravana, per primera vegada. Molt a prop del pont, hem trobat l’àrea, amb electricitat, a la entrada del càmping Le Platin a Rivedoux plage, on hem pernoctat per 8 euros.
Aquesta illa és un paradís per a les bicicletes, n’hi ha per totes bandes. És molt plana, de circulació tranquila i amb camins segregats en molts casos. Llàstima que aquest any encara no les portem.
Hem visitat el poble de Saint Martin de Re, tot fortificat i ple de carrerons i de cases baixes encalades. Només hi ha, al seu interior, una ruta possible per autocaravanes que porta a una minúscula àrea, a una plaça-pàrquing i un càmping, la resta del poble només és per vianants i bicicletes.
Des de dalt del campanar de l’església (petit peatge) es gaudeix d’unes boniques vistes, s’observa tot el poble i bona part de l’illa.
Més tard hem anat a la punta contrària al pont, a veure el far, anomennat el far de les balenes (on les autocaravanes no són gaire benvingudes) però des d’on també es té una esplèndida vista.
Per pernoctar hem escollit una àrea, a 100 metres de la platja, on acaba la carretera D 101 passat Les Portes de Re.
Avui hem fet 64 kms.
Dimecres i dijous, 22/23 d’Agost
Hem marxat de l’iIla de Re (tornarem un altre any amb bicicletes) i ha tocat viatjar un bon grapat de quilòmetres, fins l’àrea de Gruissan plage, al costat de Narbonne, on, per 6,10 euros/dia hem passat dos dies fent pànxing i gaudint del sol i del Mediterrani.
Hem fet 629 kms.
Dissabte 25 d’Agost
Hem dedicat el dia a visitar la Reserva Africana de Sigèan, que si potser no mereix fer un viatge expressament per veure-ho, està bé com a etapa d’un viatge, sobretot pels petits. Hi ha dues parts, una que es fa en vehicle, i una altra més d’estil zoològic clàssic però on els animals gaudeixen d’una mica més de espai per moure’s. Amb el carnet del Racc, fan descompte i són necessàries de 3 a 4 hores per visitar-ho. Hem pernoctat a l’àrea de Le Boulou, just davant del cementiri.
Diumenge 26 d’Agost
Hem entrat a Catalunya de nou, acabant així les nostres primeres vacances en autocaravana.
Ha estat una experiència molt gratificant, més tranquila que en caravana, per no haver de pensar en reserves de càmpings, ni en registres, ni en horaris o estades concretes, i molt més econòmica (sense comptar el preu del vehicle, és clar). Ens hem aturat pràcticament en qualsevol lloc durant el temps que hem desitjat, i és destacable la maniobrabilitat superior i la comoditat de conducció. Que no ens en penedim, vaja.
El gasoil més econòmic l’hem trobat als supermercats i a les benzineres automàtiques, però a moltes d’elles no es pot comprar sense targeta de crèdit “amb xip”. Les diferències entre benzineres anàven del 1,04 al 1,21 euros, molt important com per no anar amb els ulls oberts.
Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: Si
