8 Agost 2006
Hem continuat el camí des de La Rochelle cap a Nantes, fins arribar al càmping “El balcon de la Baie” al poble de Saint Marcan, tocant el mar, on hem arribat sobre l’hora de dinar.
Cal reservar per al mes d’Agost si es vol tenir electricitat. És un càmping més aviat petit, de segona categoria, dalt d’un turó des d’on es veu la badia del Mont Saint Michel i unes boniques postes del sol sobre el mar. Una petita piscina, alguns jocs infantils i uns serveis correctes, és tot el que ofereix.
A la tarda hem visitat Saint Maló: Per arribar a la ciutat històrica, el millor és deixar el vehicle (les AC hi poden pernoctar també) en un gran pàrquing indicat per un preu de 2,50 € i està inclòs el transport en bus fins les muralles.
La ciutat intramurs, on quasi tots els edificis són de granet gris i reconstruïts de forma fidel després d’un gran incendi al 1944, val la pena de visitar-la, especialment amb la llum de la tarda. Un passeig per la muralla, veient la badia, és imprescindible.
Va ésser refugi de corsaris durant segles, i una ciutat d’un fort caràcter. Si hi ha temps, val la pena visitar el “Fort de la Cité” i fer una excursió en vaixell pel riu Rance.
Hi ha un lloc curiós de veure que passa desapercebut si no es coneix. Es tracta del bar “le cafe du coin d'en bas de la rue du bout de la ville d'en face du port la java”, un bar amb una antiga decoració i ple de marionetes. http://www.lajavacafe.com/
9 Agost 2006
Al matí hem anat a visitar Fougères, una ciutat molt bonica, plena de flors per arreu, hem vist el que queda d’un castell del segle XII, on fan visites guiades.
Més tard hem anat cap a Vitré, ciutat emmurallada amb un centre històric de carrers estrets i cases medievals. Té també amb un gran castell del segle XII.
Ens van comentar que a la nit està tan ben il•luminat que havien rebut un premi, però en no coincidir no ho hem pogut veure. Després de dinar volíem anar a visitar Rennes, però el nostre fill petit estava molt cansat de caminar i hem donat només una petita volta amb la intenció de tornar un altre dia. ( Al final no va poder ésser i per un altre viatge resta pendent una visita detallada ).
10 Agost 2006
Hem dedicat a visitar Dinan el matí, tot i que ens hi podríem haver estat tot el dia. És una ciutat de les que anomenen d’Art i Història, té tot el centre amb cases d’entramat de fusta, boniques i molt ben conservades que manté encara les seves muralles. Des de l’oficina de Turisme surten tres rutes a fer: la “religiosa”, la de les “muralles” i la de la “vella ciutat”. Dels carrers, el més turístic (i gens adaptat) és el llambordat carrer Jerzual, que baixa fins al bonic port fluvial, així com les places Merciers i Cordeliers. De les esglésies, la Basílica del St. Saveur és la més bonica. Avui ha coincidit amb el mercat setmanal, i estava tot ple com un ou.
A la tarda hem fet fer una curta visita a Dinard, des d’on es veu Saint Maló, i a Cancale.
Dinard és una població de l’estil de Sitges, amb cases colonials a l’estil dels anys 20. A Cancale, el més destacable és que es veu en la llunyania el Mont Saint Michel, i la gran quantitat de restaurants on degustar les famoses ostres (i musclos amb patates fregides), a tocar d’un mar d’aigües de color verd.
La idea de barrejar els musclos amb les patates no ens encantava, en principi, però són molt més bons del que ens esperàvem !!!
A mitja tarda hem baixat a una de les platges de Dinard, la marea estava baixa i els vaixells descansaven panxa a terra. Per nosaltres ha estat una imatge excepcional. Passejant per la sorra hem sentit el so eixordador de la sirena que indicava que la pujada de la marea aviat ho cobriria tot de nou.
Des de Dinard es poden fer excursions en vaixell fins al Cap Fréhel.
11 Agost 2006
La silueta del Mont Saint Michel és coneguda al món sencer, i és un dels llocs, a Europa, on es pot apreciar millor el moviment de les marees, i en especial quan aquestes són de les anomenades de “gran coeficient”. Quan vam preparar el viatge vam observar que a l’Agost hi havia un parell de dies de màxim coeficient i vam calcular de ser-hi.allà per veure-ho des de dalt de la seva Abadia.
Hem arribat sobre les 10 del matí a la zona dels aparcaments, a uns 300 metres de l’entrada, una hora abans el mar ha començat a retirar-se i així hem tingut un lloc més proper per aparcar. Els que han arribat més d’hora han d’aparcar més lluny doncs l’aigua encara cobria alguns aparcaments molt propers a l’entrada. El ticket costa 4 euros. Ahir a la tarda van haver de retirar alguns cotxes de l’aparcament més proper a les muralles perquè s’anaven a inundar.
Un cop travessada la porta de la muralla, un carrer estret, ple de botigues de records i de gent, condueix cap a les escales que pugen dalt de l’Abadia. A l’entrada es poden agafar entrades per les visites comentades que en castellà són a les 9,30 i a la tarda. Com que hem arribat més tard, ens hem hagut de quedar sense els comentaris. Abans d’entrar al recinte eclesiàstic hi ha un caixer automàtic on es poden comprar entrades amb menys cues que a la porta superior. Costa 8 € els adults i els menors acompanyats no paguen res encara que han de treure una entrada de franc, igualment.
L’església és molt sòbria, gran, amb diferents sales, algunes de les quals, durant el segle XVIII, van ésser una presó.
Té unes esplèndides vistes, per a nosaltres el millor de tot.
Quan hem arribat a la porta de la muralla, les ones encara tocaven les seves parets, i potser una hora més tard, en mirar des de dalt de tot de l’Abadia, el color blau del mar havia desaparegut deixant pas al color beix de la sorra. Al marxar al migdia del recinte emmurallat, on abans hi havia hagut aigua, ara aparcaven els autocars.
Per tots nosaltres, mediterranis, ha estat una experiència magnífica i sorprenent, res a veure amb el que havíem vist algun cop a Sant Sebastià, per exemple.
Si haguéssim estat més temps podríem haver fet una caminada a peu per la sorra humida, ja que s’organitzen excursions. http://es.wikipedia.org/wiki/Monte_Saint-Michel
D’allà hem marxat a un poble proper, Cherrueix i le Vivier sûr Mer, on hi ha granges de musclos (bouchots). http://www.fautaweb.com/article.php3?id_article=2
Hem fet una excursió en un trenet que, aprofitant que la marea estava molt baixa, ens ha dut uns quants kilòmetres “mar endins”. Els vivers estan molt més lluny del que ens esperàvem, a 12 metres sota el nivell de l’aigua quan puja la marea, i un cop hem arribat ens han fet (en francès) una interessant explicació “in situ” del procés de creixement. Si es tenen, és aconsellable portar xancletes, pantalons curts i paravent.
Prop d’allà, a tocar de la carretera, hem parat i hem vist cases de pagès que venien productes de la terra. Algunes permeten pernoctar les autocaravanes al costat.
12 Agost 2006
La nostra primera etapa ha acabat i ens traslladem uns 200 km a l’oest fins el càmping Les plages de Bec Leguer, prop de Lannion, per poder veure amb més facilitat la costa del Granit Rosa, situada a la part nord.
Trebeurden-Tregastel-Ploumanach, l’anomenada senda dels duaners, és una ruta de pobles amb una costa rocosa molt bonica, de blocs de granit erosionats per l’aigua i el vent, amb unes postes de sol fantàstiques. A prop, Perros-Guirec és un poble turístic, sense massa interès, i Tréguier té un centre històric medieval, bonic i amb una catedral, Saint Tugdual, molt gran per la mida del poble. Plougrescant també és bonic.
13 Agost 2006
Hem enfilat la carretera cap a Paimpol, que té un port ple de velers, i a 5 km, a la punta de l’Arcouest, hem agafat un vaixell cap a l’illa de Bréhat.
Hi ha diferents tipus d’excursió i hem escollit la que fa la volta sencera a l’illa. No hem pensat en que feia vent fins que hem estat dalt del vaixell, i aquest és movia força. La volta a l’illa, veient la seva costa, ha estat molt interessant mentre que el passeig per l’interior de la mateixa ens ha defraudat una mica.
A la tarda hem visitat St. Quay Portrieux i Saint Brieuc que no ens ha agradat massa.
14 Agost 2006
Avui hem visitat Locquirec, Carantec, Saint Pol de Leon i Roscoff.
Pel camí hem passat per la platja de Plestin les Gréves que a l’estar la marea baixa estava tota de color verd degut a la persència d’algues a la sorra.
Saint Pol de Léon té una interessant Catedral i la capella Kreisker, amb una torre de 77 m des de la que es té una vista de tota la ciutat.
Aquesta part de costa és semblant a la Costa Brava Catalana.
15 Agost 2006
Per nosaltres, tota la part nord de Bretanya ens ha sorprès positivament, sobretot en veure com canvia el paisatge en funció de les grans marees que hem trobat.
També hem vist una costa molt més verge, sense construir, del que ens pensàvem, acostumats com estem a les del nostre país.
Avui ens ha tocat tornar a canviar de càmping. Ens hem dirigit cap al sud, a Quimper, al càmping L’Orangerie de Lanniron. És un immens càmping situat als terrenys d’un antic castell en reconstrucció. L’hem trobat després de donar moltes voltes per Quimper, doncs està molt mal senyalitzat, i només té dos blocs sanitaris.
De camí fins a Quimper hi ha els conjunts arquitectònics de Saint Thegonnec, Lampaul-Guimiliau i Saint Guimiliau. Són unes esglésies clarament bretones amb un conjunt d’escultures a l’exterior de les mateixes, molt curiosos.
El de Saint Guimiliau conserva un exterior molt bonic, amb multitud d’escultures en pedra negra. El de Lampaul no té un exterior tan espectacular, però té un interior més bonic que l’anterior. El de Saint Thegonnec no l’hem visitat però també té una bonica església bretona.
A la tarda hem visitat Concarneau. És un antic poble tonyinaire amb el centre històric emmurallat a tocar mateix del mar. Dins aquest centre, un munt de botigues de records, desllueixen, al nostre gust, el conjunt. La nostra visita ha coincidit amb la Setmana de la festa del peix blau. Hem trobat un munt de gent que feia cues per menjar, sota unes carpes, sardines, tonyina, musclos, salsitxes, crêpes i galetes, hem fet cua també, i hem fet un tast.
16 Agost 2006
Avui ha tocat la Pointe du Raz. Ha estat una ruta lenta doncs hi havia un trànsit intens. Hem passat pel fotogènic port pesquer de l’Audierne, ple de petits velers.
Quan s’arriba al pàrquing de la punta, com anàvem amb en Pau mig adormit, hem agafat un microbús elèctric que per 5€ ens ha estalviat un passeig de 20 minuts amb ell a coll, en canvi a la tornada ho hem fet a peu vorejant el penya-segat.
Aquí hi viu el vent...tot i que avui ha fet un dia de sol radiant, unes pedres a les butxaques no ens haurien anat malament.
La punta és un conjunt rocós i abrupte que va baixant poc a poc fins endinsar-se al mar. Els més atrevits han arribat quasi a tocar l’aigua.
A pocs centenars de metres de la punta, en un tros on les aigües es barregen amb força provocant unes onades “especials”, hem vist treballar amb uns petits però potents vaixells de pesca una colla de mariners que, saltant les onades, intenten pescar amb canya una espècie de peix molt preuat a la zona.
Des de la costa ens semblava un “esport d’aventura” però al centre d’informació ens han explicat que són pescadors “força bojos” pel risc que té la feina que fan.
No hem pogut coincidir en veure una posta de sol com les que es veu a les fotos, llàstima.
De tornada hem visitat Douardenez i Locronan, petita ciutat d’Art, molt ben conservada, amb tots els edificis i el terra de pedra. Allà s’han rodat perses pel•lícules.
17 Agost 2006
Avui hem tornat a canviar de càmping per darrera vegada dins la Bretanya. Hem anat cap al Sud, fins Carnac, al càmping Le Moustoir, està bé en tots els sentits.
A la tarda hem anat a visitar Quiberon, un bonic poble situat al final d’una península que en la seva part més estreta només hi ha espai per la carretera, la via del tren i poc més. A l’haver només un pas provoca que el camí entre Carnac i Quiberon suposi una mitja de dues hores en cada sentit de desesperant caravana...per tant recomanable agafar el tren per fer el trajecte i l’autobús o el taxi en tot cas un cop allà.
A Quiberon hem visitat la fàbrica de conserves de “la Belle Eloise”, que tenen tendes per tota Bretanya, i hem hagut de fer una bona estona de cua més, doncs hi havia molta gent. Fan unes sopes de peix potents de gust, i unes conserves de sardines i tonyina de molts sabors.
Al davant, a la sortida i per canviar el gust, hi ha una altra fàbrica on hem anat a veure i comprar unes bosses de caramels, molt bons, de mantega salada. Aquesta mantega prové de la llet de les ovelles que pasturen a la zona que a diari s’inunda quan puja la marea i que està plena de sals minerals.
18 Agost de 2006
Ens havien dit que prop de Carnac, a Trinité sûr Mer hi havia un mercat del peix molt bo, així que hi hem anat aquest matí. Els preus són molt baixos, pel que estem acostumats a pagar pel peix i el marisc, i la qualitat extraordinària, moltes espècies acabades de pescar.
A Carnac, és imprescindible visitar els diferents conjunts megalítics, espais al mig del camp amb centenars de pedres alineades sense cap raó aparent. Hi ha un centre d’interpretació però no ens hi hem pogut aturar.
A la tarda hem anat fins Vannes i hem agafat un d’aquells trenets turístics que xino-xano ens ha donat una volta per tota la part històrica –i només per a vianants- de la ciutat donant-nos les explicacions en espanyol i francès.
19 Agost de 2006
Hem anat a veure Rochefort en Terre, la darrera ciutat medieval del nostre viatge, molt bonica, neta, plena de flors, un conjunt molt harmònic i amb petites tendes artesanals. A la tarda hem tornat al càmping, a recollir-ho tot.
20-23 Agost de 2006
De bon matí hem marxat al càmping Lels 4 vents, molt proper del Parc Disneyland París. El càmping està molt bé, amb parcel•les moooolt grans, amb gespa, molt net, sense piscina, tanquen mitja hora després que tanqui el Parc. Tenim pensat fer una visita de tres dies al Parc per fer les delícies d’en Pau.
Sobre el Parc, uns comentaris personals a afegir a la informació que apareix en una web a la que a totcàmping hi ha posat un enllaç: L’edat millor crec que seria entre els 8 i els 12 anys, amb menys edat no s’adonen de la meitat de les coses, i amb més edat comencen a dir que és de nens petits.....Hi ha moltes cues, sobretot quan no plou. Val la pena matinar, arribar dels primers i usar el Fast-pass. Si hi tornéssim agafaríem el passi per dos dies, únicament. La part dels Studios no ens va fer massa el pes. La desfilada de la tarda i de la nit valen la pena. L’últim dia a mig matí vam anar amb el tren (molt car) que surt des de l’estació del tren del Parc fins a París a fer un tomb.
24 Agost de 2006
No ho teníem del tot clar quan vam sortir de casa, però ens hem decidit i farem una visita llampec a Düsseldorf, demà comença la fira Internacional del Caravàning i aprofitarem per acabar-nos d’omplir el cap veient més i més autocaravanes, doncs aquesta fira és molt més gran que les del nostre país. Esperem sortir d’allà amb la idea clara del que volem, doncs quan tornem del viatge posarem en venda la caravana per passar-nos a l’auto, pensant que ens permetrà viatjar amb més autonomia i sense haver de pensar en “tornar” al càmping.
25-26 Agost de 2006
Hem vist centenars d’autocaravanes, caravanes, pick-ups i tota mena d’estris campistes, des de mastodòntics a petits, tant a dins de la fira com l`àrea d’estacionament de fora, on hi havia, inclús, dutxes amb aigua calenta.
A les set de la tarda hem començat el viatge de tornada, aviat hem deixat Alemanya per entrar de nou a França. Hem parat a dormir en una àrea de l’autopista francesa. Quines àrees tenen aquesta gent! Dóna gust parar-s’hi.
27 Agost de 2006
Avui ens ho hem agafat amb calma i, seguint les indicacions del navegador, sobre les 10 del vespre hem travessat l’Empordà per l’AP-7 i com que era de nit no hem vist l’efecte de l’incendi forestal d’aquests dies.
A destacar:
- Dinan, Locronan, Saint Maló, Vannes, Rochefort en Terre, el conjunt escultòric de Sant Guimiliau.
- La costa de Granit Rosa, els megàlits de Carnac, el moviment del mar i les seves marees, la velocitat a la que van i el volum que tenen els núvols.
Altres consideracions:
- Posar gasoil als super U, el més econòmic. No funciona la targeta Visa als caixers de les benzineres quan estan en règim d’autoservei.
- Al matí i a la tarda no sobra el jersei i ens ha plogut menys del que ens esperàvem..
- Si sou golafres gaudireu amb les crêpes, els boníssims pastissos de tota mena com els Fars bretons o els Kouin amann, els caramels de mantega salada, les galetes...
- Si us agrada el beure, la cervesa i la sidra són molt reconegudes.
- Els francesos tenen un patrimoni, com nosaltres, però a més saben cuidar-lo, mantenir-lo net, i vendre-ho bé.
Més informació:
La maison de la France, a Barcelona, C/ Fontanella, 21
www.vacaciones-bretana.com
www.viajes-bretana.com
www.region-bretagne.fr
www.franceguide.com
www.campingfrance.com
www.normandy-tourism.org
www.brittanytourism.com
www.formulesbretagne.com
www.meteofrance.fr
www.bisonfute.fr
www.camping-car.info
Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: Si
