TEMA:

Les bruixes i el Lluçanès

La bruixeria neix a l’Edat Mitjana com una forma de protesta organitzada pels serfs per lluitar contra un ordre social que els oprimia. Tot i que en parlar de la bruixeria sovint la llegenda i la fantasia es confonen amb la realitat històrica, sembla que les bruixes eren les encarregades d’organitzar unes trobades nocturnes durant les que es feien farses satíriques en contra del senyor i l’institució eclesiàstica.

Durant aquestes reunions, algunes de les quals es feien dins les mateixes esglésies, es ballaven unes danses rodones de caires pagà -que sembla que podrien ser a l’origen de les sardanes-, tal i com ho documenta Cels Gomis en el seu cèlebre llibre i La bruixa catalana. Quan s'esdevenia algun desastre, la gent trobava l'explicació en els maleficis, literalment “fer mal per mitjans ocults” que suposadament es feien durant aquestes reunions.

La caça de bruixes s’extengué per tot Europa a partir del segle XIV i prengué màxima intensitat entre els segles XVI i XVII. Es tractava d’un conjunt d’accions destinades a acabar amb aquestes reunions, d’entre les que destacaven les persecucions i les execucions de persones considerades bruixes.

A Sant Feliu Sasserra i a tot el Lluçanès en general, no foren ni l'Església ni la Inquisició qui perseguiren la bruixeria sinó que foren les autoritats civils -el Consell i Jurats del terme- les encarregades de penjar a les bruixes. Al Serrat de les Forques, un indret situat en un extrem del poble, hi fou penjada el 8 de gener de 1767 l'última de les bruixes catalanes: Maria Pujol, dita pel malnom "la Napa", natural de Prats de Lluçanès.

Per tot arreu hi havien bruixes abans.El que passa es que ara no les busquen :mrgreen: :mrgreen: :mrgreen: .
Salutacions al Lluçanes.

No deixa de ser un tipus de violència de gènere, no?