TEMA:

Tinc un company de feina, en Feliu, que és un enamorat del Moianès. Alguns ja coneixereu la comarca i pels altres dir-vos que es tracta d'una comarca de caràcter natural que es troba entre el Bages, Osona i el Vallès Oriental i que engloba 10 poblacions: Moià, Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló, L'Estany, Granera i Collsuspina.

En Feliu durant molts anys s'ha passejat pel Moianès fotografiant i recopilant informació de les cases i masies que trobava a les seves excursions. Des de fa un temps col.labora a la pàgina www.moianes.cat i s'encarrega, evidentment, de la seva galeria fotogràfica.

I per què d'aquest tot aquest rotllo? Doncs perquè Moià està creixent i la gent que l'estima s'està inquietant. Per això us demano que llegiu el següent article www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=504 i si disposeu de fotos antigues o recents de la comarca, no dubteu en fer-li arribar.

A més de la galeria fotogràfica del Moianès propiament dit, també tenen un parell d'albums per l'Alt Vallès i per les Valls del Montcau: www.moianes.net/galeria/

Moltes gràcies a tots.

Perdona la pregunta Monrib, aquest senyor es del Moianès o nomes i fa estada?, vull dir que si nomes i va els caps de setmana o fa poc temps que i viu?
Joan

Gracies per la informació Monrib nosaltres aquesta primavera tenim pensat dedicari un cap de setmana, les fotos son molt maques.

Jofranc,
En Feliu és i viu a Sabadell, però fa molts anys que té casa a Moià i els caps de setmana i vacances s'hi trasllada. Sempre que té oportunitat fa una escapadeta al Moianès i et ben asseguro, que la comarca no pot tenir millor ambaixador.

Tant el Moianes com el Lluçanes son dues comarques naturals i que sempre han anat de la mà, ja estan enguanxades.
Aquí al Lluçanes i suposo que al Moianes igual, als balcons de les cases es demana que
sigui comarca, a mi personalment no m’agrada que sigui comarca administrativa
m’estimo mes comarca natural, la comarca administrativa,comporta una serie de gastos i per cert grossos, que crec que es farien carregossos per les nostres butxaques.
Pero a la vegada, m’adono que cal fer alguna cosa, els pobles es queden sense jovent,
quan coneixen un noi o una noia de fora “ adios muy buenas”, ja els has vist prou i la zona va quedan apagada i morta.
Dic tot aixo perque de vegades la gent que viu a les grans ciutats en tenen un concepte equivocat del que es viure a les zones rurals i evidentment, sense cap mal intencio, de vegades, fan coses que son contraproduents per el poble o la zona en general, es fa com ja he dit sense cap mal intencio, pero, em la seva actitud de no voler deixar creixer la zona contribueixen a que els joves encara marxin mes depresa, ja que no i veuen espectatives de futur, nomes i tenen vida, el del bar , el de la fonda, que sempre sol ser el mateix, la botiga del barri, el forner , els altres es foten de fastic i per tant evacuen.
Penso que creixer en “ mesura” es bo, tambe volem treballar prop de casa, que vinguin empreses a montar les seves industries, aquí a la comarca( encara que siguin petitetes).
Tens de tenir en compte, que hi ha dones que porten treballan a la industria textil tota la seva vida,i que cobran uns 700 o 800 € el mes, un diari deia, que al Lluçanes tenim les pensions mes baixes ( perque es un mon rural i la pagesia paga molt poc). Vull dir em aixo, que aquí per les empreses hi ha una font de “riqueza” o sigui ma d’obra barata, la gent con tal de estar aprop de casa li va ver qualsevol cosa, pero per aconseguir tot o part d’aixo, hi te d’haver bones comunicacions, no podem pretendre que uns bons senyors, perque puguin estar tranquils, doncs no farem res, perque no s’estronqui la tranquilitat del bon senyor.
Voldria recordar-te que nosaltres paguem els mateixos impostos que la resta, pero patim moltes deficiencias.
Be, no t’ataval-ho mes, pero la cosa podria ser molt mes llargue.
Joan

Joan,
Estic força d'acord amb tu, de vegades sembla que hi ha catalans de primera i d'altres que deixem allà tranquilets sense massa soroll, que si s'espavilen demanen i donen feina.
Evidentment que s'ha de tirar endavant i millorar, però moltes vegades es creix i s'avança sense control i amb cap tipus de qualitat. I tots plegats hem de demanar que el progrés arribi amb seny i que beneficii sobretot als que hi viviu.