TEMA:

Tres mesos i un dia: Viatge pels països nòrdics

De Barcelona a Helsingør

A l’hora de preparar aquest viatge vam tenir en compte les meves limitacions de mobilitat, el que va fer que eliminéssim des d’un principi alguns paratges que ens hauria agradat visitar però que per les seves dificultats d’accés sabíem que seria del tot impossible tant sols acostar-nos, al igual que les grans ciutats on les distancies i els diferents mitjans de transport per arribar-hi em podien ser llargs i fatigosos.
Un altre factor que va influenciar en la preparació de la ruta va ser que no volíem repetir els llocs que varem visitar en el nostre anterior viatge l’any 2005 i per tant alguns dels indrets més emblemàtics d’aquests països ja no van formar part del dossier, tot i que per raons diferents al llarg del camí varem fer alguns canvis i vam tornar a passar per Rovaniemi o l’arxipèlag de Vesteralen per donar un parell d’exemples.

ETAPES D'APROXIMACIÓ






Dia 23-05-2013 (441 km)

Finalment arriba el moment de la sortida. Enrere han quedat els nervis d’última hora, per l’assegurança de la AC que no arribava, pel neguit i la incertesa de no patir cap entrebanc i per la por de no deixar-nos quelcom imprescindible i necessari per poder afrontar amb garantia el gran “tour”, de durada encara indeterminada, pels països del nord d’Europa.

Quan arribem a l’àrea ens trobem la nevera apagada i amb l’incertesa de si finalment el filtra de GLP acabat d’instal•lar i la neteja del xicle ha solucionat el problema que arrosseguem des de fa un temps. Sembla que no, però quan l’encenem de nou es connecta a la primera i després d’omplir-la decidim posar-nos en marxa desitjant que no torni a fallar.

Sortim quasi a la 1 h del migdia i parem a La Junquera per dinar i omplir el dipòsit de gasoil abans de continuar direcció Millau. Al arribar a l’àrea ens trobem que és de pagament i decidim continuar el nostre camí fins un petit poblet anomenat Sévérac-le-Château.





Pernocta:
Place du Foirail - 12150 SÉVÉRAC-LE-CHÂTEAU
Molt a prop de la ciutat medieval; indret tranquil però bastant inclinat per dormir; ens va costar trobar un racó mitjanament anivellat. Gratuït
GPS: N 44° 19′ 22′′ / E 03° 04′ 21′′

Dia 24-05-2013 (275 km)

Durant la nit ha plogut a estones, i al matí quan ens despertem el termòmetre de dins l’auto marca 9º C. Encenem una estona la calefacció fins temperar l’habitacle mentre ens vestim i després d’esmorzar, continuem la nostra ruta sota un cel ennuvolat que deixa caure algun xàfec de tant en tant. Al passar pel Col de la Fageole ens adonem que no fa pas masses hores que ha nevat i ha cobert d’un mantell blanc els arbres i el paisatge que ens envolta.
Parem a dinar en un poblet entre Clermond Ferrant i Moulins, anomenat Saint Pourçain sur Sioule i com l’àrea de AC ens ha agradat molt, decidim quedar-nos per fer nit.



Pernocta:
Àrea de Saint-Pourçain-sur-Sioule: aparcament i pernocta gratuïta, aigua i buidar 2 €
Al costat del riu (darrera el poliesportiu).
GPS: N 46º 18’ 46’’/ E 3º 17’ 47’’.

Dia 25-05-2013 (553 km)

Hem dormit tranquil•lament a la bonica àrea de Saint Pourçain tot i que ha plogut intermitentment tota la nit i al matí estem a 7º C. i un altre cop encenem la calefacció fins després d’esmorzar.
En la nostra ruta d’avui passem per indrets on la pluja d’aquest més de maig tant inusualment fred està fent sortir de mare alguns rius i comencen a negar-se camps de cultiu.
Sota un cel molt gris i amb pluges en algun moment fortes, continuem fins Seurre, on parem per dinar en l’àrea de AC propera al “port de plaisance”.





Continuem circulant fins el capvespre i fem parada i fonda a la localitat alemanya de Achern (prop d’Estrasburg), en un aparcament de pagament amb serveis però sense cap interès més enllà de passar una nit tranquil•la acompanyats d’altres autos.



Pernocta:
Àrea de Achern (90 km al nord de Freiburg): Kapellenstrasse – 77855 Achern
Aparcament compartit amb turismes. Tarifa pernocta 6 €, aigua 1 €
GPS: N 48º 37’ 27’’/ E 08º 04’ 23’’

Visca, seguirem el relat per entregues !
Quina foto, la del senyal de prohibit aparcar gairebé anegada d'aigua !
Doncs bé, ja us tenim a Achern, us aneu apropant al Gran Nord.

Dia 26-05-2013 (655 km)

Dia de ruta sota una intensa pluja i amb les autopistes alemanyes en obres. Al ser diumenge intentem avançar camí per tal de demà no tenir que fer masses km en companyia dels nombrosos camions que circulen per les carreteres del país, però ens trobem un tràfic intents.
A mitja tarda arribem a l’àrea de Egestorf, situada en una zona forestal al sud d’Hamburg. Poc després d’arribar un empleat ens passa a cobrar i ens explica on podem omplir i buidar. He de dir que el lloc per fer-ho és una mica rústic i per buidar les residuals hem de fer unes maniobres molt rares, però finalment ho aconseguim.




Pernocta:
Ahornweg - 21272 EGESTORF (a prop de la L-213)
Ampli aparcament sobre feixes a diferents nivells, proper a la població.
Tarifa pernocta 7 €, aigua 1 €.
GPS: N 53° 11′ 52′′ / E 10° 03′ 16′′

Dia 27-05-2013

Sortim de l’àrea amb un lleuger plugim però amb el cel tant encapotat com ahir. L’autopista està bastant menys atapeïda tot i que avui circulen molts camions.
Aprofitem per fer una última parada a Alemanya a Süderlügum (a tocar de la frontera) per omplir gasoil, GLP i comprar alguns queviures abans d’entrar a Dinamarca.

Recorregut total des de Montcada fins Dinamarca: 2173 Km

EvaV va escriure: Visca, seguirem el relat per entregues !
Quina foto, la del senyal de prohibit aparcar gairebé anegada d'aigua !
Doncs bé, ja us tenim a Achern, us aneu apropant al Gran Nord.

Eva, durant tot el camí per França i Alemanya vam veure com els rius anaven més plens del normal i alguns camps de cultiu començaven a negar-se d’aigua. Pocs dies després les inundacions pel centre d’Europa van ser generalitzades.

Neus, ja us tenim a tocar Dinamarca !
A moltes fotos veig una senyoreta peluda que també ha anat cap al Gran Nord !!!

"Mita", la senyoreta peluda que ens ha acompanyat durant aquest viatge ha sigut sense voler la causant del canvi d’itinerari que vam fer a mig camí.
Tot i portar la seva documentació en regla, vam tenir coneixement del brot de ràbia que va haver -hi a Espanya i en lloc de creuar des de Umeå a Vasa en ferry vam esperar el temps presumible de quarantena visitant el nord de Suècia per evitar algun possible control duaner.

Dinamarca, un país de sorra que no te muntanyes.

Entrem a Dinamarca sense trobar cap control fronterer. Ha parat de ploure i circulem per la carretera envoltats de camps de cultiu, casetas disseminades i algun que altre molí de vent. No hi han muntanyes, i els pocs arbres que veiem semblen plantats per separar els camps o protegir-los del vent.

Ens dirigim a Rømø, una petita illa de forma allargada comunicada a la costa de Jutlàndia per un dic d’uns 9 km de longitud. Pertany a l’arxipèlag de Frisia (Frisiske Øer), una cadena d’illes e illots paral•lels a la costa occidental d’Europa que va des de Holanda fins el sud-est de Dinamarca. Algunes d’ells estan deshabitades, però totes es caracteritzen per la seva poca alçada i el terra sorrenc. Sovint, els embats del vent i el mar canvien el seu contorn.

La costa oest de Rømø està formada per dunes i una platja de sorra compactada per on està permès circular, però nosaltres ja vam tenir un ensurt fa anys en el Delta de l’Ebre i no ho volem ni intentar. Primerament ens acostem fins Kakolk, un centre turístic amb càmping, botigues, bars i restaurants amb accés a la platja. La sorra ha engolit una part del camí asfaltat i ben aviat la crossa s’ensorra , però malgrat les dificultats de caminar per un sol tant inestable, podem arribar fins la platja. Després ens dirigim al port de Havneby per pernoctar, però abans es faci de nit tenim temps de fer una passejada pel dic de protecció que separa les vivendes d’un àrea protegida de reproducció d’aus. Veiem unes cases cúbiques que ens criden molt l’atenció.









Pernocta:
Port de Havneby, en un aparcament al costat d'una cafeteria
GPS: N 55º 05' 19,31''/ E 08º 33' 56,95''

He llegit un parell de cops que parles de GLP.
Com que no són compatibles les ampolles "repsol-butano" fora les espanyes, portàveu d'altres ? Es clar no és el mateix marxar quatre setmanes amb dues ampolles que tres mesos...

La casa cúbica, és una casa "normal", una oficina ?? És curiosa, sembla no tenir sostre.

També m'he fixat en que no éreu pas dos, sinó tres...

Josep Maria, com ja deus saber, el GLP és una barreja de propà i butà amb diferents percentatges d’un o altre depenent del país i de l’època de l’any.
Fa aproximadament un parell d’anys vam canviar una de les ampolles taronges de Repsol per un dipòsit de GLP de la mateixa forma i mida que les primeres però amb toma exterior per poder reomplir el gas a les benzineres que en tenen.
Tant a França com a Alemanya és molt habitual trobar-ne a moltes gasolineres. A Espanya cada cop és més fàcil, tot hi que hi a algunes comunitats que tenen pocs llocs d’avituallament.
Finlàndia és l’únic dels països nòrdics que no en te, però vam omplir el GLP a Pitea (Suècia)i sabíem que a Alta podríem omplir de nou tant el dipòsit de GLP com la bombona de Propà.

Les cases cúbiques son apartaments, però el que més ens va cridar l’atenció va ser que la cara que dona al mar són totalment acristallades i sense cortines. No vam fer fotos perquè dins hi havia gent sopant o veient la tele. El més sorprenent va ser que les matrícules dels vehicles eren totes alemanyes.






... I si, vam ser tres en lloc de dos !!!

Caram. Nosaltres vam estar a un port esportiu a la zona dels llacs frisis holandesos, que em va fer mirar el mapa: la majoria de matrícules de cotxes i banderes de velers eren alemanyes. Però érem a 250 km. de la frontera alemanya més propera...

EvaV va escriure: Caram. Nosaltres vam estar a un port esportiu a la zona dels llacs frisis holandesos, que em va fer mirar el mapa: la majoria de matrícules de cotxes i banderes de velers eren alemanyes. Però érem a 250 km. de la frontera alemanya més propera...

Eva, tot el turisme de Dinamarca era d’alemanys; malgrat ser finals de maig i primers de juny, estava ple.

Dia 28-05-2013 (50 km)

Ens llavem a les 7:00 h (14 º dins la AC) i després de recollir l’auto ens dirigim a l’illa de Mandø. Situada uns km al nord de Rømø només és accessible per una carretera de grava (en molt mal estat) inundable quan puja la marea, però des de Vester Vedsed hi surt el Mandøbussenuna mena d’autobús amb el xassís molt alt arrossegat per un tractor. Ens dirigim a l’aparcament i després de comprar els tikets esmorzem mentre esperem que siguin les 10:00 h. per sortir.
Abans del nostre en surt un altre ple d’estudiants que després ens trobarem amb botes d’aigua i rasclets preparats per anar fins la platja acompanyats d’un parell de monitors i els seus mestres. El que nosaltres agafem aprofita per portar el correu i alguns queviures.
Finalment el Mandøbussen es posa en marxa i als pocs minuts ja ens veiem rodejats per l’aigua; la marea està baixa i al nostre voltant es veuen estaques de fusta clavades al mar formant petits dics de contenció.




A l’arribar descobrim que l’illa és un gran prat de forma quasi circular rodejat d’aiguamolls i dunes, amb explotacions ramaderes, quatre cases, l’església, el centre d’interpretació del, Nationalpark Vadehavet, algun bar i moltes vaques i ovelles que tenen aquí el seu paradís.
Després de passejar una bona estona i acostar-nos fins la costa oest tornem fins la parada del Mandøbussen per tornar de nou a terra ferma.

Aquests paratges es veuen la mar de tranquils, sembla el lloc on un es podria perdre uns quants dies, i fer salut, oi?

"el que més ens va cridar l’atenció va ser que la cara que dona al mar són totalment acristallades i sense cortines".

Així tenen una vista meravellosa, d'totes formes els protestants no són de posar cortines que tapin massa, recorda Holanda, Alemanya... pel que tinc entès, no tenen res a amagar, sera per això?

Desprès de dinar en dirigim a Ribe. Aquesta població medieval va ser fundada l’any 705 i està considerada la ciutat més antiga de Dinamarca on ja per aquells temps es celebrava un gran mercat que reunia grangers, comerciants i mercaders de tot el país. També el seu port va ser un gran centre econòmic però amb els anys els canals que el connectaven amb el mar es van anar omplint de sorra dificultant el tràfic de vaixells fins que a meitats del segle XIX es va construir la ciutat portuària de Esbjerg i l’importància de Ribe com gran centre econòmic va anar minvant mica a mica. En el seu casc antic es conserven nombrosos edificis d’aquella època i uns 100 habitatges protegits.

A l’arribar, estacionem en el únic pàrking on esta permès pernoctar i voltem pels carrerons empedrats del centre històric, gaudim de les antigues cases de maons vermells que encara es conserven, visitem la catedral i caminem pels voltants del canal. Tenim moltes ganes de veure el sereno que fa la ronda nocturna avisant als ciutadans que ja es hora d’anar a dormir, però a la Oficina de Turisme ens informen que durant el mes de maig només surt 4 ó 5 dies, i avui no és un d’ells ens.





Pernocta:
Pàrking/àrea: c/Stampemøllevej cantonada amb Tøndervej - 6760 Ribe, Dinamarca ‎
Gratuita i amb tots els serveis
GPS N 55º 19' 29''/ E 08º 45' 27''

Seguirem ben atents a veure si finalment es va deixar veure algun sereno algun dia !

Dia 29-05-2013 (182 km)

Quan ens llevem, la temperatura dins l’auto torna a ser baixa, 12º C i tornem a encendre la calefacció una estona. Després d’esmorzar, recollir i fer les feines d’omplir i buidar (gratuïtes) comencem la nostra ruta d’avui que ens ha de dur en primer lloc a la ciutat de Esbjerg. A l’arribar ens dirigim a l’oficina de Turisme ubicada en un edifici de la plaça Torvet (Torvegade) per demanar el “disc horari” de Dinamarca, però està en obres i ens costa una mica trobar el nou emplaçament provisional, però un cop la trobem i tenim el disc a les nostres mans ja podem estacionar sense perill de ser multats i aprofitem per fer una volta pel centre. Ens acostem fins la bonica Estació de ferrocarrils i també fins la Torre de l’Aigua. Ja a les afores fem una parada per fer unes fotos al Mennesket ved Haved, quatre escultures de 9 m d’alçada que l’escultor danès Svend Wiig Hansen va fer l’any 1995 i que representen 4 homes que miren el mar.






Després continuem fins Janderup per visitar una petita església construïda l’any 1200 a costat del riu Varde. El seu interior conserva diversos frescos i escultures medievals molt boniques. A pocs km. en la població de Oksbøl també visitem l’església de Aal (any 1100) que igual que la de Janderup te uns frescos romànics molt be conservats.



A l’hora de dinar ens dirigim a Blåvand, un centre d’estiueig situat a la punta més occidental de Jutlàndia. Tot son botigues, bars i restaurants, i malgrat ser el més de maig i ploure, ens sorprèn la quantitat de turistes que hi trobem, sobretot alemanys.
Seguint la carretera arribem fins una platja de sorra on es conserven alguns “bunkers” i on s’alça un far que no podem veure perquè està cobert per una bastida. Definitivament, aquí ens adonem que tota la costa oest d’aquest país està formada per sorra, dunes i més dunes, i que és molt difícil veure el mar si no és des de un penya-segat.



Després de passejar una bona estona ens dirigim a Hvide Sande, una petita població situada en un istme que separa el Mar del Nord del Ringkøbing Fjord. El navegador ens porta per un tram de la Ruta Margarita i pel camí ens trobem diversos grups de soldats danesos fent maniobres; els veiem camuflats entre la vegetació, a peu o sobre carros de combat, per la carretera i per pistes plenes de fang.
Uns 5 km al nord hi ha el far de Nørre Lyngvig, però com que a l’hora que arribem ja no el podem visitar ens dirigim fins el port de Ringkøbing per acabar de passar la resta del dia.




Pernocta:
Al costat del port de Ringkøbing, a tocar del fiord
Molt tranquil. Tarifa 95 DKK.
GPS: N 56º 05’11’’/ E 8º 14’27’’

Quins aires més escandinaus que ja es respiren a aquest port on feu nit !
Això que dius de no veure el mar, encara que segurament menys acusat, també ho vam viure a Holanda, on hi ha els dics per tot arreu, i de vegades també hi ha un bon tros amb dunes separant els aparcaments del mar ...