TEMA:

En tots els viatges que he fet per l´extranger, no és que siguin molts, pero cada día al arribar a les arees d´AC, hi han Alemans, Inglesos, Holandesos, Francesos, Italians i demès. Com que sóc una persona bastant oberta, deseguida fem la tertulia i cadescú explica les seves coses, que ha fet aquell día i que faran després.
Quan sortim a l´hivern i arribem a l´aparcament ple de neu, deseguida hi ha algún Francès que t´indica a on posar-te per a estar millor i al sortir de la meva AC ja li dones les gràcies i ja venen altres Francesos i fem la xerradeta.
Aquest petit resum que he fet i amb aixó no voldría crear mal estar, és per que algú em pogués contestar a aquest resum que he fet, trasladant-lo a Catalunya.
L´altre día vam arribar a un aparcament d´AC, tots eren de Catalunya i el màxim que vaig conseguir és que em diguessin bona nit i l´endemà bon día i res més.
Jo em pregunto, si mai vaig a una kedada i em trobo aquestes AC, quin paper haig de fer jo?. Pasar el fi de setmana dient bon día i bona nit?.
Tal com he comentat abans, no voldría crear cap tipus de mal entés, pero curiosament ja m´hi he trobat varies vegades.


Jordi

pero no creas que solo es entre los autocaravaneros, te explico, en julio visitamos Italia, y casi todos los trayectos los hicimos por autopista, en la mayoria de los peajes son automaticos sin personas atendiendo, pero donde hay personas, inmensa mayoria feminas, tanto en Francia como en Italia al llegar te saludan y yo saludo, .- hola, y doy la tarjeta de credito, bien, al volver aun nos quedaban dias de vacaciones, entremos por la Junquera hasta Taradell, Barcelona, Sitges, Alp, Barcelona, Cassa de la Selva, todos estos trayectos por autopista, no he conseguido que ningun cobrador de peaje, inmensa mayoria hombres, me conteste al "hola", nos dimos cuenta al volver, porque veniamos acostumbrados al saludo, claro alguno puede decir, "tiene que ser muy duro estar en una cabina todo el dia diciendo hola", seguro.
da lo mismo, yo voy a seguir diciendo un "hola", alto y claro, al entregar la tarjeta de credito para pagar, mientras haya personas en la cabina, claro.

Tonio
Este verano los ultimos díez días que pasamos en Cervinia, todos Italianos, solo al llegar me puse en el mejor sitio que había, para tener a primera vista el Cervino y de la AC del lado salieron un matrimonio super amables y parecían nuestros padres, si Usted supiera como sufrían al ver que regresabamos tarde de hacer montaña, no se lo puede imaginar.
Luego como comentaba soy muy abierto y les pedía que nos hablasen en Italiano, pués cada día nos hacían un rato de clase en Italinao y nosotros Español y Catalan a Italiano, yo ya esperaba cuando regrasabamos por la tarde después de andar entre 6 a 9 horas por los glaciares, la clase de Italiano, que luego se añadían más Italianos,para mi fué la experiencia más agradable desde que tengo la AC.
Ya quedamos para el verano que viene, pués ellos pasan 30 días todos los años allí. Y si Dios quiere yo estaré allí con ellos.
Le diré que en Brugge, nos compramos una cosa para nosotros de puntillas tipìco de allí y se lo regalamos a la Sra. nos dió un abrazo y un par de besos impresionantes, porque vió que lo haciamos de corazón.
Lo enseñó a todos los Italianos que teniamos al lado el regalo que le hicimos. Bueno podría hacer un relato de paginas de este matrimonio y de los Italianos, de cerca de nuestra AC, pués alli pueden haber 100 AC.
Y claro cuando ves esto aquí, no te lo puedes imaginar buenas noches y buen día.
Cuidado de donde hablo es de la provincia de Girona.
Jordi

Suposo qu hi ha gent de tot i per tot...
Nosaltres per setmana santa vem anar cap a navarra i... vem arribar a un aparcament on no hi cabia ni una agulla...Resulta que els que hi havien al costat eren catalans... ens van sentir parlar i ens van fer lloc...
Pel mati vem coincidir en un museu del formatge... i ja vem acabar el viatge junts :mrgreen:
I aquest estiu per europa....hi ha hagut de tot.. gent que va a al seva i gent que li agrada mantenir una conversa i intercambiar opinions...tot es respectable...
Espero.... que fins molt aviat :mrgreen:
Un petonàs.
M.José :mrgreen:

Suposo que son maneres de fer, totes molt respectables.
Personalment en tinc prou amb el bon dia i després cada escú a casa seva, tot i que si algú vol conversa jo encantat i disposat. Però no soc dels que surten a fer petar la xerrada. En tot cas m'ha de venir de gust prendre jo la iniciativa, i no sempre n'és el cas.
Amb els estrangers gairebé mai, les dificultats amb l'idioma em tallen molt i ha de ser l'altre el que prengui l'iniciativa; amb els locals m'és més fàcil i més encara si trobo espanyols o catalans lluny de casa.
Potser soc rarillo... :oops:
Estic d'acord amb el que diu el Tonio, i afegeixo: més d'una vegada m'he quedat mirant el cobrador amb la tarja a la mà i l'hi he repetit ben fort: Bon dia!

Fa uns dotze anys quan vem sortir per primera vegada en l'ac en trovar
les escases ac's de l'epoca, les primeres que ens van saludar, inclus entre nosaltres vem dir potser ens coneixen, pero de seguida vem entendre que teniem masa conaguts i vem arribar a la conclusio que era la forma habitual de seludar-se entre els autocaravanistes. Pero com molt be ha dit
el Carreras em els anys veus i et troves em tot. Els ultims 500 kms avans
d'arribar a Cap Nort els vem fer conjuntament em una forgoneta que si no
recordo malament era de la zona d'osona com nosaltres, quan ens parabem per fer la foto, ell es paraba per fer la foto, nosaltres el cop de cap, ell res de res, i lo dit vem fer uns 500 kms i vem aparcar un al costat del altre i encara no li vem sentir la veu.
Tal i com diu el Carreras gairebé a tot arreu el cop de cap, el bonjour o en altres idiomes tothom et diu quelcom,aqui ara ja no tenim ni coneguts
perque ni per les carreteres d'aqui ningu et diu res, nomes corre molt aixo si

Sr. Toni de Ros
No se que pasa en aquest fòrum, que quan parla Vd. i depen de qui escriu, els demés els hi fa respecte d´escriure per que Vd. no es pugui molestar.
Tal com diu Vd. tothom és lliure de fer el que vulgui i Vd. mateix diu que potser és rarillo, jo sempre he entés que en el mon del campisme, la gent acostuma a ser bastant oberta, ja sigui per a preguntar coses de viatges, averies, problemes o per apendre coses noves.
Doncs jo sóc una persona molt oberta i pels llocs que paso, estic parlant de pobles i masies, que tothom que m´ha conegut, m´estant esperant que hi torni. Tinc les portes obertes en molts llocs.
Serà que sóc de poble?.
O que sóc més amable?.
Si mai ha d´anar pel Maestrat, per alguns punts del Pirineu i necesita alguna cosa, em fa un truc, doncs ja te el meu teléfon i no pateixi que allà on li indiqui l´atendran molt bé.

Jordi

Seguramente la individualidad a veces nos puede. O a veces es simplemente cuestion de educacion. Yo tambien soy de pueblo, me pasa como al amigo Carreras y la verdad que solemos saludarnos educadamente como mínimo, pero si tengo la impresión que con el devenir de los tiempos se está marchando la educación o quizás las buenas constumbres y en los años que corren cada vez más obviamos a la persona con la que ni siquiera nos cruzamos la mirada. Tanta paz lleves como descanso dejes, se suele decir. En general pienso que el modus operandi de la vida se ha trasladado a los pequeños micromundos de cada uno y el mundo del ocio y del camping es uno de ellos y por tanto no me resulta extraño que cada vez mas no se comparta el oficio con el vecino de AC del dia o del momento. Una pena, pero quizás sea así. Lo mismo pasa en los foros, no siempre se comparte lo que uno sabe y eso lo digo por experiencia, por esas quizas razones o intereses oscuros que nos llevan casi ni a saludarnos cuando nos cruzamos la mirada. Saludos y mucha salud

Sr. Toni de Ros
No se que pasa en aquest fòrum, que quan parla Vd. i depen de qui escriu, els demés els hi fa respecte d´escriure per que Vd. no es pugui molestar.

Jordi

Home Jordi, això que dius hem sorprèn i molt! Escric en aquest fòrum de de el començament, quan era solsament el Fòrum Caravaning Català. Jo mateix et vaig convidar vàries vegades a participar-hi i et vaig indicar com arribar-hi a través de V.E.A. doncs la URL era un xic complexa. La veritat és que en tot aquest temps mai he tingut la sensació de que ningú es talli per no molestar, principalment perquè tothom, en aquest fòrum, sap expressar una opinió amb respecte i llibertat. Pots repassar amb facilitat tots els missatges que he penjat, i veuràs que quan algú no està d'acord amb el que exposo ho diu i es debat. Això si, llegeixo entre línies un encomiable esforç en escollir amb cura les expresions per no faltar mai el respecte. Però fixa't que això és en tots els missatges de tots els participants i en totes les respostes, no solsament en els que es refereixen a la meva persona.
I anant al tema: reconec que jo no soc una persona tant oberta, ni la meva familia tampoc. Potser per timidesa, potser perquè ja ens va bé així, però el que no som, crec, és maleducats. Ens avancem a saludar, responem sempre a la salutació i mai rebutgem el diàleg i la conversa, que per altra banda ens agrada i molt. Però, insisteixo, a nosaltres ens costa iniciar-la. Però no és un problema, si on anem ens trobem a gent com tu, segur que hi haurà conversa; el problema, si de cas, és quan ens trobem amb gent com nosaltres :oops:

Tots aquells que ens coneixeu ja sabeu que la educació i el respecte son la nostra norma d'actuació.
El bon dia, l'adéu etc, mai faltarà, però a noi, si d'obrir una conversa es tracta, la cosa ja canvia. Som molt tímids, fins al punt que a la kdd de vilanova em vaig quedar en les ganes de pujar a la AC d'en Toni de Ros per no demanar-l'hi, no he passat mai una estona pitjor que aquella nit en que em vau fer explicar l'estat de la kdd de les gambetes devant de tot-hom, quina vergonya vaig passar.
Altra cosa és que s'apropin els demes i prenguin la responsabilitat d'obrir la conversa, xerrarem tant com calgui que també ens agrada.
Qui hi farem som així i no hi podem fer mes, potser ja ens va be, potser ens hi trobem còmodes, no ho sé, però no és degut a manca d'educació ni respecte.

Tots aquells que ens coneixeu ja sabeu que la educaci„ i el respecte son la nostra norma d'actuaci„.
El bon dia, l'ad?u etc, mai faltarš, perÖ a noi, si d'obrir una conversa es tracta, la cosa ja canvia. Som molt tÍmids, fins al punt que a la kdd de vilanova em vaig quedar en les ganes de pujar a la AC d'en Toni de Ros per no demanar-l'hi, no he passat mai una estona pitjor que aquella nit en que em vau fer explicar l'estat de la kdd de les gambetes devant de tot-hom, quina vergonya vaig passar.
Altra cosa ?s que s'apropin els demes i prenguin la responsabilitat d'obrir la conversa, xerrarem tant com calgui que tamb? ens agrada.
Qui hi farem som aixÍ i no hi podem fer mes, potser ja ens va be, potser ens hi trobem cÖmodes, no ho s?, perÖ no ?s degut a manca d'educaci„ ni respecte.

Ramon, mÇacabes de donar un disgust.

Amb les ganes que tenia jo a Vilanova dÇensenyar la meva fastuosa autocaravana! Be, seriosament: creu-me que tÇentenc, la timidesa ens fa moltes vegades quedar-nos amb les ganes de fer o dir coses. I no sempre ens trobem comodes en aquest estat. A vegades, i ho dic nomes per mi, podem semblar estirats o antipatics quan nomes es temor a molestar o a ser pesats. Som aixi, i veig per les respostes que no som els unics.

Ara be, Ramon, jo et vaig demanar per veure la teva caravana, i aqui no em vaig tallar ni un pel doncs en tenia moltes ganes. I per cert, no em va decebre en absolut.

En fi, que tu i jo tenim un assumpte pendent!

Dons vinga nois (Toni i Ramon), a veure si us apunteu a mes kedades que els demès també tenim ganes de estar amb vosaltres.

Salut

... llegeixo entre línies un encomiable esforç en escollir amb cura les expresions per no faltar mai el respecte. Però fixa't que això és en tots els missatges de tots els participants i en totes les respostes, no solsament en els que es refereixen a la meva persona.

Estem aki x passar-ho bé i no buskem la volta a tot. Penseu ke kuan escrivim res al Totcàmping ho fem amb un somriure , de bon rotllo.

Jo com sòc com sòc normalmet acabo xarrant amb qualsevol que estigui a prop meu, siguin estranjers o d´aquí.
Jo crec que va més en l´idiosincrasia de cada ún de nosaltres i no depén tant de la nacionalitat que es tingui .

En aquests temes hi ha gent més oberta i gent més tencada,gent que es xarrameca de mena ,com jo,i gent que es més resrvada.
Jo com que sóc de poble intento fer-me amb tothom,xarro amb la gent a les botigues al carrer.La Carme sempre hem diu que no vol venir amb mi a comprar perque m'enrotllo sempre.Si puc i la persona a la que saludes l'hi ve de gust parlar,la fem petar,pero aixo ja es veu,si et segueix la conversa bé sino també.
A voltes a un l'hi ve de gust no parlar ni parar-te amb tot quisqui,pues aquell dia no vaguis a una kedada,ni a una acampada nacional.Hi ha llocs que són més per tenir contacte amb la gent i relacionar-se i d'altres com campings i areas que va a gust del consumidor.
De totes formes us aviso que si esteu en un lloc i hem veieu apareixer estigueu segurs que us vindre a veure,si més no us fare una salutació d'hola i adeu. =)) =)) =))
Una abraçada.
salutacions.

Estic d´acord amb el que diu en Cala...això va més amb la persona que amb la nacionalitat....

Jo, abans, també era força timida, em posava vermella quan havia de parlar en públic..però, no sé si per la feina o per una altra cosa, he perdut aquesta timidessa inicial, i com sé com es pasa...noermalment, a les trobades, soc de les que va preguntant: "i tu qui ets?"...malgrat a vegades penso que diran que soc una mica entrometida... :mrgreen: ..

a mi hem passa igual que la Matrix avans era molt timit i amb un si o un no ja en tinia prou i de sobres, ara fins i tot si som al estrager si no se per on anar, a la que paro per demanar alguna cosa, la familia hem diuen ja et vas a enrollar?
hi ha persones que quan t'acostes a elles es possen a la defensiva,sou els
timits, inclús es una mica dificil conectar, com se sol dir costa arrancar-vos una paraule, per el contrari els que son oberts de seguida t'entens,
hi ha no tens de demanar res, et poden dir, sense coneixet, aguaita puja que t'ensenyare una cosa, per exemple
Llavors, aqui hi entra el que podem pensar l'un del altre, collons quin tio tan tancat, sembla que'l molesti donar-li el bon dia o al contrari qui'n plasta no sabia com treurem'el de sobre. Em tot aixo vull dir que es molt dificil contactar em les persones.
Com el Carreras, hem considero un personatge em el caracter molt obert
potser es degut a la meva feina, no ho se, pero m'adabto rapidamnet a tot
i a tothom. En teniu un exemple aqui en aquest forum, he parlat gairebé en tots vosaltres i encara no se la cara que hi posseu, tambe vaig tenir la gosadia de enomenar-vos "pixapins" :mrgreen: (i alguns inclus os veu enfadar :?: ). Pero perdre el respecte, ser mal educats i alguns qualificatius despectius aixo mai, ja ho he dit en altres ocasions que sou
tots molt trempats i per acabar dir-vos un petit refrany que he sentit tota la vida a pagès que diu: cadasquú es cada col i cada col te un tronc al
cul :D pertant no hos hi encaparreu

Jo soc de ciutat i molt xarraira :roll: ... de fet em sembla que no callo ni dormint ... =)) =))
M´agrada molt compartir ..... soc bastant generosa dintre del que cap.....però no tot el que voldria... m´agrada donar i rebre.... escoltar a la gent....de fet.. estem en una societat on cada vegada ens escoltem mes a nosaltres mateixos.... i vivim en un propi mon.. petit i aburrit....la feina, la casa, els problemes i un gran etzetera de coses fan que ens endinzem dins nostre...
El foro i el campisme en general ...ho veig com una eina per trencar amb això...i a mi m´encanta :mrgreen: potser soc molt simple... segurament.. però no necesito res mes :mrgreen: això em fa feliç

Un petonàs.
m.José :mrgreen:

Nosaltres durant uns quans anys, teníem una casa llogada en un poblet del Pirineu, en el qual hi pasavem tots els caps de setmana i vacances.
Doncs bé, en una de les cases, que tenien una granja de porcs, la Sra. era vidua i els avis ja eren una mica grans i per portar la granja els hi faltava ajuda.
Com que jo sóc molt obert i veia el problema, quan estava allà, em llevava abans de les set del matí, per anar a netejar la granja (osigui treure amb carretons el que havien fet els porcs durant la nit), quan la granja estava neta, se´ls hi havia de donar el menjar i aigua. Quan haviem acabat, una bona dutxa i la iaia de la casa ja em tenía preparades unes torrades amb els embotits d´ells que ens menjavem junts al costat de la llar de foc.
Després me´ n anava a buscar a la meva dona i ens en anavem a fer muntanya.
Per vacances, feia cada día el mateix i a més, si anunciaven tormentes i pluja, es teníen que recollir les bales de palla que hi havía pels camps, doncs moltes vegades quan veiem el temps anunciant pluges, m´havía passat tota la nit portant el tractor per anar recollint bales de palla i aquestes coses a base d´anys te les agraieixen molt.
Després d´haber passat les festes de Nadal i cap d´any, allà amb ells, ens van trucar per teléfon que la iaia s´havía mort, vam anar cap al poble i després de l´enterro tothom va anar marxant i nosaltres ens hi varem quedar a fer-els-hi companyia, quan va arribar la nit, la meva dona se´n va anar a la casa a on ens estavem i jo com que me l´apreciava tant a aquesta Sra. m´en vaig anar a passar tota la nit al cementiri per fer-li companyia.
Sempre ens estant trucant dient que hi anem més sovint, pero tinc el problema que en una casa em fan un esmorzar impresionant, en una altre un dinar que semble de casament, en una altra hi haig d´anar a berenar i per rematar-ho m´esperen a sopar i com que saben que m´agrada el dolç a tot arreu em fan pastissos i el problema ve quan arribo el dilluns a la fàbrica i em peso i em trobo amb quatre kilos de més, quan ho penses fredament te´n adones del que t´arriben a apreciar i aixó t´omple molt.

Jordi

Jordi (Carreras).....


això que has explicat és molt maco....


.... i el que la gent t'aprecïi no té preu. Però és normal que si tu també t'has portat com cal amb aquestes famílies ells t'estiguin agraïts.


"Qui sembra, recull".... (i en positiu naturalment)


A veure si trobem el moment de coneixe'ns.



Una abraçada.