TEMA:

Patum 2008, la de l’aigua.

Un any que ens decidim a pujar-hi, i plou!
Diuen els experts que no havia plogut mai tant, només algun xàfec.
Dissabte el dia va respectar la festa. Diumenge també, doncs no s’ajorna ni es suspèn per res semblant. Conversant amb els berguedans, els forans sóm incults i inexperts.
Aquesta celebració te llibres i molta tinta per entendre-la. Nosaltres vam tirar de la revista “Descobrir” i d’un parell de coneguts per decidir-nos a visitar-la, desafiant la nostra religió de fugir de les aglomeracions.
Vam pujar divendres a la tarda i varem marxar diumenge, havent dinat.
Totes dues nits les vam fer a Cercs, a cinc minutets, sota la pluja i l’anestèsic soroll de cascades d’aigua.
Més que una festa és una celebració, provinent de la religió, amb moltes interpretacions dels seus orígens. Compren diferents actes amb repetició d’alguns d’ells, en diferents dies, (dura més que un cap de setmana), fins i tot amb caràcter nacionalista.
Aquest any hi ha hagut un incident, desgraciat, per part d’un membre dels plens, (personatge de la cerimònia, vestit amb fulles i “ple” de coets). En acabar, va sentir-se malament i va patir una insuficiència coronària. No va haver-hi remei.
Impressionant l’ambient festiu de tota la població i la seva participació. Totalment recomanable assistir-hi a qualsevol dels actes.
No és recomanable estacionar prop del centre. Tampoc vam tenir problemes: al passeig Industria i al costat del cementiri.
Berga dóna moltes opcions d’excursions amb poca inversió de temps. Nosaltres vam pujar a dinar al santuari de Queralt, amb unes vistes magnífiques de la comarca.
Be, només quatre línies per recomanar-vos, qualsevol any, de visitar i participar a la Patum.

Enllaç per veure diversos vídeos de la festa:
es.youtube.com/results?search_query=patum+2008&search_type=

Gràcies per fer arribar el teu cap de setmana remollat... De fet la Patum Es una festa curiosa però que sé que mai aniré a veure , ja que a mi tant de petards em fan pànic.
Llàstima d' aquest senyor.. pobre, quina desgràcia!!!

Mª José :mrgreen:

nosaltres som a prop, pero nomes hi hem estat una vegada i la veritat es que igual que la Tiramillas no es per nosaltres, ara be aixo no vol dir que sigui un mal contagios, ja que els nostres fills (dos) marxan de casa el divendres i tornan el diumenge tarda ( alguna cosa hi deuen donar per alla dalt :mrgreen: )

Salut

Benvolguts amics,la Carme jo i els nens som de 35 km per sota Berga i som Patumaires asidus,cada any intentem pujar-hi algun dia de la setmana que dura.aquest any hem visitat l'aplec del cargol a lleida,però hem fet dues temtatives d'anar-hi una el dimecres al pasa carrer,i una altre dijous a la sortida d'ofici que fan una patum de lluiment.En totes dues ocasions estava dilubian a Navarcles per tant no hi varem pujar(sort,doncs la Carme amb la coixera no hauria pogut posar-s'hi),ja que tal com diu en jimmy aixo no es suspen mai,pero us prometo que un salt de plens amb la Plaça Sant Pere mullada te la seva gràcia.
sobre els petards crec que us equivoqueu,no es la festa més sorollosa que jo conegui,es molt mé sorollos qualsevol correfoc que la Patum,igual amb lo perillos.L'unic salt amb canyardos de foc es el de plens on unes 80 persones amb boixos i carota amb 4 canyardos cada un giravolten per la plaça al ritme de la música i el tabal,despres les guites tant la grosa com la petita surten però molt poc foc igual que les maces que no porten cap perill.De totes formes a mi hi ha un salt que hem continua possant els pels de punta,es el salt de l'aliga on tota la plaça enmudeix i sona la seva bonica melodia que es va embalant acabant amb un extasis a la plaça.
Bé prou rotllo,s'ha de veure,viure i saltar-hi,es tota una experiencia que no s'oblida i enganxa.
Com diuen allí,Patum i mam.
Una abraçada.
Salutacions.

Completament d'acord amb el que comenta en Jepi, saltar un ple amb la la gent, la música, l'olor a polvora, el bestiari..... és inexplicabe, s'ha de viure per sentir-ho!!!.