els nostres somnis ...

Neus, un dels nostres companys del viatge que vam fer a Islàndia parlava de fer un viatge al Mar Mort. Per a mi tots aquests països són paraules majors, tant per la temperatura, com per la distància i la cultura.

Peró els somnis de vegades es materialitzen.

Si esteu tranquils una temporada, i descobru que en Ramon té ganes de donar guerra, i tu confiança en la vostra situació física, potser fareu un cop de cap, no?

EvaV ha escrit:

Neus, un dels nostres companys del viatge que vam fer a Islàndia parlava de fer un viatge al Mar Mort. Per a mi tots aquests països són paraules majors, tant per la temperatura, com per la distància i la cultura.

Peró els somnis de vegades es materialitzen.

Si esteu tranquils una temporada, i descobru que en Ramon té ganes de donar guerra, i tu confiança en la vostra situació física, potser fareu un cop de cap, no?

Ja tinc més d'un parell de guies i el plànol de carreteres.També havia trobat una naviera que fa el recorregut d'Ancona (Italia) fins turquia, escursant molt el kilometratge. La calor era quelcom que ens espantava una mica, pero creiem que és soportable ...
Ja veus,no el vaig anotar com un somni perque desitjo fer-lo realitat i economicament no és un repta impossible.

Potser algún dia no massa llunyà podreu llegir el meu relat :whistle: :whistle: :whistle:

Neus ha escrit:

...Tant Estats Units, Canadà o Alaska i també el continent Australià son paisos on és fàcil llogar una AC; també a Argentina hi han moltes empreses de lloguer de AC, campers i Pickup (Eva, son els que t'agraden ???)
...

Neus, durant molt de temps els pickups han estat un altre somni per a nosaltres. Ens han fet molta enveja quan els hem vist per Islàndia i altres camins de terra. De mica en mica aprenem a valorar l'espai de la nostra auto, però encara se'ns escapa algun sospir quan ens creuem amb algun per la carretera.

Destins impossibles en a.c. però que ens encantarien:

La Xina
La Patagònia
La carretera panamericana, que travessa tota amèrica.

Destins possibles que s'estan convertint en impossibles per manca de gent espanyola: el viatge que teniem programat per a Russia per aquest estiu. Resulta que l'empresa que ens ho organitzava per al mes de juliol, no te apuntada cap mes a.c. de parla hispana i per tant, el guia que ens posarien per les visites seria en alemany, ja que el grup que tenen per aquelles dates (finals de juliol són alemanys). Us apunteu algu més?? Aixi tindrem guia!!!

Sino, passarà a ser un "destí impossible"... :dash: :dash: :dash: :girl_cry:

Jaume i Maria, no demanes poca cosa. Anar Russia..... Ojalà.
Jo com a somni per viatjar es a qualsevol lloc amb cultura diferent a la nostra i el lloc que més m'atreu es el Iemen (somni i gros), però per anar-hi a part de la mega despessa ecòmica i hi ha el problema bèlic per tant........
Ah i l'altre inconvenient es el home de casa que li mentes aquest llocs i s'arruga com una figa jajajajajajajaja, o sigui que de moment res de res.
Però somiar es GRATIS i jo en gasto molt.....
Saludos desde Lleida

Jaume i Mª José, alhora de somniar no us hi poseu per poc...
Xina, La Patagonia i la carretera que creua tot el continent amaricà queden una mica lluny, però Rusia està al tocar de la cantonada; llastima que us ha fallat l'agencia. Os he enviat un misatge privat.
Saur, el Iemen al igual que la resta de paisos arabs tenen cultures molt diferentes a les nostres, i és una pena que per culpa de conflictes politics i religiosos la seva visita es convertexi en una aventura un tant perillosa. Potser algun dia les coses canvien. Per cert, no permetis que el teu home es panseixi com una figa ...

Salut i a continuar somniant !!!

Un dels meus somnis també una mica rarillo.... es fer una ruta per Laponia amb un trineu tirat per gossos i dormir dins un iglú:dry:
Aquest ja fa molts anys que li dic al Manolillo....si em toca la loto serà el primer que faré :whistle:
Mª José:woohoo:

Eva, mai havia tingut cap interés pels "pickup", pero al pasat octubre uns amics nostres van anar a la Patagonia per celebrar els 25 anys de casats. Ens van explicar el fantastic viatge, pero també el tip d'agafar avions que es van fer; deien que van perde més temps als aeroports que voltant per allà.
A les hores vaig comenzar a mirar si era posible visitar l'extrem sud d'Argentina i Xile amb autocaravana. Vaig descobrir la famosa ruta 40 i m'hi vaig enamorar, pero hi han molts trams sense asfaltar, dificils de fer amb AC. Les empreses de lloguer ofereixent tant autos, campers i pickups per recorre el país, y aquesta ultims son els ideals per anar per segons quines carreteres. Per fer aquest viatge per agencia es necesita un minim de 20/25 dies, però fer-lo per lliure i totalment per carretera es necesiten 2 mesos, i els lloguers de les autos son aproximadament com aquí.

Mª José, anar a Laponia es una fita relativament propera; només es tracta de fer una mica de guardiola ... i per dormir en un iglù doncs a La Molina o a Andorra je,je,je...

Jo si no fos per l'avio ja hauria visitat l'Argentina com a minim,
pero quan veus per la tv que l'avio ha quedat esperracat com un bull la veritat es que quedas una mica "acongojado" :sick:

Tiramillas per anar fins a la Laponia es questio de plantejar-s'ho
i ara en aquest temps seria ideal, agafar l'avio al mati i a la nit ja dorms amb una tona de gel a sobre :laugh:
Salutacions

Jo no paro de fer zaping amb els somnis. Al final de l’estiu ja somio amb l’estiu vinent, cap el nadal canvio de somni i si em descuido, cap a la primavera ja tinc un altre, que no vol dir que sigui el que materialitzarem a l’estiu :laugh: . El que deia: pur zapping.

Ara de veritat; jo, serà per ser poc imaginatiu, més que somiar amb un destí particular, somio amb moments, i bàsicament acostumen a ser que a primera hora del dia, després d’una tranquil•la pernocta, poder sortir a l’exterior i trobar-te dins d’un entorn meravellós. Exemples: des de Rasos de Peguera mirar cap el sud i veure tota la Catalunya central coberta per un mar boira i on sobresurt Montserrat o el Montseny com si fossin unes illes. O sortir del llit i el primer que fas es capbussar-te a les aigües d’una solitària platja del Cap de Gata. En això si que m’agrada somiar.
Salutacions,
Marce.

Jooo, cuanto que contestar.
Lo primero: no veo imposible ningún destino, ni China. Conozco una familia francesa que lo hizo: toda la ruta de la Seda, hasta Pekín. Lleva tiempo (2 años), pero ¿no estábamos hablando de sueños....?
El mío personal, con la auto, sería Canada: las Rocosas, el Gran Norde, el Lago del Esclavo.....
Si es sin la auto, de mochila, un año entero en Indonesia, que hay 1.000 islas y sólo conozco 3.

Pero si me preguntas un sueño, sueño, Australia es LO MAS. No es con autocaravana estrictamente, sino con unos 4x4 que convierten en autocaravana, para poderlos meter por los parques naturales, pero es una maravilla. Hacer barbacoas en los campings y que se te acerquen los canguros a olisquear, dormir viendo la Cruz del Sur, las cataratas de Litchfield, los manglares, la Barrera de Coral.... La Opera House, el desierto, los koalas..... snif, yo quiero volver.......

Ostres Quincho,si "quieres volver" es que ja hi has anat,punyetero.

El meu somni amb auto es molt clàssic,els parcs naturals d'Amèrica i Canadà.I la veritat molts raconets d'Europa que per temps,economia o mandra de fer Km encara ens queden per descobrir,com per exemple Grecia,el Marroc,etc.
Sense auto ,també molt típics,Austràlia,Xina,Japó i un creuer donant la volta al món tampoc estaria malament,no?:laugh: :laugh: .
www.unmundodecruceros.com/
el de 69 dies no te desperdici.
Una abraçada.
Salutacions.

Si, el año antes de nacer Miguel (de hecho, contando semanas, tenemos la duda de si Miguel es "australiano" o "catalán"....).
Allí se acabaron los viajes de mochilero.....

Nosaltres tambè tenim Nova Zelanda i Austràlia, com a sommi per anar-hi algun dia, però de moment ens hem de conformar amb salides de cap de setmana i les vacances d'estiu.
Potser m'agafaré un any sabàtic

MarceCRN, dormir sota el cel estrellat de Rasos de Peguera i despertar tot contemplant com la boira envaeix les valls, o be donar-se un bany en les aigües tranquil·les del Cap de Gata, és una experiencia maravellosa que he fet realitat en nombroses ocasions. Però els somnis que ara busquem son aquells dificils de realitzar, aquells pels que sovint sospirem. Segur que també en tens més d'un ...

Quincho, es cierto, no hay destino imposible ... pero mientras nosotros soñamos con ir algún día, tu ya piensas en volver !!!
No puedes imaginar como envidio a estos jubilados franceses (también holandeses o alemanes)que se pueden tirar 2 años enteritos recorriendo el mundo. Si la salud i el dinero lo permiten quizás algún día también lo podré hacer.

Jepi, els parcs naturals de EEUU i Canadà guanyen per "goleada", però la volta al món en 69 dies m'he l'apunto ...

camallar, Nova Zelanda i Austràlia son dos destinacions espectaculars i molt més si van acompanyades d'un any sabàtic.

Neus,els Francesos als que es refereix en Quincho no son pas jubilats,van marxar a donar la volta al mon amb tres fills que cap passava dels 12 anys i ara ja han tornat.Pensen tornar a fer-ho per disfrutar de llocs on van estar amb més intensitat.Quin valor.
Una abraçada.
Salutacions.

Gracies Jepi ...
En aquest cas hi han d'haver uns mitjans económics que els respatllint; no tothóm por deixar la feina un parell d'anys per anar a voltar pel món.

Salutacions

I a part de diners, cal ser molt ordenats. Sobre aquesta família vaig llegir (i crec que es tracta de la mateixa família)que educaven als nens seguint un temari escolar francès standard, i de tant en tant passaven pels consolats i ambaixades franceses per fer els exàmens oficials i homologats amb el sistema francès. Clar que el que van aprendre els nanos en les seves "activitats extraescolars", segur que dona un munt de voltes al temari oficial :laugh: . I a més em sembla que la autocaravana era d’allò més normaleta, sense afegitons o modificacions extraordinàries.
Pel que fa als somnis, és el que deia, no paro de fer zapping i no sóc gaire imaginatiu, poso el llistó poc alt i el destí força proper o realitzable. Exemple: a l’agost de 2008, el meu somni era Finlàndia, i quan ja estava començant a conjugar els verbs finesos , al desembre 2008 tinc clar que farem una ruta que vaig batejar com la “Transdanubiana” ( mireu un mapa d’Europa, i resseguiu aquella línia blava que és el Danubi, és de vertigen; el primer any que tinguem 4-5 setmanes de vacances, la faig), i quan ja portava un munt de megas d'informació recollida per internet , al gener descobreixo ...i no ho dic, que diuen que llavors els somnis no es compleixen.
Salutacions, i visca els somnis i mori la dormidina !!!
Marce

Marce, he recorregut una part de la ruta Transdanubiana y potser algun dia la finalitzaré ... al igual que m'agradaria seguir el camí de l'Orient Expres des de Londres a Estambul.
... Ens deixes a tots intrigats, però val més que no diguis rés i que ben aviat puguis fer realitat el teu últim somni !!!

Salutacions

Un dels meus somnis son Canada i EEUU, pro despres de veura la proposta d'en jepi tambe m'apunto la volta almon en 69 dies o els que calguin