LAPONIA 2013, el relat.

Ens dirigim a STORFORSEN, uns rapits força espectaculars amb una caiguda lliure propera als 82 m. Es poden visitar des de dos llocs diferents. El primer, per on està indicat el aparcament, és per la capçalera i el seu entorn forma part d’una reserva natural. Diverses passarel•les de fusta permeten veure l’inici de la caiguda des de ben a prop, però al mateix temps també es pot comprovar com l’aigua queda canalitzada de manera artificial perquè caigui amb més força.







El segon lloc està situat al final de la caiguda, on l’aigua ja baixa tranquil•la i des d’on es pot apreciar millor la bellesa de la cascada. Hi ha un càmping, un hotel i uns apartaments. Des de aquesta part baixa també surt un altre passarel•la que arriba fins dalt.



Com que en els aparcaments de la reserva no està permesa la pernocta, i en els de la part baixa dels ràpits les places estan reservades pels clients del hotels o dels apartaments, després de fer la passejada i les fotos continuem el nostre camí.

Creiem que trobarem algun lloc bonic per passar la nit, però anem fent km. sense sort fins arribar a Piteå on volem reposar GLP per últim cop abans d’entrar a Finlàndia. Posem les coordenades que portem anotades i anem a parar a un polígon industrial sense rastre de cap distribuïdor de gas; ens posem una mica nerviosos perquè sabem que en aquest país no n’hi ha i no en tornarem a trobar fins que entrem a Noruega, però després de consultar el llistat que portem i comprovar les benzineres properes en el navegador podem deduir de quin lloc es tracta i finalment arribem sense cap dificultat. Desprès d’omplir el dipòsit ens dirigim a Gammelstad Luleå per dormir.

Pernocta: Gammelstad Luleå al costat de la botiga lapona de souvenirs
GPS: N 65° 38′ 53′′ / E 22° 1′ 42′′

Repostats i apunt de l'aventura finesa !!! Aquí continuem amb les crispetes !

Per fi, ja tinc PC nou i puc continuar amb el relat :laugh:

Eva, tens raó, aquesta serà l'última etàpa suéca per uns quants dies perqué més endavant hi tornarem a fer tastets ...

Salutacions !!!

Dia 27-06-2013 (208 km)

Al mati visitem *Gammelstad Luleå, un poble- església declarat Patrimoni de l’Humanitat . Els pobles-església van néixer davant la necessitat dels feligresos de trobar un lloc segur on passar la nit després d'hores de camí i així es van crear petits nuclis de població al voltant de les esglésies. Gammelstad és el millor conservat de tots ells dins de Suècia. Excepte l'església que està construïda amb pedra, la resta d'edificis son de fusta pintada de color vermell.











Un cop feta la visita ens dirigim a Haparanda, ja a la frontera amb Finlàndia, però abans de creuar-la fem uns 15 km direcció nord per la E-99 fins Kukkolaforsen, uns ràpids del riu Tornio (frontera natural entre ambdós països). No son massa impressionants, però segur que els pescadors si posaran les botes. Hi ha un petit aparcament a tocar d'un càmping, però ens fa un “no-se-que” quedar-nos a pernoctar i preferim fer via per arribar a Kemi ja en territori finés.



Vaig llegir que a la bocana de Ajos del port de Kemi està amarrat el Jäänmurtaja Sampo, un trenca-glaç capaç d’obrir sense esforç una paret de gel de fins 15 m d’alçada i que un cop retirat de la vida activa es dedica a fer turisme durant els mesos d’hivern. Pensem que el lloc pot ser una bona alternativa per passar la nit, però res més lluny dels nostres pensaments doncs es tracta d’un moll d’inflamables amb molta pudor de petroli i amb alguns vaixells de càrrega fent feines de manteniment. Potser a l’hivern amb el paisatge tot nevat i només pensant amb el creuer i amb el bany dins les gèlides aigües del Bàltic pot tenir alguna mena de “glamour”, però ara per ara, el lloc no ens agrada, i després de fer algunes fotos, marxem fins una urbanització propera on passem la nit en un del seus carrers.






KM totals recorreguts a Suècia 3647 km

Ostres, Neus, en David va pujar al SAMPO un hivern, en un viatge d'incentiu d'empresa. Els van enfundar en uns neoprens que s'inflen amb aire comprimit calent per a banyar-se fins a 15 minuts a les gèlides aigues. I a ell li van deixar portar el barco uns 10 minuts!
Diu que no trenca el gel de l'impacte, sino que puja damunt la placa de gel, i s'atura, i el pes del barco trenca la placa. Retrocedeixen i repeteixen maniobra endavant.
Finlandia a l'hivern deu ser un altre món

Segueixo bem marevellat tant el bon relat com els comentaris que s'hi afegeixen.

Joan Vives.

Eva, a l'hivern entre la neu, el fred, el glaç de l'oceà i l'aventura de nedar en les gèlides aigües no li deu restar encant al moll Ajo on està atracat el vaixell , però a l'estiu mes aviat és un lloc tètric i solitari.
Segur que el David guarda un bon record d'aquesta escapada d'empresa que va fer anys enrere !!!

Salutacions

Joan, acabem d'entrar a Finlàndia, però tornarem a trepitjar territori suec en diverses ocasions. Gràcies per seguir el relat !!!

Salutacions

Mapa de les últimes etapes per Suècia

Dia 28-06-2013 (263 km)

Aquesta part de Finlàndia no la portem gaire preparada ja que en un principi teníem previst entrar en aquest país creuant l'estret de Kvarken, des de Umeå fins Vaasa, però no obstant, amb la guia Michelin i el plànol de carreteres improvisem una mica i seguint direcció sud decidim fer una visita ràpida a Oulu, situada a la desembocadura del riu Oulujoki. Visitem el seu antic mercat de pedra i els magatzems de fusta construïts durant el segle XVIII i que actualment estan reconvertits en cafès, bars, restaurants, botigues i tallers d’artesania.










Malauradament només està permès estacionar durant dues hores, i el temps s’acaba molt ràpidament i un cop feta una ullada per les parades fixes de l’exterior del mercat i pels seus voltants sortim de la ciutat per buscar un lloc on acabar de passar la tarda i pernoctar.

Continuem fins Raahe, una petita població amb una part antiga aglutinada per unes 150 cases de fusta on encara avui dia hi viu gent, tot i que moltes d’elles estan mal conservades. A diferencia d’altres nuclis urbans antics, aquí la majoria d’edificis estan pintats amb colors pastel i crema.







Al costat mateix del port fluvial hi ha un parc i sorprenentment sobre la gespa hi han estacionades varies AC i alguns turismes (tots ells del país) i decidim estacionar al seu costat. A pocs metres hi ha muntada una fira amb una gran roda (noria) i altres atraccions; hi ha molt d'ambient i música fins la 1 de la matinada. Aquí veiem el que encara no havíem vist ni a Dinamarca ni a Suècia, nois i noies fent pipi en qualsevol recó del parc .



Un cop acabada la música, els turismes van marxant i les AC ens quedem en el més absolut dels silencis.

Pernocta a Raahe
GPS: N 64º 41’ 19’’/ E 24º 28’ 15’’

Sense haver estat a Rússia, Finlàndia ens va semblar que tenia un aspecte més "soviètic" que les seves parentes escandinaves, oi? Suposo que és lògic per la posició geogràfica.
Esteu fent part del Golf de Botnia, un viatge que ens hauria encantat però les 3 setmanes de vacances de l'estiu eren massa curtes i vam passar de Finlàndia a Suècia en ferry.

Eva, Finlàndia va ser annexionada al L'Imperi Rus entre 1808 i 1917 i possiblement això va deixar la seva empremta en alguns edificis construïts durant aquesta època.
De fet, en aquest viatge no ens hi vam fixar massa en aquests detalls doncs quasi sempre intentàvem visitar les parts més antigues de les poblacions on encara es conserven habitatges dels segles XVII i XVIII. De fet, l'aspecte més soviètic de Finlàndia el vam trobar a l'est (lògic) al circular paral•lelament amb la frontera russa.

Salutacions

Dia 29-06-2013 (155 km)

Hem dormit molt tranquils, doncs un cop tancada la fira i acabada la música no s'ha sentit cap mena de soroll i després d'esmorzar donem un altre volta per la població abans de posar-nos en ruta direcció Kokkola.







Mentre a Dinamarca i Suècia hem trobat sovint àrees de descans amb WC, aquí de moment encara no n'hem vist cap, així que anem a l’aguait dels possibles llocs on poder omplir aigua potable i buidar el químic.
La majoria de benzineres SHELL disposen d’armari amb aixeta , i a uns 10 km al sud de Raahe per la E-8 trobem un àrea de descans al costat d’un petit llac amb lavabos i una cafeteria.

Pel camí ens desviem seguin uns indicadors de carretera panoràmica (senyalitzades amb un far) i arribem a una platja de sorra on hi ha molta gent passejant. Fem un parell de fotos i continuem fins la nostra destinació amb l'intenció de fer la compra i parar per dinar. Trobem un aparcament al costat del moll on surt el M/S Jenny, un vaixell que fa un "tour" turístic fins la propera illa de Tankar, però en l’asfalt estan marcades senyals de derrapades, frenades i viroles, i al ser divendres ens fa por tenir moguda juvenil durant la nit i a mitja tarda decidim marxar. Prenem la ruta 749 anomenada la Ruta dels 7 Ponts perquè va saltant d’illa en illa mitjançant 7 ponts des de Kokkola (Karleby) fins Jakobstad Pietarsaari. A mig camí, a Larsmo Luoto trobem un petit aparcament al costat de l’aigua i ens hi quedem.



El cel està tapat i mentre sopem comença a plovisquejar. A quarts de dotze de la nit, amb el cel encara clar arriba un grup de sis noies adolescents, descalces i embolicades amb tovalloles, i com si fos un dia radiant de sol a la Costa Brava es llencen al aigua i s’hi estan una bona estona. Ens quedem bocabadats pensant com són capaces de banyar-se tant tard, plovent i amb l’aigua freda com deu estar.

GPS aparcament pernocta Larsmo: N 63º 48’ 28’’/ E 22º 51’ 00’’

Dia 30-06-2013 (275 km)

No ha parat de ploure en tota la nit, i la pluja continua durant tot el matí. El dia gris i encapotat no permet gaudir del paisatge, i ens fas tirar enrere l’idea d’agafar un vaixell turístic des de Jakobstad Pietarsaari per veure millor l’arxipèlag que acabem de travessar per carretera.
La ruta d'avui ens porta cap l’interior de Finlàndia on comencem a descobrir les immenses zones lacustres d'aquest país. Fem una primera parada a Lappajärvi, a la riba d’un llac que porta el mateix nom; estacionem l’auto en l’aparcament de l’església i ens sorprèn la quantitat de turismes que hi ha. Estan celebrant un acta religiós amb molta gent i una pila d’escolanets vestits de blanc que de tant en tant surten en forma de processó. Primer ens pensem que és un casament, però no veiem els nuvis i creiem que només es tracta d’un acte de culte dominical. Per respecta no entrem dins de l'església i només fem fotos des de l'exterior.





Uns km més endavant parem per dinar al costat d’un altre església, a Lehtimäki, i tenim la sort de trobar una aixeta amb aigua. Després de fer una esbandida de roba ahir al vespre i dutxar-nos aquest matí ens ha vingut de perles, dons sembla mentida que un país amb tanta aigua no tingui fonts on poder omplir una garrafa.



Finalment arribem a la nostra destinació d'avui, la bonica església de Petäjävesi (Vanha kirko), declarada Patrimoni de l’Humanitat l’any 1994. Està construïda amb fusta, te planta amb forma de creu grega i una torre octagonal. La visitem per fora ja que el diumenge a la tarda no està oberta i ens haurem d'esperar a demà per poder-hi entrar.



A l’hora de dormir anem a l’aparcament d’un altre església propera que hi ha dins la població.





... Sembla que avui només és dia de esglésies !!!

GPS Vanha Kirko: N 62º 15’ 0,1’’/ E 25º 10’ 56’’
GPS Pernocta: N 62º 15’ 15’’/ E 25º 11’ 14’’

Quina meravella de reportatge, Neus! I que ben escrit i detallat tot! De tot cor, gràcies!

Acabo de reconèixer un dels llocs del teu relat, Neus, que vam visitar el 2006 !!!
L'església de fusta de Petäjävesi !!

Algun dia hem de tornar a Finlandia, la zona lacustre crec que té molts atractius per a perdre-s'hi uns dies de relax !!! Òbviament no ho vam poder fer el 2006, però la segona visita a un país et permet anar relaxadament a molts llocs, ja que els "obligatoris" ja els has vist, i com que de moment només tenim 3 setmanes a l'estiu, no dóna per a més aspiracions.

Xulo, així doncs sou a prop de l'església de Keuruu, Jyväskylä y Tampere

Qui gran relat Neus. L'he descobert ara, però mės val tard qué mai. M'ha agradat tot el que he llegit. Felicitats i si m'ho permets, t'animo a continuar. Salutacions.

Després d'un temps sense aparèixer per aquí, m'he posat les piles de nou e intentaré acabar aquest relat. En aquests últims mesos la meva vida ha fet alguns tombs que m'han mantingut allunyada del PC : un canvi de domicili, de la gran ciutat (Barna) a un poblet de poc més de mil habitants, una caiguda absurda que m'ha portat de nou al quiròfan i finalment la mort del meu pare , han fet que m'oblidés del tot de viatges, fòrums i relats ...
Però ara estic aquí de nou i espero poder acabar-l'ho ben aviat.

Salutacions !!!

Dia 01-07-2013 (275 km)

Hem dormit molt tranquils sota una pluja incessant, i al matí fem temps fins les 10:00 h en que obren la Vanha Kirko de Petäjävesi i que volem visitar per dins. Va ser construïda totalment en fusta entre 1763 i 1765 a la riba del llac Jämsänvesi i l’any 1821 el net del mestre fuster hi va afegir el campanar i var fer les finestres més grans. L’entrada costa 5 € per cap, però valia la pena esperar fins avui per poder entrar i contemplar l’enteranyinat de fusta en que està construïda. Tant el capitell aguantat per una escultura de fusta que representa St. Cristofer com els àngels de l’entrada són molt bonics.







A l’acabar la visita posem rumb Tampere, la 3ª població en importància de Finlàndia. Al arribar trobem aparcament molt a prop del moll de Laukontori i amb 1´70 € de parquímetre en tenim prou fins les 18:00 h en que ja és gratuït fins l’endemà a les 8:00 h.



Situada sobre el istme que separa dos grans llacs, el Näsijärvi al nord i el Pyhäjärvi al sud, estem a tocar del centre on hi ha força animació i moltes paradetes de maduixes, pèsols i gelats. Les cafeteries estan plenes de gent i en una plaça propera ens trobem un “mercadillo” que ocupa tot l’espai disponible i no permet fer fotos de cap dels edificis històrics que hi ha.

Després d’una bona estona pensem que on estem estacionats no és un bon lloc per passar la nit i ens acostem fins l’altre costat de la ciutat on hi ha el Nässinneuta (el pirulí) que surt en totes les fotos, pensant que serà un lloc tranquil. Però quina equivocació més gran, està replè de turismes que estan en el parc d’atraccions o en el zoo del costat; Més a més hi passa una via important de circulació i el tren. En quan podem sortim d’allà e intentem trobar un recó per pernoctar i parem uns km al sud en una petita població propera al llac Saviselkä.