Quants quedem ?

Fa una estona m'he trobat amb un company que sovint passava per totcàmping, i parlant m'ha comentat que fa un temps li van cremar l'autocaravana...tot i que es va poder comprar una càmper. Fa uns dies parlava amb uns altres companys que no surten perquè els fills no volen anar i uns que per altres problemes no poden sortir. Sé d'altres que es van vendre el seu vehicle, ja fa temps o el tenen en venda.... Nosaltres, per la crisi, quasi no sortim...
Encara hi queden companys campistes ?

Per sort (i creuo els dits) nosaltres encara estem si fa o no fa igual.

Jo fa 3 mesos que he canviat de feina, i ara treballo els dissabtes al matí. O sigui que tindrem els caps de setmana més curts per a sortir amb l'autocaravana, però la intenció és sortir igualment més o menys un cop al mes, que és com ho fèim normalment llevat de ponts i vacances.

El que ja no fem (per la crisi també) és mirar autocaravanes noves, per a canviar la nostra.
Esperem que ens duri mooooolts anys.

De moment les nenes van venint, ara estan a punt de fer 14 i 12 anys.

Alguns quedem, però uns per la crisis, altres perquè els fills no els volen acompanyar, sembla que som menys.
Igual que l’Eva, la nostra auto ha de durar molts i molts anys i dubto molt que la puguem canviar algun dia.
Desprès del viatge especial que acabem de realitzar, a partir d’ara haurem d’optimitzar les sortides, i un dipòsit de gasoil haurà de durar molts i molts dies.

Hola, nosaltres també quedem, anem sortin poquet, almenys una vegada al mes i mig, ja que els nens tenem activitats esportives els dissabtes al matì. També es cert que ha vegades els nens els hi fa pal sorti amb l´auto, per aixo ells participen a l´hora de buscar els destins o activitats a fer el cap de setmana, també seria interessant sorti amb altres companys amb nens de la mateixa edad.

Nosaltres també encara aguantem, però cada vegada menys. La generació posterior, els fills, ja fa més de vint anys que volen sols; però la generació anterior, la dels pares, també té vint anys més, i està emmalaltint, està necessitant més ajuda, està desapareixent. Estem atrapats entre dues generacions que ens reclamen, la dels néts i la dels pares: i, a més, enfangats en una crisi que pren dimensions d'epidèmia, de tantes víctimes que causa.
En fi, un ambient trist i de tardor, gairebé extret de la novel·la La mort a Venècia, de Thomas Mann, que just aquest any en fa cent que va ser publicada. Però, com es fa per canviar de novel·la i d'argument?

Quan surtis truca'ns si vols i mirem si podem sortir.
Pau em pregunta sovint pel Gerard.

nosaltres també aguantem, els nanos ja s'han fet grans i ara quan sortim ens tenim d'emportar els "seus marrecs" els nostres nets, amb molt de gust per aixo, que consti.
de totes maneres el collons de la crisi a fet estralls arreu, potser no sortim cada més però anem fent algun tomb
nosaltres tampoc canviarem l'ac l'hem fet arreglar una miqueta i la veritat sigui dita ens hi sentim molt bé
Salutacions a tots

Nosaltres seguim aguantan, ara quan viatgem o som tres o som cinc. La gran algun estiu agafa l'avió amb la parella i s'arriba uns dies fins alla on som.

Eva a veure si podem venir a Centelles per gaudir del Cau de Bruixes

patufet, a Centelles hi sereu benvinguts !
Quan s'apropin les dates posarem fil a l'agulla.

Òndia !! , jo també he anat veient com de mica en mica , any rere any, s’anaven espaiant les sortides, retallant la durada dels viatges i alguna vegada sí, se’t passa pel cap de canviar de manera de viatjar. Però a la següent escapada torno a carregar piles i penses: quina sort de tenir l’autocaravana!!!.
A casa , ara, per poder sortir ( sigui escapada o viatge) depèn d’encaixar l’agenda de tots quatre, i a vegades es fa impossible. Sortosament jo també em conformo amb poca cosa: un cap de setmana de 2 dies, una pernocta en una collada o port , sota les estrelles i amb una lluna com l’ha que hem tingut fa poc ... i ja en tinc prou.
I una cosa positiva actual: ara que la Sara i el Ferran ja són grandets (adolescents de 14 i 17) hem inclòs en les planificacions de les nostres sortides algun concert, i amb un balanç força positiu.
En conclusió: la nostra auto , Sòlid Rígid II , la tindrem fins que fossilitzi i llavors saltarem a una perfilada petita, de dues places, si és possible.
De la crisi, millor no parlar-ne; si de cas un altre dia.
Salut i ànim!!!

Això dels concerts m'ho hauré d'apuntar, que d'aquí a quatre dies segur que ho necessitem.

Podem fer la trobada del fòssil !!!! Veig que l'opció de deixar fossilitzar les autos és ben comuna.

M'hi apunto, a això dels concerts (el Jan, amb 16, segurament hi estarà interessat ) i a deixar fossilitzar l'auto (encara que a la nostra li falta moooolt per fossilitzar, la idea és tenir-la moooooolt més temps )

A veure si ens anem animant i fem una trobada del fòssil, fent-la coincidir amb algun concert :laugh:

Afegeixo: Xènia a punt de 14 i Aina 11. El pare de les criatures ja ha hagut d'anar a concerts amb la gran (fins ara no hi ha anat en autocaravana ...) seguint Els Vuit i algun altre grup que ara no recordo !

ja feia temps que no hi entraba per aqui , pero molt.
Quina alegria llegir a l'Eva, Neus ,Piti, Josep MAria , que son del temps antics ,.
Jo vaig cambiar l'auto per una perfilada i aquesta es la ultima.Aixi que te que dura molts i molts anys.


una abraçada.

Ei, nosaltres també hi som!!! Continuem amb la nostra caravaneta, una Roller Aloha 330 de l'any de la catapum (si no en té 25 li queda ben poc), i que duri. Intentem sortir pels ponts, però sense fer grans desplaçaments. En Pau encara ens acompanya, o sigui que hem d'aprofitar. Per cert, per la castanyada segurament anirem a Banyoles. Algú s'apunta???

Nosaltres també continuem. Poc, ja que les activitats dels nens els caps de setmana així ens ho marquen. Intentem fer 3 ó 4 sortides a l'any i que no siguin només de cap de setmana.

Mica en mica anem traient el nas !! :laugh:

Nosaltres vam posar la auto en venda, però de la manera que si la veniem.. bé i si no també i mira tú el desti va fer de les seves i gràcies a això encara correm per aqui...tenim molta sort de tenir una auto encara que sigui molt gran per a nosaltres....avegades el manel surt tot sol, avegades anem tots dos i rares vegades amb una de les nostres filles.....ja no volen venir i es normal, una al febrer ferà 18 anys i l' altre en té 20 m 'ha fet molta alegria veure gent que escriu que feia molt que no veia.

Hola a Tots, nosaltres també seguim en actiu, hem agut de reduir una mica la intensitat de les sortides peró les seguim fent. Tot i que les filles ja tenen 19 anys segueixen venin amb nosaltres, el nuvi d'una es el fill dels nostres companys d'escapades i es clar estan encantats de venir perque estan junts tot el dia, i el nuvi de l'altre el convidem a venir amb nosaltres i així estan tots quatre junts.
Estic content de veure per aqui encara a alguns coneguts, Merce, Jose Luis y Gisela, MªJose (Tiramillas), Neus, Nouespai i a la Eva V tot i que a ella la veig cada any al Cau de les bruixes que ja s'ha fet tradicional per nosaltres.

Els de Pacs, també estem aquí, nosaltres la fem servir sobretot a l'estiu. I alguna petita sortideta. Peró al no tenir les màgnifiques trobades, a vegades fa una mica de mandra, i les nenes quan no tenen una cosa tenen un altre. Va qui s'anima a una trobadeta... Algú s'apunta a visitar unes caves... Petons a tots.