Despedir a una amiga...!

Hola a todos:

Os pongo el link de la despedida de nuestra Bambinilla, para que el que quiera darle un ultimo besote, lo pueda hacer...

Ufffff, joer sabia que seria j.... pero no tanto....



Besitos.


kampistas.blogspot.com/2006/10/hasta-pronto-pequea-bambina.html

Benvolguts Conrad i Echobelly,ser que es dur,tots o quasibe tots els que hem fet el salt a l'auto hem passat per aquest trangol.T'envaeix un sentiment de nostalgia,un sentiment de pensar si t'equivoques o si fas o no fas bé.Pero sempre que es canvia quelcom:llocs de treball,de companys ,d'oficina,de jefe..etc tenim els dubtes i les pors i la nostalgia.
Pero comença una nova aventura,comença un nou trajecte,diferent per soposat,pero no menys interesant o aventurer que l'anterior.Com sempre pasa trobareu les ventatges e inconvenients que tenen tots els elements.Pero el que si fareu es portar al cor la Bambina i a les mans una bona auto.Una abraçada i que sigui el mes lleu posible l'adeu.
salutacions BAMBINA.

Com que estic d'acord amb el que diu el Jepi, us explico una anècdota:

La nostra darrera caravana, la Dethleffs Camper 430T, la vàrem vendre directament de particular a particular. No per treure'n més doncs la vam donar exactament pel mateix que ens oferien per ella al comprar l'auto, sinò sobretot per veure les cares dels qui la van comprar. Nosaltres mateixos els hi vam portar a Girona i allà mateix la vem netejar amb mànegues d'alta presió. Després, mentre la parella amb tota la il·lusió del mon preparaven motxos i galledes per fer ells la darrera neteja interior (estava neta però entenem que la volguessin fregar abans d'entrar-hi) nosaltres els anàvem explicant detalls, cosetes, la història, el bé que ens havia anat... Em vaig posar vermell quant després d'una bona estona em vaig adonar que aquell parell el que volíen es que fotéssim al camp d'una vegada i que en canvi nosaltres no voliem marxar de cap manera... fins que amb finura i delicadesa ens van posar "de patitas en la calle"
Encara la recordo amb molt de carinyo....

Loli, segur que els record els tindràs sempre presents i vuis a la memòria...ara et toca tornar a viure totes les il.lusions, nervis, expectatives amb la teva nova autocaravana.


(he intentat posar això a la web però no he pogut, no enten l´anglès i no tenia ajua)

És un petit tràngol, com canviar de casa.
Tants moments viscuts !!!
Però a mirar endavant, com et diu en Jepi, la portareu al cor, amb una bona auto a les mans (i que també es farà el seu lloc al vostre cor...)

si, nos pasa a todos, parece mentira el cariño que le cojemos a estas cuatro paredes, en mi caso cuatro lonas, ¿donde estara mi carro tienda?, nosotros , cuando saliamos de viaje, la primera noche teniamos que dormir cada uno en una habitacion con cada una de las niñas, y la noche siguiente al reves, con la otra. ¡ ay ! eso con la caravana no lo podemos hacer, ,
estoy contento con el cambio a la caravana, pero "disfrutar, disfrutar" como con el carro............................aun no, me sentia muy comodo debajo de aquella lona.

Ciertamente nos consuela saber que la gente que se queda con la Bambinilla estan como locos con ella...

Hemos hablado mucho con ellos, y en muchos sentidos nos parecemos con lo cual se hace mas facil.

Pero te planteas la entrega en si, y creo que será muy dura, cuando les veamos marchar con nuestra niña nos va a dar un pasmo... :oops:

Ciertamente tenemos el consuelo de la nueva AC que no es moco de pavo, pero como todavia no la tenemos, no sentimos ese cariño por ella...
Supongo que con el tiempo estaremos igual de tontos por ella, pero hoy por hoy cuesta mucho despedirnos de nuestro huevecillo...

Venga no me lios mas, que al final me voy a poner a llorar a moco tendido... jajaj

Gracias a todos por vuestras anecdotas han sido muy bonitas.. :mrgreen: