TEMA:

Josep Maria: Si teniu ganes d'anar-hi, deixa que en Jepi i la Neus us vagin encomanant la il.lusió que transmeten cada vegada que parlen d'aquest destí, i no us hi podreu resistir.

Amb això estic una mica en línia amb en Quincho, cadascú té un destí somiat.

Somieu i viatgeu, com diuen la Neus i en Cala, "No deixis per a demà el que puguis fer avui"

El problema no sóc jo, ni tan sols la meva parella, si fós per mí estaria clar, però és una pallissa extra de kms. per la resta de la familia per un "desig" meu de fa molts anys... i nomès imaginar que el "tute" no pagui, "francament" la pena em frena.

Cada casa és un món, i és difícil intentar que el que és vàlid a una casa ho sigui també a una altra.

Dit això, t'explico el que em passa a casa meva: Les meves nenes, després d'haver vist neu a Noruega a l'agost, i celebrar la visió, van abaixar el cap i van seguir jugant a nines... Van creuar bona part d'Islàndia veient High School Musical.
De moment encara els és francament igual si anem per Noruega, Islàndia, o la Plana de Vic....

A mí no m'és igual !!!

Això sí, he de buscar que no hi estiguin a disgust (en el seu cas, vol dir que tinguin les seves estones de joc)

Eva ,aprofita aquest "es igual on anem" perque a nosaltres s'ens està acabant i fa un mal a l'estomac cada cop que proposes i arrufen el nas,encara recordo quan obriem la porta de l'auto o la caravana i tots corriem per veure qui arribava primer,""""quina delicia""" sort que encara us queden uns quants anys.
Una abraçada.
Salutacions.

Això crec que és el que he de fer, aprofitar ara !!!

Jepi, consola't pensant que tornaràs a ser independent i anar de parella amb la Carme abans que en David i jo !!!

Diuen que s'allunyen un temps i despres quan son més grans retornen.Es molt dur aquest impas de separació.Ja se que es llei de vida,pero pensavem que duraria una miqueta més .Però com bé dius ens consola pensar que com a parella podrem tornar a viure les nostres aventures,encara que sense ells mai més serà el mateix.
A disfrutar nois que la vida son quatre dies.
Una abraçada.
Salutacions.

de totes formes potser crideu el mal temps avans d'hora els nostres dos fills tenien 18 i 21 anys i encara venian amb nosaltres.... nomes per vacances esclar.

Jepi la teva afirmacio de son quatre dies, es mes que segur... i per alguns ja n'han passat gairebe tres :mrgreen: :mrgreen:

Aprofiteu tan com pogueu

Salut a tots

Jofranc ,per vacances no es pas el problema,perque ja son fixes i les preparem junts,el problema son els caps de setmana que els tenim molt atapeits amb el basquet i quan acabem tenen moltes coses pendents de fer amb les seves colles i costa fer-los marxar amb l'auto i es una llsatima doncs de moment ja li comencen a sortir tiraranyes :mrgreen: :mrgreen: .
una abraçada.
salutacions.