TEMA:

"Canguelo" vaig passar perquè no sóc massa amic de les alçades.

Finalment m'he posat a passar el relat de la llibreta al teclat.

Us el posaré aquí a mida que el vagi fent, a veure si us agrada i us animeu. La ruta paga molt la pena, malgrat el esforç.

Un cop acabat espero que estigui a la secció de viatges.


INTRODUCCIÓ.

Corria l'any 1976. Feia poc que s'havia fet la presentació del primer Volkswagen Golf, i la revista "Autopista", la més coneguda llavors a l'Estat Espanyol, va fer una prova de 15.000 kms. amb el cotxe, de Madrid fins a Nordkapp... Era el primer cop que sentia parlar d'aquell indret, el relat i les fotos em van encisar i vaig pensar que un dia hi aniria...i vaig guardar la revista un parell de dècades, fins que la il·lusió, empentada per la realitat, es va anar apaivagant.

En comprar l'autocaravana al 2006, la idea d'anar es va tornar a encendre, i quan tornàvem de Normandia al 2007 vam començar a pensar-hi en que calia anar abans de que es fes vella...

Després de llegir un parell de guies i tots els relats de Noruega que hi vam trobar, al mes de Febrer ja teníem perfilada la ruta, tot i que posteriorment la vam acabar d'enllestir amb els consells de diversos companys que hi havien estat prèviament.

A partir de Setmana Santa els rumors d'una pròxima i profunda crisi ens van fer dubtar molt d'anar, i no va ésser fins a principis de Juny quan la mort de tres persones conegudes, i molt joves, ens va fer pensar que calia viure el present. Malgrat els auguris futurs, hi aniríem fins al Nord del Nord.

Durant uns dies, la taula gran es va tornar a poblar de mapes, guies, relats i apunts per repassar.

El viatge el vam plantejar per quatre setmanes i un cop acabada de decidir la ruta, vam començar a fer els menús per veure què ens calia comprar. Vam fer per la primera i segona setmana i els vam duplicar per la 3a. i 4a. Amb els menús fets i l'ajuda d'un full de càlcul vam anar ajustant les quantitats necessàries de menjar a portar. La llista era prou llarga com per repassar-la diverses vegades però el resultat sempre era el mateix. Semblava mentida tot el que calia comprar!!!.

El sistema ens va funcionar molt bé.

La raó de dur la majoria del menjar des de casa era sobretot la de no haver de perdre massa temps en anar a comprar uns productes que en ésser diferents als que consumim habitualment, i etiquetats en una llengua desconeguda, no sabríem quins escollir i si serien del nostre gust.

Allà els preus no eren tan cars com ens havien dit, al menys comparats amb els que paguem a BCN.

Durant el mes de Juliol vam dur l'auto a fer un canvi d'oli i filtres i una revisió general "preventiva, doncs encara no li tocava" a Auto88, a Barcelona, per si podíem evitar a temps tenir alguna petita averia durant el viatge.

Les darreres dues setmanes vam anar emmagatzemant a casa un munt de pots, sobres, brics, ampolles, etc.,...tot el menjar sec del viatge, en les capses que portaríem a la bodega de l'auto, numerades per ordre d'us, de forma que fins no acabar la primera no ens caldria res de la segona.

El sistema ens va funcionar força bé.

Amb la roba i el calçat, per la diversitat de climatologia que de forma previsible ens anàvem a trobar, vam haver de dur de tot tipus, per estiu i per rigorós hivern, per calor i per vent. Coneixem alguns companys que durant el viatge no van veure el sol en tot el mes i d'altres que no van passar gens de fred.

Roba i calçat per quatre adults i un nen, el menjar, jocs i joguines..., a part dels estris que sempre van a l'auto. Al final va entrar tot ( el doble terra s'empassa "el que no està escrit" ).

Durant els darrers dies també vam posar les dos ampolles plenes de gas.

PLANTEJAMENT INICIAL.

El viatge seria una ruta per Noruega, fent l'aproximació per França - Luxemburg - Bèlgica - Alemanya - Dinamarca - Suècia - Finlàndia, i travessant a Noruega cap a l'Oest fins les Illes Lofoten i tornant cap al Sud. Només arribaríem a Nordkapp si la previsió del temps (vista quan estiguéssim a Rovaniemi - Finlàndia) era bona. El preu de passar a l'illa és molt car i no era -per nosaltres- prou imprescindible com per pagar i no veure res. En canvi, Rovaniemi ( per veure el Papa Noël ), les illes Lofoten, els fiords, les esglésies de fusta, o caminar per sobre d'una de les geleres sí eren punts quasi "imprescindibles". Si podíem també veuríem balenes fent una excursió amb sortida a les illes Versteralen.

El proper dia, més...

Vinga ,vinga,ja en volem més.
Molt bé família,estem recordant vells temps.
Una abraçada.
Salutacions.

... Anims, ja portes escrit el primer capitol !!!

No sé el perqué, hi han algunes coses que em sonen: tauels plenes de mapes, guies i catàlegs i caixes omplertes de llaunes, sopes, brics, begudes i conserves; també una nevera atiborrada de congelats, yogourts i embutits. Crec recordar que nosaltres també vàrem portar 10 o 12 melons ...
No vui parlar de la roba; encara "flipo" quan penso com anàven els armaris ja que nosaltres no portem garatge.

Ara Josep Mª ja has començat el relat i no et deixarem descansar:whistle:

Salutacions

Molt bona la primera entrega !!!

Quedem pendents de les següents, aquest destí el tenim a la llarga llista dels desitjos, que no fa sino crèixer.

Hola Nouespai,

quan la propera entrega? M'ha agradat molt aquest troç de relat. I m'has fet recordar el nostre primer viatge més llarg amb l'ac q tbé vam comprar al 2006, em sembla recordar que vam estar a punt de coincidir per la Bretanya i Normandia amb tu i en Toti, a qui haviem conegut a la trobada en kaiacs, i que ens va escriure un sms on ens deia que tant tu com ell estaveu per allí..però finalment tots teniem previstos altres destins...aquell any tu havies fet un llistat de la gent que pujava a la Bretanya...

Salutacions!

Glòria

Neus ha escrit:

... Anims, ja portes escrit el primer capitol !!!

No sé el perqué, hi han algunes coses que em sonen: tauels plenes de mapes, guies i catàlegs i caixes omplertes de llaunes, sopes, brics, begudes i conserves; també una nevera atiborrada de congelats, yogourts i embutits. Crec recordar que nosaltres també vàrem portar 10 o 12 melons ...
No vui parlar de la roba; encara "flipo" quan penso com anàven els armaris ja que nosaltres no portem garatge.

Ara Josep Mª ja has començat el relat i no et deixarem descansar:whistle:

Salutacions

No faré una llista amb el que vam dur perquè això és molt personal, però de fruita en vam dur 6 melons amb ordre d'ús marcat, 2 síndries, 2 kg. de pomes i 3 de préssecs de vinya.

iogui ha escrit:

Hola Nouespai,

quan la propera entrega? M'ha agradat molt aquest troç de relat. I m'has fet recordar el nostre primer viatge més llarg amb l'ac q tbé vam comprar al 2006, em sembla recordar que vam estar a punt de coincidir per la Bretanya i Normandia amb tu i en Toti, a qui haviem conegut a la trobada en kaiacs, i que ens va escriure un sms on ens deia que tant tu com ell estaveu per allí..però finalment tots teniem previstos altres destins...aquell any tu havies fet un llistat de la gent que pujava a la Bretanya...

Salutacions!

Glòria

Ja no recordava allò de Bretanya, és veritat, al final no vam coincidir...

Miraré de posar ara un altre tros de relat.

EL VIATGE.

2 d'Agost.
Aquest dissabte al matí encara em tocava treballar... i no hem sortit fins a les 19,20. de Cerdanyola del Vallès per l'AP-7 i hem arribat fins a una àrea d'autopista a l'alçada de Beziers ( França ), a 130 kms. de la frontera catalana. Hem sortit amb uns preus de gasoil mai vistos, a més de 1,40 euros per litre, i això que aquí és més econòmic...Hem fet 276 kms.


3 d'Agost.
Primera jornada sencera únicament de trànsit. Ens hem llevat a les 8 del matí i hem arribat a passar Luxemburg al vespre, tot aprofitant per omplir de gasoil 0,30€ més econòmic que a França. El lloc més econòmic per posar gasoil de França ha estat a les benzineres Leclerc. L'anècdota del dia l'han posat una colla d'abelles que volien el nostre berenar. La ruta ha estat: Beziers - Montpellier - Lyon - Dijon - Nancy - Metz - fins passat Luxemburg i hem fet 903 kms.


4 d'Agost.
Avui un dels viatgers ha fet 18 anys i ho hem celebrat amb pastís inclòs. Hem arribat fins a Lübeck, a Alemanya. Durant hores hem trobat molt de vent, i per aprofitar-lo un munt d'enormes molins ens han acompanyat i ens han fet més entretinguda la ruta. L'autopista és, durant molts kilòmetres, un tall al mig d'un bosc continu. Sovint hem trobat obres a l'autopista, però l'únic tros que cal evitar és a Dortmund, on estan fent un nou viaducte i on hem perdut 2 hores fent una immensa cua sense possibilitat de sortir. Vista l'envergadura de les obres, no crec que abans del 2010 estiguin acabades així que millor trobar una alternativa viària, que hi ha moltes. La ruta ha estat: Luxembourg - Liège - Aachen - Koln - Dortmund - Munster - Osnabruck - Bremen - Hamburg - Lubeck i hem fet 740 kms.


5 d'Agost.
Hem sortit, quan faltava poc per les 9 del matí, de Lubeck cap a Puttgarden, des d'on hem agafat el ferri de les 11,10 que anava a Rodby. Si s'agafa el bitllet d'anada i tornada al mateix temps surt una mica més econòmic. L'autocaravana de menys de 7 metres, 2 adults i 3 nens ens ha costat 79 euros. No hem trobat cua per embarcar, però teníem previst de posar-nos a la filera dels camions si n'haguéssim trobat. A poc de sortir del ferri hi ha un àrea, amb el pont de Faro al costat, des d'on es té una bonica vista. Hem continuat cap a Copenhage/Kobenhavn en danès, i Helsingor, on hem agafat el ferri que ens ha dut a Helsingborg, ja a Suècia. La alternativa, passant per l'espectacular pont-túnel que va a Malmö, el farem a la tornada. Hi ha una diferència de preu per anar per un lloc o un l'altre i en una autocaravana de 6,80 mts, d'uns 10€. La idea era d'anar per un lloc i tornar per un altre, donava igual de pujada o baixada, però durant tot el dia hem patit molt de vent i en veure uns núvols molt negres en direcció al pont, la decisió ha estat senzilla, doncs no volia passar pel pont penjant enmig de vent i tempesta. Quasi tota la ruta dins Suècia és un tall al mig del bosc. Teníem anotat com a recomanable, si ens calia anar, el càmping Glyttinge a Linköping, però no ens ha calgut, doncs les àrees són molt tranquil·les.

Si es té temps de sobra, (nosaltres el gastaríem aviat a Rovaniemi) es pot visitar la pedra de Rok, una pedra d'escriptura rúnica que està molt ben conservada N 58º17'42.05" E 14º46'30.7". S'arriba agafant un desviament a uns 27 kms al nord de Jönköping, prop de Odeshog i hi ha una àrea amb serveis al costat. També de camí a Stockhölm pot ésser interessant visitar Granna, un poble on comprar uns típics caramels i Vadstena un poble medieval. De sortida d'allà, la ctra. 50 és més lenta però més bonica que l'autopista.

La ruta ha estat: Lubeck - Puttgarden - Rodby - Kobenhavn - Helsingor - Helsingborg - Jönköping - Linköping - Nörrkoping i hem fet 721 kms.


6 d'Agost.
Hem tornat a sortir abans de les 9 per arribar a mig matí a Stockhölm i poder veure el canvi de guàrdia del Palau Reial, que ens han dit que està bé. L'única àrea per autocaravanes de la ciutat és molt tranqui·la però té un aspecte deplorable. És un espai al costat i sota ( al costat es paga per dies i la part de sota el pont es paga per hores a la màquina) els arcs d'un alt pont de l'autopista de circumval·lació de la ciutat, tocant un petit canal i en una de les cantonades del parc Langholmen. Està a 20 min. a peu del Palau Reial. Té electricitat, wc, dutxes i rentadores. Està molt malament indicat..., s'arriba per l'E-4 direcció Sodermaln, sortint per Centrum fins el pont Liljeholmsbron i just abans de passar el pont d'arcades Vasterbron cal tombar a mà dreta. i travessar el petit canal per un mini-pont.

Un cop aparcats hem anat en metro fins al centre. Cal destacar que cada persona ha de passar l'abonament per la màquina cancel·ladora dos cops per cada trajecte, per tant un abonament diari de "16", que costa 80 corones, en realitat és només per 8 viatges. Surt millor agafar un abonament per 72hrs.

Teníem anotat que el canvi de Guàrdia començava a les 12,45, que calia anar amb temps perquè s'omplia, però a les 12,30 quan hem arribat, ja havia començat, i ens van dir que començava a les 12. També hem volgut veure l'Ajuntament per dins i pujar a la torre per veure la ciutat, però o avui estava tancat o no hem trobat la porta...

La premsa avui parlava de les importants destrosses que el vent i la tempesta va fer ahir a la costa sud de Suècia. Vam encertar de no anar pel pont, en veure el cel tan negre...

A la tarda hem visitat el museu marítim Vasa, a prop del Palau, on s'exposa un gran galió del S.XVII tret del fons del mar i restaurat, i s'explica la vida dels mariners del temps. La visita ha estat interessant. Un altre any hi dedicarem més temps a aquesta bonica ciutat.La ruta ha estat: Nörrkoping - Stockhölm i hem fet 143 kms., comptant les voltes fetes per trobar l'àrea.

[img size=300]images/phocagallery/Noruega_Nouespai/thumbs/phoca_thumb_l_Estocolm.jpg[/img]

Ostres!! quina alegria!! un altre relat de Cap Nord....
Ja estic esperant la següent entrega..

Aquest relat enganxa, no ens fagis esperar gaire per la següent entrega.

7 d'Agost.
Hem donat l'esquena, a les 9 del matí, a Stockhölm i hem seguit cap al Nord per una bona carretera, una falsa autopista, amb 2 carrils de pujada i 1 de baixada ( separats ), o 1 de pujada i 2 de baixada, alternativament. Un sistema correcte per a l'escàs trànsit que ens hem trobat -i era la millor carretera-, i més econòmic que una autovia tradicional. Suècia, i Noruega, són països immensos i amb poca població. Hem fet tota la ruta sota un cel tapat i amb un continu bosc a banda i banda del camí, que de tant en tant s'obria per deixar-nos veure un dels seus múltiples llacs. Amb un cel blau i la llum del sol, aquest paisatge deu guanyar molt, doncs avui no tenia gaire contrast. Hem parat per dormir en un àrea al costat de l'autopista, passat Umea. Tot el país es veu tan tranquil que crec que és possible dormir arreu. El dia comença a ésser clarament més llarg, i de matinada mirant cap al Nord es veia més clar. La ruta ha estat: Stockhölm -Uppsala - Sundsvall - Umea i hem fet 655 kms.,


8 d'Agost.
Avui pot ésser un gran dia...arribarem a Rovaniemi, on viu en Pare Nöel... Hem sortit enmig d'un cel gris i una fina pluja, el mateix temps que portem cada dia des que vam deixar Alemanya. El paisatge no ha variat, arbres i més arbres, un bosc sense fi. A vegades un tall de bosc ens ha deixat veure la costa del Golf de Botnia, el mar Bàltic. Hem entrat a Finlàndia per Haparanda sense aturar-nos i hem arribat a Rovaniemi a mitja tarda, on enlloc està indicada la llar del Pare Noël...Després de preguntar ens han dit que estava més enllà...així que hem tornat a l'autopista i hem trobat el complex a uns 10kms de Rovaniemi. El temps que hem perdut ens ha fet que arribéssim poc després de les 6 de la tarda, hora de tancament del recinte. Ja no hi havia ningú a l'aparcament, excepte uns italians que han arribat darrera nostre. Quan hem anat a la porta d'entrada la sorpresa ha estat majúscula: Demà és l'últim dia d'obertura, fins l'hivern, Pau estarà de sort. Teníem anotat que tancaven el dia 13...sembla que cada any és diferent.

Per fer temps abans de sopar hem anat fins el "Santa Village", un complex de cases de fusta a uns centenars de metres del "Santa Park" i per on passa la línia imaginària del Cercle Polar Àrtic. Tot són tendes de records, i algun restaurant, de les que molt poques estan obertes. Hem aprofitat per fer alguna compra -a preus normals- i per fer les fotos de rigor. A la part est de Noruega també hi ha un altre punt de creuament del Cercle Polar Àrtic. Hem decidit quedar-nos a dormir aquí, hi ha força autocaravanes, en canvi al pàrquing del "Santa Park" no hi ha ningú.

A Rovaniemi hem preguntat la previsió del temps per als propers dos dies a Nordkapp i ens han dit que no estava previst mal temps, així que hi anirem... Sinó, haguéssim retrocedit uns kms. fins Haparanda i haguéssim creuat Suècia i Noruega, transversalment, fins a Tromso que és la ruta habitual per anar a les Lofoten-Versteralen pujant per Suècia i sense anar a Nordkapp.

Si mirem cap al Nord, el cel és clar. El 24 de Juny en aquest punt no es posa el sol, i a partir de llavors, cada dia que passa, el sol està sota la línia de l'horitzó 20 minuts més. La ruta ha estat: Umea - Lulea - Haparanda ( frontera amb Finlàndia ) - Kemi - Rovaniemi i hem fet 545 kms.




9 d'Agost.
Avui Pau s'ha aixecat el primer... Hem anat a visitar la "cova" on treballa el Pare Noël, un espai foradat dins la muntanya on es poden trobar parades de records, un bar-restaurant-espectacle, una escola d'elfs i un taller de manual·litats per a que els nens facin rèpliques del Pare Noël amb fusta cotó, feltre i pintures. També hi ha un punt de recollida de cartes ( a l'exterior hi ha una altre ) on pots deixar una carta per a que arribi, si vols, al seu destinatari amb el mata-segells d'allà per Nadal. Tot plegat molt interessant per als més petits... Ens ha costat 33 euros dos adults i 3 nens ( 2 d'ells de 17-18 anys ).



Un cop ja ho hem vist i ens han fet la foto, no inclosa en l'entrada, hem retrocedit fins a Rovaniemi per veure el museu Artikum sobre la vida polar on no hem pogut veure, per horaris, la pelí·lícula sobre les aurores boreals. La visita ens ha semblat també prescindible. També hem fet un tomb pel barri de Lappia Talo, fet per l'arquitecte Alvar Aalto, on hem dinat i hem continuat la ruta cap a Karasjok. A partir d'aquí , ens han dit que les benzineres no són gaire abundoses, així que quan arribem a mig dipòsit, el tornarem a omplir així que podrem.

Des que vam entrar a Suècia, el senyal de trànsit "animals solts" té un re dins el triangle, però no ha estat fins ahir que, al pàrquing del "Santa Park", vam veure un parell que anaven lligats. La informació que tenim és que d'aquí cap al Nord és molt possible de trobar-ne. Passat Ivalo, tot i anar vigilant les vores del bosc que arriben fins la carretera, m'ha mancat molt poc per menjar-me un de ben gros quan ha decidit travessar la carretera mentre jo avançava una altra autocaravana que no em deixava -lògicament- veure els marges de la carretera. Quin ensurt m'he endut, l'animal ni ens ha mirat ni s'ha immutat.

Quan més pugem, menys trànsit i menys vegetació trobem. Les masses d'arbres han deixat pas als arbustos. Passat Inari, la carretera ha canviat, ha perdut la línia divisòria, s'ha fet molt més estreta i s'ha convertit en una muntanya russa amb unes contínues pujades i baixades que han fet gaudir d'allò més a en Pau. Per contra, he conduit durant una bona estona cara a un sol molt baix i enlluernador però que hem agraït doncs feia dies que no el vèiem. Hem deixat Finlàndia i hem arribat a Karasjok ( estem a Noruega!!! ) on farem nit al costat d'una colla d'autocaravanes.

Des de l'aparcament es veu la punxa de l'edifici del Parlament Sami ( una rèplica gegant de les tendes típiques d'aquest poble ) i hem anat a preguntar els horaris per visitar demà el Parlament Sami. Ens han dit que ni dissabtes ni diumenges fan cap mena de visita, i com avui és dissabte ens quedarem amb les ganes de veure-ho en aquest viatge.

Després de jugar una estona a futbol a l'aparcament, i sopar, ens anem a dormir a les 23 hrs., amb una llum de "les 8 de la tarda d'un dia d'estiu a Catalunya" i amb un fred que "pela". El termòmetre marca 2º, vaig amb folre polar, és el primer dia que notem fred i la gent d'aquí va pel carrer en màniga curta...està vist que no som d'eixe món. Els habitants de Karasjok no deuen tenir fred doncs a l'hivern sovint estan a -40º i és un dels punts més freds de Noruega.

Al costat de l'aparcament hi ha un espai per omplir i buidar aigües. Des que vam sortir no hem tingut cap problema al respecte. La ruta ha estat: Rovaniemi - Inari - Ivalo - Karasjok i hem fet 450 kms.

........... aihhhhhhhhhh !!!

I bé, ja hem vist el Pare Noel, i cap a Cap Nord falta gent !!

Esperem que tots els capítols els doni abans d'arribar les vacances, sinó no els podrem "copiar".

Ànim!!!!

jejej... et veig fent hores extres per escriure el relat!

ixent2 ha escrit:

Esperem que tots els capítols els doni abans d'arribar les vacances, sinó no els podrem "copiar".

Ànim!!!!

a partir de quina hora ?

Aix! Espero poder-lo fer algun any aquest viatge!

Escriure el relat per a l'apartat de viatges i haver-lo de copiar i modificar per al fòrum era massa lent..., així que enlloc de mantenir el suspens dia a dia he decidit de mostrar-lo ja.

I això és veritat car el "conte" s'ha acabat....que ja era hora

www.totcamping.cat/index.php?option=com_content&view=article...os-nordics&Itemid=80

gairabe sembla imposible que no ens trovessim, perque hem anat als mateixos llocs i quasi hem tirat les mateixes fotos, nomes que vosaltres sortiu molt afavorits i nosaltres una mica més vells
..deu ser cosa de la camara

El relat es molt bonic i a més porta molta informació pels futurs aventurers que tinguin ganes de fer una expedicio d'aquesta envergadura.
Salutacions