TEMA:

Marta, sí que feia una mica d'angúnia aixafar el tros amb el vidre al terre !
Mar-Mar, aquesta "modernitat" era purament ornamental, no eren fanals ni altres estris de mobiliari urbà.
Aquí un altre punt de vista del mateix, disparat per l'Aina

Eva, estic esperant en candeletes el teu relat, que ens tens molt ben acostumats.

En quant a "la modernitat" al començament m'ha recordat a l'estructura d'un dels edificis de la ciutat de les arts i la ciencia de València

I per últim agrair-te la col.laboració en la preparació del que tenia que ser el nostre viatge d'enguany a Suïssa, que a quinze dies de marxar, per un canvi de dates, s'en ha anat a l'aigüa. Ens conformarem amb una escapadeta a Asturies i ja trobarem una altra ocasió per gaudir dels Alps.

Salutacions!!!!

A mi m'ha semblat els "arbres" de la Vil·la Olímpica de Barcelona, crec que a l'Av. Icària...

Per cert, la tortura de les fotos una a una trigarà molt ???

cargoler, gràcies per "l'espera". Hi vaig molt a poc a poc, a escriure el relat. Però vaig fent. De moment ja tinc la primera jornada, que no és poc....

Pel que fa a "la modernitat", m'acabo de documentar: És una escultura d'acer, anomenada "Trees" (arbres), a Stephen Avenue Mall, dissenyada per reduir les ràfegues de vent acanalades per entre els edificis alts.

Ja em sap greu que a quinze dies de marxar haguéssiu d'abandonar el "projecte Suïssa". De ben segur que a Astúries, i més fora de temporada, hi trobareu molta tranquil.litat i gaudireu de grans paisatges, de menys alçada, però igualment verds, espaiosos, agradables.

Josep Maria, m'acabo de documentar, i les pèrgoles de l'Avinguda Icària, tal com dius, també són arbres !!

"El fet que el subsòl estigués ocupat per un immens col·lector va impedir que es plantessin arbres a l'avinguda, com havia estat el primer pensament, i es va pensar en una pèrgola per donar ombra a l'indret. El projecte original era encara més punyent que el que finalment es realitzà; els autors volien que els arbres metàl·lics de la pèrgola arribessin als quatre metres d'alçada i s'acostessin a les parets dels edificis."

Pel que fa a la tortura de les fotos, et passo les xifres: En David ha fet 4.370 fotos, la Xènia 1.168, i l'Aina 625.
Sumen 6.163 fotos...
Necessito unes 12 setmanes per a escriure el relat, i al mateix temps vaig triant fotos. No em veig en cor de mirar-les totes alhora i triar...
Per això les vaig deixant anar d'etapa en etapa.
També puc enviar-les totes juntetes al final !!

El segon dia, anem a recollir l'autocaravana a Canadream. És aquesta:

Fem els primers kilòmetres, direcció sud, per les planes d'Alberta. I veiem la primera posta de sol:

Hola Eva ...
De moment i pel que es veu, no vareu tenir problemes d'espai al caputxino !!!
Seguiré amb atenció el relat i les explicacions del vostre viatje; qui sap si potser algun dia també el puguem realitzar.

Una abraçada

Neus, no hi havia problemes d'espai, no !

Incloc uns paràgrafs del relat, que fan referència a l'autocaravana:

La nostra autocaravana era una caputxina, normaleta per a l'estàndard del Canadà. Tot i que considerablement més alta, ampla i llarga que la que tenim a casa. Amb propulsió posterior i doble roda al darrere, un tros de camioneta Ford que mai no va perdre tracció enlloc, amb canvi automàtic i un dipòsit de combustible de 200 litres. El combustible era gasolina de 87 octans, o "regular" (no dièsel). Ens va sorprendre que el dipòsit de benzina no es tanqués amb clau. Tampoc en portava el dipòsit de l'aigua neta.

L'espai del llit a la caputxina era de grans dimensions: Comptava amb dos llits separats, en el sentit de la marxa, i un buit entre ells de la mida d'un tercer llit, de manera que les nenes tenien cadascuna el seu llit i el seu espai.
Tenia un tros de nevera i congelador considerables (no funcionaven a 12V, només a gas o electricitat), microones (el vam fer servir poc, rarament vam tenir connexió elèctrica), forn de gas (el vam començar a utilitzar els últims dies de viatge, ja que a causa de l'extremat risc d'incendi, es van prohibir totalment els focs de camp). Em va encantar l'experiència del forn ... (estimats Reis de l'Orient...).

A l'autocaravana ens havien posat molts accessoris nous a estrenar: Safata Pyrex, encenedor de cuina, sabó per als plats, fregall, escombra, guants per al buidat d'aigües, etc. I formaven part de l'equipament els "kits d'ús personal", que incloïen llençols, tovalloles, baietes, plats, gots, coberts, cassons, cassola, paella, escorredora, fusta de tallar, obrellaunes, llevataps, etc. Només trobem a faltar unes tisores de cuina.

I el millor de tot, el reomplert i buidat estandarditzats. Canadream ens va dir que no utilitzéssim el sistema de "Full Hookup", és a dir, de connexió directa de l'auto a l'entrada d'aigua corrent i al desaigüe, a causa de problemes amb la pressió de l'aigua. Encara que l'autocaravana ho preveia, i en alguns càmpings oferien els serveis. No obstant això, vam estar molts dies en càmpings de Parcs Nacionals, preciosos, però amb els serveis mínims. Amb parcel.les sense llum ni aigua (ni "Full Hookup", és clar), encara que sempre amb taula i bancs de fusta, i barbacoa. I la majoria amb àrea d'omplert i buidat d'aigües.

L'autocaravana disposava de nàutic (dipòsit de negres) i dipòsit de grises. Tots dos es buidaven amb la mateixa mànega, situada a l'esquerra de totes les autocaravanes del país. La mànega encaixava perfectament en un forat situat a terra ... a l'esquerra de totes les àrees de servei.
L'aigua neta no necessitava de vint adaptadors: L'autocaravana estava equipada d'una mànega amb una única rosca, per omplir el dipòsit situat al costat dret del vehicle. I totes les àrees (gairebé) tenien la embocadura (amb la rosca compatible) ... en el costat dret de l'àrea. En fi ...

No vam contractar generador. L'autocaravana tenia aire condicionat, encara que només el vam fer servir una estona la primera nit. No el vam tornar a necessitar, fins i tot alguns matins encenia una estoneta la calefacció, a l'hora de llevar-nos.

Pel que fa al gas, la càrrega inicial del dipòsit de LPG de l'autocaravana ha de ser suficient per a un parell de setmanes, encara que que com que hi havíem d'estar 23 dies, vam reomplir a una beniznera en ruta, per tal d'evitar exposar-nos a quedar-nos sense gas.

Un accessori important que portàvem de casa (a l'autocaravana no n'hi havia) va ser un conversor de 12V a 220V. Rarament vam estar a càmpings amb electricitat. L'ondulador ens va permetre recarregar còmodament walkies, càmeres i telèfons. L'autocaravana tenia dues preses de encenedor a l'habitacle, a més de la de cabina.

Eva,
Quina AC vareu llogar!!!
Les fotos com sempre molt bones.
Segueixo el fil...

Carlos, l'autocaravana ens va encantar, jo me l'hauria portada cap aquí !
Gràcies per seguir les nostres peripècies. De mica en mica aniré progressant.
Felicito el fotògraf de la teva part, això sempre li fa il.lusió.

El tercer dia arribem al Parc Nacional Waterton, i passegem sota la pluja per la vorera del llac Cameron, en direcció a la part sud, que ja és territori dels EEUU. No s'hi pot acabar d'arribar, el camí no continua, i un cartell adverteix que som a l'hàbitat natural dels ossos grizzli.

Veiem els primers cèrvols. Arribant al càmping també hem vist, de lluny, un os, però no en tenim cap foto.

El llac Cameron:

Tornant cap al càmping veiem tres ossos més. D'un d'ells en tenim una foto, encara que no massa bona:

¡¡¡Qué bonitas fotos, Eva!!!!
¿Podrías poner tus extractos del relato en bilingue? es que me da pena no entenderte del todo.....

Hola, Clara,

Qué alegría verte por aquí !
Cuelgo el borrador del trozo que tengo escrito del relato, que está en castellano.

Un abrazo !!!
********
NOTA: Me parece que he superado el tamaño de fichero adjunto, te lo mando por correo.

Clara, puedes ver la pagina en castellano, has de seleccionar arriba a la izquierda, el idioma.

Eva.... preciosas fotos.

Hola jo també segueixo el fil... i les fotos que tant de bo poguessim veure-les totes.

salutacions.

Eva, nosaltres fa temps que estem pensant en posar un dipòsit de GLP a l'auto. Amb intenció de fer llargs viatges és la solució per no patir pel gas. Una empresa belga suministra uns dipòsits de GLP de forma, mida i capacitat similar a les nostres ampolles de butà/propà, i amb un regulador de 2 entrades es pot portar un diposit de GLP i alhora una de les nostres bombones, ja que a Espanya el suministrement d'aquest gas liquat és molt escàs.
vanmeenen.com/LPG-autogas-Vlaanderen/gpl/reservoirs_prise_gazeuse/index.htm

Salutacions !!!

De moment ja estic enganxada al teu relat, aixi que mentre prepares les pròximes vacances a les Orcades o a les Hébrides no oblidis escriure les memòries d'aquest fabulós viatge !!!

Clara (Familia Telerín), que tal vuestras vacaciones ???
Cuando te acuerdes, cuelga también algunas fotos para hacernos soñar un ratito. Por cierto, ya nos contarás como van los desperfectos de vuestra AC; ya està arreglada ???

Saludos !!!