TEMA:

També crec que és diferent arrossegat enganxat a una bola/llança.... que portar-ho enganxat a sobra, la força és diferent.... més semblant a la força que fan els trailers..

matrix ha escrit:

També crec que és diferent arrossegat enganxat a una bola/llança.... que portar-ho enganxat a sobra, la força és diferent.... més semblant a la força que fan els trailers..

De fet les poques cinquenes rodes que es veuen per aquí(jo les que he vist sempre han estat en caravanes de circs),les arrosseguen camions i l'efecte es de un trailer. Ara mateix aqui a Vilanova n´hi ha una que l'arrossega un Renault Magnum

Etapa número 13
Recorrem la segona part de la Icefields Parkway, també sense visibilitat a causa de la boira (que més endavant sabrem que és fum)
Fem la pista a peu que porta al Wilcox Pass, per tal de gaudir de les vistes sobre la glacera que ahïr vam trepitjar amb l'Ice Explorer.


Ens trobem amb xais "cimarrons", amb les banyes recargolades.


Camí de Jasper encara ens aturem a les Sunwapta Falls.


I finalment ens aturem a les Athabasca Falls.

Eva,

Uns paisatges molt macos, i és en foto, en viu hauria de ser "im-presionante".

Records

Mare meva!! quina quantitat d´aigua!! molt maco!!

L'etapa 14 la passem al Parc Nacional de Jasper.

Aquesta nit ha plogut, i tot i que degut al fum no tenim massa visibilitat, és una mica millor que ahïr, i ens temem que també pugui ser millor que demà.

Així és que aprofitem per a pujar al telefèric del Mt. Whistlers, a tocar la ciutat de Jasper.

Al panell d'orientació assenyala moltes muntanyes. No les veiem totes, però sí les més properes.


Continuem ruta en direcció Est, i el paisatge està totalment esborronat. Hi ha senyals indicant la presència de muntanyes, i informant de la seva alçada, però no veiem res de res...


Fem entrada al camping Pocahontas, on hi ha un trampa per a ossos, no sabem si original o una rèplica.


A la tarda ens n'anem a les Miette Hot Springs, a gaudir d'un bany calentó, envoltats de natura. En aquest context la boira no hi escau malament del tot.

Tornem al camping i sopem. No sabem que aquesta és la darrera foguera que podrem encendre aquestes vacances.

L'etapa número 15 continua pel Parc de Jasper.

Camí de la nostra excursió del dia ens trobem amb un gran cèrvol canadenc, o wapiti, que acaba travessant tranquil.lament la carretera, deixant estorats el munt de vehïcles que ens hem aturat a contemplar-lo.


Arribem al canó del riu Maligne. Aprofitem que anem dues autocaravanes. En deixem una al capdavall del recorregut, al pont número 6, i pugem tots a l'altra autocaravana, per anar al pont número 1. D'aquesta forma veurem el canó sempre en baixada, i no haurem de tornar enrere per anar a l'aparcament.
El canó comença molt estret, i de mica en mica el riu va guanyant cabal i eixamplant-se.


Després de dinar ens n'anem al llac Maligne, on agafem un vaixell per a fer un creuer escènic per aquest llac de 30 km. de longitud (que hi ha qui visita en canoa, fent nit en un parell de "backcountry campgrounds").
El fum dels incendis li dóna un aire molt místic.

El moment culminant és quan desembarquem prop de Spirit Island, una altra de les imatges més famoses del Canadà.


Reomplim benzina i LPG, i fem nit a l'enorme camping Whistlers, on ja havíem estat abans d'ahïr. Demà marxarem del parc, un dia abans del previst. No té sentit pujar a cap muntanya, com hauríem fet amb bones condicions de visibilitat.

Hola, fa dies que no trec el cap per aquí però segueixo amb moltes ganes les vostres aventures canadenques,
i ens agrada molt.
salutacions.

Gràcies, merma, per seguir-nos en l’aventura canadenca.
Estic contenta que t’agradi ¡

Eva, encara que no ho sembli, jo també vaig seguint l'aventura canadenca: una mica d'aquí i una mica d'allà ...

Moltes gràcies per oferir-nos aquest bonic viatge amb tota la feinada que axó comporta, i més quan es fa per duplicat i en dos llengües alhora. De moment vaig prenent nota per si algun dia m'arriba la possibilitat de realitzar-lo.

A reveure

Gràcies, Neus.

Agrada saber que algú llegeix el que escrivim, més encara si se’n gaudeix i fins i tot pot resultar d’utilitat.

A mi també m’agrada el resultat, quan el tinc acabat, com a record personal. De fet, és una forma de veure com van creixent les nenes, entre altres coses.

A l'etapa número 16 deixem els Parcs Nacionals de les Rocalloses Canadenques.

Ens dirigim cap a l'oest. Passem pel Parc Provincial del Mt. Robson, tot i que no el veiem, degut al fum, la pluja i la boira.

Passem per Valemont, on ens aturem per tal de contemplar el final de recorregut dels salmons Chinook, que han nedat 1.200 km. sense menjar i a contra-corrent, per a venir a desovar aquí.


Arribem al Parc Provincial de Wells Gray, poc trillat, ja que els turistes hi passen de llarg, dirigint-se cap als grans Parcs Nacionals. Hi ha algunes cascades sorprenents.



Finalment ens aturem a les Bailey's Chute, on veiem salmons saltant contracorrent, tot i que no poden superar els ràpids i es veuen abocats a desovar a allà mateix.

Ens n'anem al camping, on no podem encendre foc. Estem molt a prop dels focs que fa dies que cremen, i amb un elevat risc d'incendi.

Quin viatge!!!!
Té que ser espectacular veure en viu les imatges de les fotos.

Realment és un viatge espectacular. Llàstima que els incendis no us permetessin gaudir dels paisatges en tot el seu esplendor.

Salutacions

Carlos, Neus, sí que és un viatge per a recordar, i també és cert que ens queda pendent la part que el fum no ens va deixar veure.

Eva, no t'has plantejat mai fer Islandia-Groenlandia-Canadà, però en la vostra AC ???

Travessar al Canadà amb la nostra auto sí que m'ho he imaginat...però ara per ara toca treballar i no gaires dies de vacances.

Això de Groenlàndia no que ho havia pensat, no sé si hi deu haver gaires carreteres transitables.

En fi, sempre es pot somiar !

Ostra, ostras ostras, quin viatge quines fotos, no m'avia parat a miraro


Quina enveja sana pro enveja

L'etapa número 17 és de tràmit, camí cap a l'oest.

Al matí fem una petita visita a una llengua de lava del parc provincial Wells Gray. Quan marxem, plou. Hem de fer 22 km. per una carretera de terra, i les autos queden enfangades.


Des de la carretera vieem alguns graners acolorits, com aquest, amb la teulada vermella:


I també aquest pont, semblant a tants d'altres del país:


Durant molta estona anem paral.lels al riu Fraser, el paisatge és àrid. Quan veiem aquest ós negre, ens en recordem que encara som al seu terriotri:


Finalment ens quedem a dormir al camping de Lillooet. Avui tampoc no podem fer foc, i s'imposa el pollastre a la cervesa, una senzilla i boníssima recepta de la Sílvia.