Rocalloses Canadenques

Sense pensar-ho gaire...tornaria al Canadà, perquè hi havia fum a Jasper i no vam poder veure les muntanyes d'un parc famós per la seva bellesa, i perquè vaig deixar moltes coses al tinter a les Rocalloses. No sortiria de les Rocalloses. No aniria a la illa de Vancouver, potser ni tan sols a Vancouver.

Però Islàndia és la nineta dels meus ulls, el país a mig construir, on tot és dramàtic, on hi ha foc i gel a ran de terra, solfatares, fum, esquerdes. De tots els visitats, el que més em va sorprendre.

Potser el paisatge del Canadà és més acabat, més grandiós. Una mica com el que em sembla que passa a Noruega.

Tornar, tornaria al Canadà (si no fos un problema de pressupost). Però una vegada hagi estat dues vegades a tots dos (hem estat 2 vegades a Islàndia i només 1 al Canadà), llavors tornaria a repetir Islàndia, on vull fer algun trekking, i visitar punts de l'interior de la illa, coves de gel subterrànies, etc.

Sisena etapa:

Del Parc Provincial de Whiteswan, reculant els 30 kilòmetres de la pista de grava, ens n'anem al Parc Nacional de Kootenay.

Ens banyem a les Radium Hot Springs, que tenen dues piscines, una amb aigua calenta i l'altra amb aigua tèbia.

Aquestes són les vistes des del mirador de la carretera sobre la vall de Kootenay:

Enfilem cap als Paint Pots, basses d'aigua a una terra d'ocres on l'òxid de ferro acaba de donar color a l'aigua.

Bassa de colors:

I finalment visitem el Marble Canyon, en una zona que va patir un gran incendi forestal.
A la foto veiem com es va regenerant el bosc:

Fotos molt bones

Quin contrast de colors a laes bases! ...molt maco.....

Eva, l'espera es fa llarga, però val la pena !!!

Setena etapa:
Entrem al Parc Nacional de Banff, un dels més concorreguts de la zona, atepeït de turistes:

Visitem la població de Banff, on aprofitem per a comprar alguns souvenirs.

Pugem en el telefèric al Mt. Sulphur, a sobre de la població de Banff. Hi ha tempesta. Plou i fins i tot pedrega durant una estona.

Finalment para de ploure, i podem acabar de pujar al Mt. Samson, tot i que la boira no se n'acaba d'anar.

Sorry, l'altre post, m'havia deixat de fer referència al que volia dir

EvaV ha escrit:

Pugem en el telefèric al Mt. Sulphur, a sobre de la població de Banff. Hi ha tempesta. Plou i fins i tot pedrega durant una estona.

M'agrada aquesta foto, habitualment sempre estan bé, però aquesta (també d'altres) cal tenir visió de fotogràf i saber quan tens que encuadrar i fer clic per capturar el que estas veient.

Felicitats al fotògràf

EvaV ha escrit:

Finalment para de ploure, i podem acabar de pujar al Mt. Samson, tot i que la boira no se n'acaba d'anar.

Tota la pujada és sobre passarel·les i escalinates ???

Salutacions

Carlos, el fotògraf s'ha posat vermell :blush:

Neus, vam caminar molt poquet, d'on s'arriba amb el telefèric (Mt Sulphur) a un cim veí, on hi ha una estació meteorològica (Mt. Samson). I tot aquest camí sí que és amb passarel.les i baranes.

EVA ...
... VOLEM UNA MICA MÉS !!!

Avui em reincorporo a la "feina", jajaja

EvaV ha escrit:

Avui em reincorporo a la "feina", jajaja

Bieennnnnn!!!!

La vuitena etapa transcorre pel Parc Nacional de Banff, i en concret pel Johnston Canyon.

Després de caminar el primer kilòmetre per una pista molt ben mantinguda, amb passarel.les i baranes, apta per a qualsevol tipus de calçat (i molt transitada), arribem a les cascades inferiors.

(En aquesta ocasió, la foto triada per al relat és de l'Aina)