Rocalloses Canadenques

Caminant uns altres 1.6 km aigües amunt, arribem a les cascades superiors. Aquest tros de camí segueix essent bastant trillat, també.

En aquesta ocasió, la foto triada per al relat és de la Xènia.

En David va quedar impressionat per aquest contrast cromàtic a les cascades superiors.

I ara sí que deixem enrere las multituts, continuem fins als Ink Pots, unes basses d'aigua mineral de color blau-verd, degut als sediments. Plou.

En la nostra novena etapa visitem el conegut i transitat Lake Louise, prototipus de la imatge que ens havíem format abans de visitar les Rocalloses. Tot i la quantitat de gent, el paisatge és excepcional.

L'excursió d'avui, de 15 km. de longitud, ens portarà a la "Plain of the Six Glaciers", al fons del llac Louise, muntanya amunt.

Les vistes s'ho valen.

Finalment passem un moment pel Moraine Lake. Encara està molt ple de gent, tot i que ja se'ns ha fet força tard.

Ostres Eva, si les fotos posen la pell de gallina, quines sensacions s'han de tenir al poder gaudir d'aquests paisatges al natural !!!

Realment és veritat, el Lake Louise surt en totes les revistes de viatges i catàlegs del Canadà.

Hola Eva, hem reincorporo al forúm i no donc l'abast en el vostre fil,el que si tinc temps de veure es lo maravellos d'aquest viatge,desitjo de tot cor que ens en puguis fer un bon relat,el que passa es que si amb Suissa ja hem vaig gastar un pack de tinta amb el de les rocalloses pot ser una pasada :laugh: :laugh: :laugh: .
Una abraçada ben forta a tota la família.
Salutacions.

Neus, realment els paisatges són grandiosos. Tot a aquell país és gran. I les Rocalloses són imponents.

Jepi, en David diu que ara provarà els Prink, i es farà reomplir els cartutxos :laugh:

:laugh: :laugh: :laugh: que m'en ompli uns quants per a mí.
Una abraçada.
Salutacions.

La nostra desena etapa és al Parc Nacional de Yoho.
Primer de tot ens apropem a veure les cascades Takakkaw, les més altes del país si tenim en compte que no tenen cap trencant.

El camí d'accés a les cascades té un parell de corbes molt tancades, que es recomana fer en ziga-zaga, una rampa en el sentit de la marxa, l'altre enrere, i l'altra en el sentit de la marxa. L'espai de les corbes no permet girar sense fer maniobra.
Nosaltres, però, preferim girar amb maniobra...

Després passem pel Natural Bridge, un pont natural damunt del riu. Aquest és el riu en qüestió.

I la mateixa carretera ens porta al llac Emerald, una meravella que fa honor al seu nom. Li donem la volta a peu, i fins i tot ens hi remullem els peus.
Dormim a Golden.

A l'onzena etapa tenim el nostre dia de Rafting pel riu Kicking Horse. Ens dividim en dos grups: Els uns ens apuntem al rafting familiar, més suau, amb menys emocions, i amb un dinar de barbacoa inclòs. Els altres s'apunten al tram intermig del riu, al torn "de tarda" amb més ràpids, esquitxos i adrenalina.

Només portem amb nosaltres la tovallola, deixem tots els objectes de valor a l'autocaravana, de la que ens en guarden les claus. I les càmeres fotogràfiques també es queden en zona seca i segura.

No obstant, la Xènia va retratar el bus que ens portava de les oficines d'Alpine Rafting al riu, i vice-versa.


Una vegada tots reunits de nou, ens en tornem al parc de Banff, i repetim pernocta al camping Mosquito Creek, al costat del riu.

Anem a buscar llenya per a encendre el foc.


Aquest és un dels nostres veïns, una "cinquena roda" amb els slides desplegats. Com un apartament !


Alguns ens remullem els peus al riu (el Mosquito). Aquesta és la Xènia.

Eva... molt maco tot....

Otià amb la cinquena roda!!! quin trasto!!

matrix ha escrit:

Eva... molt maco tot....

Otià amb la cinquena roda!!! quin trasto!!

Les cinquenes rodes, espectaculars ! I com les mouen !
En vam anar a veure a un distribuïdor, i vam quedar estorats de l'interior, tenia de tot: Aspiració centralitzada, taula amb cadires, sillons de descans, racó d'escriptori, TV de plasma, llar de foc (simulada), rentadora, etc.

Aquí una de tres eixos:

No vull pensar el que pagariem d'eutopista a casa nostra aquests guapisims tres eixos.
Molt bonic tot Eva,de fet es un viatge de somni.
Una abraçada.
Saloutacions.

Nosaltres aquest estiu quan marxàvem de vacances, un cotxe que darrera portava un remolc amb un vaixell (bastant gran), en el peatge de La Roca que agafes el tiquet a presentar al final del trajecte, doncs al passat el cotxe es va baixar la barrera i el remolc amb el vaixell la va trencar. El cotxe ni es va aturar potser ni es va donar :whistle:

Si arriba a ser una AC com la de les fotos d'Eva, doncs la desintegra.

Salutacions

Pel que fa a la cinquena roda dels 3 eixos, tot en aquell país encaixa. Tot es gros, i no sé si hi ha peatges, però si n'hi ha, segur que són del tamany dels vehicles que hi circulen.

Etapa número dotze
Comencem a recórrer la carretera Icefields Parkway, que va del llac Louise a Jasper. Diuen que és una de les carreteres més boniques del món, pels paisatges de muntanya, glaceres, llacs. L'hem dividida en dues etapes, però està tot emboirat.

De fet demà sabrem que no és boira, sino fum d'uns grans incendis a la veïna Columbia Britànica, i que ja no ens deixaran veure més les muntanyes...Així és que haurem de tornar a venir per aquests indrets algun dia...

Ens aturem al llac Peyto, una joia que des del seu privilegiat mirador captura les fotografies de tants turistes...Tot i que les condicions no són bones, el llac s'intueix preciós.


Després ens aturem al canó del riu Mistaya, on les aigües passen per una secció estreta i ràpida, amb força soroll.


Passem pel Sunwapta Pass, que separa els Parcs Nacionals de Banff i Jasper, precisament al mirador on vam trobar-nos amb la cinquena roda de 3 eixos.

Ens aturem al camping Wilcox Creek, ja a Jasper, on dinem i així ja tenim parcel.la per a aquesta nit.

Ens n'anem al centre de visitants de la glacera, on bescanviem els tickets que vam comprar a Banff pels bitllets de la visita de les 16:30, i un autocar ens porta fins a peu de la glacera Athabasca, que visitarem en l'Ice Explorer, un vehïcle d'enormes rodes adaptat al medi:

EvaV ha escrit:

matrix ha escrit:

Eva... molt maco tot....

Otià amb la cinquena roda!!! quin trasto!!

Les cinquenes rodes, espectaculars ! I com les mouen !
En vam anar a veure a un distribuïdor, i vam quedar estorats de l'interior, tenia de tot: Aspiració centralitzada, taula amb cadires, sillons de descans, racó d'escriptori, TV de plasma, llar de foc (simulada), rentadora, etc.

Aquí una de tres eixos:

Em pregunto quina mena de vehicle pot arrossegar aquests trastos ???

Realment pel que es veu a les fotos, tot és espectacular ...

... Maaamyyyyy..... jo hi vui anar-hi !!!

Neus ha escrit:

Em pregunto quina mena de vehicle pot arrossegar aquests trastos ???

Realment pel que es veu a les fotos, tot és espectacular ...

... Maaamyyyyy..... jo hi vui anar-hi !!!

Neus, el cap tractor costa uns 60.000 dòlars canadencs, aproximadament 42.300 EUR. És una ranxera.
El país n'està ple. Si més no, la zona per on ens vam bellugar.

Realment al final els ulls s'hi deuen acostumar, i ho troben tot normal. Però sí, és un tros de món espectacular.